Si vols compartir aquest correu per WhatsApp copia i envia aquest enllaç:

https://mailchi.mp/octuvre/periodisme_per_diumenge

Hola!

T’escrivim per compartir unes reflexions sobre museus, periodisme i llengua.

La qüestió és que el nostre últim vídeo sobre el Museu del Disseny ha estat un èxit. Hem tingut més de 112.000 visualitzacions a YouTube, Instagram, Twitter i TikTok.

 

Fer un vídeo sobre museus en plena precampanya electoral era arriscat. Normalment, els mitjans intenten augmentar la seva audiència “parlant del que parla tothom”. Quan hi ha un tema que crida l’atenció, els mitjans corren per parlar d’aquell tema.

 

Si s’enfonsa un pont a Baltimore, cal parlar de ponts, d’estructures, cal convidar experts en nàutica i enginyers de camins i ponts i cal explicar on coi és Baltimore a qui no ho sàpiga. Hi ha un fet que ha cridat l’atenció de la gent i els mitjans proporcionen material per alimentar la curiositat sobtada provocada pel fet en qüestió.

 

Això no és dolent en absolut. Com totes les coses, es pot fer bé o malament. Es pot fer bé, aportant informació i opinions que ens ajudin a saber més, a entendre més el món que ens envolta, o es pot fer malament, desinformant, alimentant el morbo o desviant l’atenció del que és de veritat important.

Però de vegades el periodisme funciona en el sentit contrari: en comptes de “parlar del que tothom parla” el periodisme pot aconseguir que la conversa col·lectiva canviï de tema i es fixi en una cosa sobre la qual ningú en parlava. Del “parlar del que tothom parla” al “parlar del que ningú en parla”.

 

Quan vam fer el vídeo sobre el Museu del Disseny teníem dubtes que tingués èxit: “tothom parla” de la precampanya electoral. Qui dedicarà 12 minuts a un vídeo sobre museus? Qui dedicarà una estona del seu temps a compartir un vídeo sobre museus als seus grups de WhatsApp?

 

Doncs mireu: per un vídeo totalment en català, 112.000 visualitzacions són una audiència enorme per un vídeo a YouTube. Salvant les distàncies i a tall de context, el Catalunya Migidia de CatRàdio té una mitjana de 98.000 oients.

 

Estem molt contents per les xifres perquè creiem que ha succeït aquest petit miracle periodístic que és aconseguir, encara que sigui per un moment, que parlem de coses sobre les quals no es parla i és necessari fer-ho. I el nostre vídeo ho ha assolit. Però atenció: el mèrit d’OCTUVRE en tot això és limitat. Hi ha una frase -creiem que és de Les Luthiers– que diu:

“El que importa no és saber,

sinó tenir el telèfon de qui en sap”.

Doncs aquesta màxima l’apliquem molt sovint a OCTUVRE. Un dia fem un vídeo sobre política fiscal, un altre dia fem un vídeo sobre transports de matèries perilloses i un altre dia fem un vídeo sobre museus.

 

Evidentment, no som experts en totes i cada una d’aquestes matèries. Senzillament tenim els telèfons d’aquests experts. I si no els tenim, els busquem. La gràcia és trobar el telèfon adequat. Les columnes d’opinió i les tertúlies estan plenes de suposats “experts” que no són res més que portaveus d’interessos particulars. Si algun mèrit tenim, és el de triar bé els telèfons, trobar els números d’aquelles persones que tenen com a principal interès l’interès del país. En el cas del vídeo del Museu del Disseny, aquests números eren el de l’Albert Velasco, (que ja ens va ajudar en un vídeo sobre Sixena) i el de la Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui, que ha seguit el cas del Museu del Disseny durant anys.

 

Tenim sort de viure en un racó de món ple de gent compromesa i amb visió de país. Al voltant de qualsevol tema que ens pugui passar pel cap hi ha gent que hi dedica temps, coneixements i capacitats organitzatives. Gent que és a per tot: a les universitats, dintre les administracions, als oficis o a l’associacionisme a peu de carrer. No hi ha un pam d’aquesta terra que no estigui vigilat, estudiat i estimat per gent que treballa per mantenir viu el país.

 

Avui, quan tantes coses se’ns fan feixugues, quan hi ha tantes amenaces arreu, quan veiem un poder polític amb dificultats per estar a l’altura del país que diu representar, és un bon moment per recordar que, malgrat tot, hi ha un país sòlid que no es desfà pel resultat de l’última enquesta ni per la darrera declaració d’un polític caragirat. El país que és capaç, entre altres coses, de compartir un vídeo de museus en plena campanya electoral.

 

I tot plegat no és poesia. Aquesta mateixa setmana un altre museu, el MACBA, ha fet només en espanyol el missatge de condol per la mort de l’escultor Richard Serra, escultor nord-americà d’origen mallorquí. Sobre això, un tuit:

Aquest menysteniment de la llengua catalana per part del MACBA va rebre una allau de crítiques a les xarxes. Doncs bé: aquesta allau de crítiques és una victòria sobre aquells que voldrien que aquest menysteniment formés part de la normalitat del nostre país. Una victòria que es construeix col·lectivament compartint informació. Així, entre tots podem fer que es parli del que alguns no volen parlar.

 

Gràcies per compartir!

 

Una abraçada,

 

Marta i Albano

PD1: Justament aquesta setmana es va parlar bastant d’unes declaracions de la cantant Mushka sobre la llengua catalana i el costum de canviar sempre al castellà. Doncs sobre aquest tema vam publicar fa un temps un vídeo titulat “ESTRÈS LINGÜÍSTIC: El trastorn psicològic dels catalanoparlants”. Són menys de 10 minuts. Si no l’has vist, el pots veure fent clic aquí.

 

PD2: Ens agrada fer vídeos de museus en plena precampanya electoral. Però si cal parlar de Salvador Illa, en parlarem. Atents al nostre pròxim vídeo 🙂

 

PD3: Avui prop de 14.000 reben aquest correu. Si és la primera vegada que el reps, fent clic aquí pots llegir alguns dels últims correus que hem enviat. (Si encara no t’has donat d’alta al butlletí, ho pots fer fent clic aquí.)

PD4: I recorda: OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors. Si vols conèixer el nostre projecte, trobaràs els detalls aquí: https://octuvre.cat/collabora/