Un nou correu d’OCTUVRE! (Amb un apunt personal).

Enllaç per compartir aquest correu amb els teus contactes de WhatsApp:

https://mailchi.mp/octuvre/un_nou_correu

Bon dia!

El correu d’avui té tres punts principals:

1) No s’escaparan. Obligarem el PSC a contestar.

2) Uns quants enllaços per entendre’ns millor a nosaltres mateixos.

3) Un apunt personal.

1) No s’escaparan. Obligarem el PSC a contestar.

Primer de tot, recordem el context: fa un any i mig vam destapar que la Fundació Resilis estava implicada en un escàndol de pagaments irregulars i cobrament de “places fantasma”. Això va ser el Cas DGAIA.

La cosa és que la Fundació Resilis forma part d’una xarxa de 7 fundacions anomenada Plataforma Educativa. Són 7 fundacions amb noms diferents, però totes dirigides per les mateixes persones. Totes rebent milions d’euros públics enmig d’un mar d’opacitat.

Per això, després de descobrir que la Fundació Resilis se saltava la legalitat i gestionava malament els diners dels nostres impostos, vam decidir investigar les altres fundacions de la xarxa de Plataforma Educativa. Doncs bé: una de les fundacions que vam investigar es diu Fundació FASI.

Fruit d’aquesta investigació vam descobrir que la Fundació FASI va rebre 1,2M€ dels Fons Next Generation per un projecte anomenat Projecte IWI. Ràpidament vam veure que alguna cosa no quadrava i vam decidir demanar informació al Govern.

El primer que va fer el Govern va ser bloquejar la nostra demanda d’informació, però després de molt insistir, finalment ens van fer arribar 13 documents de l’expedient del Projecte IWI. Aquests 13 documents van servir per confirmar que el Projecte IWI és un desgavell…

Però la «transparència» de l’administració va arribar amputada: només ens van lliurar els comptes i memòries de 2022 i 2023, deixant gairebé un milió d’euros públics (935.463 €) de les anualitats de 2024 i 2025 completament a les fosques. Per això, hem tornat a registrar una escomesa oficial al Portal de Transparència exigint les respostes definitives que encara ens amaguen.

Sembla que algú al Departament de Drets Socials va pensar: “Donem-los uns quants documents a veure si callen aquests d’OCTUVRE”. Però no callarem. Perquè falta informació.

Aquesta és la llista detallada de la informació que falta sobre el Projecte IWI i que cal exigir immediatament a la Generalitat per posar llum a l’opacitat de l’expedient:

1. Les justificacions auditades i memòries de despeses de 2024 i 2025

El Departament de Drets Socials només ha facilitat les justificacions dels anys 2022 i 2023. Per què és greu: FASI ja ha cobrat 376.580,48 € del 2024 i té reconeguts 558.882,71 € del 2025. Això significa que hi ha 935.463,19 € públics (les tres quartes parts de la subvenció total) completament a les fosques, sense cap document públic que n’acrediti el destí.

2. L’expedient de resolució i l’estat real de l’oficina de Tarragona

El juny de 2025, FASI va demanar formalment eliminar l’oficina de Tarragona perquè reconeixia que «no era viable» obrir-la en el temps que quedava. El Departament va denegar oficialment aquesta petició el 27 d’octubre de 2025. Com que el projecte finalitzava improrrogable el 31 de desembre de 2025, FASI només va tenir dos mesos per obrir-la. Cal demanar la prova documental de l’obertura efectiva o, si no es va obrir, l’expedient de reducció proporcional i reintegrament dels diners destinats a aquesta oficina fantasma.

3. Les auditories i informes d’avaluació de la Taula del Tercer Sector

Segons el conveni del 2022, la Taula del Tercer Sector (el lobby co-signatari que va avalar FASI) es va reservar el control exclusiu de l’avaluació del projecte. L’any 2023, FASI es va gastar un 166% d’allò pressupostat en aquesta avaluació (49.912,50 € en comptes de 30.000 €), mentre que la partida per a llogar oficines per atendre la gent es va quedar en un ridícul 14%. Cal exigir veure com es va justificar aquest desviament de fons cap a l’avaluació.

4. Els indicadors d’execució actualitzats (RUDEL)

Les dades obtingudes fins ara (del Balanç Social 2024 de FASI) revelen que entre 2023 i 2024 només es van atendre 14 persones en total, el que representa un cost escandalós de 44.353 € per persona atesa. Mentrestant, la memòria de 2023 es vantava de fer «reunions estratègiques» de networking. Cal demanar la xifra oficial tancada del RUDEL de tot el 2025 per conèixer l’impacte real final del projecte.

5. Les actes internes de la comissió d’avaluació de la subvenció

Fins ara el Departament només ha enviat notes generals de premsa o la resolució publicada al tauler electrònic. Però per combatre la teranyina de concessions «a dit» sota el paraigua de la concurrència competitiva, cal auditar quins criteris concrets de puntuació es van fer servir per seleccionar un projecte impulsat per un grup (Plataforma Educativa / Resilis) ja esquitxat pels escàndols de la DGAIA.

Per tot això, aquest divendres 4 de setembre a OCTUVRE hem registrat una nova petició d’informació.

Obligarem el Govern a donar explicacions.

Sabem que el món té problemes enormes i sabem que la Generalitat oculta casos enormes de mal ús dels diners públics. Davant tot això, 1,2M€ podria semblar una cosa “petita”, una gota d’aigua en un mar de malbaratament.

Però a OCTUVRE creiem que més enllà de la quantitat concreta d’euros, s’hi amaga una manera de fer fosca i corrupta que cal destapar. Saber exactament on han anat a parar aquests 1,2M€ és important.

Si hi ha una porta oberta per la qual es poden “escapar” 1,2M€, de ben segur que algú la pot estar fent servir per colar-ne molts més.

De seguida que tinguem resposta, t’avisarem.

2) Uns quants enllaços per entendre’ns millor a nosaltres mateixos.

La setmana passada et vam enviar un article d’en Pere Antoni Pons titulat “La rendició ideològica”. Aquest tuit de l’autor resumeix perfectament el problema de fons:

«Tenim teòrics del nacionalisme i de les identitats nacionals d’un nivell extraordinari (Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Damià Pons, Carod-Rovira…) però el gruix de l’esquerra catalanista sembla que s’ha format en termes nacionals ideològics llegint editorials d’EL PAÍS. És acollonant».

És evident que un dels objectius de l’espanyolisme és desarrelar i esborrar qualsevol bri del pensament català.

Aquesta pulsió per esborrar el pensament i la memòria dels pobles ha passat sempre i a tot arreu. El periodista argentí Rodolfo Walsh (assassinat per la dictadura l’any 77) va escriure una frase que ben podria servir als catalans. Atenció:

«Les nostres classes dominants han procurat sempre que els treballadors no tinguin història, ni doctrina, ni herois ni màrtirs. Cada lluita ha de començar de nou, separada de les lluites anteriors: l’experiència col·lectiva es perd, les lliçons s’obliden. Així, la història sembla propietat privada, els amos de la qual són els amos de totes les altres coses.»

La qüestió és que després de llegir l’article d’en Pere Antoni vam decidir que podíem posar-hi un granet de sorra i fer alguna cosa per a difondre aquest pensament català que se’ns vol arrabassar.

I hem decidit començar fent un petit web recopilant informació sobre un d’aquests teòrics: en Joan Francesc Mira.

De ben segur molts dels nostres lectors saben perfectament qui és, però és possible que molts no el tingui al seu radar. Nosaltres, hem de confessar-ho, no el teníem gaire present.

Sigui com sigui, si fas clic aquí podràs accedir al web que hem fet sobre en Joan Francesc Mira.

3) Un apunt personal.

A OCTUVRE parlem molt sovint de “la terra” referint-nos a aquest tros de món en què vivim anomenat “Catalunya”. Avui, però, volem parlar de “la terra” en sentit literal.

La qüestió és que a casa tenim una relació molt estreta amb la vila de Breda. És el lloc on vivim i on tenim família i amics.

Molta gent recorda Breda per haver estat el poble on es va rodar “Vent del pla” i també per haver estat, durant generacions, un “poble terrissaire”.

Explica Jaume Coll:

“Les primeres manifestacions de la indústria terrissaire a Breda es remunten al  s.XV, quan encara a la major part de les poblacions catalanes tardarien alguns segles en desvetllar-se”

La geològa Anna Anglisano explica:

“La fama de la ceràmica de Breda comença al voltant del 1700; L’any 1747 a Breda hi havia 27 patrons, la qual cosa significa que hi havia 27 fàbriques, amb un total de 98 obrers, la seva producció total era de 60.000kg de terrissa setmanal que equival a unes 42.000 unitats. L’any 1790 es produïen a Breda 43.000kg de terrissa setmanals, la major part dels quals anaven a parar a Arenys i d’allà embarcaven cap a Amèrica.”

De tot això, avui en queda una important producció industrial de peces de fang, unes quantes botigues -precioses- de terrissa i ceràmica, una magnífica exposició al Centre Els Forns i un parell de bones escoles de ceràmica. I a les afores del poble, encara son visibles les antigues terreres -avui en desús- d’on s’extreia la matèria primera per fer les olles.

La qüestió és que la ceramista Cécile Ribas, amb la col·laboració de la geòloga Anna Anglisano, han anat a gratar afloraments de la zona i estan estudiant i provant aquestes argiles.

Fa uns dies, la Cécile ha compartit al seu Instagram imatges de les primeres proves i hem de confessar que ens hem emocionat. I per això hem decidit compartir-ho amb els lectors d’aquest correu.

Mira quins colors:

Explica la Cécile al seu Instagram:

“Aquests dies finalment he pogut provar les argiles de Breda. Tenim la sort que aquí la terra és espectacularment plàstica i també tenim la sort de tenir a @geology_anna que és una apassionada de la natura i reconeix els punts d’aflorament de les diferents argiles pels voltants del poble”.  

(Per veure més fotos de les meravelles que fa la Cécile amb la terra, fes clic aquí).

Normalment els nostres correus i vídeos estan protagonitzats per polítics infames, per periodistes venuts i per tota una corrua de personatges que trepitgen la nostra terra per aprofitar-se’n i fer-li mal. Denunciar-los i assenyalar-los és la nostra feina. Creiem que és important i la continuarem fent.

Per sort, però, el país és ple de gent que s’estima aquesta terra amb tot el cor i treballa -moltes vegades en silenci- per fer d’aquest racó de món un lloc ric, profund, culte i amable.

El gest de l’Anna i la Cécile, d’anar a cercar els bocins de terra que ens connecten amb la feina de generacions que ens han precedit és un gest preciós i profund.

La sort és que el país és ple de tot això. N’hi ha milers d’exemples. Des dels bussejadors que cada any s’ajunten per fer netejes submarines a Sa Palomera de Blanes fins els centenars de voluntaris que vetllen per la conservació dels antics camins dels Pirineus.

Per tot això, val la pena plantar cara als que defrauden, contaminen i manipulen.

Una abraçada,

Marta i Albano

Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.

OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.

Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.

NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials.  Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!