Hola!
Moltes de les persones que habitualment reben aquest correu (i també uns quants periodistes) m’han preguntat si es presentaria el Front Republicà, la coalició on vaig ser candidat a les generals de l’abril de 2019.
He intentat respondre aquestes preguntes de manera individual, però al final he pensat que el millor era explicar-ho públicament.
Quan Pedro Sánchez va convocar les eleccions del 23J, molta gent va recordar l’experiència del Front Republicà, la coalició que vam presentar a les eleccions generals de l’abril de 2019.
“Es presentarà el 23J el Front Republicà?”
El Front Republicà va ser una experiència política que molts recordem amb estima i orgull. En pocs dies, sense diners i sense espai als mitjans, el Front Republicà va tenir més de 113.000 vots.
No vam tenir representació, però crec que vam fer un exercici polític alliberador. Encara avui em trobo gent que m’explica com de satisfeta es va sentir d’aquell vot rebel que plantava cara a l’etern xantatge del “vot útil”.
El Front Republicà tenia una proposta clara:
> Si continuava la repressió,
> si no hi havia reconeixement total a la sobirania del poble català,
> mai donaríem suport a cap investidura ni estabilitat a Espanya.
> Prou xantatges. Punt.
Han passat més de 4 anys i si una cosa ha quedat claríssima és que, lamentablement, l’estratègia d’enviar diputats independentistes a Madrid no acaba de mostrar utilitat.
I en el cas particular d’ERC, ha quedat claríssim que l’estratègia donar suport incondicional al PSOE i donar estabilitat al Regne d’Espanya ha estat un error històric monumental que només ha benficiat l’Estat. Suposo que per tot això, molta gent ha tornat a recordar el Front Republicà.
Doncs bé: el Front Republicà no es presentarà a aquestes eleccions. A continuació, tres motius:
En primer lloc: el Front Republicà era una coalició de partits: Poble Lliure, Pirates i Som Alternativa, el partit al qual jo pertanyia. Aquesta unió era el Front Republicà que es va presentar a les eleccions d’abril del 19.
Recordareu, però, que aquelles eleccions es van haver de repetir perquè els partits espanyols no es van posar d’acord per formar govern.
La idea era repetir el Front Republicà, però Poble Lliure va decidir canviar d’estratègia, abandonar el Front Republicà i presentar-se amb la CUP.
Això va fer impossible que el Front Republicà tingués continuïtat i això fa que avui no sigui possible reeditar aquella experiència.
En segon lloc, una qüestió política. Des de 2019 hem vist i après moltes coses. Hem vist, per exemple, un retorn penós cap a un autonomisme decadent, hem vist intents de desmobilització massius i hem vist com els interessos de certes cúpules han passat per davant la imprescindible estratègia de confrontació amb l’Estat.
Davant tot això, sembla evident que avui, el problema greu el tenim a casa nostra i no a Madrid.
Per això crec que avui el més útil és dedicar tots els esforços polítics a endreçar casa nostra en la mesura que cada un pugui. El 2019 vam pensar que calia intentar desestabilitzar l’Estat: mai donar cap vot d’estabilitat. I no només: mai entrar en la roda marcada pel Congrés, mai seguir les seves regles, mai acceptar aquells escons amb normalitat institucional sinó com a eina de visibilitzar l’opressió i la fallida del Regne. Mai acatar res, de res, de res.
Hauria estat a l’altura el Front Republicà? No ho sabrem mai. Segurament haguéssim comès errors. Però el que sí sabem quatre anys més tard, és que els resultats obtinguts per l’independentisme a Madrid no han estat gaire encoratjadors.
No seria just posar totes les accions al Congrés al mateix sac. Cada un tenim les nostres preferències i avaluarem la feina feta a Madrid segons aquestes preferències. Però és innegable que cal repensar què hi fa l’independentisme a Madrid.
Tercer i últim, una qüestió purament personal: he tingut l’honor enorme de ser diputat al Parlament de Catalunya durant 24 mesos. He tingut l’honor de participar al Front Republicà amb un munt de persones diverses i implicadíssimes d’arreu del país.
Però, sincerament, ara mateix em sento més útil fent vídeos d’OCTUVRE que aspirant a un escó.
Crec que si volem trobar-nos de nou units davant l’Estat, si volem tornar a desbordar els interessos partidistes, si volem tornar a agafar les regnes de les nostres vides polítiques i deixar enrere els xantatges de sempre, és imprescindible plantar cara als silencis, al rendicionisme, als intents de desmobilització i als intents de fer veure que aquí no ha passat res.
Això és el que intentem fer des d’OCTUVRE.
És un granet de sorra del qual la Marta i jo n’estem molt orgullosos.
Un granet de sorra que no existiria sense el suport de totes les persones que s’impliquen difonent els nostres vídeos i escrits i donant suport material al projecte. Sense això OCTUVRE no existiria.
Bé, ho deixo aquí perquè tenim feina. Estem fent un vídeo sobre la Fundació Princesa de Girona per publicar aquest cap de setmana.
Crec que serà útil. Caldrà fer-lo córrer!!!
Una abraçada i gràcies per la confiança,
Albano
———
PD: El vídeo de la setmana passada ( titulat “Pactar amb el PSOE per “aturar l’extrema dreta”? Segur? Mireu això”) ja té prop de 60.000 visualitzacions a Youtube, Instagram i TikTok. Si no l’has vist, mira’l!
🙂
