Hola!
T’escric per compartir algunes reflexions que vaig fer ahir, de camí de Tremp.
La cosa és que la gent de l’Assemblea del Pallars Jussà em va convidar a fer una xerrada. La pregunta d’inici triada pels organitzadors era:
“L’independentisme està derrotat?”.
Davant una pregunta tan àmplia i oberta, vaig decidir contestar-la amb la història que ara t’explico:
———
Fa dues setmanes, el 3 de febrer, va descarrilar a Ohio (EUA) un tren carregat de substàncies químiques tòxiques i va provocar un important episodi de contaminació del medi i perill per a les persones.
Les primeres notícies sobre l’accident van arribar, evidentment, des dels Estats Units, en anglès.
Nosaltres a OCTUVRE vam seguir la cobertura que feia el canal independent Democracy Now, una organització periodística que per a nosaltres és un referent.
La cosa és que, a mesura que passaven els dies, vam veure que no hi havia gairebé cap informació sobre el tema en llengua catalana. La primera notícia que va publicar TV3 va arribar el dia 15, dotze dies més tard de l’accident.
Per això, el dilluns 13 vam decidir traduir i posar subtítols en català a un dels informatius de Democracy Now que tractaven el tema.
PREGUNTES:
Però mentre ens posàvem mans a l’obra, ens vam fer una pregunta: és feina nostra fer això? Ens toca a nosaltres?
L’objectiu informatiu d’OCTUVRE és, com el seu nom adverteix, donar continuïtat al procés polític i social que va viure el nostre país a l’octubre de 2017. Un procés que, per a nosaltres, va ser una VICTÒRIA. Per això escrivim OCTUVRE amb V baixa. Així ho vam explicar al nostre manifest fundacional.
Llavors la pregunta era obligada: què pinta OCTUVRE cobrint una notícia que passa a milers de quilòmetres i que tracta un tema que tampoc és el que normalment ens ocupa?
RESPOSTES:
La primera resposta té a veure amb la llengua. Vam pensar que havia de ser possible informar-se sobre aquest tema en català. En aquell moment la pràctica totalitat de la informació sobre el tema era en anglès o en castellà. El català no pot ser només la llengua en la qual parlem de “les nostres coses” sinó la llengua amb la qual accedim a veure el que passa arreu del món. Per tant, des d’aquest punt de vista, vam pensar que calia fer la traducció.
La segona resposta que ens va venir al cap és: “No només cal mirar la notícia d’Ohio en català. També cal fer-ho des de Catalunya”. Com eslògan està bé. Però què vol dir “mirar des de Catalunya”?
Explota un tren ple de substàncies perilloses a Ohio i tot apunta que les causes són:
a) unes infraestructures fetes misto,
b) unes empreses sense escrúpols
c) i una administració inútil.
Mirar aquesta notícia amb ulls madrilenys, per exemple, seria preguntar-se: “Eso que pasa en Ohio podría pasar en Madrid?” Doncs mirar-la amb ulls catalans és: “A Catalunya com estan les infraestructures, què fan les empreses, com es comporta la nostra administració?”.
I així ho vam fer. És molt senzill: només cal anar a Google i posar 4 paraules:
transport trens químics Catalunya
Amb aquest petit gest descobrim que des de 2017 veïns i organitzacions del Camp de Tarragona denuncien:
a) unes infraestructures fetes misto (ramal Reus-Constantí)
b) unes empreses sense escrúpols (REPSOL, ADIF)
c) i una administració inútil (Generalitat de Catalunya)
La història del que està passant en aquesta línia és brutal i el vídeo està corrent com la pólvora: prop de 60.000 visualitzacions en 36 hores.
El podeu veure fent clic aquí.
———
Però què té a veure tot això amb la pregunta de Tremp sobre si l’independentisme està derrotat?
Què té a veure tot això amb l’octubre del 2017? Què té a veure amb l’estat actual del moviment sobiranista?
Tercera resposta:
El moviment sobiranista desperta i creix durant anys perquè grans capes de la població perceben que les decisions més importants del país es prenen a Madrid i segons els interessos de Madrid i no els dels ciutadans catalans.
Es decideix a Madrid -unilateralment- el finançament, la política lingüística, les infraestructures, la gestió del medi… I davant això ens revelem: volem decidir sobre les nostres vides.
Els veïns de Tarragona han demanat informació sobre la perillosa activitat de Repsol. No reben respostes. L’Agencia Estatal de Seguridad Ferroviaria (AESF) també calla. I quan aquests veïns van a demanar explicacions a la Generalitat de Catalunya, la resposta fou:
“això no és competència nostra”.
I després d’aquesta resposta, cap més acció: ni contactar amb els veïns, ni exigir responsabilitats ni a ADIF, ni a l’AESF, ni al Gobierno ni a ningú.
És a dir: l’Estat i l’IBEX poden fer a casa nostra el que vulguin i el poder polític que votem a Catalunya no hi té res a dir. L’Estat i l’IBEX poden posar en perill vides i medi i la Generalitat, que es suposa defensora dels interessos dels catalans, admet que no pot fer res per impedir-ho.
Que la Generalitat no té competències és una realitat objectiva. Però que aquesta manca de competències sigui acceptada en silenci pels nostres representants polítics és imperdonable. Que els consellers, directors generals, subdirectors generals i càrrecs de confiança acceptin com a inevitable que a Catalunya les decisions que afecten les nostres vides es prenguin a Madrid és exactament el contrari al que va fer la gent a l’octubre del 2017.
Ha estat l’independentisme derrotat? Les causes que van portar la gent a desafiar l’Estat continuen intactes. Som molts els que tenim perfectament clar que sobre les vies ferroviàries de Catalunya hem de manar nosaltres. I punt. I sobre la llengua, i sobre els recursos, i sobre les normatives que afecten les empreses. Encara tenim clar que a Catalunya han de manar els catalans. Punt. I que no podem acceptar cap altra cosa que no sigui manar.
Ara hem de fer que els nostres representants també ho tinguin clar. I lluitar contra els que accepten la submissió sense protestar.
Ah! Per cert: fent clic aquí pots veure el vídeo de Democracy Now amb subtítols en català.
Espero que et sigui útil!
Albano
———
PD / Per si encara no l’has vist: “Avui he llegit aquestes dues coses. Que quedi constància”.
