Correu electrònic breu, però molt interessant, per començar el cap de setmana.
Hola!
T’escric per posar-te al dia de dues coses que crec que són interessants.
Primera: el vídeo sobre les “agressions lingüístiques”.
La setmana passada vam publicar el primer capítol de la “SÈRIE: Agressions lingüístiques. Posem llum a la foscor!!!”. Avui, 7 dies més tard, el vídeo ha tingut més de 60.000 visualitzacions a les diverses plataformes on l’hem penjat. Tenint en compte que ja som al juliol, crec que és una molt bona xifra.
Però, més enllà dels números, estem molt contents de les reaccions que ha generat. A Twitter, per exemple, molta gent ha respost al vídeo explicant el seu propi cas d’agressió lingüística. Creiem que compartir aquestes experiències és fonamental per a plantar cara davant les discriminacions que pateixen les persones que parlen català. Sobre això, voldria compartir unes reflexions molt i molt inspiradores que va fer a Twitter la Júlia Ojeda Caba:
El procés de conscienciació lingüística dels catalanoparlants ha de passar necessàriament per una comprensió total de l’abast i de les dimensions de l’opressió lingüística que patim pel sol fet de voler parlar en català a casa nostra.
Llegint diverses experiències de catalanoparlants que fan un @mantincelcatala, després de veure la iniciativa d’@OctuvreCATsobre agressions lingüístiques, i tenint en compte la feina de @llenguacat, fa dies q penso q hem de parlar més de la dimensió afectiva del conflicte lingüístic.
Per ex. començar per col·lectivitzar el sentiment de por a no ser ben atès o a rebre un tracte diferencial pel fet de parlar català davant de certes instàncies: mèdiques, bancàries, immobiliàries, comercials, policials, etc. és una anomalia ben normalitzada que sovint…
ens obliga forçosament a canviar de llengua per pur instint de supervivència (independentment de la consciència lingüística que es tingui): rebre un bon diagnòstic, accedir a un pis de lloguer o renovar el passaport.
Més enllà de la vivència subjectiva de cada parlant, aquest fet fa evident que hi ha unes lògiques d’opressió estructurals que afecten socialment, políticament i identitàriament a la comunitat lingüística cat, que han de ser analitzades amb les mateixes eines amb què analitzem…
altres i múltiples opressions (gènere, raça, classe, nacionals, etc.). Es pot fer des de les teories de la interseccionalitat (@ClaudiaRiusL); des del marc postcolonial (@martaroqueta@Barquida_) o des del pragmatisme i el ‘decaleguisme’ irreverent de @gerard_furest.
Altrament, res que no plantegessin ja en el seu moment Pedrolo, Fuster, Soler, Campany, Roig o Marçal, per citar-ne només alguns.
Segona: Us sona Félix Ovejero?
Mentre treballàvem en el segon capítol de la SÈRIE: Agressions Lingüístiques (enviaré el vídeo dilluns o, a tot estirar, dimarts), un usuari de Twitter ens va enviar un article que va ser publicat aquest dijous a El Mundo. El títol ja ens va fer encendre totes les alarmes: “El cuento de la diversidad lingüística”.
Félix Ovejero és professor de la UB i un dels promotors del naixement de Ciudadanos. Per tal d’aportar una mica de context, l’octubre del 17 Ovejero va escriure a El País sobre la violència policial de l’1-O:
“Es inconcebible que se pueda calificar de “error” o “torpeza” que las fuerzas del orden encargadas de ejecutar la resolución judicial de impedimento del “referéndum” cumplieran, precisamente, con su cometido. ¿Cuál es el error? ¿Que usaran la fuerza? Oigan, un antidisturbios no es un filósofo de la palabra que aborde su tarea por el método deliberativo de disuadir con argumentos a quien con su comportamiento delictivo se apodera ilegalmente de locales públicos. La fuerza del orden interviene cuando el delincuente, persistente en su conducta, ya se ha desentendido de la fase deliberativa, que precisamente ha concluido con una resolución judicial que ha sido desatendida: por eso sólo queda el recurso de la fuerza”. El País / 18 d’octubre de 2017.
Amb aquests precedents, vam llegir l’article d’Ovejero. I vam creure que calia una resposta. I vam pensar en la Júlia Ojeda Caba, a qui no coneixem personalment, però que ens va captivar amb el fil de Twitter que he compartit abans.
Al cap d’unes hores la Júlia ens va enviar una peça molt interessant:
