Fins aquí les dades. Ara, algunes reflexions.
Reflexió 1. Aquestes dades són intolerables. La llengua catalana fa anys que experimenta un retrocés important. Un retrocés que no cau del cel, sinó que és fruit de persecucions, imposicions i supremacisme castellà. Un supremacisme que es recull a la Constitució, que han dut a la pràctica 40 anys de governs estatals de PP i PSOE i que es manifesta amb tota cruesa a les Balears i el País Valencià de la mà d’uns governs d’extrema dreta que persegueixen amb fúria el català. En aquest context, és absolutament intolerable que TV3, en prime time, decideixi arraconar la llengua catalana d’una manera que mai s’havia vist. És en aquest context que el programa de Ricard Ustrell convida 5 persones al seu programa i només dues poden respondre en català. És, insistim, intolerable.
Reflexió 2. Les xarxes han disparat contra Ustrell. Però Ustrell només és un individu que respon a interessos econòmics i polítics individuals. A OCTUVRE estem totalment en contra de com Ustrell arracona escandalosament la llengua catalana al seu programa. Però creiem que Ustrell és un problema secundari. El veritable problema és que hi ha un poder polític que no està fent la seva feina. Un poder polític que cobra sous astronòmics per vetllar pel futur de la nostra llengua mentre permet que Ustrell faci volar pels aires el mandat fundacional que emana del Parlament, així com les prescripcions del llibre d’estil de la cadena. Amb els nostres diners.
Reflexió 3. Cal exigir al poder polític. Un poder polític autonòmic que s’omple la boca amb la defensa de la llengua i els dissabtes al vespre mira, sense moure un dit, com TV3 l’arracona. Un poder estatal que, sigui del color que sigui, no aixeca el peu de l’accelerador anticatalà. Ho veiem amb VOX a les Balears i al País Valencià, però també ho veiem a les paraules del ministre Ernest Urtasun, que de ben segur ens titllarà de “talibans” pel simple fet de fer un article com aquest, pel simple fet de denunciar que els catalans no tenim dret a tenir ni tan sols una sola televisió en català.
Podríem allargar la llista d’arguments fins l’infinit, però no ho farem.
L’objectiu d’aquest escrit no és ser una enciclopèdia de tots els mals que pateix la nostra llengua. L’objectiu d’aquest escrit és, simplement, que el que va passar dissabte al Col·lapse no es converteixi en una cosa “normal”.
Les queixes dels espectadors a les xarxes eren un indici, una observació de pur sentit comú. A OCTUVRE vam creure que calia fer una passa més, agafar el cronòmetre i certificar l’escàndol. Ustrell, Urtasun i el govern autonòmic confien que aquestes coses quedin sepultades en algunes queixes expressades a Twitter.
Confien que demà la cosa s’oblidarà i que demà passat podran preguntar-se, tranquil·lament, quin problema hi ha a espanyolitzar TV3.
Per això hem agafat el cronòmetre. Per deixar constància d’uns fets intolerables.
Si aquesta feina t’ha semblat útil, et demanem que la facis arribar a tots els teus contactes.
Antentament,
Marta i Albano
