Enllaç per enviar per WhatsApp:

Hola!

 

Aquest és el primer correu del “curs” 2024-2025.

 

T’escrivim per explicar-te DUES COSES.

 

Però abans:

És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials.  Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!

Dit això, comencem!

PRIMERA COSA:

Els de Crónica Global s’han enfadat amb nosaltres.

Aquest agost hem fet dos vídeos sobre els perfils espanyolistes del govern del PSC. En un d’aquests vídeos vam parlar de la nova directora general de Comunicació de Salvador Illa, Cristina Farrés, que fins ara havia estat directora del digital Crónica Global.

 

Aquests vídeos han estat un èxit brutal (ja estem a prop de les 250.000 visualitzacions), però com era d’esperar, no han agradat a tothom. La cúpula de Crónica Global, per exemple, s’ha pres els nostres vídeos molt a la valenta.

 

Joaquim Coll, ex-president de SCC i membre del Consell Editorial de Crónica Global, escrivia un article titulat “A la caza del españolista impenitente”:

“Pese al carácter moderado y pactista del Ejecutivo de Illa (…) los medios y grupos más alocados han ido rápidamente a la caza de aquellos nombres que por su trayectoria profesional peor les caen, a los que tachan de “borbónicos, reaccionarios, ultras y recalcitrantes”.

 

“A Farrés le han dicho de todo y ha sido objeto en YouTube de un audiovisual personalizado, editado por el grupo Octuvre, animado por el incombustible majadero Albano Dante Fachín, para explicar quién es Farrés, de dónde viene y con quién se junta. Todo el argumentario es muy pobre, recalentado, y en buena medida recicla el infame libro de Jordi Borràs contra SCC”

Per la seva banda, Toni Bolaño escriu això a Crónica Global:

“Y como esta oposición no tiene más argumentos (…) ha tirado del insulto fácil, de la comparación extemporánea y de la mediocridad para criticar algunos nombramientos.

 

El blanco preferido ha sido Cristina Farrés, responsable de Comunicación del Govern, una periodista de raza y directora hasta ahora de Crónica Global (…)  

 

Los ignorantes, los tontos de las profundidades del lodazal y los resentidos que no fueron nombrados ministros de economía y se lanzaron, enrabietados y por venganza, en brazos del independentismo más irredento no tienen más argumentos”.

I també al Crónica Global escriu Ramon de España:

“La última en concitar las iras del lazismo ha sido mi amiga Cristina Farrés, directora hasta ayer mismo de este diario, a la que le ha caído el cargo (o el muerto, según se mire) de supervisar la política comunicativa del gobiernillo. (…) La reacción al cambio en los diarios lazis también ha sido del modelo chincha y rabia (…)”

 

“Yo haría dos clones de Cristina y los colocaría al frente de TV3 y Catalunya Ràdio. Más que nada porque las cosas no pueden seguir como hasta ahora: acabada, aparentemente, la tabarra de la independencia, la televisión autonómica catalana no puede seguir siendo Tele Prusés (…)”

I, per últim, el director de Crónica Global i cap de Cristina Farrés fins fa poc, Xavier Salvador:

“Cristina Farrés, amiga y periodista de una calidad profesional indiscutible, ha concentrado una buena parte de ese odio, de esa ira hispanófoba y racial que acumulan muchos de los que estos días se han ensañado en criticar su designación como directora general de Comunicación del nuevo Ejecutivo catalán.

 

(…) El acceso de Salvador Illa a la cúpula de la Generalitat con el apoyo en la investidura de ERC ha despertado parte de esas fogosidades ocultas del nacionalismo más radical y etnicista. (…)

 

“La última expresión son los trabajos (por darles esa consideración, que dudo merezcan periodísticamente) que realizan en video la pareja de Breda Marta Sibina y Albano Dante Fachín“.

 

“[Cristina Farrés] no es nacionalista porque es inteligente, y eso a pesar de ser más catalana que las costuras de la senyera“.

 

“Dante Fachin: algún dia entenderemos el porqué del resentimiento de algunos argentinos que han aterrizado en la política catalana“

Fixeu-vos en un detall: l’autor parla del nostre “odi racial” i “nacionalisme etnicista”.

 

Just després, però, diu que Cristina Farrés “és más catalana que las costuras de la senyera” i, en canvi, jo sóc un d’aquests “argentinos que han aterrizado en la política catalana”.

 

Què està passant aquí? Qui és “etnicista”? Aquesta és la gent que acusa d’etnicisme, però després es fixa en els cognoms per catalogar políticament. Són els que s’enfoten dels independentistes que es diuen Garcia o Fernàndez. Al final l’únic que els importa és si s’és fidel a Espanya o no. Caldrà aprofundir en aquest tema aquest curs que comença.

 

Perdona que t’haguem fet llegir tanta podridura del Crónica Global, però creiem que pot ser útil per tres motius:

 

PRIMER MOTIU: Sempre, en tota confrontació, cal monitorar amb lupa els moviments de l’adversari. Saber com funcionen les seves armes és imprescindible.

 

SEGON MOTIU): En tota confrontació, és important saber quins són els punts febles de l’adversari. Aquesta reacció furibunda contra els nostres vídeos ens mostra camí. Ho hem dit sempre: el poder d’Espanya sobre Catalunya només es pot mantenir a sobre d’una muntanya de mentida i manipulació. Darrere tot el “diàleg” i “el governar per a tots els catalans” no hi ha res més que l’enèssim intent de domini espanyolista. Ho deia ahir en Vicent Partal:

“Les autonomies i els seus estatutets no ens valen, això és més que demostrat. (…) Acomodar-se al terror espanyol i pensar que hi ha camins possibles que no passen per la secessió és un error monumental, però sobretot és una pèrdua de temps miserable”.

Necessiten esborrar tota consciència. Per això els molesta tant que fem vídeos, que els compartim amb tots els nostres contactes i que arribin a centenars de milers de telèfons.

 

TERCER MOTIU: Cal monitorar bé què diu l’adversari perquè ell mateix ens dirà quins són els seus objectius.

 

ATENCIÓ.

SEGONA COSA: Així es preparen.

La gent de Crónica Global ha col·locat la seva directora com a directora general de Comunicació d’Illa. Però no en tenen prou. Al contrari: un cop aconseguida aquesta fita, van per la següent. I la següent és la llengua catalana.

 

Articles de Crónica Global d’aquesta mateixa setmana:

 

Alejandro Tercero: “Y ahora pretenden que los castellanohablantes dejemos de usar el español” (Publicat el 6 de setembre):

“la Consejería de Política Lingüística de la Generalitat repasa el estado del catalán, apunta “cómo se ha llegado a esta situación” y plantea las actuaciones en los próximos años. (…)

 

Apretarán aún más con las multas lingüísticas a los comerciantes. (…) Reforzará la inmersión lingüística escolar obligatoria exclusivamente en catalán, pese a que es ilegal. (…)

 

el Govern ahora nos pide a los castellanohablantes –aquellos a los que discrimina brutal, sistemática e ilegalmente (…) que seamos “solidarios”, abandonemos nuestra lengua y usemos el catalán en nuestro día a día”.

Gerard Mateo: ¡Qué obsesión con el catalán! (Publicat el 4 de setembre):

“Hay cosas que no varían en Cataluña ni con el cambio de color del Govern. Y una de ellas es la obsesión que tienen unos y otros por proteger el catalán –en detrimento del castellano. (…) El catalán es el arma de los nacionalistas en torno a la que construyen su relato. (…) No, el catalán no se muere. Sí, hay que protegerlo. Pero como el castellano. Nada de imposiciones”.

Josep Maria Cortés: “La Bulgaria catalana, Sajonia y Turingia” (Publicat el 4 de setembre):

“Arran, un grupúsculo de la calle, en el que confían los juntaires para expulsar el inglés y el castellano de los rótulos de Barcelona, en beneficio del catalán, lengua única, como el Alto Alemán de Goebbels.

Ramon de España, un altre cop: “El efecto Ferrusola” (Publicat el 29 d’agost):

“No sé con quién la tomarán después de Cristina [Farrés], pero seguro que encuentran a alguien, aunque haya que recurrir para investigaciones a fondo a la Plataforma per la llengua (también conocida como la Gestapo del catalán)“.

L’arribada de l’espanyolisme al Palau de la Generalitat no els relaxa sinó que els torna més agressius.

 

Ara, un cop que han col·locat les seves peces al Govern -Villamayor, Duch, Farrés, etc- ara cal pressionar el conjunt. I aniran a totes: carreguen contra OCTUVRE i carregaran contra qui faci falta. I aquesta setmana li toca també a Plataforma per la Llengua.

 

Perquè aquesta setmana Plataforma per la Llengua ha tornat a deixar en evidència el supremacisme espanyolista denunciant aquest cas:

 

“Treballadors d’una floristeria de Barcelona es neguen a atendre una clienta perquè parla en català”

La qüestió és que “la treballadora de l’establiment es va justificar dient que no entenia el català i l’encarregat de la botiga li va demanar a la clienta que canviés de llengua: «Has d’entendre que, si no parla català, li pots parlar castellà» (…) L’encarregat, a més, va proferir comentaris xenòfobs, com ara:

 

«Ves al negoci aquest dels paquis i digues-li que et parli en català. Ves i digues-li: ‘escolta, parla’m català. O, si no parles català, dona’m el full de reclamació’» 

Per denunciar coses com aquesta, la Plataforma per la Llengua és assenyalada com a “Gestapo del catalán” per Crónica Global i tota l’òrbita espanyolista. I ara, amb l’espanyolisme al Palau de Generalitat ho faran amb més força que mai per tal que Catalunya segueixi el camí de les Balears.

 

Això està fent el Govern de les Illes Balears:

En Gerard Furest va “traduir” el titular d’aquesta manera a un tuit:

“El titular real, sense vaselina semàntica, és aquest: “El govern illenc blindarà per llei les agressions contra els catalanoparlants a la Sanitat.”

Et resumim la notícia:

 

El pacte de governabilitat que van signar el PP i VOX incloïa eliminar l’obligatorietat del català a la sanitat. És a dir: que els treballadors sanitaris no tinguessin l’obligació de saber català per atendre els pacients. Aquesta va ser una de les primeres mesures del PP i VOX a les Balears, però ho van fer mitjançant un “decret llei”.

 

Resulta que els “decrets llei” només es poden fer servir per qüestions que tinguin una “extraordinària i urgent necessitat”. Si no és així, és possible que el Tribunal Constitucional (TC) tombi el decret llei.

 

Per això ara el PP vol incloure la no obligació de saber català a una llei anomenada “de simplificació administrativa”. Amb aquesta maniobra el TC no podrà objectar res i la cosa quedarà “blindada”. D’aquesta manera el dret a ser atès en català es converteix en paper mullat.

 

La qüestió és: com de lluny estem d’això a Catalunya?

 

Potser algú podria pensar que això ens queda lluny, però van per aquest camí. De fet, la Secretària General de Comunicació del Govern d’Illa, Cristina Farrés, era la directora del mitjà que parla de la Plataforma per la Llengua com a “la Gestapo del catalán”.

 

Podem pensar que el que veiem a les Balears ens queda lluny, però aquesta gent està treballant de valent per tal que siguem cada dia més a prop.

 

Doncs nosaltres també haurem de treballar de valent.

 

Per exemple:

 

en la notícia de la floristeria hi ha un fet clau que no podem passar per alt  i és el que diu l’article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya:

«Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin».

Segons explica Plataforma per la Llengua:

“Aquest dret comporta una obligació individual per als treballadors de cara al públic, definida a l’article 8.3 de la llei 18/2017, de Comerç, serveis i fires, que diu que «han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya».  

La pregunta és: quants catalans són conscients d’aquest dret?

Tenim una llei que ens empara. Però hi ha dos problemes:

 

A) Molta gent no coneix la llei.

B) Les lleis, com veiem a les Balears, es poden canviar.

 

En aquest cas A i B estan relacionades: si la gent no coneix la llei, si la gent no fa servir la llei, si tothom fa veure que la llei no existeix… serà molt més fàcil fer desaparèixer la llei.

 

A OCTUVRE creiem que cal que tothom sàpiga l’article 128.1 de la Llei 22/2010 de memòria i que no quedi ni un sol empleat, encarregat o empresari que no tingui absolutament clar que hi ha una “obligació” d’atendre un català a Catalunya que s’expressa en català.

 

I qui ho ha de fer? Doncs ho hauria de fer el Govern. I ho farà? No ho creiem. Silenciar aquest dret és el primer pas per esborrar-lo.

 

Llavors, si no ho fa el Govern, ho haurem de fer nosaltres.

 

Tenim algunes idees al respecte.

 

Aquest curs serà interessant!

 

Us imagineu que no atenen a una persona per ser negra?

 

Us imagineu que no atenen una persona per ser homosexual?

 

Si passés això, hi hauria conseqüències.

 

Doncs hem de fer que discriminar les persones que no parlar en català tingui conseqüències. I si no ho fa el Govern, ho haurem de fer col·lectivament.

 

Que comenci el curs.

 

I si ells pressionen, nosaltres pressionarem més fort.

 

Una abraçada enorme,

 

Albano i Marta

PD1: Ens veiem als carrers aquest 11 de setembre. Aquesta és la convocatòria de l’Assemblea:

PD2: La gent del Catalonia Global Institute convoca les “Segones Jornades de Política Internacional i Defensa de Catalunya”. Si t’interessa, trobaràs més informació aquí.

Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.

OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.

Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.