Enllaç per enviar per WhatsApp:

Bon dia!

 

Aquesta setmana han passat 2 coses al món mediàtic català que cal analitzar i esbombar entre els nostres contactes.

 

Comencem.

1) L’ajuntament dona una medalla al Grupo Planeta.

 

El passat mes de juny el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar -per unanimitat- la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Editorial Planeta. Doncs bé: aquest passat dimecres es va fer la cerimònia d’entrega al Saló de Cent.

 

Aquí podem veure una foto de l’acte:

A la foto es poden veure regidors de diversos partits, un parell d’escriptors, familiars del fundador de Planeta i, al bell mig de tot, l’alcalde Jaume Collboni i José Creuheras, president del Grupo Planeta, qui va ser l’encarregat de recollir la medalla.

 

La qüestió és que el Grupo Planeta és una empresa

 

> fortament lligada al franquisme,

> als negocis bruts de la Monarquia,

> a les clavegueres de l’Estat

> i a la repressió contra l’independentisme.

 

Tot això ho vam explicar amb tot detall en un correu que vam enviar al mes de juny. El pots llegir i compartir fent clic aquí. Si ells insisteixen a emblanquir aquest escàndol, cal que tots nosaltres insistim a explicar i recordar què és el Grupo Planeta.

 

Dit això, una reflexió:

 

És normal que Jaume Collboni premiï una empresa amb clars lligams amb el falangisme i el franquisme.

 

És normal que Jaume Collboni premiï una empresa que ha col·laborat amb la repressió contra l’independentisme i que forma part de les clavegueres de l’Estat.

 

És normal que PP i VOX també hagin aplaudit la medalla al Grup Planeta i hagin votat a favor…

 

El que no és normal és que el dia que es va fer la proposta de medalla al Grup Planeta, ERC, Junts i els Comuns haguessin votat a favor de donar aquesta medalla.

 

———

 

Com pot ser que Junts voti a favor d’una medalla als amos d’Antena 3, La Razón, Onda Cero o La Sexta, un conglomerat mediàtic que ha format part activa de les clavegueres de l’Estat en contra de l’independentisme?

 

Com pot ser que ERC voti a favor d’una medalla a un conglomerat empresarial que és un dels puntals mediàtics de la Monarquia espanyola i la seva corrupció?

 

Com pot ser que els Comuns donin premis a Planeta, un grup fundat gràcies a una profunda connivència complicitat amb la violència franquista que va arrasar la Barcelona de la postguerra?

 

No fem aquestes preguntes amb l’esperança que tinguin resposta. Les fem perquè és una manera de no acceptar com normal la repressió, el franquisme i la barbàrie. Insistim, si tens una estona, llegeix la peça que vam publicar al juny sobre aquest escàndol.

2) El diari Ara dona un premi a l’empresa Puig.

 

Aquesta setmana el diari Ara va celebrar el seu acte anual “La Nit de l’Ara”, on va celebrar el seu 14è aniversari. En el marc d’aquesta celebració anual, el diari atorga un premi d’emprenedoria que, enguany, ha anat a parar a mans de l’empresa de perfumeria i cosmètics Puig.

 

No dubtem de les habilitats empresarials dels amos de Puig. Però ens crida l’atenció veure el diari Ara entregant un premi a una empresa que històricament ha donat suport a la Monarquia espanyola (ho vam explicar aquí amb detall) i que ha aplaudit els Borbons en mig de la repressió que han patit milers d’independentistes.

 

I no només això: l’empresa Puig guardonada pel diari Ara ha estat al centre de l’organització de la Copa Amèrica. Ho vam explicar en aquest vídeo que, si no l’has vist, si us plau, mira’l fent clic aquí.

 

Doncs bé: les sospites de mal ús dels diners públics en la celebració de la Copa Amèrica és molt consistent. La setmana passada el Parlament – va impedir que la Sindicatura de Comptes investigués els comptes de la Copa Amèrica, amb els vots del PSC, Junts i PP.

 

Malgrat això, l’escàndol de la Copa Amèrica és massa gran per tapar-lo amb una votació al Parlament i, ben segur, veurem coses molt greus amb relació a la gestió d’aquest esdeveniment.

 

Lamentablement, però, sembla que no podrem comptar amb el diari Ara per investigar un escàndol que afecta, de ple, a l’empresa a la qual acaba de donar un premi amb bombo i plateret… sota l’atenta mirada de Salvador Illa.

3) Mitjans com Norma Desmond

 

La setmana passada vam publicar un vídeo sobre la decisió de La Vanguardia d’abandonar Twitter. Estem molt contents perquè el vídeo ha tingut més de 88.000 visualitzacions a YouTube, Instagram i TikTok. (Si no l’has vist, fes clic aquí).

 

El debat sobre les xarxes socials i els mitjans de comunicació tradicionals és un debat que a OCTUVRE ens interessa molt perquè toca qüestions que són centrals per a nosaltres: el periodisme, el control governamental, les subvencions, les pressions dels anunciants, etc.

 

Una dada: a l’Estat espanyol quatre empreses dominen el 80% de les audiències de ràdio i televisió. Ho advertia Reporters sense Fronteres l’any 2022:

“L’excés de concentració de mitjans en unes poques mans privades, cosa que es percep especialment en el sector audiovisual, genera una greu manca de pluralitat informativa”.

Estem davant un debat a escala mundial i creiem que és important que a Catalunya pensem el tema amb una mirada pròpia.

 

Fa uns dies a una xerrada d’OCTUVRE un pare va explicar a tots els que érem a la sala com el seu fill adolescent havia tornat de l’escola preguntant si era veritat que si no fos per Franco tota València estaria arrasada.

 

És evident que hi ha una batalla mediàtica en marxa. La utilització de la catàstrofe de València per part de la ultradreta és un exemple del que tenim al davant:

Però davant això, seria un error brutal replegar-se acríticament en uns mitjans tradicionals que han abdicat de fer la seva feina ben feta.

 

Amb quina autoritat pot La Vanguardia convertir-se en defensor de les essències del periodisme després de dècades d’apuntalar una Monarquia corrupta i lladre?

 

Amb quina autoritat pot el diari Ara fer la feina de fiscalització del poder si celebra els seus aniversaris donant premis als poderosos?

 

Amb aquestes preguntes en ment, avui publiquem un article del periodista Àngel Ferrero que creiem que és molt interessant i que pots llegir fent clic aquí.

 

NOTA: En un moment de l’article es parla de “La Norma Desmond dels mitjans de comunicació”. Els més cinèfils recordaran a la magnífica Gloria Swanson a “El crepuscle dels déus” interpretant la Norma Desmond, una actriu en hores baixes incapaç de calibrar  la seva minvant influència… Doncs això).

 

Per cert: no és el primer article de Ferrero que publiquem a OCTUVRE. Al 2021 vam publicar “La mà morta que assenyala periodistes”, un article que no ha perdut ni un bri d’actualitat… al contrari. Clic aquí.

Bé, esperem que aquestes lectures proposades siguin útils i que ens ajudin a pensar, a entendre i a actuar.

 

A OCTUVRE creiem que la millor manera de lluitar pel país és conèixer-lo en tots els seus detalls.

 

I parlant de conèixer el país: estem treballant en un vídeo molt potent. La idea inicial era publicar-ho avui, però mentre l’enllestíem hem tingut accés a informació nova que ens ha obligat a ampliar l’abast de la història que volem explicar. No volem fer cap “espòiler”, però estem segurs que serà un vídeo que traurà de polleguera uns quants.

 

Bé, ara sí,

 

moltes gràcies per ser a l’altre costat de la pantalla, gràcies per compartir i gràcies per permetre’ns fer aquesta feina sense demanar permís a cap emprenedor d’èxit ni a cap director general nomenat a dit.

 

Una abraçada,

 

Marta i Albano

Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.

OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.

Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.

NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials.  Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!