Bon dia!

T’escric aquest dissabte al matí per compartir 3 coses que crec que són molt interessants:

1) Els vídeos d’OCTUVRE són massa llargs.

2) NO-ET-POTS-PERDRE-AQUEST-ARTICLE-SOBRE-LA-LLENGUA-CATALANA.

3) Subvencions: El Punt.

PRIMERA:

El vídeo de la xerrada amb en Josep Costa a Vic ha tingut molt d’èxit. A YouTube hem superat les 45.000 visualitzacions, una xifra molt potent per a un vídeo de més d’una hora.

I sobre això dels vídeos llargs: ahir la Marta i jo vam anar a menjar un menú i a una taula propera hi havia quatre amics que eren molt fans d’OCTUVRE, que els agradaven molt els nostres vídeos… però que ells veien un problema: que sovint els vídeos d’OCTUVRE són “massa llargs”.

No és la primera vegada que ens fan un comentari en aquest sentit. Més d’un cop ens ha dit coses com aquestes:

“A mi m’agraden molt els vostres vídeos i els miro sencers, però potser hi ha gent que no té temps”

“Els vídeos haurien de ser de 2 o 3 minuts, així corren molt a les xarxes”.

“La gent no té temps. Prefereix coses ràpides, curtes i impactants”.

La Marta i jo hem debatut moltíssim sobre aquesta qüestió. De fet, cada cop que fem un vídeo ens preguntem si és massa llarg, si podria ser més curt o si no estem abusant massa del temps dels nostres espectadors. Crec que és un debat que no té una “solució” i que obliga a estar sempre vigilants. Però crec que hi ha tres coses que són veritat:

a) No hi ha vídeos “massa llargs”. Hi ha guions que no són prou bons. És veritat que costa trobar temps per veure, llegir i escoltar tot el que voldríem. La competència per atreure l’atenció de l’audiència és ferotge. Però això passa des que els humans vam començar a explicar-nos històries i vam començar a buscar maneres de captar l’atenció dels que ens escolten i que ens continuin escoltant. Les Mil i una nits va d’això: de Xahrazad intentant mantenir l’atenció del rei per tal de no ser executada quan surt el sol del nou dia. Per tant, primera qüestió: no hi ha vídeos “massa llargs” sinó que hi ha vídeos que han de “millorar”. En això estem i seguirem discutint i buscant la manera de millorar i d’explicar les nostres històries el més breument possible però també amb el màxim d’informació i profunditat.

b) Evidentment volem que els vídeos d’OCTUVRE arribin al màxim de gent possible. Per entendre’ns: a nivell teòric voldríem que tots i cada un dels nostres vídeos arribés a les 2.286.217 persones que van votar al referèndum de l’1-O. Però això és impossible. Els nostres vídeos més vistos tenen poc més de mig milió de visites i la mitjana és d’una mica més de 100.000 visualitzacions per vídeo. És un fracàs? Si ho analitzem políticament, jo crec que no. Si algun dia tornem a ser milions de persones al carrer, serà perquè uns pocs milers no s’han rendit i continuen al peu del canó sense empassar-se les mentides de l’Estat i els seus còmplices. Crec que per tornar a ser milions cal que uns pocs milers siguem capaços d’articular-nos i compartir informació i idees. Si els vídeos d’OCTUVRE arriben a aquests pocs milers, la feina ja haurà valgut la pena.

c) Hi ha nivells diferents d’interès. Si els nostres vídeos són molt llargs potser només arribaran a la gent molt convençuda. Però si són molt curts es quedarien a la superfície i no aportarien res de nou a les moltes persones que dediquen temps i esforç intel·lectual a entendre què ens passa als catalans. Nosaltres volem oferir informació i idees a les persones que, com nosaltres, encara senten ben endins l’impacte de l’octubre del 17. Un impacte que ens porta a anar a actes, a llegir articles i a fer assemblees llarguíssimes. I, esperem, també, a veure vídeos llargs. 🙂 Però tot això no és excusa per no intentar, sempre, arribar cada cop més lluny. Per això ens comprometem a combinar els dos nivells d’interès. El vídeo de la meva xerrada amb en Costa ha tingut poc més de 45.000 visites. Per a una xerrada no està malament: és com si l’haguéssim fet davant 3 Palau Sant Jordi plens a vessar. Però hem fet una prova i hem fet circular petits fragments de 2 minuts i han tingut més de 200.000 visualitzacions. Seguirem fent vídeos llargs que ens ajudin a copçar la complexitat de la situació que vivim. Però, seguint els consells dels nostres companys de menú, treballarem més els vídeos curts.

De totes maneres, ser concís no és lo meu. Només el primer punt d’aquest correu m’ha consumit 794 paraules i encara no he presentat el punt important:

2) NO-ET-POTS-PERDRE-AQUEST-ARTICLE-SOBRE-LA-LLENGUA-CATALANA.

Una de les màximes que més m’agraden del periodisme és “Allò important no és saber, sinó tenir el telèfon de qui en sap”. I quan es tracta de llengua catalana a OCTUVRE tenim els telèfons d’unes quantes persones que dediquen molt de temps a estudiar, pensar i divulgar. Una d’aquestes persones és en Gerard Furest.

En una de les nostres converses telefòniques i per Telegram, va sortir un tema que ens va cridar molt l’atenció: la relació entre el model econòmic i el retrocés de la llengua catalana. És un tema brutal. Per exemple:

L’any 1981 el Baix Pendès tenia uns 30.000 habitants. L’any 2000 ja en tenia prop de 60.000 i al 2021 més de 112.000.

Què ha passat? Quin ha estat el model de desenvolupament? Què ha significat això per la llengua?

Li hem demanat a en Gerard que ens ho expliqués i ell ens ha dit:

– Un article sobre això seria massa llarg

Nosaltres li hem contestat:

– No pateixis Gerard. A l’audiència d’OCTUVRE li agrada aprofundir en les coses importants!

De totes maneres, el tema és complex i hem decidit tractar-lo en dues entregues i avui en publiquem la primera:

Economia i llengua: germans, gairebé bessons (Primera part)

Tercer: Sant-tornem-hi amb les subvencions i la publi institucional.

Ho diem sempre i no ens cansem de repetir-ho: a OCTUVRE no rebem subvencions públiques ni acceptem publicitat. La manera en què el poder polític compra periodisme i opinió està arribant a uns límits vergonyosos.

Ja vam fer un vídeo sobre el tema: INFORME: Diners públics a mitjans privats.

Aquesta setmana ens ha cridat l’atenció un article de Joan Vall Clara a El Punt que es titula “Com les engalta ERC. Deixa el cas De Dalmases com una moixaina a la llibertat d’expressió”. Diu Vall Clara:

“Des que tornen a manar en la publicitat institucional (ERC) han contractat quinze planes a l’Ara i tres planes a El Punt Avui. Ni doble, ni triple, ni quàdruple. Cinc per cadascuna. A veure si aprenem a fer la farina plana. Així és com les engalta i se’ls gasta ERC. Cinc a un. No importa que la nostra OJD (diaris venuts) sigui millor (20%). Ni que el nostre EGM (diaris llegits) sigui millor (11%).”

És un escàndol i cal seguir denunciant-lo. Vall Clara parla de la publicitat institucional i nosaltres insistim en les subvencions a dit. Per exemple, els 500.000€ que ERC li ha atorgat a 8TV. Ho vaig explicar a la xerrada amb en Costa: em sembla molt escandalós que ERC li doni a dit mig milió d’euros a 8TV i 8TV decideixi donar-li un programa a Gabriel Rufián, diputat d’ERC. Això no és admissible.

Dit això, mirem la part positiva: els últims 12 vídeos del programa de Rufián tenen una mitjana de 47.386 visualitzacions. Els vídeos d’OCTUVRE, en canvi, 59.299.

Sense subvencions.

Sense la visibilitat que dona ser diputat a Madrid.

Sense l’ajuda del partit que governa la Generalitat.

Sense tot això, li passem la mà per la cara.

I per cert: i en català!

Disculpeu l’arrebato, però ho havia de dir!

🙂

Espero que el temps dedicat a llegir aquest correu hagi estat útil.

Moltíssimes gràcies per la confiança en aquest projecte i ajudar-nos a fer OCTUVRE,

una abraçada enorme,

bon cap de setmana,

Albano