Bon dia!
T'escrivim per explicar-te un document que s'ha publicat avui.
Resulta que cada any la Generalitat adjudica contractes per valor de centenars de milions d'euros a empreses privades perquè netegin hospitals, preparin els àpats dels pacients o pilotin els helicòpters d'emergència. Però, massa sovint, no controla com s'executen aquests contractes.
Aquesta és la principal conclusió de l'Informe 9/2026 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, publicat avui.
L'informe té 202 pàgines. A OCTUVRE l'hem llegit i t'oferim un resum que es llegeix en 5 minuts. Això ho ha de saber tothom.
Els hospitals i serveis sanitaris públics no ho fan tot amb personal propi: contracten empreses perquè netegin, facin la bugada, vigilin, cuinin o transportin pacients. Contractar serveis és habitual i legal, i si convé fer-ho o no és un debat polític que en aquesta peça no tractarem. El que sí que farem a continuació és analitzar l'informe de la Sindicatura, on s'explica què passa després de la signatura dels contractes d'externalització. Spòiler: és un escàndol.
Durant els mesos o anys que dura el servei, algú comprova que l'empresa fa exactament el que s'havia compromès, amb la qualitat pactada i pel preu just?
I és aquí —en com es prepara i es controla l'execució, tal com es fa ara— on l'informe troba els forats que obren la porta als problemes que veurem.
És com pagar per endavant la reforma sencera de casa teva i no tornar a passar mai per l'obra. L'informe diu que l'administració sanitària actua massa sovint així.
Per fer el seu informe, la Sindicatura va triar 17 dels contractes de serveis més grans que aquestes entitats van adjudicar entre 2022 i 2024 —onze organismes públics del sistema sanitari, des de l'Institut Català de la Salut fins al CatSalut o el Sistema d'Emergències Mèdiques. En conjunt sumen 501 milions d'euros, el 43% de tot el que el sector salut va contractar en serveis en aquell període. Són contractes de neteja, bugaderia, seguretat, cuina, transport, manteniment, tecnologia i assegurances. I, en lloc de mirar com es van adjudicar, la Sindicatura va examinar què va passar durant l'execució —si el servei es va prestar tal com estava pactat— i la despesa que se'n va derivar.
La vigilància dels concursos públics acostuma a concentrar-se en un sol moment: com s'adjudiquen. Aquest informe fa una cosa diferent —deixa de banda l'adjudicació i mira la resta del recorregut—, i hi troba problemes en diverses fases. El focus, però, és a l'execució: quan el servei ja s'està prestant de veritat i gairebé ningú vigila.
La Sindicatura ordena 23 incompliments en vuit blocs. Les etiquetes greu i significatiu marquen la gravetat segons la mateixa auditoria.
Desplegable Fes clic (o toca) a cada bloc per veure'n el detall i un exemple real.
En 12 dels 17 contractes ningú va explicar per escrit per què el servei no es pot fer amb mitjans propis, ni si surt més a compte o més eficient treure'l fora. Es decideix externalitzar sense analitzar avantatges, costos ni riscos.
Exemple: en el gran contracte de neteja dels centres d'atenció primària de l'ICS (75,9 M€), adjudicat a ISS Facility Services Multiserveis Ndavant i OHL Servicios Ingesan, l'expedient no acredita per què el servei no es podia fer amb mitjans propis.
La documentació sovint no detalla d'on surt el preu, de manera que és impossible comprovar si s'ajusta al mercat. En alguns casos el preu es va calcular amb les dades de la mateixa empresa que ja prestava el servei, o amb un benefici industrial del 10% (per sobre del 6% habitual) sense justificar-ho.
Exemple: a la pòlissa d'assegurança del CatSalut (adjudicada a Sham, amb la corredoria Confide) i al servei del centre coordinador del SEM (Serveo Servicios) es va imputar un benefici industrial del 10%, per sobre del 6% habitual, sense cap motivació.
En 14 contractes no hi ha un seguiment formal que verifiqui coses tan bàsiques com que l'empresa hi posa el personal i els mitjans promesos, o que compleix les obligacions laborals, socials i mediambientals pactades.
Exemple: en el manteniment dels equips mèdics Siemens de l'Hospital de Sant Pau, adjudicat a Siemens Healthcare, no queda constància del seguiment formal de les condicions del plec.
En molts contractes no s'apliquen els indicadors de qualitat previstos, o els informes de seguiment són incomplets. Alguns es van fer ad hoc només quan la Sindicatura els va reclamar.
Exemple: en el servei de conducció d'equips mòbils del Banc de Sang i Teixits, adjudicat a Blue Mobility and Healthcare Services, no es va dur a terme cap avaluació de la qualitat del servei.
En 16 dels 17 contractes no es va imposar cap penalització a l'empresa, tot i haver-hi incompliments. Si res no té conseqüències, l'eina de control més potent queda desactivada.
Exemple: al servei de neteja i residus del Consorci Sanitari del Maresme, adjudicat a OHL Servicios Ingesan, no es va imposar cap penalització, tot i l'excés de facturació detectat.
En 8 contractes es van heretar tots els treballadors de l'empresa anterior i el seu cost sencer, sense revisar si responien a les necessitats reals del nou contracte —cosa que condiciona el preu i l'eficiència.
Exemple: en la neteja dels hospitals de Bellvitge i Viladecans (ICS), adjudicada a Multiserveis Ndavant, es van subrogar tots els treballadors de l'empresa anterior i el seu cost sencer, sense analitzar les necessitats reals.
Quan l'empresa adjudicatària passa part de la feina a tercers, en diversos casos l'administració no va exigir la informació necessària ni va muntar un circuit per comprovar que es complien els requisits legals.
Exemple: en el servei de neteja de l'Hospital de Sant Pau, adjudicat a Optima Facility Services, quan l'adjudicatari va subcontractar part de la feina no es va exigir la informació ni el control que preveu la llei.
En alguns contractes es va facturar per sobre de l'import pactat, i pròrrogues i modificacions es van tramitar tard i malament, sovint per falta de planificació. La desviació detectada suma 1,79 M€.
Exemple: en el servei de conducció d'equips mòbils del Banc de Sang i Teixits, adjudicat a Blue Mobility and Healthcare Services, es va facturar per sobre de l'import del contracte (part d'aquests 1,79 M€ sense empara vàlida).
De les 202 pàgines de l'informe, si només en poguéssim ensenyar una, seria aquesta. La Sindicatura hi ha condensat, d'un sol cop d'ull, tots els problemes que va detectar en els 17 contractes fiscalitzats.
I el que hi surt no és una col·lecció de casos aïllats: és el mapa de les deficiències del sistema. Les mateixes fallades, repetides una vegada i una altra, en contractes diferents i en entitats diferents.
Es llegeix de manera senzilla. Cada fila és un dels 23 tipus d'incompliment detectats; cada columna, un dels 17 contractes analitzats; i cada punt marca que aquell problema s'ha trobat en aquell contracte. A partir d'aquí el llegirem fila per fila —perquè és mirant-lo així com es veu que les deficiències no són excepcionals, sinó que es repeteixen.
El transport sanitari aeri no és un contracte qualsevol de neteja o de fotocòpies: són els helicòpters medicalitzats que arriben on no arriba l'ambulància, amb pacients crítics a dins i el rellotge en contra. Precisament per això costa tant d'entendre la passivitat que documenta la Sindicatura.
Anem al principi. Ja el 2022, una auditoria anterior havia advertit expressament que l'empresa que operava el servei estava en una situació econòmica i financera que en posava en dubte la viabilitat. Amb aquell avís sobre la taula, què va fer l'administració? Tornar-li a adjudicar el contracte: cinc anys i uns 7,3 milions d'euros l'any per cobrir quatre bases —Sabadell, Girona, Tremp i Móra d'Ebre.
Els problemes no van trigar a arribar, i no eren menors. El 2024 les penalitzacions per tenir els helicòpters inoperatius més de dues hores —és a dir, sense poder volar quan se'ls necessitava— van arribar a 1,01 milions d'euros en un sol any. Una inspecció a la base de Girona va trobar mancances d'uniformitat, de material i d'equipament sanitari. I amb tot això negre sobre blanc, la reacció de l'òrgan de contractació va ser… descomptar les multes de la factura i continuar. Cap inspecció general d'ofici. Cap plantejament seriós de rescindir a temps.
Quan la situació ja va ser insostenible, tot va accelerar-se de cop. En qüestió de mesos es va passar de la inacció a la rescissió parcial, la confiscació de garanties per 1,94 M€, la resolució culpable de tot el contracte i una reclamació judicial per recuperar penalitats i danys. El preu d'haver mirat cap a una altra banda durant anys el va pagar el servei: el SEM va passar d'operar amb quatre aeronaus medicalitzades —les que tenia des del 2003— a només dues.
Al començament d'aquest article et proposàvem imaginar que contractes una empresa per reformar casa teva. El més important no és signar el contracte, sinó assegurar-te que la feina es fa bé abans de pagar-la.
Amb els diners públics hauria de passar exactament el mateix. No són diners de l'Administració: són els diners que tots aportem amb els nostres impostos. Quan no es controla si els contractes s'executen correctament, ningú no pot garantir que cada euro s'hagi convertit en el servei que s'havia pagat. Pot significar un hospital menys net del que hauria d'estar, uns àpats de pitjor qualitat, un manteniment deficient o qualsevol altre servei prestat per sota del que els ciutadans han pagat.
Aquesta és, en el fons, la pregunta que deixa aquest informe: si els diners són de tots, per què no es vigilen com si fossin propis?
Epíleg
La Sindicatura és un òrgan públic de fiscalització independent del Govern.
Segons l'Estatut d'Autonomia, la Sindicatura fa la seva feina de fiscalització i la presenta davant el Parlament. A partir d'aquest punt, és responsabilitat del Govern solucionar els problemes detectats per la Sindicatura.
Avui la Sindicatura ha publicat el seu informe. En unes setmanes, els autors de l'informe presentaran aquestes dades a la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament.
Fa molts anys que a OCTUVRE llegim informes de la Sindicatura i sabem com anirà la cosa al Parlament:
Pel que fa a l'estructura mediàtica, la cosa serà un escàndol. En el millor dels casos, una notícia breu i avall. Per exemple, quan la Sindicatura va publicar l'informe on demostrava que a la DGAIA s'havien fet pagaments irregulars, el TN de TV3 no va fer ni un titular.
Per tot això, el que passi a partir d'ara dependrà de tots nosaltres, els ciutadans que paguem impostos.
Per això, cal que esbombem la informació, cal que demanem explicacions i cal que omplim tuiter amb les dades escandaloses que avui publiquem. Per exemple: cada cop que el Govern o els partits que li donen suport facin un tuit d'autobombo, respondre'ls amb aquesta informació.
Per la nostra part, a OCTUVRE farem seguiment d'aquest cas, farem preguntes al Govern i continuarem explicant els detalls d'aquest informe. Per exemple, el tema dels helicòpters mereix un vídeo en exclusiva.
Ells pensen que, controlant quatre mitjans subvencionats, podran fer desaparèixer aquest informe de la Sindicatura. Però entre tots podem aconseguir que el cas no s'enterri i que suri aquest escàndol.
Sabem que és complicat, però cal intentar-ho.
Ens voldrien callats i resignats.
No podem donar-los el gust.
Una abraçada,
Marta i Albano
PASSA-HO.