És a dir: l’escàndol de la DGAIA arriba, a Anticorrupció gràcies, entre altres, a la informació que la Sindicatura va publicar fa dos anys.
La qüestió és que la setmana passada la Sindicatura publica un altre informe amb informació molt greu, però l’ACN no ha fet cap notícia d’això.
Preguntes:
> Per què l’ACN no ha informat sobre l’informe de sanitat?
> Caldrà esperar dos anys fins que el cas arribi a Anticorrupció?
> Com és que els mitjans de comunicació públics amaguen la feina de la Sindicatura?
Al setembre, si cal, ens plantarem davant el Parlament per tal que ens responguin a aquestes preguntes.
Dit això, i sobre el fons de la informació, tres consideracions:
Consideració A) Caldrà estar atents a l’evolució de la investigació de la Fiscalia, però atenció: la via penal és una de les vies i és bo que els tribunals dirimeixin si hi ha delicte o no. Però no caiguem en la trampa: els mitjans expliquen que s’obre una investigació i el relat subjacent és: «veurem si hi ha alguna cosa». I això és una trampa: fa moltíssims mesos que sabem del cert que la DGAIA va cometre irregularitats gravíssimes. Així ho certifica la Sindicatura. Ara cal veure si aquestes irregularitats tenen conseqüències penals. Però en tinguin o no, les irregularitats estan PROVADES. Insistim: una cosa és saber si les irregularitats són penalment perseguibles o no. Però les irregularitats hi són. No caiguem en la trampa de mitjans i polítics que ens volen fer creure que si no hi ha delicte penal no hi ha res. Això és una trampa enorme i cal denunciar-la. Resilis, la fundació del tercer sector que rebia diners de la DGAIA va cometre irregularitats. No és una opinió. És un fet.
Consideració B) L’onze de gener de 2025, ara ha fet un any i mig, OCTUVRE va publicar les primeres informacions sobre les irregularitats de la DGAIA. Ho vam poder fer gràcies a en Roger, el treballador de Resilis que va tibar de la manta. Estem contents que un any i mig més tard Anticorrupció hi posi ma. Però creiem que és moment de recordar com al llarg de moltíssims mesos, la premsa hipersubvencionada va mirar cap a una altra banda mentre a OCTUVRE publicàvem la documentació del cas i fèiem front, fins i tot, a amenaces i assenyalaments per part de responsables de les fundacions i partits implicats. Memòria.
Consideració C) Aquesta mateixa setmana, l’Oficina Antifrau va ampliar a dos anys el termini de protecció per a en Roger. A hores d’ara ningú del Govern ha reconegut l’enorme servei que ha prestat aquest treballador a la societat. Al contrari: Salvador Illa el va assenyalar i el PSC va fer tot el possible per tal que no comparegués al Parlament. Memòria.
TERCERA COSA
La primera quinzena d’agost agafarem uns dies de descans. Creiem que ens anirà bé i ens ajudarà a tornar amb més ganes al setembre. La segona quinzena la dedicarem a preparar el nou curs i fer aquelles coses «entre bastidors» que normalment queden al calaix de pendents: qüestions tècniques, d’arxiu, etc. A més, tenim temes pendents (IWI, Tercer Sector) on cal fer molta feina de preparació.
Ha estat un curs molt mogut on ens hem enfadat, hem sentit impotència i hem maleït els óssos d’uns quants…
Malgrat tot, el balanç general és meravellós perquè al llarg de tots aquests mesos ens hem sentit acompanyats per una comunitat de lectors que no para de créixer. Una comunitat que no només llegeix, sinó que dedica temps i esforç a difondre el que publiquem. Sense aquest compromís no podríem arribar tan lluny com arribem. Només podem dir una cosa:
GRÀCIES.
Bé, esperem que passis el millor agost possible,
moltes gràcies per la confiança en la nostra feina,
una abraçada,
Marta i Albano
