Si vols enviar aquest correu als teus contactes de WhatsApp, aquest és l’enllaç:

https://mailchi.mp/octuvre/proposta_critica_periodistes

Hola!

 

T’escrivim per explicar-te 3 coses:

 

PRIMERA: Una proposta d’un lector.


SEGONA: Una crítica d’una lectora.


TERCERA: Un parell de periodistes d’El País aplaudint VOX.

PRIMERA: Una proposta d’un lector.

 

Com ja vam explicar en un correu anterior, aquests dies d’agost estem treballant “portes endins”: ordenar arxius, fer ajustos al web, millores de disseny, etc.

 

Al cap de poques hores d’enviar el correu un lector (en Josep Maria) ens enviava aquesta proposta:

“Us volia fer una demanda i possible millora del servei que esteu donant. M’ha passat sovint de buscar (de vegades inútilment) una informació concreta que recordo haver escoltat en algun vídeo. Primer problema: quin vídeo? Segon problema: quin minut? Seria possible de disposar de la transcripció dels vostres meravellosos vídeos?

No és la primera vegada que un lector ens demana que fem més accessible la informació dels nostres vídeos.

 

De fet, el desembre de 2020 vam posar en marxa l’OCTUVRE_INDEX, una eina per trobar el punt exacte d’un vídeo on es parla d’un tema concret. Si tens una estona per fer un cop d’ull a OCTUVRE_INDEX (clic aquí) veuràs que permet accedir a moltíssima informació, ordenada per temes. Però també veuràs que la solució era manual i que no està del tot actualitzada. Per això la proposta d’en Josep Maria és totalment pertinent.

 

Com vam explicar, aquest curs els vídeos d’OCTUVRE han superat els 13 milions de visualitzacions. Ara el repte és fer que tota la informació que contenen aquests vídeos sigui el màxim d’accessible. Sovint l’actualitat, la feina de produir nous continguts, les xerrades o el manteniment de xarxes socials no ens deixa temps per classificar i ordenar la feina feta com caldria.

 

Però ens comprometem a acabar l’any amb totes les transcripcions publicades, ordenades i classificades per temes. I no només això: estem treballant amb eines noves per poder millorar la cerca i la distribució del contingut! Hi haurà sorpreses agradables la temporada vinent!

2) Una crítica d’una lectora.

 

Una de les coses bones d’aquests dies d’agost és poder reflexionar sobre qüestions de fons com, per exemple, l’enfocament general dels nostres vídeos: com parlem i de què parlem.

 

Per això ens ha semblat molt interessant aquesta reflexió d’una lectora descontenta que es desvinculava d’OCTUVRE i ens explicava el motiu:

Trobo que el tema independentista i de la llengua catalana han passat a ser l’únic tema a abordar, i és una deriva que no comparteixo, ja que treballo en el camp social i sento que hi ha molts altres temes que cal investigar i denunciar, com fèieu al principi, des de “Cafè amb Llet”, en relació amb l’habitatge, els drets de les persones migrants, etc. per posar només alguns exemples”.

Molt sovint rebem correus felicitant-nos per la feina que fem i això ens encanta. Però també ens agrada molt rebre correus que ens obliguen a pensar sobre la feina que fem. I per això volem compartir algunes de les reflexions que ens ha suggerit el correu de la nostra lectora.

 

Reflexió 1)

 

Una de les tasques més complicades que tenim a OCTUVRE és la de triar temes. La nostra és una redacció petita i no podem tractar tots els temes que voldríem. Per això hem de triar amb molta cura on posar l’esforç, el temps i els recursos.

 

A OCTUVRE creiem que la manera en què es fa aquesta tria defineix l’ànima d’un projecte. Ho veiem cada dia a les portades dels diaris. Al correu de la setmana passada, sense anar més lluny, explicàvem la curiosa “casualitat” de les portades de La Vanguardia i l’Ara, dedicades a donar veu “als empresaris”. Sobre aquest tema l’historiador nord-americà Bernard Cohen va escriure unes paraules per emmarcar:

“La premsa potser no tinga èxit dient-li a la gent com ha de pensar, però sí que triomfa meravellosament dient-li als seus lectors sobre què ha de pensar”.

La Vanguardia, l’Ara, TV3, Vilaweb, La Directa o la revista local del nostre poble trien sobre què parlar. A OCTUVRE també fem aquesta tria. Amb quin criteri ho fem? Al nostre web hi ha un apartat (clic aquí) de preguntes i respostes que parla del tema:

 

Per què existeix OCTUVRE?

Per què ens diem OCTUVRE?

Quins objectius té OCTUVRE?

 

El nostre criteri està present al nostre nom: OCTUVRE. El nostre projecte es diu OCTUVRE perquè prenem com a punt de partida els fets d’octubre de 2017. I això marca la nostra manera de triar de què parlem. Això vol dir que “el tema independentista i de la llengua catalana han passat a ser l’únic tema a abordar”, com diu la nostra lectora? Anem a veure-ho.

 

Reflexió 2)

Ens inspira l’octubre de 2017. I per això els nostres vídeos parlen d’independència i de llengua. No pot ser de cap altra manera.

 

Creiem que davant un sistema mediàtic que encobreix les estructures polítiques opressores del Regne d’Espanya cal parlar d’independència.

 

Creiem que davant el supremacisme castellà cal ser contundent. Aquest supremacisme castellà té al seu abast tot un Estat darrere, una constitució, grups mediàtics, Institut Cervantes, un exèrcit, policies i jutges.

 

Davant aquesta enorme maquinària cal que tots i cada un de nosaltres posem al centre la lluita en defensa de la llengua.

 

Això vol dir que “el tema independentista i de la llengua catalana han passat a ser l’únic tema a abordar”, com diu la nostra lectora?

 

Ens hem fet honestament la pregunta. I creiem que no.

 

A OCTUVRE entenem l’octubre de 2017 de manera profunda. L’octubre de 2017 té a veure amb el poder de les persones mobilitzades per canviar les coses: per canviar la relació Catalunya-Espanya, per decidir lliurement les polítiques d’habitatge, de sanitat, de migració, de drets laborals, mediambientals, de gènere, etc. Ho va dir Julian Assange pocs dies abans del referèndum:

“Catalunya marcarà un precedent de la democràcia que veurem a Europa i Occident”

L’octubre de 2017 parlava d’independència, de llengua i de tots els drets que, en teoria, han de protegir les democràcies. Tenint en compte això, nosaltres entenem que és impossible defensar els drets democràtics de manera aïllada.

 

Mirem alguns dels últims vídeos d’OCTUVRE:

 

L’últim vídeo que hem publicat es titula “4 coses que han passat aquesta setmana a l’Audiència de Barcelona”.

 

És veritat que el vídeo tracta sobre la repressió judicial contra manifestants independentistes. Però atenció: el vídeo parla de com s’aplica la llei mordassa, de com els policies menteixen impunement als jutjats, i de com la Fiscalia els segueix el joc. Doncs bé: això afecta els manifestants independentistes i també a les persones que lluiten, per exemple, pel dret a l’habitatge.

 

El nostre penúltim vídeo es titula: “Sense embuts: ‘A Catalunya el castellà es va imposar per la força de les armes”.

 

Efectivament, és un vídeo sobre llengua. Però atenció: quan un pacient no vol ser atès amb el seu idioma no només estem davant una greu vulneració lingüística sinó davant d’una vulneració greu del dret d’accés a l’atenció sanitària. “Infinitat d’estudis mèdics internacionals confirmen els desavantatges i riscos de no ser atès en la pròpia llengua, especialment per als més vulnerables”.

 

Algú pot creure que un sistema que té impunitat total per agredir i atacar el dret a ser atès en català respectarà els drets, per exemple, d’altres usuaris que no parlen ni castellà ni català? Un altre cop, defensant uns drets, es defensen tots.

 

Podríem fer el mateix exercici amb tots els vídeos d’OCTUVRE. Justament perquè creiem que tots els drets estan connectats.

 

> Si es fan uns Jocs Olímpics als Pirineus que expulsen els ciutadans pirinencs de les seves cases,

> si les inversions de l’Estat no garanteixen el funcionament de la sanitat,

> si els Borbons pacten amb l’IBEX que fa negoci amb l’aigua que bevem, > si El País menteix sobre els CDR, si els trens plens de productes químics passen prop de les cases de la gent sense que Madrid permeti millorar les infraestructures,

> si Marlaska persegueix el Tsunami a la vegada que es mata a la tanca de Melilla…

 

De tot això parlen els nostres vídeos i tot això té a veure amb la llengua, la independència, l’habitatge, el medi ambient, la migració, la salut, el lliure exercici democràtic de la protesta.

 

Això és el que intentem fer des d’OCTUVRE: enfocar-ho tot sense oblidar qui som (catalans) i sense perdre de vista les lluites -com les de l’octubre de 2017- que alguns volen esborrar de la memòria col·lectiva.

 

Reflexió 3)

Creiem que no té raó la nostra lectora quan diu que “el tema independentista i de la llengua catalana han passat a ser l’únic tema a abordar”. De totes maneres estem sincerament agraïts que ens hagi fet arribar el seu missatge, perquè ens obliga estar alerta, a pensar constantment com fem les coses i a afinar l’olfacte. Gràcies.

3) Un parell de periodistes d’El País aplaudint VOX.

 

A OCTUVRE dediquem moltes hores a navegar per Internet. Ens serveix per documentar els nostres vídeos amb rigor, per oferir als nostres lectors coses que potser els han passat inadvertides i, també, per fer caure les caretes de certs personatges.

 

Ahir, per exemple, a Twitter vam veure dos veterans periodistes d’El País desfent-se en elogis cap a un destacat membre de VOX. Atenció.

El tuit que veureu a continuació és de Miguel González, responsable de la informació sobre diplomàcia i política de defensa, “Casa del Rey” i Vox a El País:

Aquest altre tuit és de Javier Casqueiro, corresponsal polític d’El País:


Espinosa de los Monteros “siempre ha tratado a los periodistas con educación y respeto”, mentre el seu partit deia això la televisió pública valenciana:

Espinosa de los Monteros és “un político democrático” que impulsa la ilegalització dels partits independentistes:

Espinosa de los Monteros és “educado, formado, accesible, discreto” i “no es para nada un ultra”. Un usuari de Twitter li feia memòries a Casqueiro:

“Ser format o educat no eximeix de ser un ultra. Knut Hamsun, Nobel de Literatura, per exemple, defensava el nazisme”. (I li va regalar la seva medalla com a premi Nobel a Goebbels).

Hem de dir que a OCTUVRE no ens sorprén veure periodistes d’El País emblanquint la ultradreta. De fet, fa tres anys vam fer un vídeo titulat “CONFIRMADO: El País blanquea al fascismo”. No ens sorprèn.

 

Per a González i Casqueiro el líder de VOX és “un político democrático”, “educado” i que “no es para nada un ultra”. Els independentistes catalans, però, ja no els agraden tant.

 

Per Casqueiro Puigdemont és “un fugado” (utilitzant el mateix llenguatge que l’extrema dreta):

Casqueiro va aplaudir la Fiscalia que actuava contra Santiago Vidal:

González sembla que també prefereix a Espinosa de los Monteros que a Puigdemont:

A González també li agrada més Espinosa de los Monteros que Torra:

I, òbviament, va difondre els bulos de Ciudadanos:

I un clàssic: acusar a altres del que fas tu:

PD: Fa 5 dies Miguel González tractava Espionosa de los Monteros de “gentleman” a les pàgines d’El País:  

Veient el pa que s’hi dona, aquest setembre caldrà estar molt atents.

 

Els mateixos que avui aplaudeixen Espinosa de los Monteros, al setembre donaran lliçons a l’independentisme sobre les bondats d’un “gobierno progresista”.

 

I en això també hi estem treballant: el xantatge de l’Estat cap al sobiranisme català serà històric i transversal. Hi participarà tothom: des de Foment, l’IBEX i el Compte de Godó, fins als Comuns, el PSOE i El País, tot amanit amb columnes tramposes i tertúlies falsejades.

 

Caldrà una resposta col·lectiva. Caldrà que desactivem aquesta enèsima operació d’Estat des de totes les instàncies possibles.

 

A OCTUVRE intentarem contribuir-hi amb el nostre gra de sorra.

I amb un roc a la faixa, si cal.

 

Una abraçada,

Marta i Albano.