|
|
Bon dia!
Fa 17 mesos a OCTUVRE vam publicar el primer article del que es coneix com a Cas DGAIA. Aquestes són les primeres 47 paraules d’aquell article:
|
|
|
“Avui t’explicarem una història molt pertorbadora que encara no ha sortit a cap mitjà de comunicació. Hem calculat que es llegeix en 18 minuts. Estem segurs que trobaràs que han estat 18 minuts molt ben utilitzats. Estem segurs que aquest text portarà molta cua. Comencem”. (11/01/2025)
|
|
|
Vam encertar-ho de ple. Com saps, el Cas DGAIA ha estat una bomba que ha portat moltíssima cua: cessaments, compareixences de consellers, una querella, una investigació de la fiscalia i una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya que ha acabat aquesta setmana.
Al llarg d’aquests 17 mesos a OCTUVRE hem publicat sobre el Cas DGAIA un total de
> 11 vídeos,
> 6 articles i
> 7 correus.
|
|
|
|
|
En total, 24 peces que han tingut més de 4 milions de visualitzacions.
(Pots llegir-les totes fent clic aquí).
Una feina que ha arribat a centenars de milers de persones gràcies al fet que els nostres lectors es van implicar en difondre una informació que han intentat amagar els mitjans al servei del Govern del PSC.
|
|
|
Avui, 17 mesos després d’aquell primer article, comuniquem als nostres lectors que:
Posem punt final al Cas DGAIA.
Obrim el Cas Tercer Sector.
COMENCEM.
|
|
|
|
|
Si el Cas DGAIA fos una sèrie, el text que estàs llegint seria el guió de l’últim capítol de la temporada.
Els que mirem sèries sabem que l’últim capítol d’una temporada és molt important per acabar d’entendre tot el que ha passat al llarg d’una temporada, però també per veure per on continuarà la cosa en el futur. Per això, al text d’avui:
1) Explicarem coses que encara molta gent no sap sobre el Cas DGAIA.
2) Posarem les bases estructurals i teòriques del Cas Tercer Sector.
|
|
|
|
|
Per què posem punt final al Cas DGAIA?
El Cas DGAIA el vam destapar al gener de 2025 gràcies a en ROGER, un treballador de la Fundació Resilis que ens va explicar el que havia descobert sobre prestacions i places residencials pagades irregularment.
Quan vam publicar les primeres informacions sobre l’escàndol, els mitjans subvencionats van mirar cap a una altra banda.
Per sort, però, els nostres lectors van compartir sense descans els nostres articles i van omplir WhatsApp, Twitter i Instagram amb la informació sobre el Cas DGAIA.
Gràcies a aquesta acció col·lectiva es va anar trencant el silenci, setmana rere setmana i va arribar un moment en què ni el Govern ni els partits que li donaven suport, van poder continuar mirant cap a una altra banda. Llavors, per fer veure que feien alguna cosa, l’octubre de 2025 es va aprovar la «Comissió d’Investigació de la DGAIA».
Quan es va anunciar la creació d’aquesta comissió a OCTUVRE vam avisar:
|
|
|
«Sabem que molt sovint aquestes comissions són totalment inútils i acaben en no res. (…) Intentaran convertir aquesta comissió en un paperot. (…) Per això és imprescindible vigilar cada una de les passes que facin els partits».
|
|
|
Doncs bé: la setmana passada, després de 6 mesos de «treballs», el Parlament va celebrar l’última sessió de la Comissió.
Tot seguit expliquem la valoració que fem a OCTUVRE.
La resumim en tres punts:
PUNT 1/ PSC-ERC-Comuns: pacte de silenci.
Evidentment, els partits que donen suport al Govern de Salvador Illa han fet tot el possible per convertir la comissió en un espai inútil. La clau és la següent: ERC ha estat el partit que més temps ha tingut sota el seu control la DGAIA. I el Govern del PSC amb el suport dels Comuns, necessita el compromís d’ERC. Això explica l’omertà d’aquests tres partits que feien majoria a la comissió.
Tenint en compte això s’entenen els bastons a les rodes per cridar compareixents, les preguntes toves als compareixents i el nul interès a donar visibilitat a la comissió.
PUNT 2 / La Comissió acaba amb una mentida descomunal
Aquest 11 de maig, després de mesos de compareixences, va tenir lloc l’última sessió de la comissió d’investigació.
En aquesta cloenda, el Govern del PSC es va reservar l’última paraula amb les intervencions finals de Mònica Martínez, consellera de Drets Socials, i Raúl Moreno, director general del mateix departament.
Doncs bé: el que escriurem ara (amb majúscules, negretes i vermell) no hauria de sorprendre a ningú, però és imprescindible dir-ho als quatre vents i ben alt:
|
|
|
LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DE LA DGAIA VA FINALITZAR AMB UNA MANIOBRA DE MANIPULACIÓ ORQUESTRADA PEL PSC AMB L’AJUDA DELS MITJANS SUBVENCIONATS.
|
|
|
|
|
|
|
Qualsevol persona que llegeixi aquests titulars quedarà convençuda que les organitzacions implicades en l’escàndol de la DGAIA ja no rebran diners públics.
De fet, quan es va publicar aquesta «notícia», diverses persones ens van contactar per felicitar-nos per aquesta notícia. Els missatges venien a dir alguna cosa com:
|
|
|
«Una gran victòria d’OCTUVRE! Enhorabona! Gràcies a la vostra denúncia heu aconseguit que els que van cometre les irregularitats de la DGAIA deixin de rebre diners públics! Enhorabona!»
|
|
|
Podríem haver aprofitat i penjar-nos una medalla. Podríem haver fet uns quants tuits dient alguna cosa com:
|
|
|
«Després de mesos de lluita hem aconseguit que Resilis i Mercè Fontanilles deixin de rebre diners públics».
|
|
|
Segurament hauríem rebut moltíssimes felicitacions més. Però no ho podíem fer, senzillament perquè ÉS MENTIDA:
La consellera va anunciar que s’extingia el contracte amb Resilis i Mercè Fontanilles per fer el seguiment de les prestacions. Aquest contracte tenia un valor de 4 milions d’euros.
PERÒ LA RESTA DE CONTRACTES CONTINUA VIGENT!
Estem parlant de moltíssims milions d’euros. Per tal que et facis una idea de la magnitud de les relacions econòmiques entre la Generalitat i aquestes fundacions, mira aquestes xifres:
|
|
|
> Entre 2016 i 2020 Resilis i Mercè Fontanilles van rebre 146M€ de la DGAIA.
> Entre 2021 i 2023 Resilis ha rebut contractes i subvencions per 79,4M€
> Plataforma Educativa (la fundació paraigües de Resilis) va rebre més de 100M€ públics en els últims 4 anys.
|
|
|
Doncs bé: el Govern ha trencat un contracte de 4M€ amb els responsables de les irregularitats… però l’estructura que dona centenars de milions d’euros a Resilis i Mercè Fontanilles continua INTACTA.
Malgrat això, els mitjans al servei del Govern fan creure que els que han comès irregularitats ja no rebran diners públics.
I AIXÒ ÉS MENTIDA.
A banda d’aquesta mentida grossa, Martínez i Moreno van fer dues coses a l’última sessió de la Comissió d’investigació:
a) Per una banda, van afirmar que no hi havia irregularitats i que tot plegat era, gairebé, una invenció d’OCTUVRE.
b) A la vegada, però, Martínez i Moreno van presentar una bateria d’accions correctores.
És a dir: no hi ha irregularitats, però posen en marxa un pla perquè deixi d’haver-hi irregularitats.
Pot semblar una incongruència, però l’estratègia del PSC és clara:
Ara mateix el Cas DGAIA és investigat per la Fiscalia, l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes. A la vegada hi ha la querella interposada per Acció Cassandra.
Evidentment, caldrà estar atents a l’evolució de totes aquestes línies obertes. Però ara mateix, el que sabem del cert, és que tot això portarà temps. I potser molt de temps.
La maniobra del PSC a la Comissió d’Investigació, doncs, té dos objectius:
Primer, tancar la pressió mediàtica fent creure que han trencat els contractes amb Resilis i Mercè Fontanilles. Aquí no ha passat res.
Segon: si en el futur la via judicial arriba a bon port, ells podrien dir que el PSC va introduir mesures per solucionar el desgavell.
S’ha de reconèixer que la jugada del PSC és bona i sembla que han pogut encarrilar molt bé el Cas DGAIA.
Això vol dir que tothom se n’ha sortit amb la seva?
A OCTUVRE creiem que no.
PUNT 3 / La part positiva de tot plegat.
Sembla que el PSC, ERC i els Comuns han aconseguit contenir els danys del Cas DGAIA i encarrilar-lo. Sembla també que l’entramat de fundacions que van cometre les irregularitats sortiran impunes.
Però, per sort, la cosa no és tan senzilla.
El que hem conegut com a Cas DGAIA tenia dos vessants molt diferenciats:
|
|
|
a) Per una banda, la qüestió concreta: la irregularitat de la gestió corrupta de 4,7 milions d’euros en prestacions feta per Resilis i Mercè Fontanilles. Això és el que hem denunciat des d’OCTUVRE, gràcies a les revelacions d’en Roger i el que recull l’informe X de la Sindicatura de Comptes.
b) Per una altra banda, la qüestió general: aquesta gestió corrupta dels 4,7 milions d’euros va ser possible perquè el sistema de control públic cap a les fundacions que treballen al tercer sector és gairebé inexistent. Cada any es transfereixen centenars de milions d’euros públics, que paguem tots els ciutadans, a una xarxa d’associacions i fundacions que escapen sistemàticament al control públic i democràtic dels diners dels ciutadans. Resumint: el Tercer Sector gestiona els diners dels ciutadans, però els ciutadans no poden controlar què fa el Tercer Sector amb els seus diners.
|
|
|
És a dir: el Cas DGAIA és simplement una conseqüència d’un mal molt més gran: l’opacitat del Tercer Sector.
Per això ara, creiem que és necessari passar del Cas DGAIA al Cas Tercer Sector.
Fa 17 mesos, al nostre primer article sobre el Cas DGAIA, hi havia la llavor del Cas Tercer Sector. En aquell article vam explicar el següent:
|
|
|
“El tercer sector català gestiona pràcticament tota la protecció d’infants en risc i rep centenars de milions públics anuals via DGAIA. Nascut del moviment obrer i la societat civil, hauria de ser una alternativa sense ànim de lucre. Però algunes entitats han mutat: avui funcionen amb la lògica d’una multinacional, generant una elit de directius amb sous alts, empreses satèl·lit i portes giratòries amb la política. Tot finançat amb diners públics, amb opacitat total, i professionalitzat a través de cursos d’ESADE o PwC. La forma és d’entitat civil; el fons, d’un negoci privat molt ben connectat”.
|
|
|
La qüestió és que fa 17 mesos, quan vam començar a escriure sobre el Cas DGAIA, ens enfrontàvem a una dificultat important: la major part de l’opinió pública, seduïda per dècades de relacions públiques i màrqueting, veia aquestes entitats com ONG d’abnegats lluitadors contra la desigualtat.
Desmuntar aquest miratge era complex: calia explicar que, sota una façana de cooperació i altruisme digna de les «germanetes de la caritat» s’hi amagava una gestió agressiva i uns líders que es movien amb la fredor empresarial d’un Florentino Pérez gestionant recursos públics.
Sobre aquesta qüestió ha escrit molt i molt acuradament la investigadora Emília Olivé, autora del llibre «Filantrocapitalisme». En un article recent Olivé llançava aquesta pregunta:
|
|
|
«Qui s’atreveix a qüestionar públicament el prestigi d’aquestes fundacions? Han esdevingut socialment intocables perquè gaudeixen d’una àmplia reputació moral, i la consoliden gràcies a la complicitat de tots els poders polítics que en depenen».
|
|
|
Abans hem parlat sobre les limitacions i el paperot en què els partits van convertir la Comissió d’Investigació.
Però hi ha una part positiva que no podem perdre de vista:
El Govern i els partits haurien preferit que la comissió no arribés a existir mai. Però la pressió popular va aconseguir obligar-los a obrir-la. Això és una primera victòria i cal reivindicar-la com a tal.
Però encara hi ha una victòria més important: aquests 6 mesos de comissió d’investigació ha servit per provocar una esquerda enorme a la reputació immaculada de les grans corporacions.
Fa uns pocs anys hauria estat impossible fer front a un relat coordinat entre el Tercer Sector, els partits i els mitjans de comunicació al seu servei.
Ara, després de 17 mesos d’informació i pressió popular, la imatge beatífica del Tercer Sector ha saltat pels aires.
|
|
|
|
|
Del Cas DGAIA al Cas Tercer Sector
El Cas Tercer Sector és enorme. Molt més gran que el Cas DGAIA.
No parlem d’unes subvencions mal donades, ni d’unes prestacions poc justificades. Estem parlant d’un model de país preocupant que té dues potes:
Per una banda, una pota econòmica: cada any centenars de milions d’euros públics acaben a les arques de fundacions opaques que escapen al control públic i democràtic dels diners i el seu ús.
Per una altra banda, una pota política: el Tercer Sector treballa sense descans per imposar discursos polítics amb l’objectiu de maximitzar el seu accés als recursos públics… i per escapar a la fiscalització democràtica.
Davant això, és imprescindible posar sota el focus les dues potes.
La primera, perquè són els nostres diners.
I la segona, potser la més important, perquè avui mateix l’elit d’aquest Tercer Sector està impulsant un relat polític que no té res a veure amb el bé comú sinó amb la possibilitat de continuar vivint de tots nosaltres.
Explicar tot això amb prou claredat serà el gran repte a l’hora de fer que la gent conegui el Cas Tercer Sector.
Deixeu-nos posar un exemple, a veure si ho aconseguim.
|
|
|
El regal de Jordi Pascual
El dia 25 de juny de 2025 va comparèixer al Parlament de Catalunya en Jordi Pascual. Pascual és el totpoderós cap de Plataforma Educativa, la xarxa de fundacions a la qual pertany Resilis. Aquí un mapa d’aquesta estructura:
|
|
|
|
|
I aquí un mapa de com unes poques persones, entre elles Pascual, es reparteixen els càrrecs allà dintre:
|
|
|
|
|
Doncs bé: resulta que Pascual va dir una cosa a la seva compareixença que va passar molt desapercebuda. Molta, molta atenció a aquesta transcripció:
|
|
|
«L’arribada de joves migrants sols va canviar les regles del joc. (…) Catalunya necessita persones immigrants per sostenir el seu creixement continu i revertir l’envelliment de la població. Garantir-los els drets i formar-los és una inversió per sostenir el sistema productiu i el model de societat. Que aquests joves arribin és un regal —és com quan una infermera formada a Catalunya marxa a Anglaterra: aquell país ho viu com un regal, i nosaltres fem el mateix quan n’arriba una de Colòmbia. Doncs aquests joves són, entre d’altres, personal d’infermeria en potència. Si ho volguéssim fer millor, el que estalviem en educació per la reducció d’alumnat a Catalunya ho hauríem d’invertir en els països d’origen perquè, en lloc d’arribar en pastera, ho fessin en avió, amb bitllet pagat, contracte laboral i habitatge».
|
|
|
Abans de continuar: a OCTUVRE creiem en un sistema de protecció de la infància fort i amb prou recursos per protegir qualsevol infant desemparat que hi hagi al país, sigui quina sigui la seva situació administrativa.
Però justament perquè creiem en aquest sistema, creiem que és imprescindible assenyalar el costat fosc del discurs de Pascual.
Atenció a aquesta història financera:
L’auditoria interna de Resilis de 2024 explica que la Fundació Resilis -dirigida per Pascual- va adquirir el dret d’ús de 500 habitatges arreu de Catalunya a través d’un crèdit de 30 milions d’euros de l’Institut Català de Finances (ICF). Un deute monumental que ara s’ha de retornar.
I com tenen pensat tornar aquests diners?
Doncs ho pagarem amb els diners dels nostres impostos. Així ho expliquen els auditors externs, que diuen que el préstec es retornarà gràcies a:
|
|
|
«Les subvencions anuals d’explotació, que es calculen en un import total de 13.48 milions d’euros».
|
|
|
És a dir: Resilis prendrà el control de 500 habitatges gràcies a les subvencions rebudes per omplir aquests pisos amb gent vulnerable. Però què passaria si no hi hagués prou gent vulnerable per omplir els pisos? Sobre això els auditors fan una advertència demolidora:
|
|
|
«La gran majoria dels ingressos de la Fundació provenen d’entitats públiques (…) Una possible reducció d’aquests ingressos podria provocar problemes de finançament a l’entitat per tal de dur a terme la seva normal activitat».
|
|
|
Ras i curt: si la Generalitat tanca l’aixeta o es redueix el nombre d’usuaris, Resilis s’enfronta a una fallida històrica.
Per evitar l’abisme financer, l’estructura necessita omplir aquests 500 pisos com sigui per poder justificar i assegurar l’arribada dels milions públics.
Amb les auditories a la mà, s’entén perfectament perquè Jordi Pascual defensa amb tant de zel al Parlament que continuïn arribant menors: cal mantenir el negoci ple per evitar la fallida.
|
|
|
Cada any les fundacions que dirigeix Pascual reben desenes de milions d’euros per atendre infants desemparats —igual que els hospitals reben diners per fer front a la malaltia.
Però cap director d’hospital demana fomentar l’augment de persones que necessiten atenció mèdica. Pascual, en canvi, demana tenir més infants a càrrec seu i, per tant, més diners públics gestionats per ell mateix. I no ho argumenta en termes de protecció infantil, sinó de mercat laboral i sistema productiu. Cal assegurar el «creixement continu», diu Pascual.
Un discurs, per cert, molt semblant al que impulsa la Patronal Foment del Treball, amb qui Resilis col·labora habitualment. Aquí podem veure Jordi Pascual amb Benet Maimí, mà dreta de Josep Sánchez Llibre:
|
|
|
|
|
La pregunta política que cal fer-se davant les paraules de Jordi Pascual al Parlament és si realment al nostre país li surt a compte un model de «creixement continu» que es basa a exportar el nostre jovent format cap a l’estranger mentre s’impulsa l’arribada de mà d’obra de baixa formació per sostenir un sistema de baix valor afegit que molt sovint se sosté gràcies a salaris de misèria.
I justament, sobre tot això, aquesta mateixa setmana s’ha publicat l’Informe Fènix, un estudi independent realitzat per un grup d’economistes de prestigi (com Miquel Puig, Jordi Galí o Guillem López-Casasnovas) que llança un crit d’alerta demolidor: «El país es dessagna».
Què diu aquest informe?
Doncs punxa completament el discurs triomfalista de la patronal i de gestors com Pascual. Adverteix que el model econòmic actual està empobrint Catalunya perquè es basa en la creació de llocs de feina amb sous baixos i precaris (com el turisme o les càrnies) que ni tan sols cobreixen el cost dels serveis públics que reben com a ciutadans. De fet, l’estudi revela que el PIB per càpita català s’ha estancat i ha perdut 12 punts respecte a la mitjana europea des del 2010. Les empreses s’aprofiten d’aquests baixos costos laborals, però ens deixen un cost fiscal enorme a la resta de la societat que satura la salut i l’educació.
I aquí és on s’ajunten la fam amb les ganes de menjar.
Els economistes de l’Informe Fènix demanen canviar urgentment les regles del joc, apujar sous i frenar aquest model econòmic de baix cost que degrada els serveis del benestar.
Però per a personatges com Jordi Pascual, l’elit del Tercer Sector i la patronal de Foment del Treball, aquest model de baixa productivitat i precarietat és el seu autèntic motor.
|
|
|
|
|
Com dèiem abans, el Cas DGAIA era un símptoma d’un problema molt més profund: un Tercer Sector que s’ha convertit en un operador polític de primer ordre que treballa activament per imposar els seus interessos als interessos generals del país. Un Tercer Sector que fa anys que treballa per influir en mitjans de comunicació i partits per defensar un model econòmic que empobreix el país, tal com explica l’Informe Fènix.
Una de les eines del Tercer Sector per influir en les polítiques públiques és la Taula del Tercer Sector, una organització integrada per les grans fundacions privades que gestionen centenars de milions d’euros públics cada any.
Organitzacions com Fundesplai, la Fundació Pere Tarrés o les dues fundacions implicades al Cas DGAIA: Resilis i Mercè Fontanilles.
A continuació hem seleccionat algunes frases extretes del «Pla Operatiu 2025-2026» de la Taula del Tercer Sector. Atenció:
|
|
|
«Els reptes actuals exigeixen una major presència del sector en els espais de decisió política».
«Tenim una influència creixent en l’àmbit polític i institucional».
«Coordinació d’entitats per potenciar la incidència en polítiques públiques».
«Cal garantir la sostenibilitat financera mitjançant una nova llei de subvencions i un sistema de finançament més estable».
«Cal Millorar la incidència política per aprovar reformes clau com la Llei del Tercer Sector i el Pacte per l’Habitatge».
«Cal enfortir la comunicació i la visibilitat del sector, apostant per campanyes d’impacte, la millora de la presència en mitjans i una estratègia de comunicació orientada a visibilitzar l’impacte real de l’acció social».
|
|
|
A OCTUVRE ens sembla molt preocupant que organitzacions implicades en casos d’opacitat i corrupció vulguin, a més, configurar les polítiques del país.
Ho hem dit sempre: el sector social a Catalunya és ric, divers i, sobretot, molt útil per a la societat. Parlem de centenars d’entitats sense ànim de lucre que vertebren el país, que s’autoorganitzen i que treballen desinteressadament pel bé comú.
Però enmig d’aquest ecosistema s’hi amaguen organitzacions que són autèntiques aspiradores de recursos públics. Un Tercer Sector que pressiona partits i que té una estreta relació amb uns mitjans de comunicació que no fiscalitzen la gestió que fan dels nostres diners.
Una gestió opaca, amarada de portes giratòries, amb constants casos de corrupció i que es nodreix dels diners dels nostres impostos per construir immensos patrimonis que escapen al control públic.
Davant això, a OCTUVRE hem decidit tancar el Cas DGAIA i obrir el Cas Tercer Sector. Creiem que és imprescindible.
Tres motius:
1) Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al Parlament la nova Llei del Tercer Sector. Caldrà veure què voten els partits i com justifiquen el seu vot. I un cop aprovada la llei, caldrà estar atents a com es desenvolupa el reglament d’aquesta llei. Hi ha una frase atribuïda al Conde de Romanones que diu: «Aproveu vosaltres les lleis i deixeu-me a mi els reglaments». Doncs això: caldrà estar atents.
2) Ara mateix el Parlament treballa en l’avantprojecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials. Aquesta llei serà clau a l’hora de regular la manera en què els diners públics passen al Tercer Sector. Com hem vist abans, el Tercer Sector treballa per influir polítics i mitjans de comunicació per fer les lleis a la seva mida. Cal un contrapoder i vigilar què fan durant la tramitació d’aquesta llei.
3) El nostre país està immers en una crisi múltiple: política, econòmica i social. Una crisi que Espanya, sense dubte, aprofita per afeblir i domesticar la Catalunya post-155. A OCTUVRE creiem que és possible fer servir aquesta crisi com a palanca d’alliberament. Per això cal, entre moltes altres coses, informació útil, autocentrada i combativa.
Per avui, ho deixem aquí.
Esperem que aquest correu t’hagi semblat útil. I si és així, et demanem, com sempre, que comparteixis la informació amb el teu entorn.
Moltíssimes gràcies per la confiança,
Marta i Albano
|
|
|
PD: I què passa amb en Roger? Com saps, en Roger és el treballador de Resilis que va decidir «estirar de la manta». Fer això li ha comportat conseqüències personals enormes: ha estat pressionat al seu lloc de feina d’una manera escandalosa fins a haver de demanar la baixa, ha hagut de fer front a despeses jurídiques i, fins i tot, ha rebut amenaces de tota mena. Al llarg d’aquests 17 mesos molta gent ens ha escrit per tal que li fem arribar a en Roger el seu agraïment per la seva valentia. Li hem fet arribar. Aquesta setmana, coincidint amb la fi de la Comissió d’Investigació de la DGAIA, hem parlat amb en Roger i ens ha dit, que per tal de tancar aquest capítol, voldria adreçar-se, per primer cop, a tota la gent que ha seguit aquest cas. Aviat ho farà i ho farem arribar a tots els nostres lectors.
|
|
|
Com sabeu,
OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.
Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.
|
|
|
|
|
NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials. Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
