L’article definitiu sobre la corrupció a la DGAIA…. de moment.

 

Enllaç per enviar per WhatsApp:

Hola!

El correu d’avui és molt especial per a nosaltres. Aquesta setmana fa 6 mesos que vam començar a publicar informació sobre la corrupció a la DGAIA. Des de llavors, gairebé cada setmana, hem anat descobrint i publicant nova informació sobre aquesta corrupció.

 

I per què diem que aquest d’avui és un “correu molt especial”?

 

La qüestió és que en aquest correu hem de fer una cosa difícil: posarem a prova la paciència dels nostres lectors.

 

Segurament heu vist que, després d’un parell de setmanes intenses, el tema de la DGAIA ja ha desaparegut de les portades i les tertúlies.

 

El Govern ha fet una promesa d’investigació (“arribarem fins al final”), una promesa de solució (“refundarem la DGAIA”) i un canvi de nom (de DGAIA a DGPPIA) i sembla que amb això ja podem girar full. A partir d’aquí, ahir tocava parlar de Sixena, avui d’Ayuso i demà, ves a saber.

 

Aquest és, molt sovint, el funcionament normal dels mitjans de comunicació. Però en el cas de la DGAIA podem afirmar que, a més, hi ha una estratègia deliberada per desinformar, silenciar i tornar a amagar la corrupció de la DGAIA sota l’estora. I podem afirmar també que en aquesta estratègia hi participen:

> el Govern de la Generalitat,

> els partits que donen suport al Govern,

> les fundacions que han ingressat milions d’euros de manera irregular

> i diversos mitjans de comunicació, entre ells TV3, Catalunya Ràdio i El Periódico.

Davant tots aquests intents, a OCTUVRE volem explicar coses que no s’estan explicant. El següent reportatge està dividit en 6 parts:

Primera part:

Hem mirat el registre de reunions dels alts càrrecs de la DGAIA

 

Segona part:

Un Parlament dissenyat per tapar la corrupció i una informació esborrada del web d’El Periódico de Catalunya.

 

Tercera part:

TV3 i les “germanetes de la caritat”

 

Quarta part:

Milions d’euros públics a les arques de les fundacions privades.

 

Cinquena part:

La pota immobiliària de l’entramat.

 

Sisena part:

Preguntes.

No volem abusar de la paciència dels nostres lectors, però explicar això requerirà temps. Hem calculat que per llegir aquest text calen 25 minuts. Creiem, sincerament, que seran minuts ben invertits.

 

Moltes gràcies per l’atenció,

Marta i Albano.

L’article definitiu sobre la

corrupció a la DGAIA.

(De moment).

Primera part.

Hem mirat el registre de reunions dels alts càrrecs de la DGAIA

Els telenotícies ja no obren amb el tema de la DGAIA, però als passadissos de la Generalitat el tema continua ben viu.

 

Com hem explicat en diverses ocasions, la DGAIA és l’administració que s’ocupa de tenir cura dels infants i adolescents que ho necessiten. Però la DGAIA no presta els serveis directament sinó que subcontracta aquesta feina en un grup de fundacions, empreses i cooperatives del “tercer sector” que reben milions d’euros públics a canvi de fer aquesta feina.

 

El problema és que cada cop hi ha més sospites que aquests contractistes no fan bé la seva feina i, el que és pitjor, s’enriqueixen gràcies als diners públics que els dona la DGAIA.

 

Això ha fet que moltes veus denunciïn aquest model de subcontractació. I és clar: si aquest model canvia, aquests subcontractistes del “tercer sector” perdrien contractes milionaris.

 

Per evitar això i blindar els seus ingressos, aquestes entitats del “tercer sector” tenen una estructura molt potent per fer pressió a favor dels seus interessos davant els càrrecs de la Generalitat.

 

Hem mirat el registre públic de les reunions celebrades entre alts càrrecs del Govern i els subcontractistes i representants dels subcontractistes de la DGAIA. Ens hem fixat en la totalitat de les reunions des de 2016 (any en què la Sindicatura comença a auditar els comptes de la DGAIA) i les reunions que van tenir lloc d’ençà que es va publicar l’informe de la Sindicatura (juny de 2024). Aquest és el resum:

Com es pot veure aquestes organitzacions dediquen molt de temps i recursos per influir en les decisions dels càrrecs públics. Això és totalment legal i totes aquestes organitzacions estan donades d’alta al registre de lobbies de la Generalitat. A la vegada, però, aquesta activitat ens permet veure com d’estreta és la relació d’aquests contractistes amb les persones que prenen decisions i atorguen contractes. I això, a la llum de les irregularitats que avui coneixem, hauria de fer saltar totes les alarmes.

 

Les irregularitats denunciades per la Sindicatura sumades a l’escàndol de pederàstia conegut les últimes setmanes fan trontollar el sistema de subcontractació i aquestes empreses i organitzacions estan nervioses.

 

Sembla que diguin: “Refundem el que faci falta, canviem el nom a la DGAIA… però que ningú qüestioni que som nosaltres els que continuarem rebent els contractes milionaris”.

 

I és per mantenir aquest repartiment de recursos intacte que les organitzacions i els partits fan mans i mànigues per minimitzar els danys, fer pressió als despatxos i intentar netejar la seva imatge davant la societat.

 

Un exemple d’aquesta mateixa setmana:

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper i David Bonvehí director general d’Economia Social i Solidària, i el Cooperativisme, visiten Suara Cooperativa.

Un altre lloc on vam veure aquesta maniobra en acció va ser la setmana passada, al Parlament de Catalunya.

Segona part: un Parlament dissenyat per tapar la corrupció i una informació esborrada del web d’El Periódico de Catalunya.

Normalment, a OCTUVRE mirem les comissions i els plens del Parlament per Internet, però la setmana passada la Marta Sibina i jo vam voler veure en persona les compareixences de cinc exresponsables de la DGAIA davant la comissió de Drets Socials i Família, per donar comptes sobre les irregularitats denunciades per la Sindicatura.

 

Els compareixents, que havien controlat la DGAIA sota la direcció d’ERC eren:

> Ricard Calvo, exdirector general de la DGAIA,

>  Josep Ginesta, exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies,

> Oriol Amorós, exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies,

> Chakir el Homrani, exconseller de Treball, Afers Socials i Famílies i

> Ester Sara Cabanes, exdirectora general de la DGAIA.

Jo no hi havia tornat al Parlament des del 2018, l’any que vaig deixar de ser diputat, i em feia certa gràcia tornar a posar els peus en aquelles sales. Però l’espectacle que vam veure va ser lamentable i fastigós: el Parlament convertit en un cau on s’està tapant la corrupció de la DGAIA.

 

Vam seguir les quatre hores de compareixences des de dins la Sala de la Comissió, asseguts just al darrera d’Ester Capella, Carles Campuzano i Najat Driouech, diputats d’ERC.

 

És molt difícil resumir aquestes quatre hores, però us deixo alguns apunts:

 

1) En primer lloc, una qüestió de forma: el model de compareixences del Parlament de Catalunya és una burla als ciutadans. Els compareixents tenen 15 minuts per explicar el que vulguin. En canvi, els partits només tenen 3 minuts per fer preguntes. Després el compareixent en té 10 més per “respondre”. I poso “respondre” entre cometes perquè els compareixents van obviar la majoria de les preguntes fetes pels diputats. I com que els diputats no podien tornar a intervenir, les preguntes quedaven sense resposta.

 

Quina mena de Parlament és el nostre, que emmordassa els diputats que representen el poble i dona via lliure als investigats?

Com hem permès arribar a aquest punt de podridura?

 

2) La resposta de Calvo, Homrani, Ginesta i Amorós davant les evidències de les irregularitats demostrades per la Sindicatura de Comptes ha estat atacar la Sindicatura d’una manera com jo no havia vist mai. Com a diputat vaig formar part de la Comissió de la Sindicatura al Parlament i com a periodista (abans al Cafèambllet i ara a OCTUVRE) fa més de quinze anys que llegeixo informes de la Sindicatura i he vist com aquest òrgan ha destapat irregularitats que afectaven a tot l’arc parlamentari. Doncs en tots aquests anys d’experiència, mai havia vist un atac tan agressiu contra aquesta institució. És lamentable que aquest atac vingui, a més, d’un partit que es defineix com “d’esquerres”.

 

La raó és clara: la Sindicatura ha posat el dit a la nafra i els que es beneficien dels contractes milionaris de la DGAIA faran el que sigui per defensar aquesta posició de poder. De fet, a la mateixa sala, el dia de la compareixença hi havia representants d’algunes de les empreses que van cobrar contractes atorgats irregularment.

 

I van aplaudir. Atenció:

 

3) Nosaltres estàvem asseguts a la dreta de la sala. A l’esquerra hi havia diversos representants de la FEDAIA. I aquí hem d’obrir un parèntesi per explicar què és la FEDAIA.

 

La FEDAIA és la “Federació d’Entitats d’atenció a la infància i l’adolescència”, una federació que “agrupa i representa el conjunt d’entitats que treballen amb la infància, adolescència, joventut i famílies en situació de vulnerabilitat”.

 

Anem a veure algunes de les organitzacions que formen part de la FEDAIA:

> Eduvic

> FASI

> Fundació Eveho

> Intress

> Suara

> Actua SCCL

> GEDI

> Isom

> Resilis

> Drecera

Sabeu què tenen en comú totes aquestes organitzacions membres de la FEDAIA?

 

Doncs que totes elles surten a la llista feta per la Sindicatura de Comptes al seu informe sobre les adjudicacions irregulars. És a dir: la FEDAIA representa unes quantes organitzacions que rebien contractes atorgats per la DGAIA de manera irregular.

 

Cal dir que la FEDAIA també representa Resilis, l’organització que cobrava a la DGAIA “places fantasma” que estaven buides i pagava prestacions que no havien de ser pagades.

 

Ara que hem explicat què és la FEDAIA, l’anècdota que explicarem a continuació té més suc. Atenció:

 

Com hem dit a la sala de la comissió hi havia representants de la FEDAIA. Doncs bé: quan Ricard Calvo va acabar la seva intervenció, plena d’atacs a la Sindicatura,  des del sector on hi havia la FEDAIA es van sentir aplaudiments a la intervenció de Calvo. Els aplaudiments van ser tan explícits i sonors que fins i tot s’escolten a l’enregistrament del Canal Parlament.

 

És una anècdota, però és molt il·lustrativa de l’espectacle fastigós que es va viure al Parlament. Una “tempesta perfecta” on hi havia:

a) Uns compareixents que en comptes de donar explicacions, atacaven la institució que havia destapat les irregularitats.

 

b) Uns partits que només tenien tres minuts per preguntar als quals ningú responia les seves preguntes.

 

c) Uns altres partits defensant i tapant les vergonyes dels compareixents, bàsicament perquè eren del seu partit

 

d) I per acabar d’embrutir-ho tot, les mateixes entitats beneficiàries dels diners de la DGAIA adjudicats irregularment, aplaudint els compareixents i els partits responsables de les adjudicacions.

És difícil imaginar una situació més indigna i degradada. Però la cosa encara havia de caure dos esglaons més avall.

Primer esglaó: La cinquena compareixent era Ester Sara Cabanes, qui havia estat directora general de la DGAIA. Segons l’ordre del dia de la Comissió de Drets Socials, Cabanes compareixia per

 

“informar sobre la seva gestió al capdavant del Servei d’Acompanyament Especialitzat a Joves Tutelats i Extutelats”.

 

És a dir: Cabanes havia de donar explicacions -entre altres qüestions- sobre l’escàndol de les prestacions pagades irregularment pel SEVAP de Girona, un escàndol que -perdó per l’autobombo- vam denunciar a OCTUVRE al gener de 2025.

 

Segurament recordeu la denúncia d’un treballador que va enregistrar els àudios on es pot sentir com l’obligaven a falsificar informes per tal de pagar prestacions irregularment.

NOTA: Al nostre reportatge vam donar a aquest treballador un nom fictici, “Roger”. Doncs en “Roger” ha hagut d’agafar la baixa per l’assetjament que va patir per part dels seus caps per haver denunciat la corrupció. A més, en “Roger” ha hagut d’entrar en el programa de testimonis protegits de l’Oficina Antifrau. I per si no n’hi hagués prou, en “Roger” necessita protecció dels Mossos d’Esquadra.

Doncs resulta que Ester Sara Cabanes havia d’explicar com havia anat aquest cas, ja que la DGAIA que ella dirigia no havia fet cas de les denúncies d’en “Roger”. De fet, en “Roger”, abans de portar-nos les gravacions a nosaltres va posar el cas en coneixement de la DGAIA, però ningú li va fer cas.

 

Però en comptes d’explicar per què la DGAIA que ella dirigia no va moure ni un dit davant les denúncies d’en “Roger”, Cabanes va decidir pel seu compte centrar la seva declaració en diversos detalls sobre el cas de violació de la nena custodiada per la DGAIA. En canvi, sobre la corrupció al SEVAP, amb prou feines va dedicar-hi 1 minut per dir que la DGAIA no havia vist cap frau.

 

És a dir: el Parlament de Catalunya deu ser l’únic parlament del món on els compareixents trien lliurement el tema sobre el qual han de comparèixer. Cabanes havia de donar explicacions sobre un tema concret de corrupció i va decidir no fer-ho i parlar d’una altra cosa.

 

A més: diu Cabanes que la DGAIA que ella dirigia no va veure cap indici d’irregularitats al SEVAP. La veritat és que, com a defensa, és una defensa pèssima. La DGAIA que ella dirigia no va veure cap indici, però

> Tots hem pogut sentir els àudios on les superiors d’en “Roger” admetien que estaven falsificant informes.

 

> Tots sabem que l’Oficina Antifrau si que ha vist prou indicis per investigar i, fins i tot, per declarar en “Roger” testimoni protegit.

 

> Els Mossos d’Esquadra també veuen prou indicis de perill per en “Roger” i per això el protegeixen.

 

> Fins i tot l’actual consellera ha vist tants indicis de “mal funcionament” que ha suprimit el SEVAP!!!…

Però Cabanes, com a directora general de la DGAIA… no va veure res. Algú mal pensat diria que la seva feina era, precisament, no veure res de res i cobrar els més de 90.000 euros de sou de directora general.

 

(Per cert: el SEVAP on es van cometre aquestes irregularitats era gestionat per Resilis, organització membre de la FEDAIA que aplaudia Ricard Calvo que, al seu torn, actualment treballa a Plataforma Educativa, la fundació mare de Resilis).

 

Certament, no sé com vam sobreviure a aquesta sessió parlamentària tan bruta i desvergonyida.

 

Segon esglaó:

 

El dia abans que se celebrés la comissió del Parlament, uns quants periodistes van rebre una convocatòria del servei de premsa d’ERC on es convidava els periodistes a anar a la Seu Nacional d’Esquerra. Deia el comunicat:

 

“L’objectiu de la reunió és oferir informació de context en Off que aporti valor”

 

És a dir: el dia abans que els càrrecs d’ERC ataquessin la Sindicatura a la comissió, van preparar el terreny davant els periodistes per oferir “informació de context”.

 

I quina era aquesta informació de context?

 

L’endemà, tot just després de les compareixences, El Periódico de Catalunya va publicar una notícia titulada:

 

“La DGAIA va intentar canviar la Síndica que va investigar l’organisme per “conflicte d’interessos”

 

Lamentablement, no podem reproduir els detalls de la notícia perquè El Periódico ha esborrat la “notícia” del seu web. El que si hem fet a OCTUVRE és trucar la Sindicatura per preguntar si, efectivament, la DGAIA havia demanat “canviar la síndica” per “conflicte d’interessos”.

 

La resposta de la Sindicatura va ser clara: això no va passar mai. Ningú en cap moment va demanar apartar la síndica que va fer l’informe de les irregularitats de la DGAIA ni ningú va informar la Sindicatura sobre cap possible “conflicte d’interessos”.

 

A OCTUVRE, i això és una opinió personal, si hem de triar entre fiar-nos de la Sindicatura de Comptes o d’El Periódico de Catalunya, ho tenim molt clar. Sigui com sigui, però, El Periódico va haver d’esborrar la informació que li havien donat hores abans a la Seu Nacional d’ERC.

Tercera part:

TV3 i les “germanetes de la caritat”

El paper dels mitjans públics com TV3 i Catalunya Ràdio en l’afer de la DGAIA exigeix una anàlisi rigorosa. En aquest reportatge, però, ens limitarem a explicar dos detalls molt concrets.

 

Primer detall: El 17 d’abril de 2024, la Sindicatura de Comptes va publicar un informe denunciant greus irregularitats a la DGAIA. L’informe va ser difós per diversos mitjans privats (El Món, El País, El Triangle) però al cercador de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio no n’hem trobat cap rastre. És possible que a TV3 i Catalunya Ràdio no s’assabentessin que l’informe existia?

 

Impossible: TV3 i Catalunya Ràdio estan subscrits al servei de notícies de l’Agència Catalana de Notícies, una agència pública que sí va fer una notícia sobre l’informe de la Sindicatura. Per tant: és impossible que la notícia passés per alt. Potser l’única explicació possible la trobem en aquest titular:

 

“Sigfrid Gras aposta per “despolititzar part de la graella” de TV3 i oferir més entreteniment”

 

Més entreteniment, menys informes de la Sindicatura.

 

Segon detall: La qüestió és que TV3 i Catalunya Ràdio van callar com morts davant les irregularitats que explicava la Sindicatura. I si no fan cas de la Sindicatura, molt menys farien cas d’OCTUVRE, quan vam destapar les falsificacions d’informes que es feien a Resilis. Però quan va esclatar el cas de la violació de la menor sota custòdia de la DGAIA, TV3 i Catalunya Ràdio no van tenir més remei que informar del cas, com la resta de mitjans. Aquesta cobertura, però, va tenir dèficits molt greus. A nosaltres ens va cridar molt l’atenció un en concret:

 

Cada cop que el Govern de Salvador Illa anunciava canvis en la DGAIA (la famosa “refundació de la DGAIA) TV3 i Catalunya Ràdio recollien sistemàticament l’opinió de la FEDAIA.

 

El problema és que en la majoria dels casos ni TV3 ni Catalunya Ràdio informaven l’audiència que la FEDAIA no és res més que el lobby de les empreses que havien estat enxampades a les irregularitats de la DGAIA. Una de les poques excepcions a aquest silenci va ser al programa matinal de TV3 conduït per Mònica Oltra. La tònica general, però, ha estat el silenci.

 

El 26 de maig, per exemple, quan el Govern va anunciar el canvi de nom de la DGAIA i tota una sèrie de mesures per “refundar-la”, Catalunya Ràdio va entrevistar Pilar Núñez, vicepresidenta de la FEDAIA. L’entrevista, feta per Òscar Fernàndez, va durar 8 minuts i Núñez va “celebrar l’anunci” i “el lideratge” del Govern. “Nosaltres hem vist un organigrama que respon molt bé” Va dir Núñez. “Ens sentim molt còmodes amb aquest nou organigrama”.

 

El problema és que Òscar Fernàndez no va informar  l’audiència en cap moment que la FEDAIA està integrada per organitzacions que han rebut diners de manera irregular o que han protagonitzat casos de corrupció com el de Resilis amb el SEVAP. El periodista tampoc va fer ni una sola pregunta a la vicepresidenta de la FEDAIA sobre les greus irregularitats conegudes per les organitzacions membres de la FEDAIA.

 

Abans vam veure com el Parlament garantia impunitat als compareixents. Aquí veiem com TV3 i Catalunya Ràdio emblanquinen els beneficiaris de les irregularitats, tot presentant-los com una mena de “germanetes de la caritat” que vetllen pels pobres infants desvalguts.

Quarta part:

Milions d’euros públics a les arques de les fundacions privades.

Quan va esclatar el cas de la violació de la nena sota custòdia de la DGAIA, en alguns mitjans es va començar a parlar de la precarietat dels treballadors que atenen aquests menors i com això podia influir en la seguretat de les noies tutelades.

 

Davant això, en repetides ocasions FEDAIA va demanar públicament que la Generalitat destinés més recursos a atendre els menors. Això està molt bé: si no hi ha prou recursos per una tasca tan impostant, calen més recursos.

Però que aquesta demanda la faci la FEDAIA ens hauria de posar en alerta perquè les organitzacions que conformen la FEDAIA fa molts anys que ingressen quantitats astronòmiques de diners. Darrere la imatge de solidàries ONG s’hi amaguen conglomerats empresarials milionaris.

 

Hem mirat l’auditoria dels comptes de la Fundació Privada Resilis (membre de FEDAIA) i hem trobat el següent:

a) Els auditors dels comptes diuen, textualment, que “la gran majoria dels ingressos de la Fundació provenen d’entitats públiques, ja sigui a través de convenis, contractes i subvencions”.

 

b) L’any 2022 Resilis va tenir un resultat positiu d’1,9 milions d’euros. És a dir: van rebre diners públics per prestar serveis i, després de prestar aquests serveis, van tenir un excedent d’1,9 milions d’euros. I si mirem el 2023 veiem que aquest excedent va augmentar fins als 2,8 milions d’euros.

 

c) Gràcies als ingressos públics provinents de la DGAIA, al 2022 Resilis havia acumulat un patrimoni net de 16 milions d’euros. Al 2023 aquest patrimoni net va augmentar fins als 18,7 milions d’euros i els actius de Resilis van passar de 26,1 milions d’euros als 40,2 milions.

 

d) Al mateix temps Resilis va rebre centenars de subvencions, entre les quals destaquen els 2,9 milions d’euros rebuts dels Fons Next Generation.

Veiem, doncs, que la Generalitat dona milions d’euros a Resilis per atendre els menors, però veiem que, després d’atendre els menors, Resilis té un resultat positiu de 2,8 milions d’euros.

 

Per entendre’ns: l’any 2023 la DGAIA va donar a Resilis més de 20 milions d’euros per atendre els menors i a Resilis li van sobrar gairebé 3 milions d’euros.

 

I que fa Resilis? Torna els diners a la DGAIA? Doncs no, Resilis es queda amb aquests 3 milions sobrants com si fos “benefici industrial” i, a la vegada, diu que la DGAIA li ha de donar més diners per poder pagar millors sous.

 

És a dir: es queden els 3 milions d’excedents i a sobre demanen més diners per millorar els sous dels treballadors!!!

 

Llavors, d’aquesta manera, any rere any, Resilis va acumulant excedents amb els diners públics que li dona la Generalitat i així és com arriben a acumular 19 milions de patrimoni net al mateix temps que mantenen els treballadors en condicions pèssimes. Unes condicions pèssimes que fan que no hi hagi prou personal per evitar que passin coses com la violació de la nena.

 

I en aquest punt cal dir-ho clarament: el lloc on hi havia la nena violada era gestionat per Resilis. (Un altre dia parlarem de l’actuació de Resilis al Cas Trinity) Mentrestant, quan acabis de llegir aquest reportatge, pots fer clic aquí i aquí).

 

És a dir: mentre Resilis acumula milions d’euros de patrimoni passant la factura a la Generalitat, mentre els seus pisos tutelats i els seus serveis els presten treballadors que cobren un mal sou, que tenen una rotació enorme, la qual cosa fa que els menors no tinguin una atenció correcta i acabi passant el que va passar amb la menor violada.

 

La cosa és que quan va esclatar el cas de la menor violada es va parlar del violador, es va parlar de les condicions lamentables dels treballadors, però no es va parlar que aquests treballadors treballen per unes organitzacions que neden en milions d’euros.

 

I aquí hi ha la trampa, la gran trampa que fan el Govern i els partits amb l’ajuda inestimable dels mitjans de comunicació.

 

Nota: algú podria pensar que el cas de Resilis és puntual. I no ho és: la Fundació Mercè Fontanilles -també contractista de la DGAIA- l’any 2023 tenia un patrimoni net de 18,5 milions d’euros i un resultat positiu 2,5 milions d’euros.

 

La Fundació Mercè Fontanilles (FMF) i la Fundació Privada Resilis eren les responsables del SEVAP on van tenir lloc les irregularitats denunciades per en “Roger”.

Cinquena part:

la pota immobiliària de l’entremat

Insistim: malgrat que els partits i els mitjans treballin sense descans per tornar a tapar l’escàndol de la DGAIA, el cas continua viu.

 

> Continua viu el cas d’en “Roger” que, de moment, és l’únic que pateix les conseqüències d’haver denunciat la corrupció de la DGAIA. Si no coneixes el seu cas amb detall, clic aquí.

 

> Continua viva la investigació de l’Oficina Antifrau

 

> Continua viva “la pota immobiliària” d’aquest negoci. Recordem: el 24 d’abril a OCTUVRE vam publicar una peça titulada “Destapem més subvencions i 500 pisos gratis”.

 

Resumint:

 

“Resilis ha adquirit el “dret d’ús” de 500 immobles durant 75 anys i ho ha fet gràcies a un préstec de 30 milions d’euros l’Institut Català de Finances, és a dir, diners públics. També són diners públics els milions d’euros que rep Resilis per habilitar i reformar aquests pisos”

 

Si no l’heu llegit, clic aquí.

 

La qüestió és que aquesta “pota immobiliària” és molt més gran del que ens pensàvem. L’estem investigant. Creiem que aquí hi ha coses molt poc clares. Algú podrà pensar que som massa malpensats. Però com hem explicat abans: Resilis forma part de Plataforma Educativa. Doncs bé: no seria el primer cop que una de les seves fundacions està implicada en situacions molt poc clares en matèria d’habitatge. Ho vam explicar al seu moment:

 

“Fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats a empreses participades per elles mateixes” (Ho podeu llegir fent clic aquí).

Sisena part:

preguntes.

Quan la consellera de Drets Socials va anunciar la “refundació de la DGAIA” una de les coses que va dir és que havia “enviat un requeriment a totes les entitats perquè enviïn l’auditoria comptable de 2024″.

 

I ens preguntem: si nosaltres a OCTUVRE hem pogut tenir accés a la informació, com és que la Conselleria ha d’enviar un requeriment?

 

Però és més: que la consellera digui que ha remès un “requeriment” l’únic que fa és confirmar que aquesta gent no les havia remès quan, en realitat, és una obligació que tenen.

 

Com és que fins ara ho havien incomplert?

Com és que fins ara ningú ho havia demanat?

Quant fa que ningú mira el que fan aquestes fundacions?

 

El que ens diuen és que donen centenars de milions d’euros a aquestes fundacions i després ningú controla!

 

I, a sobre, els donen diners per acollir infants, per pagar prestacions, els donen milions dels Fons Next Generation, els donen 30 milions en crèdits públics per prendre el control de 500 pisos…

 

Ningú els havia demanat les auditories de 2024?

Llavors les de 2023?

I les de 2022?

I les de 2016?

 

Per la nostra part, a OCTUVRE fa setmanes que vam demanar els sous dels directius de la Fundació Resilis, però tant la DGAIA com Resilis es neguen a contestar.

 

Sembla que entre tots estem pagant una festa a la qual no estem convidats. Amb els nostres diners estem creant una elit d’altíssims càrrecs gairebé vitalicis, que viuen dels diners públics sense donar explicacions.

I tot això passa mentre els treballadors d’aquestes entitats cobren sous baixíssims. I quan algú posa el tema sobre la taula, la resposta de la FEDAIA és que encara volen més diners públics.

 

O sigui: els seus ingressos són en un 99% ingressos públics, diuen que no tenen diners per pagar millor als treballadors, però quan acaba l’any els sobren 3 milions d’euros?

 

I encara més: es queixen que el Govern els dona pocs diners, però han acumulat patrimonis de 19 milions d’euros? Què està passant aquí?

 

Diu el Govern de Salvador Illa que refundaran la DGAIA. De moment li han canviat el nom. No crec que ningú tingui gaire esperança en aquests canvis. De fet, el sentit comú de la gent en general detecta l’estratègia: li canviem el nom a la cosa, anunciem alguns canvis que es faran en el futur i qui dies passa anys empeny.

 

 

El gener de 2025 vam començar explicat diversos casos de corrupció. Hem fet article i vídeos que en total han tingut més d’un milió de visualitzacions i lectures.

 

Davant això, fins ara, Govern, partits, fundacions i grans mitjans han fet veure que no existim, però sabem que estem fent forat perquè cada cop més gent sap el que està passant.

 

Després de 30 anys en què han fet i desfet, cada cop més gent sap com funciona el negoci.

 

Nosaltres estem convençuts que podem ensorrar aquesta estafa amb informació.

 

Creiem que és important que tothom sàpiga les coses, però sabem que això funciona per capes. Hi ha els que es quedaran amb el titular, hi ha els que es llegiran un article i hi ha els que dedicaran potser hores a informar-se i, sobretot, a informar els altres. Aquest grup és el que més por fa a tots els que estan tapant la corrupció de la DGAIA per continuar lucrant-se.

 

Per això, si has arribat fins aquí, volem dir-te dues coses:

 

1) Gràcies per la paciència i la confiança en la nostra feina.

 

2) Comparteix la informació amb el teu cercle. De segur que algun dels teus contactes t’agrairà que li enviïs!

 

Moltes gràcies per ajudar-nos a fer i difondre aquesta feina,

 

una abraçada,

Marta i Albano

Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.

OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.

Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.

 

 

NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials.  Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!