Hola!

El correu d’avui té cinc punts:

1) Algunes consideracions sobre l’èxit del nostre últim vídeo.

2) De Ciutadans a ERC, passant per la CCMA.

3) Aquesta setmana els “arxius de Twitter” arriben al Congrés dels Estats Units (i continuen sense sortir a TV3)

4) Aquesta setmana hem sentit que Foment ha fitxat Carles Mundó (ERC). És un “barrut” o hi ha alguna cosa més?

5) Sobre el judici de Laura Borràs.

1) Prop de 80.000 visualitzacions del nostre últim vídeo.

El vídeo de la setmana passada sobre El País, Twitter i TV3 ha estat un èxit: 79.545 visites a YouTube i Instagram. Si comptem les visualitzacions de Twitter, superem les 100.000 visualitzacions. I això només als primers 7 dies. Encara pujarà.

Però: això és molt o poc?

És difícil comparar dades d’audiència de mitjans diferents. Dit això:

> El Tot es Mou de dimarts: 99.000 espectadors. (Dades de TV3)

> El Planta Baixa de dijous 2: 149.000 espectadors. (Dades de TV3)

> “L’última hora amb Quim Morales” a CatRàdio: 80.000 oients. (Dades OJD)

No explico això per posar-nos medalletes. Ho explico perquè és imprescindible que veiem que és possible trencar els silencis mediàtics imposats des de les cúpules del poder polític i econòmic. Ens volen fer creure que tenen el control i que nosaltres no podem fer res. I tant que podem.

Aprofito per agrair a totes les persones que heu compartit i fet córrer aquest vídeo.

PD: Si encara no has vist el vídeo, el pots veure fent clic aquí.

2) De Ciutadans a ERC, passant per la CCMA. [OPINIÓ]

Hi ha una frase del vídeo que diu:

“Fa uns dies Angès Marquès va ser entrevistada a la revista Comunicació 21. El títol de l’entrevista era “El procés ha fet mal a TV3, hi ha gent que es va sentir exclosa”. Per la seva banda, el nou director de TV3, Sigfrid Gras, va dir que TV3 havia de ser “la televisió de tots”. Doncs dit i fet: TV3 és “la televisió de tots”, una televisió on el director d’un diari que va publicar informació falsa pot anar tranquil sense sentir-se “exclòs”.

No vaig desenvolupar el tema perquè el vídeo s’hagués fet molt llarg. Per això l’explico aquí:

Concepte 1: exclusió.

Concepte 2: “de tothom”.

Ara veiem com “viatgen” aquests dos conceptes:

Concepte 1 / EXCLUSIÓ

PRIMERA PARADA:

> “La corporación audiovisual catalana nació con espíritu supremacista y excluyente”. (Francisco Andrés. Diario de Sevilla. Octubre de 2017)

> “El mandato de Duart en la CCMA ha estado plagado de polémicas por el sesgo excluyente y separatista” (Libertad Digital. Juny 2018)

> La televisión pública más cara de España y pagada por todos defiende el mismo supremacismo excluyente que Torra. (Inés Arrimadas. Octubre 2018).

> Pilar Carracelas se ha convertido en la caricatura del independentismo más excluyente. Asidua tertuliana de TV3, la periodista está abonada al insulto. (Cronica Global. Juny 2020)

SEGONA PARADA:

“Hem de ser conscients que la nostra resposta tampoc va ser entesa com a plenament legítima per una part important de la societat, també de la catalana. En aquest sentit, vull tornar a estendre la mà a tots aquells que se n’hagin pogut sentir exclosos” (Oriol Junqueras. Article “Mirant al futur”. Juny 2021)

TERCERA PARADA:

> “El procés ha fet mal a TV3, hi ha gent que es va sentir exclosa (…) hi ha gent que m’ha assegurat que se sentia exclosa” (Agnès Marquès. Gener 2023)

Concepte 2 / “DE TOTHOM”

PRIMERA PARADA:

> «Puigdemont es presidente del proceso, no el de todos los catalanes» (INés Arrimadas. Maig 2017)

> “Puigdemont no ha actuado como presidente de todos los catalanes” (José Luís Ábalos. Octubre 2017)

> Torra “es un irresponsable y no es digno de ser el presidente de todos los catalanes’ (Lorena Roldán. Octubre 2019)

> Desde el Gobierno de Sánchez se reivindica esta vía del diálogo y se reclama a Torra que piense en los “problemas reales” de los ciudadanos y de todos los catalanes, “no sólo de una parte”.

> “Aragonès no és el president de tots els catalans”. (Salvador Illa. Setembre 2021)

SEGONA PARADA:

> “Soc i seré el president de tots els catalans” (Pere Aragonès. Setembre 2021)

TERCERA PARADA:

> “TV3 ha de ser la televisió de tots els catalans, no només d’una part”. (Gener de 2023)

És evident que les coincidències discursives no sempre són una demostració d’alguna cosa. Per exemple: els del PP també diuen que protegeixen el català. I això no vol dir que sigui veritat. Podemos i VOX poden dir que volen “protegir les famílies” i això no vol dir que es refereixin a la mateixa cosa.

Però en aquest cas crec que la cosa és diferent. Em fa l’efecte que una part de l’independentisme ha acabat assumint les acusacions fetes per l’espanyolisme per fer-se perdonar el que ha fet en el passat. Una mena de síndrome d’Estocolm on la víctima s’afanya a comprendre el segrestador, el maltractador, l’opressor. Un discurs perillós que assumeix que hem exclòs, que no hem estat “de tothom” i que no hem fet bondat. Avís: aquesta estratègia no funciona per aplacar la ira del suposadament exclòs. Al contrari: exigiran que et retractis fins que no quedi res de tu. Potser són coses meves, però aquest que he exposat em sembla un exemple prou gràfic del desarmament general impulsat per desmobilitzar el moviment sobiranista des de dins. I que aquestes idees les assumeixin gent amb altes responsabilitats als mitjans de comunicació públics no és gens casual. A la llum d’això, es poden entendre moltes de les coses que passen a TV3 i CatRàdio.

3) I parlant dels mitjans públics: aquesta setmana els “arxius de Twitter” arriben al Congrés dels Estats Units (i continuen sense sortir a TV3)

Un dels grans temes del vídeo de la setmana passada eren els coneguts com a “arxius de Twitter”. En un moment del vídeo dèiem:

“A casa nostra -no sé per què- gairebé no se’n parla del tema dels “arxius de Twitter”. Al web de TV3 i Catalunya Ràdio, per exemple, no hi ha ni rastre del tema”.

Doncs aquesta mateixa setmana els “arxius de Twitter” han estat protagonistes al Congrés dels Estats Units. Això al The New York Times:

Això no és un “afer intern” dels EUA. El que passa a Twitter ens afecta. De fet, com dèiem al vídeo, va ser una eina basada en Twitter la que va permetre el muntatge de la “ingerència russa” a Catalunya.

Per això, seguirem de prop el tema. La sessió al Congrés va durar més de 6 hores. Intentarem oferir als lectors d’OCTUVRE un resum com més aviat millor.

4) Aquesta setmana hem sentit que Foment ha fitxat Carles Mundó (ERC). És un “barrut” o hi ha alguna cosa més?

La notícia es va conèixer aquest dilluns:

La notícia va provocar molts comentaris criticant que un exconseller d’ERC passi a treballar per a Foment, una organització que, fins i tot, ha perseguit judicialment l’independentisme. (Sobre això a OCTUVRE vam publicar un vídeo molt dur titulat:

“Una trama contra l’ANC / Podem fer un BOICOT SALVATGE els catalans?”.

Si no l’has vist, fes clic aquí.

En Bernat Dedeu, amb aquell estil directe i punyent va qualificar Mundó com a “barrut” i un munt de gent a les xarxes va acusar Mundó de cercar “una cadira”, que si s’havia venut per “un càrrec”, que si “la pagueta”, etc.

Amb més o menys matisos, jo comparteixo la indignació de veure com aquí es passa pàgina d’aquesta manera vergonyosa i es fan pactes amb els mateixos que ens han criminalitzat sense pietat. Però es tracta només d’una qüestió personal de Carles Mundó? O es tracta només d’una qüestió personal d’Elsa Artadi, qui fa uns mesos també va fitxar per Foment? Jo crec que no. Crec que la cosa és més profunda i aquests moviments són només la part visible de coses molt més profundes, de moviments de poder que sovint se’ns escapen.

El món polític català, les patronals, el poder econòmic monàrquic… és evident que s’estan movent coses. I en aquesta línia dos titulars d’aquesta mateixa setmana:

Em fa l’efecte que mentre ens entretenen amb els focs d’encenalls d’uns debats parlamentaris cada cop més insignificants, ens l’estan jugant per darrere. Crec que cal que fem un vídeo sobre això. 🙂

5) Sobre el judici de Laura Borràs.

Ha començat el judici a Laura Borràs i tothom en parla. Nosaltres a OCTUVRE no hem escrit res de nou. Però crec que el que vam escriure al 2020 és perfectament vigent: “L’Operació Borràs explicada en detall”. També és un bon dia per recordar aquest fil de Twitter que vaig fer també al 2020, just després del vot del suplicatori sobre Borràs al Congrés:

(1)

Ja ha passat la votació del suplicatori. Ara cal parlar de la Llei de Contractes. Segons la Sindicatura Borràs va fer 13 “contractes amb reiteració” en 3 EXERCICIS. Segons la Sindicatura el Departament de Justícia en va fer 982 en 2 EXERCICIS. D’aquests, 748 en 1 EXERCICI

(2)

Entre aquests, hi ha 296 contractes a una mateixa empresa. Hi ha 40 contractes a una sola empresa, 20 dels quals 1 EURO per sota el límit… Molts d’ells signats EL MATEIX DIA. PD: Això, sense dubte, va requerir un intercanvi de correus molt intens per pactar aquesta jugada.

(3)

Si mirem l’Ajuntament de Barcelona: 64 contractes menors adjudicats 1 EURO per sota el màxim legal. Això també, sense dubte, va requerir contactes entre Ajuntament i proveïdor per “ajustar” els preus a la normativa.

(4)

Els casos són infinits i una cerca ràpida permet detectar casos quantitativament infinitament més grans que el de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). I afecten administracions en mans de TOTS els partits. Això no és disculpa per a ningú, però:

(5)

Si l’Estat decideix aplicar en les administracions governades per l’independentisme una lectura restrictiva com la utilitzada amb la ILC, la porta que s’acaba d’obrir es pot endur centenars de càrrecs polítics de tots els partits.

(6)

I si l’independentisme diu que qualsevol fraccionament mereix dimissió (i potser això és el que s’ha de fer) s’ha de preparar demanar dimissions massives a les seves pròpies files. És imprescindible trobar un posicionament sobre què fer amb la Llei de Contractes. Però que sigui per a tothom igual.

(7)

I si l’independentisme diu que qualsevol fraccionament mereix dimissió (i potser això és En cas contrari, si prospera la lectura feta en el cas de la ILC, el moviment independentista s’haurà de preparar per a aquestes dimissions en massa. Més enllà de Laura Borràs, hi ha un debat obert.el que s’ha de fer) s’ha de preparar demanar dimissions massives a les seves pròpies files. És imprescindible trobar un posicionament sobre què fer amb la Llei de Contractes. Però que sigui per a tothom igual.

(Per cert: sobre les irregularitats a l’Ajuntament de Barcelona, no m’has de creure a mi. Les pots consultar en aquest informe del Tribunal de Cuentas. A partir de la pàgina 22 es detallen les irregularitats. A la pàgina 105 es poden veure els contractes irregularment fraccionats.)

Bé, espero que aquest correu t’hagi descobert algun fet o idea estimulant.

Una abraçada,

Albano.

PD: Entre vídeo i vídeo, anem pels pobles, xerrant, explicant què és OCTUVRE i trobant-nos amb molta gent que, com nosaltres, no té cap intenció de donar-se per vençuda. 🙂 (A les imatges, a Salt i Mataró amb en Gerard Furest).