Enlace del artículo en castellano
Segur que aquesta setmana heu vist el vídeo d’un noi jovenet que diu que “en Catalunya tú vas a un establecimiento y hablas castellano y no te atienden”. Això ho va dir la nit del passat 23 de novembre a al programa de Televisión Española “¿Quién Educa a quién?
A octuvre hem mirat el programa complet i el que hem trobat és un escàndol impropi d’una televisió pública democràtica.
Els 41 segons del vídeo del jove -membre de les Nuevas Generaciones del PP- poden fer gràcia o causar indignació. Però el que va passar al llarg dels primers 55 minuts d’aquest programa mereix explicacions al més alt nivell.
Hem mirat el programa sencer cinc vegades. Cronòmetre en mà. Hem transcrit les 8729 paraules que es van dir i hem parlat amb gent que era dins el plató aquella nit.
Mentre fèiem aquesta tasca, Inés Arrimadas va fer un tuit denunciant “la campaña de acoso que está sufriendo Anna Grau [una de les participants al programa] por parte del separatismo”.
Ara veurem el que de veritat és una “campaña de acoso” orquestrada des de la principal televisió pública de l’Estat.
Sabem que és molt difícil que aquest informe arribi a tota la gent que estava mirant el programa en directe. Però creiem que és imprescindible que aquest escàndol quedi documentat per tal d’obligar els seus responsables a donar explicacions. Per això, a banda de publicar-lo, des d’octuvre hem enviat una còpia d’aquest informe a ERC, la CUP, JxC, En Comú Podem, Bildu, PNB, Nueva Canarias, Compromís i Teruel Existe. La còpia va acompanyada d’una sèrie de preguntes sobre els criteris periodístics que es van fer servir per part dels responsables del programa per tal que el cas es porti a la Comisión Mixta de Control Parlamentario de la Corporación RTVE.
Et demanem que dediquis uns minuts a descobrir aquest atemptat mediàtic i que, si et sembla útil, comparteixis aquest informe amb els teus contactes. Entre tots podem treure la careta a la mentida d’Estat.
Metodologia.
El programa dura un total d’una hora, 51 minuts i 45 segons i consta de diferents blocs. En aquest informe analitzem exclusivament el primer bloc, que és on es tracta el tema de les llengües a l’educació, amb una durada de 55 minuts i 47 segons.
Aquest informe no analitza els continguts ni les opinions dels participants. L’objectiu és esbrinar si totes les opinions es van poder expressar en peu d’igualtat dintre de l’estructura del programa.
Hem analitzat els següents paràmetres:
A.- Els temps d’intervenció de què van disposar els participants.
B.- La posició que ocupaven dins del plató.
C.- La capacitat de la presentadora per dirigir el programa.
D.- El comportament dels diferents participants.
· L’anàlisi de la distribució de temps està centrada en les intervencions de les nou persones convidades per opinar.
· Els participants ofereixen opinions i aproximacions amb matisos. La seva classificació com a “contraris” o “favorables”, s’ha fet en relació a la seva posició sobre les polítiques lingüístiques als territoris amb llengua pròpia.
· Els 55:47 minuts del programa han estat transcrits íntegrament i s’acompanyen del minutatge del programa per tal que qualsevol persona pugui comprovar les dades. Podeu descarregar-lo aquí.
· Els percentatges de temps de les intervencions es calculen sobre el temps total de totes les opinions, excloent les intervencions de la presentadora, la representant de maldita.es, que fa acotacions tècniques, i les de l’actor convidat, excepte en una ocasió en què es refereix al tema en qüestió.
Els convidats
Un camp de joc inclinat
Si analitzem el “camp de joc” on té lloc el debat, veiem coses preocupants inclús abans de pronunciar-se la primera paraula del programa. Les nou persones que intervindran ho fan des de tres posicions diferents:
ZONA CENTRAL: les persones que ocupen aquest espai són les úniques que poden intervenir en qualsevol moment del programa, ja que tenen els micròfons oberts permanentment.
ZONA DE GRADERIA: des d’aquest espai només es pot intervenir si la presentadora dona la paraula. Si no, els micros romanen tancats.
ZONA TELEMÀTICA: Igual que a la graderia, només intervenen si la presentadora dona la paraula i mentre no intervenen el seu micròfon està apagat.
Així estaven distribuïts els participants en els tres espais:
Primeres impressions del que hem vist fins aquí:
· En relació amb la immersió lingüística: 4 convidats hi estan a favor i 5 en contra.
Fins aquí sembla que la cosa està raonablement equilibrada. Però pel que fa a la posició, la descompensació és evident:
· A la ZONA CENTRAL, la més privilegiada a l’hora d’intervenir, només hi ha una persona a favor de la immersió. Tota la resta hi està en contra.
Ara veurem com aquest camp de joc dissenyat per TVE condiciona el debat.
Que comenci el debat!
Els primers minuts del programa estan dedicats a entrevistar l’actor Daniel Grao, protagonista de la sèrie juvenil Hit, de TVE.
Al minut 3:55 la presentadora, Mamen Asensio, introdueix els temes del debat de la nit. El primer bloc estarà dedicat a “la problemática que plantea la nueva ley de educación” i a respondre a la pregunta “¿en qué idioma vamos a estudiar?”.
Després d’aquesta introducció, al minut 5:28 la presentadora dona pas a una peça on es veu “la problemática que plantea la nueva ley de educación”. La peça, en la seva totalitat, són opinions recollides a la manifestació que s’havia celebrat el diumenge anterior i que va comptar amb el suport de Vox, el PP i Ciudadanos. Entre les opinions recollides, totes en contra de la nova llei, també es tocava el tema de la llengua:
La cosa no comença amb bon peu i el programa obre amb 45 segons de la manifestació de la dreta i l’ultradreta. La presentadora avisa: “Uno de los puntos más polémicos [de la nova llei d’educació] es el del idioma” i tot seguit llegeix l’article que ho regula. Després d’això, al minut 8:58 de programa, la presentadora dona pas a les primeres opinions. Comença amb Isabel San Sebastián.
Isabel San Sebastián, rotundament contrària a la nova llei i a la immersió lingüística, parla un total de 96 segons sense interrupció.
Després d’això, la presentadora introdueix una representant de la plataforma de “fact checking” maldita.es:
Presentadora: “Esta noche hay un equipo chequeando lo que se diga para saber si es verdad o mentira”.
Molt bé.
La següent intervenció és per al professor Marcelo Soto, qui també s’oposa a les polítiques d’immersió lingüística. Parla 49 segons sense interrupció.
La següent opinió torna a anar a càrrec d’Isabel San Sebastián, que parla durant 40 segons sense interrupcions.
Després é el torn d’Anna Grau, que també s’oposa fermament a la immersió lingüística. Parla durant 117 segons sense cap interrupció.
La cosa no ha començat gens equilibrada. En aquest punt la presentadora comença a introduir una veu favorable a la immersió lingüística: la del periodista valencià Miquel Ramos. Però mentre intenta donar pas a en Miquel, Anna Grau interromp la presentació durant 10 segons. A la interrupció s’hi suma l’actor del principi, que parla durant 100 segons, sense interrupcions, i fa aquesta crítica a TV3:
“En mis primeros trabajos en TV3, tenía una lingüista… Me vine a Madrid a trabajar entre otras cosas por eso. Al final, el acento no estaba puesto en lo interpretativo, sino en cómo decía las letras, el catalán ortodoxo… Una ficción imita la realidad. Mi realidad es que hablamos y nos entendemos perfectamente. Ves el manejo político del idioma, de lo cultural.”
Aquesta hauria estat una magnífica oportunitat perquè l’equip de maldita.es digués que RTVE fa exactament el mateix. De fet, el “Manual de estilo” de RTVE recull:
“La Corporación RTVE establece (…) algunos criterios de corrección lingüística con el fin de promover tanto la pureza como la riqueza del idioma (…) La ficción producida para los medios de RTVE debe responder a la promoción del buen uso del lenguaje”.
Quan ho fa TV3, en català, és “manejo político del idioma y de la cultura”. Quan ho fa RTVE, en castellà, és “riqueza del idioma”.
Mentre tot això passa, en Miquel segueix esperant el seu torn de paraula. Però encara s’haurà d’esperar més, ja que a les interrupcions de Grau i l’actor s’hi suma la Isabel San Sebastián -que parla 59 segons més-, el professor Marcelo Soto (16 segons més) i, un altre cop, Anna Grau, amb 30 segons més.
Estem al minut 21:46 del programa (ja hem consumit un 42% del bloc dedicat a les llengües) i la presentadora diu:
Presentadora: “Vemos lo encendido que es el asunto, y las diferentes posiciones que hay aquí”.
De veritat hem vist “las diferentes posiciones que hay aquí”? Si mirem el minut i resultat veiem que la presentadora no ha dit la veritat:
San Sebastián, Grau, Miquel Ramos i el noi del jersei nadalenc
Finalment, als 22:10 minuts de programa, la presentadora dona la paraula a en Miquel Ramos:
Presentadora: “En caso de Miquel Ramos, no ha tenido ningún problema. Defiende su lengua materna, el valenciano, pero también el castellano”.
Comença a parlar en Miquel, però quan només porta 35 segons parlant, la Isabel San Sebastián intenta interrompre’l. En Miquel segueix, però 12 segons més tard qui l’interromp és l’Anna Grau. En Miquel intenta seguir però Grau i San Sebastián tornen a la càrrega.
En aquest punt en Miquel fa 60 segons que parla i ja ha patit quatre intents d’interrupció. I es queixa:
Miquel: “¿Puedo terminar de hablar?
Després d’això aconsegueix parlar 19 segons més, fins que arriba la cinquena interrupció, de l’Anna Grau. Dos segons més tard, la sisena. Es nota que en Miquel té taules. Com a periodista, ha participat en diversos debats televisius, però les condicions en les quals intenta fer la seva intervenció són molt difícils, fins i tot per a ell.
En Miquel aconsegueix parlar 29 segons més abans de la setena interrupció de l’Anna Grau i després aconsegueix dir quatre paraules més (“Segundo: no hablamos valenciano”), però Grau interromp per vuitena vegada. En aquest punt la Isabel se suma a les interrupcions.
[Nota: darrere d’en Miquel es pot veure com un noi amb un jersei nadalenc, que és en una grada i a qui després coneixerem, fa gestos queixant-se del sabotatge de San Sebastián i Grau cap a en Miquel Ramos. Recordem que les persones de la graderia no tenen accés a micròfon.]
En Miquel segueix 18 segons més fins que la presentadora el talla dient:
Presentadora: “Sois tres periodistas los que acabáis de hablar. Tengo que introducir a la comunidad educativa”.
Abans de continuar, però, detenguem-nos a analitzar el que acaba de passar.
Ens diu la presentadora que ja han parlat els tres periodistes convidats: la Isabel San Sebastián, l’Anna Grau i en Miquel Ramos. Té raó. Però:
· Dels tres periodistes, dos han estat en contra de la immersió lingüística: San Sebatián i Grau. A favor només un: Ramos.
· San Sebastián i Grau han parlat en contra de la immersió lingüística un total de 5,08 minuts. Ramos només 2,1 minuts.
· San Sebastián i Grau han parlat 5,08 minuts sense cap interrupció. En canvi, en Miquel Ramos ha patit al llarg dels seus 2,1 minuts un total de 9 interrupcions per part de la Isabel i l’Anna. Una mitjana d’una interrupció cada 13 segons. El màxim que va poder parlar en Miquel sense interrupció va ser 35 segons. Ara, anem al marcador:
Ni la presentadora ni els membres de maldita.es no han vist res de tot això. Ningú ha mogut un dit per aturar el boicot de San Sebastián i Grau a en Miquel Ramos. L’únic que s’ha queixat és el noi del jersei nadalenc. Però no tenia micròfon.
La comunitat educativa, menystinguda.
Estem al minut 24:37 del programa i li toca el torn a Raquel Barrio, representant de “la comunidad educativa”:
Presentadora: “Tengo que introducir a la comunidad educativa… Raquel es orientadora…”
Però igual que va passar amb la presentació d’en Miquel Ramos, la presentació de la Raquel també pateix interrupcions, en aquest cas per part de la Isabel San Sebastián.
Després de la interrupció comença a parlar la Raquel, però només aconsegueix parlar 28 segons. En aquest punt l’Anna Grau fa una altra interrupció. La Raquel intenta seguir parlant i ho fa durant 22 segons més, i la Grau torna a interrompre-la. Aquesta segona interrupció és letal, ja que aconsegueix prendre-li la paraula a la Raquel Barrios i es posa a parlar ella durant els següents 18 segons.
En aquest punt la Raquel ha pogut parlar només 50 segons. Quan l’Anna porta 18 segons interrompint, la presentadora intervé. L’espectador podria pensar que a la fi posarà una mica d’ordre. Però el que passa a continuació sembla una burla:
Presentadora: “Anna, acaba Raquel e Isabel quiere réplica”.
Analitzem això detingudament: efectivament, la presentadora talla la interrupció de l’Anna, però afegeix: “acaba Raquel e Isabel quiere réplica”.
Com? Raquel, que va ser presentada com a representant de “la comunitat educativa”, només ha parlat 50 segons durant els quals ha patit dues interrupcions. Però la presentadora diu que la Raquel ha d’anar acabant per deixar pas a la Isabel San Sebastián.
Amb quin criteri la presentadora va deixar parlar la Isabel i l’Anna al principi del programa durant més de 5 minuts, sense interrupcions, però ara diu que “Raquel acaba”, quan porta només 50 segons parlant? A més a més, la Raquel ha d’acabar perquè la Isabel vol rèplica? Tot això ja és prou greu, però empitjora. La Raquel fa cas de la presentadora i intenta acabar. I això és el que passa:
Raquel: ¿En la Comunidad de Madrid se sienten perjudicados los alumnos porque se les ha ensañado el programa bilingüe desde los colegios de infantil…? (9 segons)
Interromp San Sebastián: Que no, que no. O me he explicado muy mal o tú no me has entendido.
Raquel: En la Comunidad de Madrid podríamos decir que el castellano está en peligro porque…
Interromp San Sebastián: Pero que no…
Raquel: Porque mis hijos, para decirme las lecciones de geografía e historia, me lo dicen todo en inglés, ¿en mi casa está en peligro el castellano? (15 segons)
Interrompen San Sebastián i Grau un altre cop. I aquí passa una cosa espectacular: Isabel San Sebastián acusa Anna Grau d’interrompre-la!
Resum: la Raquel ha pogut parlar 74 segons, durant els quals ha rebut sis interrupcions de la Isabel i l’Anna. Una mitjana d’una interrupció cada 10 segons. El fragment més llarg ha estat de 28 segons. I aquí apareixen una sèrie de preguntes que els responsables de RTVE han de respondre:
· Amb quin criteri decideix la televisió pública d’Espanya que la representació de la “comunidad educativa” ha “d’anar acabant” quan fa només 50 segons que parla?
· Amb quin criteri decideix Televisió Española que Isabel San Sebastián té dret a parlat 2,13 vegades més que la representant de la comunitat educativa?
[NOTA: Recordem que en Miquel, que és a la graderia, no pot intervenir per equilibrar les coses perquè té el micròfon apagat. Mentre la Isabel i l’Anna impedeixen parlar la Raquel amb total llibertat en el moment que vulguin, en Miquel no pot fer-hi res].
I aquí una altra reflexió: segurament qui va decidir que en Miquel no fos a la zona central del plató sabia el que feia. Al contrari que la Raquel, en Miquel sí que té experiència als debats de televisió i podria enfrontar-se en peu d’igualtat a la Isabel i l’Anna, totes dues amb una llarguíssima trajectòria televisiva. En canvi, es nota que la Raquel no coneix les males arts d’interrompre. Per això només ha parlat 59 segons. Amb una interrupció cada 10 segons. Objectiu de la Isabel i l’Anna aconseguit: no li han deixat parlar.
Seguim: després d’haver tallat la Raquel al cap de 74 segons, la presentadora deixa 111 segons perquè San Sebastián i Grau parlin. Després d’això, la cosa queda així:
Al minut 29 la presentadora anuncia la següent convidada: Josebe Iturrioz, que entra en connexió telemàtica des del País Basc. Un altre cop, la presentació pateix la interrupció corresponent.
Presentadora: “Josebe Iturrioz. No sé si ustedes la conocen, es profesora de filosofía, feminista y experta en igualdad”.
Després d’alguns comentaris de la Isabel San Sebastián, Josebe Iturrioz comença a parlar quan portem 29:54 minuts de programa. La cosa comença bé i la Josebe aconsegueix un rècord pels favorables a la immersió lingüística: parla 78 segons sense ser interrompuda! Però al segon 78 arriba la primera interrupció d’Isabel a Josebe. Transcrivim el “diàleg”:
Interromp San Sebastián: Se aprende en euskera, no euskera.
Iturrioz: Se aprende en euskera, y a no llamarlo vascuence.
Interromp San Sebastián: ¿Por qué no puede llamarse vascuence? El castellano también es un idioma del País Vasco. También es el idioma del País Vasco.
Iturrioz: No, yo lo tengo…
Interromp San Sebastián: ¡Sí, sí, sí, igual de idioma del País Vasco que el euskera!
En aquest punt intervé la presentadora i avisa de la dificultat que té una persona per parlar via telemàtica si se la interromp:
Presentadora: “Si interrumpimos todo el tiempo no la vamos a poder captar”.
Després d’això, la Josebe Iturrioz continua durant 38 segons, fins que l’Ana Grau torna a interrompre. Josebe intenta continuar i aconsegueix parlar 28 segons més. En total ha pogut parlar 144 segons amb només 3 interrupcions!
Però San Sebastián i Grau han decidit que ja n’hi ha prou. En aquest punt estem al minut 32:49 del debat i la connexió de la Josebe durarà encara 2:41 minuts. Però aquests 2:41 minuts són una autèntica vergonya per a qualsevol televisió democràtica i la Josebe rebrà 24 interrupcions, majoritàriament per part d’Anna Grau. (Fent clic aquí podreu veure la transcripció d’aquest comportament intolerable).
L’estratègia de l’Anna Grau és bona. La periodista, amb molta experiència en mitjans, sap que la persona que està connectada per via telemàtica rep el so una mica més tard i, per tant, el bombardeig de preguntes fa tecnològicament impossible que qui intervé des de fora pugui desenvolupar cap mena de diàleg. Malgrat que la Josebe també té experiència en debats televisius presencials, poc pot fer des de la distància.
Estem al minut 35:30 i mentre la Josebe intenta parlar malgrat les interrupcions de l’Anna, de fons es pot sentir molt clarament com la Isabel San Sebastián diu:
San Sebastián: “Nos estamos enzarzando…”
Deu segons més tard, com si hagués rebut una ordre, la presentadora diu:
Presentadora: Hay un momento aquí, que me váis a permitir, de colapso… Porque ya hemos defendido estas dos ideas… Creo que no nos lleva a nada… Enzarzarnos aquí…
El mecanisme és clar: interrompre, no deixar parlar, crear un clima de caos que precipiti el final sense que el rival pugui parlar. La presentadora treu la paraula a Iturrioz i San Sebastián demana la paraula:
San Sebastian: ¿Puedo decir una cosa en mi defensa?
Isabel parla 34 segons més. Sense cap interrupció. I com tenim el marcador en aquest punt?
Fa 36 minuts i 28 segons que ha començat el debat i arriba el torn de Rubén, el jove de Nuevas Generaciones del PP, que es troba a la graderia i que es manifesta en contra de la nova llei d’educació i de la immersió lingüística. La presentadora el presenta durant 14 segons. Aquest cop no hi ha cap interrupció a la presentació, com sí que hi va haver en el cas d’en Miquel, la Raquel i la Josebe.
I no us ho podreu creure: en Ruben parla 68 segons seguits sense ni una sola interrupció. Ningú el pot interrompre: les altres persones que són a la grada no tenen micròfon; a la Josebe, que està connectada des de casa, li han tancat el micro i la Raquel, que està a la zona central, és una persona educada que no interromp.
Per primer cop, una persona que no està a la zona central del plató pot parlar sense ser interrompuda. És en Ruben, que defensa les mateixes tesis que la Isabel i l’Anna.
Per cert, recordeu el noi del jersei nadalenc que feia gestos queixant-se de les interrupcions que li feien a en Miquel? És professor d’anglès i es diu Jon i en aquest punt del programa li toca parlar.
S’equilibrarà el marcador? Podrà parlar sense interrupcions com en Ruben? Vejam.
Jon, favorable a les polítiques de protecció lingüística, comença a parlar al minut 38:07 del debat però no té la mateixa sort que en Ruben. És la mateixa presentadora la que l’interromp quan porta 25 segons parlant.
Presentadora: “Ya, pero Ruben acaba de explicar que sí que considera que el marco que deja esta nueva ley es, en segundo lugar, el castellano… ¿Y tú?”
És a dir: la presentadora no només interromp sinó que posa el discurs d’en Jon supeditat al que ha dit en Ruben, durant els seus 68 segons sense interrupció.
Davant d’això, en Jon, en comptes de poder seguir desenvolupant la seva idea, es veu forçat a fer servir el seu temps per dir el següent:
Jon: “Yo hace unas pocas horas he estado explicando, en inglés, sin que hubiera ningún problema, a unos cuantos niños de diez años, que es de mala educación interrumpir… Lo cual hay gente aquí que debería tener un poco en cuenta, creo yo… Es, más que nada, porque da un poco de vergüenza. Miro a mis alumnos y digo: ¿para qué os enseño esto?”
Després d’això, probablement la intervenció més necessària de tota la nit, veient els usos lamentables d’aquest programa, en Jon torna a filar el seu discurs. Però només 26 segons més tard la presentadora el torna a tallar:
Presentadora: “Pero a dónde vamos?”
En Jon torna a intentar explicar-se i al cap de 20 segons la presentadora el talla per tercera vegada. La seva intervenció acaba 26 segons més tard.
En Jon ha parlat 112 segons, dels quals ha hagut de dedicar-ne 15 a que no l’interrompessin. Durant els 97 segons restants ha hagut de suportar tres interrupcions, una cada 30 segons, aquest cop per part de la presentadora. En Jon no va tenir la mateixa sort que el seu company de grada, en Ruben. Ara, repassem els marcadors.
En aquest punt el “debat” (per dir-li d’alguna forma) passa a la part central del plató, on hi ha els que poden intervenir en tot moment. Al llarg dels següents 8 minuts i 11 segons hi ha 263 segons d’intervencions de contraris a la immersió lingüística i un nou participant que fins llavors no havia parlat, en Pedro José Caballero, president de la Confederación Católica Nacional de Padres de Familia y Padres de Alumnos. Aquesta organització és la que va denunciar el programa infantil de TV3 “Info K” davant l’Audiència Nacional.
La Raquel, l’única persona a la Zona Central que defensa la immersió lingüística, aconsegueix parlar 62 segons. En aquests 60 segons va ser interrompuda tres vegades. Una cada 20 segons. En aquest bloc la Isabel San Sebastián va aconseguir parlar 65 segons. Sense cap interrupció. En aquest punt els marcadors estan de la següent manera:
Anem enfilant el final del programa. La presentadora torna la paraula a la grada. En Miquel Ramos parla un total de 28 segons durant els quals la Isabel San Sebastián l’interromp un cop i l’Anna Grau dos. Una mitjana d’una interrupció cada 9 segons.
Li torna a tocar el torn a en Jon, el noi del jersei nadalenc. En Jon parla 57 segons, amb una interrupció. Dels 57 segons va dedicar-ne 5 a demanar a la Isabel San Sebastián, per enèsima vegada, que no l’interrompés.
Per acabar aquesta segona volta a la graderia, li torna a tocar el torn a en Ruben, que parla 39 segons. Òbviament, sense cap interrupció.
Després d’això, li torna a tocar el torn a la Josebe Iturrioz, que torna a batre el rècord d’intervenció dels favorables a la immersió lingüística amb 128 segons d’intervenció sense interrupcions. La presentadora li dona la paraula a la Isabel per tancar el bloc i, després que la periodista intervingui 28 segons, la presentadora anuncia:
Presentadora: “Tenemos que cambiar de bloque”.
El marcador final queda així:
Veient aquests números, queden dues coses clares:
La primera, que els opinants contraris a la immersió lingüística disposen de molt més temps que els que hi estan a favor. La dada final és inacceptable. Però les dades parcials també. Com hem vist, a la mitja hora de començar el programa les opinions contràries a la immersió lingüística representen el 76% i les favorables el 24%.
La segona, i la més important: la qualitat d’aquest temps. Per exemple: al nostre còmput hem comptat els 2,1 minuts d’intervenció d’en Miquel Ramos a favor de la immersió lingüística. Però valen el mateix aquests 2,1 minuts si durant el seu transcurs s’han produït 9 interrupcions, una cada 9 segons? No. És tolerable que en 2,41 minuts d’intervenció la Josebe Iturrioz rebi 24 interrupcions? No.
Aprofitant la posició privilegiada que els atorga el programa, Grau i San Sebastián converteixen les intervencions dels altres en un boicot permanent. Quan elles parlen, però, la producció del programa les protegeix de qualsevol interrupció.
El comportament de San Sebastián i Grau és deplorable.
Però que Televisión Española faciliti i empari aquest comportament és inacceptable en democràcia.
Reflexions i accions.
Com dèiem al principi, l’objectiu d’aquest informe no era entrar en el fons del debat sinó veure si en la principal televisió pública de l’Estat espanyol era possible debatre sobre un tema tan important com les polítiques lingüístiques.
Les opinions es poden debatre, argumentar i contraargumentar. Però el que hem vist en aquest programa no té res a veure amb els arguments o les opinions sinó amb una televisió antidemocràtica que menysprea el debat i fomenta la confrontació, impedint per la força la lliure expressió d’opinions.
Unes hores després del debat i com a resposta al tuit de l’Arrimadas on defensava l’Anna Grau dels “ataques separatistas”, la Josebe Iturrioz va escriure a Twitter:
“Sufrí a Anna Grau en este programa. Es violento atacar las lenguas minoritarias, es violento decir que se odia el castellano. En definitiva es violento generar violencia y más cuando se habla de educación”.
Aquesta violència ha estat emparada i promoguda per RTVE i això no pot quedar en una simple anècdota. Calen explicacions.
Per això, des d’Octuvre hem enviat una còpia d’aquest informe a ERC, la CUP, JxC, En Comú Podem, Bildu, PNB, Nueva Canarias, Compromís i Teruel Existe. La còpia va acompanyada d’una sèrie de preguntes sobre els criteris periodístics que es van fer servir per part dels responsables del programa analitzat.
Com a representants dels ciutadans, aquests partits tenen la possibilitat de participar a la Comisión Mixta de Control Parlamentario de la Corporación RTVE i les seves societats i fiscalitzar TVE. Aquesta comissió ha de ser capaç de donar explicacions als greus fets que descriu aquest informe.
No pot ser que mentre el Congrés prohibeix l’ús del gallec, l’èuscar i el català al seu hemicicle, protegeixi també una televisió pública que vulnera la pluralitat en la defensa d’aquestes llengües.
Paral·lelament, convidem a totes les persones que s’hagin sentit agredides pels fets que acabem d’explicar, que demanin explicacions al Defensor de l’Espectador. Fent clic aquí trobareu l’enllaç al web a l’apartat de queixes del Defensor de l’Audiència de RTVE . Segons l’Estatut del Defensor de l’Audiència de RTVE, els ciutadans tenen dret a
“una comunicación directa”, “para que éstos puedan formular reclamaciones, quejas y sugerencias, así como recibir respuestas adecuadas a sus planteamientos, en todo aquello que afecta a sus derechos, concebidos desde una perspectiva amplia y no sólo legal”.
Aquest estatut recull, a més a més, que el Defensor de l’Audiència està obligat a:
Responder a los espectadores, oyentes o usuarios de los medios interactivos en un plazo máximo de 30 días aportando las explicaciones recibidas y, en su caso, con la calificación que a su juicio merezcan.
Doncs ja ho sabeu. Aquesta és l’adreça del Defensor de l’Espectador: https://www.rtve.es/rtve-responde/participacion/. Aquí podeu posar-hi l’enllaç a aquest article i demanar-li que doni explicacions. Està obligat a respondre.
A Octuvre treballem per treure a la llum temes i punts de vista que normalment els grans mitjans de comunicació amaguen a les seves audiències. Creiem que el fet de trencar silencis és imprescindible. Però de vegades, com en aquest cas, no n’hi ha prou amb denunciar públicament. Cal exigir responsabilitats, cal obligar els responsables de les coses mal fetes a donar explicacions. Fa gairebé un any vam engegar aquest projecte sota el lema “Mentir no pot sortir gratis”. El que va fer TVE el passat dilluns no pot sortir gratis.
Passa-ho.