Si vols compartir aquest correu per WhatsApp copia i envia aquest enllaç:

https://mailchi.mp/octuvre/ayala_dip

Hola!

 

Ahir em va passar una cosa que em va deixar astorat.

Després de donar-hi unes quantes voltes, he decidit explicar-ho públicament.

La qüestió és que ahir al vespre vaig rebre via Twitter una sèrie de missatges amb uns quants insults, moltes desqualificacions i, fins i tot perspectives de “fer la vida impossible”.

 

Dic que he donat voltes sobre si explicar o no aquesta qüestió perquè rebre missatges fotuts forma part de la feina que fem a OCTUVRE:

 

l’espanyolisme sempre envesteix contra qualsevol que mostri les seves vergonyes i els encari. Empassar-nos això forma part de la nostra feina. Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.

 

Però la nostra feina també es despullar els mecanismes de poder ocults i posar noms i cognoms a tots els personatges foscos que es mouen a l’ombra del poder polític, cultural i mediàtic de l’espanyolisme. Per això he decidit explicar els missatges que ahir em va enviar el columnista del diari El País Ernesto Ayala-Dip.

Aquesta història comença amb aquest tuit de TV3 sobre la presència d’Ana Obregón avui al vespre al programa Col·lapse, presentat per Ricard Ustrell:

No em vaig poder estar de dir la meva opinió i ahir al matí vaig escriure un tuit dient:

La “despolitització” de TV3: convertir la TV pública catalana en una televisió profundament espanyola. L’Estat ho té clar: una bona escola i una bona TV catalanes eren una amenaça. Per això s’estan carregant les dues coses. Amb la col.laboració total del Govern.

Segurament heu seguit la polèmica ja que ha estat molta la gent que ha reflexionat sobre l’anunci d’entrevista a Ana Obregón. Alguns exemples:

 

“Molt bé aquí, perquè tot aquest any no l’hem poguda sentir enlloc, i la funció d’un servei públic és saber cobrir aquests buits. (I l’altra broma: cada minut que TV3 cedeix al castellà, és un minut més al món que al castellà no li aporta res i que el català ha perdut per sempre.)” Marta Rojals, escriptora.

 

Miguel Ríos, Barbara Rey i ara la Obregón entrevistats per l’Ustrell en pocs dies. Castellanització del mitjans públics amb el tema dels col·laboradors. Més polítics i directius dels q us penseu volen això, pq ara toca això. Horitzó i imaginari espanyol és pacificació política. Albert Velasco, professor d’Història de l’Art.

 

“Un país normal també ha de poder fer safareig en la llengua pròpia, encara que a alguns ens molesti tanta banalitat (ara també amb secció a l’Està Passant), però si tots els referents de què es parla són espanyolíssims acaba sent només una lamentable versió doblada de Tele5. Albert Claret, historiador i tècnic forestal.

La cosa és que unes hores després d’haver fet el meu comentari, rebo una sèrie de missatges a Twitter d’Ernest Ayala-Dip. Us en faig cinc cèntims:

 

“Cómo es posible que seas tan pelotudo. Me da vergüenza ser paisano tuyo. Qué mal te hizo España?

 

Por qué confundís la crítica a la derecha y ultraderecha española con el desprecio al país que nos acogió y nos dio el bienestar que no nos supo dar nuestro puto país. (…)

 

COLAPSO es un programa de entretenimiento y a mí me da igual, si lo veo, que me entretenga un español, un catalán o un suizo. (…)

 

Hay una cosa que no puedo soportar, la falta de gratitud. Y vos no tenés ese don, a juzgar el odio que destilás contra España. (…)

 

Vos sos de los que se montaron un chiringuito con lo catalán. (…) soy abogado y hago crítica literaria en El País desde hace 40 años. (…)

 

Sos un auténtico pelotudo. En mi barrio te haríamos la vida imposible, sólo por ser tan pelotudo. (…) Insisto, sos un catalán impostado, de mentirijillas, un catalán profesional. En una palabra, un repelotudo. (…)

Si haguéssim de contestar cada rucada que es diu a les xarxes, no faríem cap altra cosa. A més jo mai havia intercanviat ni un sol mot amb aquesta persona, ni havíem interaccionat mai a les xarxes i, per ser sincer, mai havia llegit cap article seu. De totes maneres, he decidit parlar públicament dels seus missatges per dos motius principals:

a) Primer motiu: qui profereix els insults i m’explica com em farien “la vida imposible” no és un carallot qualsevol sinó un carallot que escriu al diari més important d’Espanya. Crec que a un carallot amb tribuna al Grupo PRISA no se li ha de deixar-ne passar ni una.

 

b) Segon motiu: algunes de les rucades que diu em donen una oportunitat magnífica de reflexionar sobre qüestions que van més enllà d’un simple insult. Som-hi doncs.

Si haguéssim de contestar cada rucada que es diu a les xarxes, no faríem cap altra cosa. A més jo mai havia intercanviat ni un sol mot amb aquesta persona, ni havíem interaccionat mai a les xarxes i, per ser sincer, mai havia llegit cap article seu. De totes maneres, he decidit parlar públicament dels seus missatges per dos motius principals:

a) Primer motiu: qui profereix els insults i m’explica com em farien “la vida imposible” no és un carallot qualsevol sinó un carallot que escriu al diari més important d’Espanya. Crec que a un carallot amb tribuna al Grupo PRISA no se li ha de deixar-ne passar ni una.ç

 

b) Segon motiu: algunes de les rucades que diu em donen una oportunitat magnífica de reflexionar sobre qüestions que van més enllà d’un simple insult.

 

Som-hi doncs.

1) El poder és multifacètic i cal conèixer-lo.

 

El poder de l’Estat a Catalunya no es manifesta només amb policies, porres, jutges i fiscals.

 

L’aparell espanyolista és complex i els mitjans de comunicació juguen un paper important per tal d’acusar, manipular, mentir i disciplinar la dissidència. I crec que Ayala-Dip forma part d’aquesta maquinària.

 

Per exemple, em pregunto:

com és que aquest senyor s’ha sentit amb dret a escriure’m tots aquests improperis?

 

És més: em pregunto

 

quantes vegades s’ha dedicat a insultar i a advertir sobre com faria “la vida impossible” a algú?

 

Potser ara ja no, però durant dècades un crític literari del Grupo PRISA, amb la seva tribuna i els seus contactes al món polític-cultural tenia el poder d’enfonsar la carrera de qualsevol escriptor català díscol.

 

No ho perdem de vista perquè així també exerceix el poder l’Espanya borbònica. I crec que els missatges que m’envia Ayala-Dip demostren que ell exerceix aquesta funció de molt bon grat.

 

Com ell mateix diu, està molt agraït a aquesta Espanya borbònica. Però d’això de l’agraïment en parlarem més tard.

 

En públic Ayala-Dip no dubta en fer servir la seva columna a El País per fer crítica política. És totalment legítim i, a més, ens ajuda a entendre millor el personatge.

 

Ayala-Dip ens parla d’un informatiu de TV3 que es fa ressó d’un suposat “amenaçador avís de Quim Torra d’iniciar no sé quin tràmit judicial per acusar Joan Carles I de negocis il·lícits”. Pobre Borbó amenaçat pel malèfic Torra. Sort en té el rei lladre que Ayala-Dip li esitgui tan agraït.

 

Ayala-Dip ens explica que “és una autèntica desgràcia que, (TV3) sent una televisió tècnicament impecable, amb uns professionals de molta vàlua, fins i tot els que no poden dissimular la seva animeta independentista”.

 

L’animeta d’Ayala-Dip ho té clar: “exigeixo que els missatges que difonen també tinguin a veure amb la meva idea de Catalunya i d’Espanya, que és més o menys la mateixa que té més de la meitat de la societat catalana”.

 

Ayala-Dip té una opinió sobre TV3 i jo en tinc una altra. Però hi ha dues diferències:

 

a) Jo expresso la meva opinió en un tuit. Ayala-Dip té una columna al diari El País (diari que té entre els seus accionistes el Banco Santander, FCC i un magnat de Qatar).

b) Jo no he escrit a Ayala-Dip insultant-lo ni dient-li com li faríem “la vida impossible” al meu barri.

 

El poder és multifacètic, l’stato quo borbònic i espanyolista té molts lacais al seu servei i és bona cosa seguir el seu rastre i veure la seva complicitat amb la repressió. Ayala-Dip a Twitter:

“¿Tan difícil era para Quim Torra, ante las acusaciones de terrorismo de miembros del CDR, decir que en caso de comprobarse esas acusaciones, él sería el primero en reprobar a esos miembros? (25/09/19)

 

“Quim Torra es el enemigo público número 1 de Cataluña. Torra defiende a los miembros de los CDR detenidos: “No dejaré que se asocie terrorismo e independentismo” (25/09/19)

 

“El consejero de Interior dice que hay que aislar a los agitadores, en referencia a los actos violentos de anoche y ahora mismo. Supongo que entre ellos incluye al President de la Generalitat y a los presidentes de la ANC y Òmnium Cultural.” (16/10/19)

 

“No sé si la Fiscalía debería investigar a la señora Paluzie. Pero es obvio que con sus discursos incita a la violencia. La Fiscalía investiga a la presidenta de la ANC por incitación a la violencia”. (08/11/2019)

 

“El PP me da asco (y VOX, claro). Pero la CUP y Junts per Catalunya también”. (25/05/20)

 

“Yo mismo pude comprobar, como militantes de la CUP instigaban a los votantes a enfrentarse a los policías nacionales e impedirles requisar las urnas. Pero curiosamente, a efectos penales, ninguno de ellos pringó”. (12/10/19)

 

“La ANC, los CDR y Omnium Cultural son el brazo armado del independentismo, armados de odio, intolerancia y supremacismo. Junto a ellos no le van a la zaga en el uso de las mismas armas PP, Vox y Cs”. Ernesto Ayala-Dip. (27/06/21)

 

(Nota: per equilibrar la mala llet que pot produir la lectura d’aquests tuits en dissabte, comparteixo la resposta de Quim Monzó a aquest últim tuit. Jugant amb el cognom de l’autor, Monzó escriu a Twitter:

 

“El dip és un ésser mitològic. És una mena de gos malvat i pelut, un emissari del dimoni que, com tants d’altres, és coix d’una cama. Viu de xuclar la sang de la gent”.

 

En fi. Tanco l’apartat humorístic. Que jo tampoc estic en disposició de fer gaires acudits sobre els cognoms de la gent! 🙂 Per cert: he buscat a Google això del “dip” i el que diu Monzó és 100% real.

2) Vassalls d’Espanya, ciutadans de segona.

 

Més enllà dels insults, els improperis d’Ayala-Dip em serveixen per reflexionar sobre una qüestió que sempre he tingut al cap i que ara vull compartir.

Com a argentí que viu a Catalunya, durant anys he hagut d’entomar milers de missatges dient-me coses com “marxa al teu país”, “a Argentina estaràs millor” o “calla sudaca”.

 

Són coses desagradables de llegir, però mai cap d’aquests insults fent referència a la meva procedència m’han semblat tan ofensius com aquesta idea d’Ayala-Dip: que pel fet d’haver vingut de fora calgui “ser agraït”. Em diu Ayala-Dip:

“Hay una cosa que no puedo soportar, la falta de gratitud. Y vos no tenés ese don, a juzgar el odio q destilás contra España.

Què vol dir amb això?

 

Que pel fer d’haver vingut d’Argentina no tinc dret a criticar la televisió pública catalana?

 

Que els que hem vingut d’altres països tenim limitada la capacitat de crítica amb el país que ens acull?

 

Vol dir que jo, per ser argentí, no puc exercir plenament el meu dret a criticar Catalunya, Espanya o la UE perquè he de ser “agraït”?

 

Segons Ayala-Dip jo no hauria de criticar l’Ana Obregón ni a Espanya perquè he de ser “agraït”.

 

Ayala-Dip és argentí com jo i diu que cal “ser agraït” amb Espanya.

Si ell ha triat avantposar el seu “agraïment” a Espanya davant la llibertat per opinar i criticar, està en el seu dret a exercir de ciutadà de segona i vassall d’Espanya.

 

Però que m’ho demani -entre insults- que jo faci el mateix, és massa.

 

Jo estic agraït de totes les oportunitats que m’ha donat la vida. En un món amb tant de patiment, desigualtat i injustícia, cal tenir ben present la sort que un té a la vida. I també estic agraït a la vida d’haver conegut una realitat diferent de la dura realitat de la meva Argentina natal. Estic profundament agraït a la vida.

 

 

Però si el meu agraïment l’hagués d’associar amb l’agraïment a una terra concreta, el meu agraïment és per la terra catalana i per la seva gent.

 

Jo no li dec res ni a Espanya, ni als Borbons ni al Grupo PRISA.

 

En fi, crec que ja he abusat prou de la paciència dels lectors d’aquestes cartes sabàtiques.

 

Tant si aquest vespre mireu l’Ana Obregón al Col·lapse o no ho feu, espero que hagi estat una lectura agradable i útil.

 

Moltes gràcies per l’atenció,

una abraçada,

 

Albano

PD1: Me n’oblidava. Diu Ayala-Dip: “Vos sos de los que se montaron un chiringuito con lo catalán”. Aprofito la menció per recordar que OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat institucional. El nostre “chiringuito” només existeix gràcies a les persones que volen col·laborar. Si voleu saber-ne més, feu clic aquí. Aquest és el nostre “chiringuito con lo catalán”. Molt millor, és clar, el “chiringuito con lo español” d’Ayala-Dip al diari El País. Un diari que, com tothom sap, és una ONG sense ànim de lucre. 🙂

 

PD2: Moltes gràcies a la gent de Palau-Solità i Plegamans i Valls que la setmana passada ens van convidar a explicar el projecte OCTUVRE. Han estat dos actes preciosos, plens d’interacció, debat i activisme. Gràcies per la invitació!

PD3: Aquesta setmana hem provat el format “podcast” amb un anàlisi sobre l’editorial d’Àngels Barceló contra l’independentisme a la Cadena Ser (per cert, ràdio de PRISA, igual que el diari d’Ayala-Dip.) Doncs estem molt contents amb la prova. En 72 hores hem tingut una mica menys de 60.000 reproduccions a les diverses xarxes. Si encara no l’has sentit, clic aquí.