|
|
Hola:
Esperem que estiguis passant un bon matí de diumenge!
El correu d’avui té dos objectius principals:
OBJECTIU 1: Explicar amb tot detall qui és Alfredo González Gómez, que és aquest senyor de la foto:
|
|
 |
OBJECTIU 2: Fer caure el govern de Salvador Illa.
Potser estàs pensant que som massa ambiciosos i que un correu electrònic no farà caure un govern de la Generalitat.
És veritat: una cosa és destapar informació delicada d’un govern i una altra és fer-lo caure.
Són coses diferents. Però estan connectades.
Al quadre verd que hi ha a continuació, resumirem aquesta connexió.
I després explicarem qui és Alfredo González Gómez.
|
|
A OCTUVRE ho hem dit des del minut 1:
La presidència de Salvador Illa es basa en la mentida i la manipulació.
a) Salvador Illa va arribar al poder gràcies a una gran mentida.
Al llarg de tota la campanya electoral ERC es va comprometre a no investir Salvador Illa. Tres dies abans de les eleccions Pere Aragonès va dir en una entrevista:
|
|
“Si Salvador Illa arribés a ser president amb els vots de Junts, seria molt difícil avançar perquè Illa mai s’enfrontarà a la Moncloa.”
|
|
Al míting final de campanya (hi ha vídeo) Pere Aragonès va dir:
|
|
 |
“Sabeu qui seria el primer a qui convidaria Salvador Illa al Palau de la Generalitat?
Felip VI.
Nosaltres, catalans i catalanes, no hem de permetre que el rei Borbó es passegi pel Palau de la Generalitat i només nosaltres ho podem garantir, Esquerra Republicana”.
|
|
52 dies després ERC va votar Salvador Illa com a president de la Generalitat i 28 dies més tard, Salvador Illa rebia Felip VI a Barcelona.
Va ser la primera vegada que un president de la Generalitat rebia el rei d’Espanya des de 2017.
|
|
b) Salvador Illa es manté al poder gràcies a mentides i manipulació.
L’ecosistema mediàtic, profundament pervertit per les subvencions atorgades a dit i per la publicitat institucional, treballa cada dia per cimentar la legitimitat del govern del PSC.
Per exemple: quan la militància d’ERC estava debatent sobre si investir o no Salvador Illa, el diari Ara va fer una editorial titulada “Un exercici de democràcia interna”.
|
|
 |
L’editorial començava així:
|
|
“La política massa sovint té una cara lletja, bruta (…)
Però de vegades també té una cara més lluminosa i civilitzada (…)
Aquests dies ERC afronta un procés intern perquè la militància decideixi si dona llum verda al pacte amb el PSC per investir Salvador Illa com a president. (…)
Cal subratllar que aquest procés s’està produint amb una maduresa i una exemplaritat envejables”
|
|
El problema amb aquest editorial és que obvia una cosa molt important: els militants d’ERC debatien si complir o no amb una promesa electoral.
ERC va dir clarament durant la campanya electoral que no investiria Salvador Illa. Amb aquesta promesa, centenars de milers de persones van votar ERC i un cop ERC va tenir els vots a la butxaca va decidir fer-los servir per fer exactament el contrari al que havien promès als electors.
Això, la veritat, no sembla que sigui una “exemplaritat envejable”. Més aviat sembla un frau electoral. Un frau emblanquit amb editorials com el que acabem de citar.
I un cop esborrat el “pecat original” que va permetre accedir a la presidència, toca estabilitzar aquesta presidència. I per fer-ho, la paraula favorita de la premsa hiper subvencionada és “normalitat”.
Un exemple entre moltíssims: aquesta setmana el director de La Vanguardia, Jordi Juan, signava un article titulat “Tornada a la normalitat” i deia:
|
|
 |
“L’arribada de Salvador Illa a la Generalitat suposa la consolidació d’aquesta nova fase. (…)
El clima polític que existeix a Catalunya, malgrat que a alguns els pesi, s’està normalitzant.”
|
|
|
|
“La normalidad va camino de instalarse en Catalunya”.
|
|
Titular d’El Periódico del 18 de setembre:
|
|
 |
|
|
Felipe VI y Salvador Illa se han reunido este miércoles en el Palacio de la Zarzuela durante dos horas, según han informado fuentes de la Casa del Rey.
Es mucho tiempo para lo que es habitual en este tipo de encuentros. El ‘president’ de la Generalitat ha acudido este miércoles a la sede de la jefatura del Estado para recuperar una tradición que sus antecesores en el cargo no cumplían desde 2015:
cuando un dirigente es elegido jefe de un Gobierno autonómico, va a Madrid a ver al Rey. El último ‘president’ que se entrevistó con Felipe VI en la Zarzuela fue Artur Mas en julio de 2015.
Aquella cita, que se produjo ya en pleno ‘procés’ (…) Ahora, en cambio, con un Parlament en el que por primera vez en 40 años el nacionalismo catalán no tiene mayoría absoluta, Illa quiere “normalizar” la relación con el Rey”.
|
|
D’això va la “normalització”: de restaurar el domini dels Borbons, hereus polítics de Franco, sobre Catalunya.
La “normalització” va de Salvador Illa aquesta setmana fer de gosset faldiller del Borbó a bord d’un portaavions de l’armada espanyola fondejat davant les platges de Barcelona per veure la Copa Amèrica. Aquí, algunes imatges:
|
|
 |
-La “normalització” va del PSC, aquesta mateixa setmana, negant-se a votar a favor d’una moció al Parlament de Catalunya condemnant l’assassinat de Lluís Companys.
I ara, tornem al diari Ara.
L’editorial de l’11 de setembre es titulava “Actualitzar Catalunya” i començava dient:
|
|
“Actualitzar Catalunya vol dir posar el país al dia. Repensar-lo. Sense por, amb ambició”.
|
|
A partir d’aquesta idea, el diari Ara enumerava “els fronts oberts” que té Catalunya: educació, recerca, reindustrialització, transició energètica, salut, benestar, habitatge, immigració, llengua, infraestructures, cultura, intel·ligència artificial…
Després d’enumerar tots els reptes, l’Ara deia:
|
|
“Després del salt endavant frustrat que ha suposat l’aposta independentista, molts d’aquests debats ajornats han esdevingut urgents. No ens podem quedar enrere. (…)
Ens calen respostes, solucions i capacitat de reacció”.
|
|
|
|
“Amb el Procés liquidat cal garantir el progrés. S’ha entrat en el terreny de la política, el diàleg i la negociació, que mai s’hauria d’haver abandonat. (…)
Aquesta primera Diada amb un Govern no independentista des de l’inici del Procés marca un canvi”.
|
|
Un cop fet el diagnòstic, el text apunta a la qüestió de fons:
|
|
“Ara mateix està per veure si el pacte d’investidura entre el PSC i ERC que ha fet president el socialista Salvador Illa servirà per fer un pas endavant important en l’autogovern amb la hisenda pròpia”.
|
|
I aquí hi ha el concepte clau d’aquest correu que enviem avui: “fer un pas endavant important en l’autogovern”.
Ja hi som un altre cop.
El procés independentista té el seu principal fonament en una idea de fons: mentre Catalunya estigui sotmesa per Espanya, mai tindrà suficient “autogovern” per fer front als reptes de país que té plantejats.
La retallada de l’Estatut de 2010 va ser la confirmació que l’Estat no permetria mai que els catalans ens autogovernem. I es van obrir les portes del procés independentista.
Carles Viver i Pi-Sunyer, exvicepresident del Tribunal Constitucional i una de les persones que més sap sobre conflictes competencials, ho va resumir així a una entrevista que li van fer l’any 2020:
|
|
“La sentència de l’Estatut va confirmar que Catalunya no tenia altra via que la independència”
|
|
El diari Ara, però, no se n’ha assabentat. I per això continua el seu editorial dient:
|
|
“El PSC té el repte de defensar a Espanya la singularitat catalana”
|
|
Salvador Illa defensarà la “singularitat catalana”, tal i com demana l’Ara?
Si mirem qui és Alfredo González Gómez, veurem que Salvador Illa no té cap intenció de defensar res. Al contrari.
|
|
Des que Salvador Illa va convertir-se en president de la Generalitat, a OCTUVRE hem dedicat dos vídeos a explicar qui eren alguns dels càrrecs del seu govern.
Hem explicat, per exemple, les relacions de Jaume Duch -conseller d’Exteriors d’Illa- amb la cúpula del PP.
Hem explicat les relacions de Javier Villamayor -secretari del govern d’Illa- amb Societat Civil Catalana.
Hem explicat la connexió de Cristina Farrés -directora de Comunicació de la Generalitat- amb l’espanyolisme ultra.
Doncs avui parlarem d’un altre nomenament de Salvador Illa, molt més important i que ha passat absolutament desapercebut: el de l’Alfredo González:
|
|
DECRET 330/2024, de 17 de setembre.
Nomenar el senyor Alfredo González Gómez director general de Drets i Assumptes Constitucionals del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, amb els drets i els deures inherents al càrrec.
Barcelona, 17 de setembre de 2024
Salvador Illa i Roca
President de la Generalitat de Catalunya
|
|
Segurament el 99% dels independentistes catalans no saben ni tan sols que aquest càrrec existeix, però a OCTUVRE creiem que és molt important entendre i explicar què significa la jugada que està fent l’Estat espanyol amb aquest nomenament.
I creiem que és molt important que aquesta informació circuli. I que caigui el govern de Salvador Illa, com més aviat millor.
Comencem.
|
|
|
|
La direcció general de Drets i Assumptes Constitucionals que ara dirigeix l’Alfredo González té diverses funcions relacionades amb l’àmbit jurídic en general, però hi ha tres qüestions que a nosaltres ens han cridat molt l’atenció.
A partir d’ara l’Alfredo González s’encarregarà de:
|
|
1) La representació i defensa del Govern i de l’Administració de la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Constitucional en tots els procediments previstos en la legislació vigent i davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
2) La preparació dels requeriments d’incompetència que formuli el Govern de la Generalitat de Catalunya i de les respostes que hagi de donar als que li hagin estat formulats.
3) L’anàlisi d’iniciatives normatives estatals des de la perspectiva competencial.
|
|
És a dir: l’Alfredo González estarà al capdavant d’una de les patates més calentes que històricament ha tingut la Generalitat:
la relació amb l’Estat i la defensa de les competències i de l’autogovern de la Generalitat de Catalunya.
Molt poca broma: estem parlant dels límits de sobirania de la Generalitat de Catalunya dins l’Estat espanyol.
El diari Ara deia que “el PSC té el repte de defensar a Espanya la singularitat catalana”. I per fer-ho, Salvador Illa ha nomenat l’Alfredo González.
|
|
Un altre quadre verd per posar una mica de context.
Després de la dictadura, la Constitució Espanyola de 1978 va establir el sistema autonòmic, reconeixent el dret d’autogovern de regions com Catalunya mitjançant els Estatuts d’Autonomia.
Tot i definir la distribució de competències entre l’Estat central i les comunitats autònomes, la Constitució no va preveure mecanismes clars per gestionar els conflictes competencials.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 va establir les competències de la Generalitat en àmbits com educació i sanitat.
No obstant això, aviat van sorgir conflictes sobre la delimitació precisa de les competències entre la Generalitat i l’Estat central, cosa que va requerir un marc de diàleg formal per gestionar aquestes tensions.
L’any 1990 en Carles Viver i Pi-Sunyer ja estava tractant aquesta qüestió, quan encara no s’albirava per enlloc el procés sobiranista. Aquell any Viver i Pi-Sunyer escriu un article titulat “Conflictes de competències entre l’estat i la Generalitat de Catalunya”.
Un article on ja es veia que la suposada descentralització de l’Estat autonòmic no funcionava i explicava que entre 1981 i 1989, el Tribunal Constitucional havia resolt 247 casos i que tenia més de 400 casos pendents de resolució.
(Per cert: és interessant destacar que la immensa majoria dels conflictes que tenia l’Estat eren amb el País Basc i amb Catalunya).
Segons Viver i Pi-Sunyer, aquesta gran conflictivitat tenia l’origen en què
|
|
“la interpretació que fa l’Estat és que totes les competències autonòmiques troben el seu límit i el seu «veritable sentit» en la unitat de l’Estat (…)
Els òrgans generals de l’Estat, com a garants d’aquesta unitat estatal poden intervenir en tots els àmbits materials”.
|
|
|
|
“Segons aquest plantejament no hi ha cap sector de la realitat social en el qual l’Estat no pugui intervenir”.
|
|
Dit ras i curt: “l’autonomia” i “l’autogovern” eren una fantasia que desapareixia cada cop que a l’Estat li donava la gana.
Viver i Pi-Sunyer explica que tot plegat comporta una conflictivitat “patològica” i proposa algunes solucions als constants conflictes de competències:
|
|
“S’han d’establir els mecanismes de col·laboració necessaris per evitar els conflictes i el recurs constant al Tribunal Constitucional”
|
|
La qüestió és que 16 anys més tard, al 2006, es va aprovar la reforma de l’Estatut on s’incloïa la proposta de Viver de fer “mecanismes de col·laboració” per gestionar els conflictes competencials. El mecanisme en qüestió, recollit a l’article 183 de l’Estatut és, atenció,
|
|
la Comissió Bilateral Generalitat – Estat.
|
|
Segons l’Estatut, la Comissió Bilateral està formada pel mateix nombre de representants de l’Estat i de la Generalitat i funciona com a via de diàleg abans de recórrer al Tribunal Constitucional en cas de conflicte competencial.
El que va venir després és història: l’any 2010 el Tribunal Constitucional va retallar l’Estatut. La Comissió Bilateral no va patir la retallada, però l’enorme tensió política que va generar la sentència de l’Estatut i el naixement del procés independentista va fer que als següents anys els conflictes competencials es disparessin.
Al llarg dels següents anys les reunions de la Comissió Bilateral van servir per discutir alguns dels temes més polèmics de la relació entre la Generalitat i l’Estat:
|
|
> l’aplicació de l’Estatut retallat,
> la gestió dels aeroports i els ports catalans,
> la revisió del sistema de finançament autonòmic,
> les polítiques lingüístiques i l’ús del català a l’educació…
|
|
La Comissió Bilateral es va convertir en un camp de batalla competencial i d’autogovern. Però quan va arribar al poder Mariano Rajoy, les reunions de la Comissió Bilateral es van aturar.
Des del 2011 fins al 2018, aquesta Comissió pràcticament no es va reunir. Durant set anys, no hi va haver cap espai formal de diàleg entre l’Estat i la Generalitat mentre el conflicte polític s’agreujava.
Però amb l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa el 2018, hi va haver un canvi d’estratègia. Sánchez va optar per reactivar la Comissió Bilateral com a part de la seva estratègia per “normalitzar” les relacions amb Catalunya.
Davant aquesta reactivació, i per reforçar la posició catalana a la Comissió Bilateral i batallar amb més força, l’any 2019 el govern de Quim Torra va crear la Direcció general de Drets i Assumptes Constitucionals.
Al capdavant d’aquesta direcció general el Govern va posar-hi Dolors Feliu, advocada de la Generalitat davant el Tribunal Constitucional entre 1994 i 2011, professora de Dret Constitucional de l’UPF i posteriorment presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana 2022-2024). Al 2021 Feliu va ser rellevada per Àngels Arroniz, advocada de la Generalitat i lletrada del Consell de Garanties Estatutàries i, finalment, al 2023 el govern d’Aragonès va posar com a directora general Rosa Maria Díaz, advocada de la Generalitat davant el Tribunal Constitucional, professora de dret administratiu de la UOC i membre del Col·lectiu Praga.
El mandat que reben totes elles és batallar al màxim per tal de defensar al màxim totes les competències de la Generalitat de Catalunya davant un Estat que, històricament, no ha parat mai d’intentar retallar competències.
Com es pot veure, tots els perfils que han ocupat aquesta direcció general han estat persones amb una àmplia trajectòria a Catalunya i estretament lligades a la defensa dels interessos jurídics i competencials de la Generalitat al llarg dels anys.
Però arriba Salvador Illa i nomena el seu propi director general de Drets i Assumptes Constitucionals: l’Alfredo González.
Era absolutament normal i esperable que Salvador Illa nomenés algú de la seva confiança per la direcció general de Drets i Assumptes Constitucionals.
Té tot el sentit polític del món: és comprensible que un nou president de la Generalitat tingui una estratègia diferent que la del seu antecessor per defensar els interessos de la Generalitat davant l’Estat a la Comissió Bilateral.
I és comprensible que per portar a terme aquesta estratègia triï una persona -l’Alfredo González- que estigui d’acord amb aquesta estratègia i la porti a terme.
El problema és que hi ha un detall que converteix el nomenament de l’Alfredo González en un absolut escàndol.
Sabeu què feia l’Alfredo abans de ser nomenat per defensar els interessos de la Generalitat davant l’Estat a la Comissió Bilateral?
Doncs defensava els interessos de l’Estat davant la Generalitat a la Comissió Bilateral.
Sí, ho heu entès bé:
Illa ha posat al capdavant de l’estratègia de defensa de la Generalitat davant l’Estat a qui fa pocs mesos defensava l’Estat davant la Generalitat.
|
|
Potser us sona aquesta foto:
|
|
 |
És una reunió de la Comissió Bilateral celebrada el 18 de febrer de 2022 i potser la recordareu perquè va anar seguida d’una polèmica que deixava en ridícul tothom:
entre els “acords històrics” d’aquesta reunió hi va haver el traspàs de l’Observatori Meteorològic del Turó de l’Home… un traspàs que ja s’havia fet al 2010!!!
Per la seva banda els representants del Govern català van dir que els acords d’aquesta reunió eren “minsos”.
El periodista Antoni Bassas escrivia:
|
|
“El més greu no és que l’Estat ens enganyi amb el que és nostre, sinó que nosaltres ens deixem enganyar.
El balanç de la Comissió Bilateral de divendres passat no és que fos minso, és que va ser una vergonya.
És desolador, per a nosaltres. Perquè episodis com aquest són un altre cop a la moral col·lectiva.
Com volem que ens prenguin seriosament?”
|
|
Ara tornem a mirar la foto de la reunió:
|
|
 |
A l’esquerra, els representants de la Generalitat: Laura Vilagrà, Jordi Puigneró, Jaume Giró i Ester Capella.
A la dreta, la representació espanyola, encapçalada per la Ministra portaveu del govern de Sánchez, Isabel Rodríguez. Al seu costat veiem al llavors secretari d’Estat de Política Territorial, Alfredo Gonzalez Gómez.
Gràcies al nomenament de Salvador Illa, la mateixa persona que fa dos anys va colar l’estafa del traspàs del Turó de l’Home a la delegació catalana a la Comissió Bilateral… a partir d’ara encapçalarà la delegació catalana a la Comissió Bilateral.
Però no només seurà a la taula de la Comissió Bilateral.
Com a director general de Drets i Assumptes Constitucionals l’Alfredo González tindrà a les seves mans:
|
|
> La direcció operativa dels advocats i advocades de la Generalitat davant el Tribunal Constitucional i de la resta del personal que li és adscrit.
> La representació i defensa del Govern i de l’Administració de la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Constitucional en tots els procediments previstos en la legislació vigent davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
> La preparació dels requeriments d’incompetència que formuli el Govern de la Generalitat de Catalunya i de les respostes que hagi de donar als que li hagin estat formulats.
|
|
Al llarg de la història, generacions de catalans van lluitar per mantenir, per no perdre i per guanyar capacitat d’autogovern. A cada època aquesta lluita va tenir estratègies diferents adaptades a moments històrics diferents.
Des del Decret de Nova Planta al 1716, el Memorial de Greuges, la Mancomunitat, l’Estatut del 1932, del 1979 i del 2006… tot plegat constitueix un fil històric de reivindicació que sempre ha tingut davant un Estat que sempre s’ha negat a reconèixer el dret dels catalans a governar-se per les seves pròpies lleis.
El nomenament d’Alfredo González, un senyor que ha estat regidor de l’Ajuntament de Madrid al qual no se li coneixen vincles amb Catalunya, és un pas exactament en la direcció contrària a aquestes lluites precedents.
Posar l’Alfredo González al capdavant de la Comissió Bilateral és com posar Felip VI al capdavant d’ERC…
|
|
|
|
Dèiem al principi d’aquest correu que els objectius eren dos:
1) Explicar qui és l’Alfredo González
2) Fer caure el govern de Salvador Illa.
Doncs bé: el primer objectiu ja l’hem assolit. I no és poc: és impressionant i incomprensible que el nomenament d’Alfredo González Gómez hagi passat tan desapercebut.
I és impossible no preguntar-se: què pebrots estan fent els partits que, teòricament, ens representen? No s’han assabentat del que acabem d’explicar? De veritat?
Però bé: els que heu llegit aquest correu ja sabeu qui és l’Alfredo González. I creiem que això és important per fer caure el govern de Salvador Illa, perquè estem segurs que com més gent sàpiga qui és l’Alfredo González, més arguments tindrà la gent del nostre país per fer caure el govern de Salvador Illa.
Fa uns dies, però, en una xerrada, una senyora ens va preguntar:
“Voleu dir que serveix d’alguna cosa explicar una vegada i una altra totes les malifetes que patim els catalans a mans de l’Estat espanyol? Jo en tinc dubtes, perquè al final, per més coses que surtin, la gent es queda a casa i no fa res”.
Entenem perfectament que volia dir aquesta senyora i compartim el sentiment d’impotència que genera veure com l’Estat fa i desfà. Però la cosa no funciona així.
Sabem perfectament que aquest correu no provocarà manifestacions massives i sabem que aquest article no arribarà a tots els catalans i sabem que el més probable és que encara ens haurem d’empassar moltes traïcions com aquesta, perpetrades pel govern del PSC.
Però també sabem -i no en tenim cap dubte- que totes i cada una de les accions que fem tots plegats per mantenir la memòria i per denunciar tots i cada un dels atropellaments, és una acció que ens apropa a fer fora l’Estat del nostre país.
És una constant històrica: sembla que no passa res, però cada peça d’informació, cada petit bri d’indignació i cada gram de consciència va alimentant la força del següent aixecament.
I és veritat que, de moment, no hem pogut fer fora els Borbons de Catalunya.
Però fa més de 300 anys que els Borbons intenten que els catalans siguem els seus súbdits… I encara no ho han aconseguit.
Ara ells han posat un lacai al capdavant de la Generalitat.
A nosaltres ens toca alimentar la força que ens permeti fer-lo fora.
Passa-ho.
Una abraçada,
Marta i Albano
|
|
Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.
OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.
Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.
|
|
NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials. Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!
|
|
|
|
 |
|
|
