Pot continuar sent útil OCTUVRE en aquest nou context? Com?

Si vols compartir aquest correu per WhatsApp copia i envia aquest enllaç:

https://mailchi.mp/octuvre/nova_etapa

Hola!

Som la Marta i l’Albano i aquests dies hem estat pensant sobre el futur d’OCTUVRE.

T’escrivim aquest correu per compartir algunes de les coses que ens han passat pel cap. A veure com ho veus.

Bon dia!

La cosa és que aquest 5 de desembre farà quatre anys que vam posar en marxa OCTUVRE. Tot va començar amb un vídeo penjat a YouTube on explicàvem això:

“Cada dia La Sexta, El País i tota la caverna mediàtica manipulen i menteixen sobre el que passa a Catalunya. Cada dia policies, jutges, bancs, partits polítics i mitjans fan un “aporellos” mediàtic que vulnera drets i destrossa vides. I això no ho podem continuar tolerant. (…) Igual que ens organitzem per fer manifestacions, accions i xerrades, ens hem d’organitzar per plantar cara a les mentides dels mitjans de l’IBEX. I per fer-ho, tenim un pla: l’Operació OCTUVRE. (…) Si ens organitzem podem fer arribar una artilleria de dades, arguments i vídeos, a un munt de gent a qui ara no arribem. L’Estat gasta milions per difondre les seves mentides i nosaltres volem fer-hi front. Per poder fer tot això, necessitem ajuda”.

Gràcies a les aportacions de centenars de persones, al cap de poques setmanes el canal OCTUVRE començava a funcionar.

La idea fonamental d’OCTUVRE era ser útils. En totes les lluites polítiques i populars la informació és una de les armes principals i vam pensar que calia una plataforma com OCTUVRE per col·laborar en la batalla informativa contra l’Estat. I això és el que hem intentat fer en aquests quatre anys: intentar ser útils a la lluita.

La qüestió és que avui, quatre anys més tard, creiem que la lluita per la independència de Catalunya enceta una etapa diferent de la que hem conegut fins ara. La investidura d’un nou govern del PSOE amb el suport d’ERC i Junts obre un escenari nou i incert. I davant aquest nou escenari ens hem fet dues preguntes:

Pot continuar sent útil OCTUVRE en aquest nou context? Com?

Intentant respondre a aquesta pregunta hem pensat les coses que avui volem compartir amb la nostra audiència.

Perdoneu l’autobombo, però creiem que cal començar fent inventari. Hem identificat 4 fites:

Fita 1

Els nostres vídeos han superat fa mesos els 10 milions de visualitzacions. (En acabar l’any actualitzarem la xifra). És una bona dada per un canal íntegrament en català. Hem tingut desenes de vídeos amb més audiència que certs programes de TV3.

Per exemple: el 13 de novembre el programa Col·lapse va tenir una audiència de 185.000 espectadors. Doncs bé: el nostre vídeo denunciant la gestió dels Fons Europeus feta per l’Estat va tenir 167.000 visualitzacions. El nostre vídeo sobre la Fundació Princesa de Girona va tenir-ne 248.000 i el nostre vídeo sobre el Tribunal de Cuentas va tenir 340.000 visualitzacions.

No pretenem comparar un canal com OCTUVRE amb una televisió pública amb tants recursos com TV3. Però aquestes xifres deixen clar que és possible tenir impacte amb uns recursos molt limitats.

Fita 2

Avui la marca OCTUVRE és reconeguda per milers de persones com una font d’informació veraç. Tota la informació que publiquem està basada en dades comprovables i documentades. Això ha fet que milers de persones comparteixin la feina d’OCTUVRE amb la garantia que estan compartint amb els seus contactes informació fiable i de qualitat. Una informació de la qual ens fem personalment responsables.

Fita 3

Al llarg d’aquests quatre anys hem construït i consolidat una xarxa de difusió molt potent i sòlida. Tenim força impacte a les xarxes socials, amb més de 510.000 seguidors en total. Però la columna vertebral del nostre sistema de difusió no depèn ni de Twitter, ni d’Instagram ni de TikTok.

Els vídeos d’OCTUVRE tenen una difusió enorme perquè cada setmana milers de persones els comparteixen amb el seu entorn, de persona a persona, en missatges de WhatsApp i de Telegram. Segons les analítiques de YouTube, alguns dels nostres vídeos reben el 70% de les visites des d’enllaços que corren per WhatsApp.

El correu electrònic també és important: tenim una taxa d’obertura de correus de més d’un 60%. Perquè us feu una idea: la taxa d’obertura mitjana en el sector de la informació és d’un 32%.

Aquestes dades són molt importants per dos motius:

a) El primer motiu és de caràcter tècnic. Els algoritmes de les xarxes socials decideixen -cada cop més- quins continguts són visibles i quins no. Sobre això no es pot construir res sòlid. Recordeu, si no, el cas de PlayGround, una plataforma de notícies molt exitosa que, de la nit al dia, va perdre el 80% de la seva audiència per un canvi a l’algoritme de Facebook. OCTUVRE, en canvi, es construeix persona a persona i aquestes connexions no poden ser dissoltes per cap empresa ni per cap govern.

b) El segon motiu és de caràcter polític. La xarxa de distribució d’OCTUVRE la forma gent compromesa políticament amb el contingut. Això fa que al voltant dels vídeos d’OCTUVRE hi hagi sempre una xarxa d’activistes que permeten arribar de manera personalitzada a molta gent. Això és bo per OCTUVRE, però és bo pel moviment en general. No ens dirigim a audiències passives sinó a persones que participen activament en la lluita informativa. Darrere les pantalles, hi ha persones.

Fita 4

La comunitat que s’ha format al voltant d’OCTUVRE no només és de caràcter virtual. Al llarg dels últims quatre anys hem recorregut el país explicant el projecte de manera presencial i teixint contactes amb activistes independentistes i organitzacions que treballen a peu de carrer arreu del país.

A la llum d’aquestes quatre fites, creiem que OCTUVRE ha complert el seu principal objectiu: haver estat una eina útil. La qüestió és com continuar.

La mobilització del moviment independentista als carrers és molt menor que la que hi havia fa quatre anys quan va néixer OCTUVRE. Des d’un punt de vista electoral, les coses tampoc pinten bé per l’independentisme: els principals partits independentistes han perdut centenars de milers de vots i l’últim CEO adverteix que aquesta davallada es pot aprofundir:

Caldrà esperar a veure com evolucionen aquestes dades, però la perspectiva d’una gran victòria del PSC no és gaire encoratjadora per l’independentisme.

Ens hem preguntat què pot fer una eina com OCTUVRE en una cruïlla com aquesta i una de les primeres coses que ens ha vingut al cap és, justament, obligar-nos a mirar més enllà de les enquestes. Per actuar a cop d’enquestes electorals ja hi són els partits. La nostra feina ha de ser una altra.

Ens hem acostumat a mesurar la força de l’independentisme només en nombre de votants i en nombre d’escons al Parlament. Però cal sortir d’aquesta trampa que ens venen per terra, mar i aire.

Hi ha una dada que ens ajuda a pensar millor: al 2009, quan es va fer la consulta d’Arenys de Munt, l’independentisme no arribava ni al 20%.

La clau és que aquella minoria organitzada i amb consciència política va ser capaç de marcar el rumb col·lectiu de la nostra societat. I el més important: van aconseguir que la seva postura minoritària esdevingués una majoria. Aquesta és la força que no podem perdre de vista darrere les enquestes.

Per això, en un escenari com aquest, creiem que OCTUVRE ha d’ajudar a mantenir la consciència nacional política viva. Perquè aquesta consciència és la que permetrà que el moviment independentista torni a moure’s cap endavant, independentment del que facin els partits.

La força electoral és important. Però la consciència nacional ho és tot. Perdre unes eleccions es pot solucionar al cap de quatre anys. Perdre la consciència nacional és una derrota definitiva. L’Estat ho sap. Per això, malgrat la “pacificació” i el “reencuentro total” l’Estat continua dedicant una quantitat enorme de recursos a esborrar la consciència política dels catalans, en l’àmbit lingüístic, històric, ideològic, simbòlic i informatiu.

Algú podrà pensar que si els catalans hem aconseguit mantenir viva la nostra consciència en situacions molt més adverses (1640, 1714, 1939, 1978) no cal que ara patim.

Però la cosa funciona exactament a la inversa: si la consciència de ser políticament catalans va superar tots els obstacles és perquè sempre va haver-hi moviments de resistència i gent que es va organitzar i va crear eines que permetien mantenir viva la flama de la consciència. Una feina que es va fer sense cap garantia que tot plegat servís per a alguna cosa i sense tenir cap més pla que resistir. I resistir no és poc en la mesura que és l’única possibilitat per mantenir oberta la possibilitat de guanyar.

És evident que avui no patim una guerra oberta, que no plouen bombes sobre Barcelona. Fins i tot tenim diaris, revistes i ràdios en català. Fins i tot televisions. Potser no cal patir tant, no? O potser sí?

Cada època té els seus sistemes de repressió, però contra Catalunya l’objectiu sempre és el mateix: esborrar la consciència nacional dels catalans. I per aconseguir-ho el periodisme, en totes les seves expressions, sempre ha estat i està al punt de mira.

Hi ha un llibre que sempre tenim a mà a la redacció d’OCTUVRE: “Resistència. La premsa en català, censura i repressió” del professor d’història del periodisme de la UAB, Josep M. Figueres. Aquest llibre explica els mecanismes de la repressió contra el periodisme català al llarg de la història. Diu l’autor:

“A partir del 1714 s’enceta una tongada de prohibicions per a l’opinió pública catalana (…) per part del poder central que minoritzarà el pensament fins a extrems màxims i prohibirà la comunicació política”.

Però a banda d’explicar com ha funcionat la repressió, Figueres explica com ha funcionat la resistència del periodisme català i la seva importància política:

“No hi ha cap mena de dubte que sense la densa malla, la primera dècada del segle XX, amb diaris i setmanaris a totes les capitals de comarca importants i a totes les ciutats, la Mancomunitat no hagués estat assumida pel conjunt de la població”.

Les forces de l’Estat són perfectament conscients de la capacitat del periodisme per crear consciència política. I per això està sempre al punt de mira. I és veritat que avui no hi ha prohibicions expresses contra el periodisme català ni tancament de diaris catalans per “decisión gubernativa”.

Però això no vol dir que ara mateix no estiguin operant mecanismes més subtils però igual d’efectius. Què són sinó les amenaces constants contra els mitjans públics catalans (recordeu el 155), els vetos a humoristes a TV3, les acusacions de terrorisme contra Jesús Rodríguez de La Directa o la utilització de Pegasus contra periodistes, entre ells, nosaltres mateixos?

Què és si no la política de subvencions i publicitat institucional dissenyada per premiar la submissió del periodisme als interessos de qui realment mana, és a dir, als interessos de l’Estat? El seu atac constant al periodisme ens hauria d’ajudar a recordar quan els molesta que construïm eines fora del seu control…

«Me imponen el catalán para estudiar un curso de jardinería»

(El Mundo)

«Odio a lo español en las aulas catalanas»

(Crònica Global)

«Cómo Cataluña inculca el odio a España en las aulas»

(ABC)

«La dictadura catalana»

(La Razón)

Aquests titulars, recopilats pel periodista Àlex Romaguera són de l’any 2017. Però podrien ser d’avui o de 1917. Aquesta és la batalla que tenim davant.

Hem de posar pell morta al que diguin des d’Espanya. Però és imprescindible que no perdem de vista que aquests discursos també tenen impacte a Catalunya i també afecten la nostra societat. I per això cal cercar maneres de plantar cara.

En altres temps les batalles per mantenir i preservar la consciència política de ser catalans es feia amagant documents, portant llibres des de París clandestinament o fent teatre en català d’amagat.

Això no era suficient per fer front a les prohibicions i persecucions, però servia per mantenir la consciència de ser catalans viva, a l’espera de temps millors.

Avui moltes coses són diferents i les batalles tenen lloc a les pantalles dels nostres mòbils i ordinadors. Però el desig d’esborrar la consciència dels catalans continua intacte.

Doncs bé: intacte ha d’estar també la disposició a resistir i treballar per mantenir viva la flama que en un futur ens doni força per derrotar definitivament l’Estat que ens vol esborrats.

Tot això i més pensàvem quan ens preguntàvem si OCTUVRE podria seguir sent útil en el context polític actual. I la resposta és que, si més no, cal intentar-ho. I us ho volíem explicar.

Som perfectament conscients que amb uns quants vídeos no derrotarem l’Estat. Però sabem també que cada un de nosaltres ha de fer tot el que estigui a la seva mà, per poc que sigui. En el nostre cas això és fer OCTUVRE.

Per això:

> Estem renovant el nostre web. Tindrem un nou sistema d’etiquetatge per millorar la cerca i penjarem tots els guions de tots els vídeos publicats fins avui, per tal que siguin accessibles en format text. A més inclourem un apartat amb la documentació i el material primari utilitzat a cada un dels vídeos. L’objectiu és que altres persones i organitzacions puguin fer servir la feina que hem fet nosaltres per portar-la més enllà. Creiem que tindrem el nou web operatiu en unes vuit setmanes.

> Estem treballant amb especialistes en distribució de correus electrònics per tal d’enfortir la nostra llista de correus i arribar encara més lluny. Els que rebeu els nostres correu aviat veureu la diferència. 🙂

> Segurament has vist com últimament molts mitjans estan anunciant els seus canals de WhatsApp. Nosaltres no n’obrirem cap. Fa quatre anys que treballem amb un sistema diferent que creiem que és molt més potent i que permet una interacció més profunda que un canal. A les pròximes setmanes també es veuran canvis i ampliacions en la xarxa de WhatsApp.

> Pel que fa a continguts estem treballant en tres projectes que creiem que seran un èxit i cadascun d’ells mereix un correu monogràfic. 🙂

És evident que la situació actual del moviment independentista és complexa i està generant desencís en moltes de les persones que durant anys van participar-hi activament.

Però és justament en moments com aquests on cal treballar més intensament per construir coses útils.

I en això hem treballat els últims quatre anys.

I en això continuarem treballant-hi.

Una feina que no haguéssim pogut fer sense el suport de tota la gent que comparteix els nostres vídeos i articles i que col·labora econòmicament amb aquest projecte que no rep cap mena de subvenció ni accepta cap mena de publicitat. La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors.

(Si vols saber-ne més sobre això tan important per a nosaltres, fes clic aquí).

Si ens vols donar un cop de mà ho pots fer:

> explicant-li a la gent del teu entorn què és OCTUVRE.
> convidant-nos a la teva assemblea a explicar el nostre projecte presencialment. (Contacte: [email protected])
> compartint aquest correu amb els teus contactes.

En fi, esperem que aquestes reflexions hagin estat útils,
quedem a la vostra disposició,

una abraçada ben gran,

Marta i Albano