Hola!

 

T’escric per explicar-te una història perfecta per un vespre de diumenge.

Crec que el tema és important i mereix dedicar-hi 6 minuts de lectura.

Espero que et sigui útil.

La Clara Ponsatí ha tornat a Catalunya aquesta setmana i ha sacsejat el país. Segurament ja has llegit prou sobre el tema i no et vull omplir el cap amb més opinions. Però hi ha una cosa rellevant de la qual se n’ha parlat poc: la manera en què TV3 ha tractat el tema. A OCTUVRE hem mirat quatre programes on es tracta el tema:

> Planta Baixa (Dimarts 28)

 

> Està Passant (Dimarts 28)

 

> Polònia (Dijous 30)

 

> Els Matins (Divendres 31)

A continuació, algunes de les dades que hem trobat.

PART 1: Ponsatí i TV3 en clau d’humor.

 

Clara Ponsatí va ser detinguda a les 6 de la tarda. Dues hores més tard el programa Està Passant va oferir una “entrevista” humorística amb la Clara Ponsatí, encarnada per l’actriu Judit Martin.

 

L’acudit no va agradar a molta gent que va criticar a les xarxes que es fes broma d’una persona que en aquell mateix moment estava detinguda a la Ciutat de la Justícia per ordre del jutge Llarena.

 

El dijous va ser Polònia qui va tractar el tema de Ponsatí.

 

M’he mirat “l’entrevista” de l’Està Passant i el gag del Polònia i vull compartir tres reflexions:

PRIMERA:

 

Sobre l’entrevista a l’Està passant: comparteixo la incomoditat que manifestava la gent que criticava “l’entrevista”. Fer befa d’una persona que en aquell mateix moment està detinguda genera una sensació molt incòmoda.

 

SEGONA:

 

A la vegada penso, però, que cal assumir aquesta incomoditat quan es tracta de fer humor sobre un personatge públic. L’humor ha de tenir màniga ampla per tractar els temes d’actualitat trepitjant ulls de poll d’uns i altres.

 

Cal poder fer befa de la detinguda Clara Ponsatí. Però també cal poder fer befa dels pactes del PSC amb VOX.

 

La realitat de la nostra TV pública és que si fas befa de Ponsatí no passa res, la qual cosa em sembla perfecte. En canvi, si fas befa sobre el PSC te’n vas al carrer.

 

 

TERCERA:

 

L’humor, com tot acte comunicatiu, té intencionalitat. Fa uns anys a Euskadi, la televisió pública va fer un programa humorístic titulat “Vaya semanita” on es feia humor sobre ETA. Va ser un èxit brutal aplaudit majoritàriament per la societat basca. De totes maneres, hi ha coses que no es poden perdre de vista.

 

 

En un reportatge per Público, la periodista Patricia Hidalgo va contextualitzar l’ús de l’humor en una situació tan delicada:

 

“Avui, una dècada i mitja després, es podria afirmar que, com a construcció política, Vaya Semanita va complir una funció catàrtica (…) Malgrat això, cal ser cautelosos”.

 

I cita al professor de Teoria Política de la Universitat del País Basc, Carmelo Moreno:

 

“L’èxit d’aquest programa ha de ser entès, no com un triomf de l’humor en si mateix sobre la política, sinó, sobretot, el triomf d’un determinat discurs polític per legitimar una determinada imatge de la política basca en un moment històric molt específic”.

 

“En altres paraules -escriu Hidalgo- el disseny d’aquests programes i la seva difusió en les cadenes públiques no són innocents. En molts casos responen a una estratègia política dirigida per determinades elits que, a través de la instrumentalització d’aquests espais televisius, busquen reforçar uns discursos i deslegitimar-ne d’altres”.

 

 

QUARTA:

 

El Polònia va tenir dos dies per preparar els gags sobre el tema de Ponsatí. En podria haver fet uns quants.

 

Per exemple, podria haver fet un gag on es veiés a Pere Aragonès amagat sota una pedra per evitar dir res sobre la detenció de Ponsatí.

 

O podria haver rigut de la covarda actitud de Joan Ignasi Elena, qui va fer una conferència de premsa on no es va permetre als periodistes fer preguntes. Però res d’això es va fer. Només un gag on Ponsatí criticava el tracte que rebia per part de TV3.

 

Molt bé. Doncs anem a veure el tracte que Ponsatí va rebre dels programes “seriosos” de TV3.

PART 2: Ponsatí als programes “seriosos” de TV3

 

Abans he dit que cal “màniga ampla” amb l’humor, encara que ens molesti o ens ofengui. Doncs amb la mateixa contundència dic que quan parlem de periodisme no en podem deixar passar ni una a la televisió pública.

Per això hem posat la lupa sobre dos programes “seriosos” de TV3. Hem triat:

 

> Planta Baixa, que era el programa que estava emetent en directe en el moment de la detenció de Clara Ponsatí.

 

> Els Matins, que va ser el primer programa de televisió que va entrevistar l’eurodiputada.

 

Anàlisi del Planta Baixa amb un cronòmetre a la mà.

 

L’arribada de Ponsatí va ser una sorpresa per a tothom, inclòs pel Planta Baixa, que va haver de reaccionar sobre la marxa. Però això no és disculpa per les coses que vam veure tot analitzant el programa amb un cronòmetre a la mà.

 

PRIMERA:

 

La presentadora Agnès Marquès va obrir el programa dient que l’arribada de Ponsatí era “la notícia de l’any”.

 

Doncs bé: el Planta Baixa va tallar la roda de premsa de Ponsatí quan només portava 5 minuts i 36 segons d’intervenció.

 

Sobre això, algunes consideracions:

 

a) Si l’arribada de Ponsatí és “la notícia de l’any”, sota quin criteri periodístic es decideix no donar ni 6 minuts de roda de premsa a TV3?

 

b) Algú va defensar el tall dient que al 3/24 van emetre la roda de premsa completa. Sobre això: si és “la notícia de l’any” per què es relega el tema al 3/24, que té una audiència mitjana de només el 2%? I una altra pregunta: per què la presentadora no va informar els espectadors que si volien seguir la roda de premsa ho podien fer al 3/24?

 

c) Al cap d’una estona el Planta Baixa va tornar a connectar amb la roda de premsa i va oferir uns 3 minuts i 20 segons més. La roda de premsa de Ponsatí va durar 29 minuts i 30 segons. Per fer-nos una idea del que van poder veure els espectadors del Planta Baixa i el que es van perdre, hem fet un gràfic on es veuen els dos talls que es van oferir en relació a la durada total de la roda de premsa:

d) Ponsatí era la protagonista del dia i els espectadors de TV3 la van poder escoltar un total de 8 minuts i 23 segons. Doncs bé:

 

· Un sol tertulià -Joan Queralt- va parlar durant 12 minuts i 30 segons.

 

· Un altre tertulià -Josep Martí- va parlar durant 7 minuts i 21 segons, només un minut menys que Ponsatí.

 

· La directora adjunta de La Vanguardia va parlar 5 minuts i 38 segons, el mateix temps que va tenir Ponsatí a la primera connexió.

 

A parer meu és impossible justificar aquestes xifres amb criteris periodístics. Estem parlant de “la notícia de l’any” sense deixar que els espectadors escoltin la persona que protagonitza aquesta notícia.

 

e) Al dia següent el Planta Baixa va entrevistar un advocat per demanar la seva opinió sobre el cas Ponsatí. L’advocat era Miguel Capuz i així el va presentar l’Agnès Marquès:

 

“Per aclarir alguns conceptes jurídics podem saludar l’advocat penalista Miguel Capuz: Bona tarda”

 

La primera cosa que crida l’atenció: l’advocat que tria TV3 per “aclarir alguns conceptes jurídics” no parla català.

 

No hi ha cap advocat amb prou coneixement per explicar la qüestió en català, la llengua que, en teoria, ha de promoure TV3? Sembla que no.

 

Però hi ha una altra cosa encara més preocupant:

 

Miguel Capuz és un militant espanyolista que pertany al grup de juristes “Llibertats”. Ell ha acompanyat i lloat al fiscal Zaragoza i al jutge Marchena a les seves visites a Barcelona. Capuz també ha estat un dels advocats de l’acusació del Cas Volhov. Capuz, juntament amb l’advocat d’ultradreta Fuster Fabra, era un dels advocats que representava a organitzacions espanyolistes com: Societat Civil Catalana, Cataluña Suma por España, Convivencia Cívica Catalana, Españoles de a pie, Foro España.

 

Agnès Marquès no va informar als espectadors en cap moment d’aquests “detalls”. Simplement és un “advocat penalista” convidat per “aclarir alguns conceptes”. En castellà.

 

(Sobre com s’organitzen els advocats espanyolistes per controlar institucions i mitjans a Catalunya, a OCTUVRE vam fer aquest vídeo i en Josep Casulleras va escriure això a Vilaweb).

Els Matins: una tertúlia monocolor.

 

Hem mirat l’entrevista que Ariadna Oltra va fer a Clara Ponsatí. Una entrevista dura i punyent. Res a dir: és feina dels polítics posar-se davant els periodistes i sotmetre’s a les seves preguntes. Siguin com siguin. Clara Ponsatí és europarlamentària i les entrevistes dures i punyents van amb el càrrec.

 

El que no va amb una televisió pública seriosa és que després de l’entrevista hi hagi una tertúlia monocolor que critiquin la persona entrevistada a l’uníson.

 

Veure tota la tertúlia ha estat una de les parts més dessagradables d’aquest treball d’anàlisi! No ho recomano a ningú.

 

Es diuen coses molt i molt grosses que no penso reproduir. Qui vulgui que faci una cerca al web de TV3. Per il·lustrar la unanimitat en qüestió, només posaré una frase de cada intervinent:

Carles Monguilod:

 

“Jo estic estupefacte. Jo penso que Clara Ponsatí representa el pitjor que ha portat el Procés”.

 

 

Neus Tomàs:

 

“A la Ciutat de la Justícia hi havia més càrrecs institucionals que gairebé gent. (…) Això és un bon termòmetre de com està el moviment independentista al carrer i el suport a un determinat sector de l’independentisme”.

 

Ester Vera:

 

“Hi havia molt poca gent al carrer. La gent que bàsciament li va donar suport són els càrrecs institucionals d’un partit al qual ella ha dit que no votarà a les eleccions muncipals”

 

Milagros Perez Oliva:

 

“El tema de la teatralització [de la detenció] ha sigut palmari per a tothom, és a dir, tothom ho ha vist molt clar i negar-ho és una mica infantil”.

La figura de Ponsatí, com totes, té admiradors i detractors, gent que està d’acord amb ella i gent que és crítica. A la tertúlia de la TV pública no hi havia cap persona que tingués una opinió positiva sobre la tornada de Ponsatí.

La nova direcció de TV3 va arribar abanderant una idea: calia “despolititzar” TV3.

 

Doncs ja tenim la “despolitització” aquí: no es tractava de deixar de parlar de política. Es tractava de silenciar una manera d’entendre el que passa a Catalunya.

 

Crec que el moviment de Ponsatí connecta amb els centenars de milers de persones que no volem acceptar la submissió a l’Estat. Que estem farts de veure les renúncies i les genuflexions constants del nostre Govern davant l’Estat.

 

És evident que el moviment de Ponsatí no és suficient per sortir de la rendició en la qual ens volen instal·lar. Però és molt necessari. I és per això que els abanderats de la rendició necessiten, desesperadament, silenciar, distorsionar i fins i tot ridiculitzar a qualsevol que trenqui el seu relat.

 

La “despolitització” de TV3 anava d’això.

Tot plegat fa ràbia.

 

Però la bona notícia és que tenim eines per denunciar aquestes operacions, per criticar-les i per fer-les arribar a milers de persones.

 

Aquest és un dels objectius d’OCTUVRE.

 

Moltíssimes gràcies per ajudar-nos a fer aquesta feina, i si t’ha semblat interessant, comparteix-la!

 

Gràcies,

Albano

PD: A la roda de premsa la Clara Ponsatí va presentar una web que recull les vulneracions de l’estat de dret contra Catalunya. La pàgina recull totes les vulneracions de l’estat de dret endreçades per ordre cronològic i segons el dret vulnerat. Una feinada brutal que, quina casualitat, TV3 no ha tingut temps d’explicar en detall. En fi. Si vols donar un cop d’ull, clic aquí.