Amb això de «personalitats destacades» que tenen «veu a l’àgora pública» Casas es refereix, entre altres a Salvador Cardús, Josep Sala i Cullell o Antoni Gelonch, que havien fet diversos comentaris sobre l’atemptat.
Els comentaris d’aquestes tres persones -com el de tantes altres- posaven en qüestió les versions de l’assassinat que donaven el Govern i els Mossos.
La cosa és que, des del nostre punt de vista, l’article de Casas és enormement preocupant per tres motius:
PRIMER: La idea que segons quins comentaris «validen l’extrema dreta» és molt problemàtica i cada dia s’escolta més en boca de polítics espavilats i periodistes subvencionats. Només un exemple de fa pocs mesos: ERC acusant la Sindicatura de «fer el joc a l’extrema dreta» per haver fet un informe sobre el desviament de 4,7M€ de la DGAIA. En la mateixa línia, fa unes setmanes li va tocar el rebre als cercadors de subvencions (menjòmetre i subvencions.cat). Ara li ha tocat a Cardús, Sala i Cullell i Gelonch. És curiós que tothom que critica la gestió del Govern de Salvador Illa «valida l’extrema dreta» menys Salvador Illa, que es va manifestar pels carrers de Barcelona amb VOX.
SEGON: Casas diu que és cosa de «piròmans» això «d’alimentar la desconfiança en les institucions». I això és perillós. Els periodistes haurien de tenir sempre una postura de «desconfiança» en vers «les institucions».
La funció principal del periodisme en una societat lliure és la de «gos de guaita» (watchdog): vigilar el poder, qüestionar el discurs oficial i treure a la llum el que les institucions voldrien mantenir ocult. Tenint en compte que el mitjà que dirigeix Casas és un dels més fortament subvencionats pel Govern de Salvador Illa, la desconfiança és obligada, perquè està absolutament DEMOSTRAT que aquestes subvencions s’adjudiquen A DIT.
Ho vam explicar a OCTUVRE amb tot detall. Si vols veure la nostra peça sobre aquest tema, fes clic aquí.
TERCER: Casas diu que els «piròmans» «alimentaven la desconfiança» sense gaire motiu. Diu Casas:
«Ho feien malgrat que la consellera de l’Interior, Núria Parlon, va intentar dilluns al matí frenar les especulacions» i que «el major i ara director general Josep Lluís Trapero va guanyar fama precisament el 2017 desarticulant la cèl·lula islamista de Ripoll».
I aquí hi ha la qüestió de fons: en un país seriós on les coses funcionessin bé, una consellera d’Interior i un director general de la policia tindrien una certa credibilitat i la societat podria tenir una certa «confiança» en ells. Però a Catalunya això és impossible.
Cap confiança en Parlon i Trapero, que fa només uns dies estaven al Parlament mentint i acusant sense proves l’Albert Forcades d’haver colpejat un Mosso.
Cap confiança en Parlon i Trapero, que aquestes últimes hores estan defensant l’espionatge policial a professors i mestres en vaga.
I cap confiança en un periodisme que es dedica a demanar confiança al Govern que els subvenciona. A dit.
