Correu d’Albano: “Ja no tornaré al Tot es Mou” 😔

Hola!

T’escric per compartir 4 coses:

1) Avui m’han comunicat que no cal que torni al Tot es Mou de TV3.

2) Plans per l’estiu.

3) Hem fotut molta canya.

4) Subvencions que fan pudor.

1) Avui m’han comunicat que no cal que torni al Tot es Mou de TV3.

Fa un parell de setmanes l’equip del Tot es Mou em va comunicar que la temporada vinent continuaria col·laborant amb el programa al seu horari matinal. Avui, però, he rebut una trucada comunicant-me que la direcció de TV3 havia decidit anul·lar la meva presència al programa. No conec tots els detalls sobre el motiu del canvi de criteri i, per tant, no puc opinar sobre la decisió amb tota la informació que voldria. Però si que vull aprofitar el comiat per fer una mica de balanç del meu pas per la televisió pública:

a) Vaig començar a participar setmanalment al Tot es Mou al 2018. Això vol dir que em va tocar comentar alguns dels moments més intensos de la política catalana de les últimes dècades: repressió, presó i exili contra l’independentisme, el judici-farsa o les protestes contra les sentències. Van ser moments durs per molta gent. Conscient d’això, sempre vaig intentar aportar un punt de vista compromès amb els drets civils atacats brutalment per l’Estat espanyol, la Monarquia i l’IBEX.

b) A les meves intervencions he assenyalat complicitats polítiques, mediàtiques i empresarials amb noms i cognoms. No he dit “la banca”. He dit “La Caixa”, “El Santander” o “Bankia”. No he dit “les cadenes privades”. He dit “La Sexta”, “El País”, “Atresmedia”, “el Grup Godó”. No he dit “les empreses energètiques”. He dit “Endesa”, “Gas Natural”, “AGBAR”. Això només és possible en una televisió pública amb professionals valents i lliures. En cap cas, mai, de cap manera, he rebut per part de l’equip del Tot es Mou cap mena de comentari, indicació o insinuació sobre el contingut de les meves intervencions. Mai. Crec que és el millor que es pot dir d’un equip de professionals de la informació. I crec que els espectadors mereixen saber-ho.

c) Crec que el servei de televisió pública és molt important i cal defensar-lo amb ungles i dents. Fins i tot quan no considerem que el servei no funciona bé. Tenim el dret i el deure de criticar durament els que prenen decisions a la tele pública, als hospitals públics i a l’escola pública. Però crec que mai hem de perdre de vista que la tele, els hospitals i les escoles són nostres i, com a nostres les hem de defensar. Sobretot dels que sovint obliden que els amos som nosaltres.

d) Aprofitaré l’estiu per recopilar, classificar i penjar totes les intervencions fetes al llarg d’aquest temps. Quan ho tingui enllestit, aviso. He fet feina en una televisió pública i crec que tinc el deure de deixar aquesta feina ordenada i disponible perquè pugui ser avaluada.

e) Per a mi ha estat un orgull enorme poder parlar des de la televisió del meu país i dirigir-me als meus conciutadans. Espero haver estat a l’altura de la responsabilitat.

2) Plans per l’estiu.

A OCTUVRE tanquem temporada. Ens aturem dues setmanes i tornem a la feina el 8 d’agost per fer feina interna: ordenar arxius, millorar el web, millorar els processos de producció de vídeo, etc. Per això, no rebreu vídeos nous els pròxims dies. De totes maneres sí que farem “guàrdia” i continuarem fent difusió de tot el material produït fins ara. Sabem que hi ha molta gent que “desconnecta” durant l’estiu, però també sabem que molts de nosaltres aprofitem l’estiu per llegir o veure coses que tenim pendents.

3) Hem fotut molta canya.

Gràcies al suport de la nostra comunitat, hem pogut fer un munt de coses aquesta temporada. Sense subvencions ni publicitat hem pogut fotre molta canya. Alguns números:

> 2,4 milions de visualitzacions a Youtube, Twitter i Instagram. En total ja superem els 6 milions de visualitzacions. Ens posem com a objectiu per a la temporada vinent superar els 10 milions de visualitzacions!.

Alguns dels vídeos més vistos d’aquesta temporada són el que vam fer sobre el Mercadona, el que denuncia les trampes dels pressupostos de PSOE i Podemos en relació amb Catalunya, el que explica amb detall la persecució contra l’ANC per part de la patronal catalana Foment i el que vam fer sobre els indults: “Els indults se’ls poden fotre per on els hi càpiga”. (5 coses sobre els indults).

> 16 milions d’impressions a Twitter. Aquesta dada ens agrada perquè demostra que, a la vegada que podem fer vídeos i articles llargs, que requereixen aprofundir i dedicar-hi temps, també podem fer arribar missatges curts i potents que es viralitzen. Creiem que poder fer coses als dos nivells és clau. Alguns dels impactes més grans a Twitter: el fil que vam fer sobre com La Vanguardia, El Periódico i El País van tractar el tema de la immunitat de Puigdemont, els 3.200 retuits d’aquest tuit sobre els Fons Europeus, els 2800 retuits de l’entrevista a Ramon Grosfoguel, els 2.500 retuits d’aquest fil sobre els JJOO als Pirineus o les 110.000 impressions que va aconseguir aquesta imatge amb Junqueras i Snowden.

> 750.000 visites al web. Aquesta és, per dir-ho d’alguna manera, la dada més ‘pobre’. Fins ara a octuvre el web ha estat només un repositori. La major part del contingut el distribuïm o directament amb l’enllaç de Youtube o fent servir els butlletins de correu electrònic. De totes maneres hi ha hagut algunes publicacions pròpies del web que han tingut molt d’impacte. Per exemple, la fosca història on es barreja el CNI, la detenció del periodista basc Pablo González a Polònia i la utilització del tema per part de l’unionisme, el report Destapem un cas de venda de contactes polítics i L’Operació Borràs explicada en detall. Aquest últim és un treball de 2020 que, amb el desenvolupament de la causa contra Borràs, s’ha tornat a llegir molt últimament.

> 506.000 correus enviats. En temps de xarxes socials el correu electrònic pot semblar una eina ‘antiga’. Però a octuvre sabem que no ho és: el mig milió de correus que hem enviat aquesta última temporada han estat un èxit. I cada cop més gent s’apunta per rebre’ls. Aquesta és una de les vies de distribució que més volem potenciar a la temporada vinent. De moment, un petit resum amb els correus més llegits:

· El correu on expliquem la bruta jugada de Catalunya Ràdio contra Octuvre
· El correu titulat “Em feia mandra escriure això. Però ho havia de fer” sobre les suposades “amenaces” rebudes per Xavier Fina.
· La crítica al diari Ara “Així va mentir la direcció del diari Ara”
· “Correu nadalenc d’Albano per a militants independentistes desanimats”

N’hi ha moltíssims més amb tota mena de temàtica. Una de les tasques que farem aquest agost és ordenar i indexar els correus per tal de facilitar la cerca temàtica. Si vols xafardejar una mica, aquí hi ha la llista dels últims correus enviats.

Aquesta temporada hem superat els 1.000 subscriptors i donants. És una xifra encara petita, però que per a nosaltres és FO-NA-MEN-TAL. Sense ells, octuvre no existiria. Perquè encara que ho haguem repetit una i mil vegades, ho torno a dir alt i clar: octuvre no rep subvencions i no accepta publicitat. I això em porta el quart punt d’aquest correu.

4) Subvencions que fan pudor.

No volem caure en la demagògia fàcil anti-subvencions: creiem que no és intrínsecament dolent que des de les institucions s’implementin mesures per enfortir un espai comunicatiu català de qualitat. És més: hi ha mitjans de molta qualitat que reben subvencions. El problema arriba quan aquest repartiment es fa, en moltes ocasions amb criteris massa arbitraris que obren les portes a uns mitjans obedients amb el poder polític. I això és el que està passant. Ho explica perfectament Vilaweb en aquest article.

Per això, I NO ENS CANSAREM DE REPETIR-HO, octuvre va decidir NO REBRE SUBVENCIONS ni acceptar publicitat. És el nostre compromís amb els nostres lectors.

No dependre en absolut del Govern ens permet analitzar cruament l’estratègia de la taula de diàleg d’ERC i o l’aposta de Junts pels JJOO. Per posar només dos exemples. No els devem absolutament res. 0.

Bé, no vull abusar més de la paciència del lector!

Espero que aquest correu hagi aportat alguna cosa, espero que passeu el millor estiu possible, i espero amb moltes ganes el retrobament de setembre. Perquè malgrat tot, caldrà seguir lluitant i mirant el món amb mirada catalana.

A OCTUVRE no ens passa pel cap abaixar els braços. Que es preparin.

Una abraçada,

Albano