Enllaç per enviar per WhatsApp:

Hola!

 

Aquesta setmana hem treballat en 2 temes que creiem que són molt importants. A continuació t’expliquem dades que creiem que haurien de conèixer tots els catalans.

TEMA 1:

La Vanguardia deixa Twitter… però no les subvencions públiques.

 

TEMA 2:

Dos nous nomenaments de Salvador Illa.

COMENCEM!

TEMA 1

A la portada de La Vanguardia d’aquest matí hi ha aquesta notícia:

Nosaltres no marxarem de Twitter. Dit això, l’objectiu d’aquest correu no és entrar en el fons del debat sobre Twitter. Però la notícia arriba just quan estàvem enllestint una notícia que toca molt de prop La Vanguardia:

 

el repartiment de subvencions públiques als mitjans de comunicació catalans.

 

Quan vam veure la portada de La Vanguardia anunciant que abandonaven Twitter vam pensar que, justament, si no fos per Twitter, la major part de la gent no sabria com funciona l’escàndol que explicarem a continuació.

 

La setmana passada la Generalitat de Catalunya va publicar això:

“Resolució de concessió i denegació de subvencions a projectes que fomentin i consolidin l’espai català de comunicació per a empreses periodístiques privades editores de premsa digital i en suport de paper, en català o en aranès, corresponent a l’any 2024”

Com saps, a OCTUVRE ens interessa molt el tema de les subvencions públiques als mitjans de comunicació. De fet, existim perquè creiem que és fonamental que hi hagi mitjans que no deguin cap favor als polítics. I per això, encara que correm el perill de ser uns pesats, ho repetim constantment:

Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.

OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.

Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.

Dit això, mirem algunes xifres de les subvencions per projectes d’enguany i després analitzem-les.

El diari La Vanguardia ha presentat un projecte titulat “Nous continguts ‘de vanguardia’ en un entorn segur”. Aquest projecte ha rebut 513.000€.

 

El diari Ara ha rebut dues subvencions diferents. Una de 270.000€ per un projecte titulat “L’Ara en digital, AI al servei de la informació en català”. L’altra subvenció és per un projecte titulat “L’Ara en paper, una palanca de creixement”, que ha rebut 220.000€. En total: 490.000€.

 

El diari El Periódico ha presentat dos projectes: “Aposta pel desenvolupament local” (140.000€) i “Nova estratègia de distribució del diari i potenciació a l’àmbit de subscripcions” (250.000€). En total: 390.000€.

 

Pel que fa a El Nacional, el projecte presentat es titula “Projecte intel·ligència artificial”, que ha rebut un total de 300.000€.

 

El digital Nació ha presentat un projecte titulat “Consolidació de la xarxa de mitjans locals”, que ha rebut 220.000€.

 

Pel que fa als diaris, en últim lloc trobem El Punt Avui, que ha presentat un projecte titulat “Nou disseny de capçalera i nous continguts”, que ha rebut una aportació de 140.000€.

Podríem deixar la notícia aquí, fer una imatge amb aquestes xifres i que corri pels WhatsApp i les xarxes socials. Però creiem que el tema és molt seriós i cal que el tractem amb seriositat.

 

I la primera cosa que volem dir, alt i clar, és:

 

A OCTUVRE no demanem ni rebem cap subvenció pública, però no estem en contra que existeixin subvencions per als projectes comunicatius.

Sembla contradictori, oi? Doncs no ho és.

 

A OCTUVRE creiem que és molt important que existeixi un ecosistema mediàtic fort en llengua catalana. Cada diari, ràdio, revista o televisió que faci feina en català és una victòria davant aquells que lluiten perquè desaparegui la nostra llengua. I no és una exageració. Una dada esfereïdora:

 

Al 1936 hi havia a Catalunya una trentena de diaris en català. La victòria del feixisme els va liquidar tots. Van haver de passar 38 anys perquè tornés a sortir al carrer un diari en català. El diari AVUI.

 

La història de la premsa en català és una història plena de censura i repressió, tal com documenta Josep Maria Figueres en aquest magnífic llibre que recomanem ferventment:

Els catalans no podem oblidar mai, mai, mai, que som hereus d’un munt de gent que al llarg de la història es va jugar el patrimoni i, en molts casos, la vida per tal de fer front a un estat que tenia com a objectiu fer impossible que poguessim disposar d’una premsa lliure i en la nostra llengua.

 

És d’acord amb aquesta consciència que a OCTUVRE no estem en contra de què existeixin estratègies públiques que enforteixin un espai comunicatiu català.

 

Hi ha dues qüestions de context que són importants:

 

Primera: sense suport i ajuda pública seria difícil tenir certs productes periodístics en català. Si grans països amb llengües molt potents, com França o Alemanya, dediquen recursos per dotar-se de productes culturals fets en les seves llengües, com no ho ha de fer Catalunya? Creiem que si cal destinar una part dels nostres impostos a impulsar, per exemple, productes culturals en català per a infants, seran diners ben emprats.

 

Segona: l’Estat espanyol dedica cada dia una muntanya de recursos a enfortir i cultivar un sistema de mitjans profundament catalanòfob. Un sistema mediàtic espanyolista i borbònic sustentat amb els diners de la màfia de l’IBEX i dels favors de l’Estat. Des d’El País fins l’ABC. Des de La Sexta fins Telecinco. En aquest escenari, els catalans hauríem de renunciar al poquíssim poder que ens donen els pressupostos de la Generalitat?

 

A OCTUVRE no demanem subvencions i no tenim cap intenció de fer-ho. Però no estem en contra de que el poder públic vetlli per enfortir un ecosistema mediàtic que acumula anys de repressió, censura i joc brut.

 

Del que estem en contra és de que les subvencions s’hagin convertit en una màquina bruta on el Govern de la Generalitat fa servir els diners públics per comprar mitjans de comunicació.

 

I per entendre la veritable profunditat del que està passant cal tenir clar això que ara explicarem. Atenció.

 

A Catalunya hi ha dos tipus de subvenció a la premsa:

 

> Les subvencions estructurals.

 

> Les subvencions a projectes.

 

Els requisits per rebre les subvencions estructurals estan perfectament delimitats: nombre d’exemplars, dimensió de la redacció, etc. Qui compleix els requisits rep la subvenció estructural, qui no els compleix no la rep.

 

Aquí, el Govern i els partits no tenen gairebé marge de decisió. Tanta feina feta, tants diners et toquen.

 

Però les subvencions per projectes són diferents. Els mitjans presenten els seus projectes i és la Secretaria General de Mitjans qui tria qui rebrà els diners i qui no.

 

I aquí trobem el problema: les subvencions a projectes deixen un espai molt gran a l’arbitrarietat i a atorgar els diners a dit. I va ser per aquesta arbitrarietat que, al 2013, es va anul·lar les subvencions a projectes.

Però al 2022 el Govern d’Aragonès va ressuscitar-les. Des de llavors, les xifres són bastant escandaloses. A continuació, el total rebut pels principals mitjans escrits catalans als anys 22, 23 i 24:

> El Punt Avui: 586.000€

> Nació Digital: 615.000€

> El Nacional: 830.000€

> El Periódico: 1.040.000€

> La Vanguardia: 1.199.000€

> Diari Ara: 1.415.000€

A aquestes xifres cal sumar-hi les ajudes “estructurals”, la publicitat institucional i les ajudes que reben altres capçaleres de les mateixes empreses. I també cal sumar-hi els ajuts a mitjans audiovisuals: ràdios i televisions.

 

NOTA: La llista de subvencions per projectes és més llarga. Aquest 2024 les empreses beneficiades són 61. Nosaltres hem posat el focus en els mitjans generalistes, que són els que s’emporten el pastís més gros. Perquè et facis una idea: entre els 6 mitjans dels quals hem parlat, s’emporten més de la meitat dels fons. A banda dels generalistes, hi ha dues empreses que destaquen per la quantitat de diners rebuts en aquests 3 anys: Time Out (476.000€) i Abacus (881.000€)

—

El setembre de 2022, quan Aragonès va recuperar aquestes “ajudes” atorgades a dit, vam fer un vídeo titulat “INFORME: Diners públics a mitjans privats”.

 

En aquell vídeo dèiem això:

A OCTUVRE no acceptem publicitat ni rebem subvencions, però creiem que les subvencions públiques poden ser útils per protegir i impulsar la llengua catalana, per enfortir la pluralitat mediàtica i per donar oportunitats a noves veus.

 

Però el que no pot ser és que el Govern utilitzi els diners de tots per fer favors als magnats de la premsa.

 

No pot ser que els partits financin mitjans que després donen programes als càrrecs d’aquests mateixos partits.

 

I no pot ser que la publicitat institucional serveixi per apuntalar les capçaleres propietat de la banca i l’Ibex i al servei de la propaganda de la monarquia.

 

És un insult que donin els diners dels nostres impostos a subvencions a fons perdut, a l’amo de La Vanguàrdia i RAC1, un senyor anomenat “Grande de España” pels Borbons i amo d’una fortuna enorme.

 

De veritat que els treballadors hem de pagar impostos per ajudar a fer que els rics siguin encara més rics?

 

De veritat que el govern de la Generalitat ha d’omplir de diners públics els mitjans que constantment treballen per la corrupta monarquia espanyola?”

Avui, més de dos anys més tard, la cosa continua igual. Ara en mans del PSC, que rega els mitjans privats amb els nostres diners.

 

Si no has vist aquell vídeo, el podeu veure fent clic aquí. I atenció: recordes que la setmana passada vam explicar que estàvem treballant al nostre web per tal d’oferir les transcripcions de tots els nostres vídeos?

 

Doncs la primera transcripció que hem fet és, justament, la d’aquest vídeo sobre les subvencions a la premsa. Creiem que ha quedat molt bé. A veure què et sembla.

TEMA 2

Les subvencions per projectes estan en mans del PSC. Això potser explica perquè els fitxatges escandalosos del PSC estan passant tan inadvertits a molts mitjans de comunicació. Fa setmanes que a OCTUVRE denunciem fitxatges com el de Isaías Táboas o Alfredo González… i el silenci que ens envolta és enorme.

 

Doncs bé: aquesta setmana volem parlar de dos fitxatges de Salvador Illa que han passat molt, molt, molt desapercebuts:

 

> Josep Lluís Armenter, nou director de l’Agència Catalana de l’Aigua.

 

> Concha Zorrilla, nova directora general de Transició Hídrica.

I quin és el problema d’aquests dos nomenaments?

 

Doncs que tots dos provenen d’AGBAR, la principal empresa privada d’abastament d’aigua de Catalunya. És a dir: que les persones que s’encarregaran de regular qüestions fonamentals de la gestió de l’aigua a Catalunya provenen de l’empresa privada afectada per aquestes regulacions.

 

I aquí la pregunta és obligada: aquests nous càrrecs de Salvador Illa quina prioritat tindran? Gestionar per afavorir els interessos de tothom o per afavorir els interessos de l’empresa a la qual fins fa poc treballaven (i a la qual molt probablement hauran de tornar quan deixin el càrrec)?

 

La Plataforma Aigua és Vida ha emès un comunicat contundent:

 

“La plataforma Aigua és Vida alerta del possible control del regulador públic de l’aigua a Catalunya per part de l’empresa privada AGBAR, amb els nomenaments dels alts càrrecs responsables de la gestió de l’aigua que ha fet el Govern socialista de Salvador Illa. (…)

 

Alertem del conflicte d’interessos que suposa permetre que un grup privat amb interessos particulars en la gestió de l’aigua ara tingui influència directa sobre els màxims responsables polítics en matèria hídrica. De fet, el 78% de la població de Catalunya és abastida per empreses privades o mixtes, i que el grup AGBAR controla el 79% d’aquest mercat privat.

 

Això li configura molt de poder a AGBAR, que en moltes ocasions ha abusat d’ell per afavorir els seus interessos.

 

La preservació i bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials, el compliment de la Directiva Marc d’Aigua i l’aplicació del Dret Humà a l’aigua són incompatibles amb el principal objectiu de les multinacionals Agbar i Veolia d’incrementar els seus beneficis i aconseguir la rendibilitat més gran per als seus accionistes.

I una altra pregunta obligada: fa anys que a Catalunya tenim un problema enorme amb l’aigua. Hem vist pagesos patint, hem vist restriccions per a milions d’habitants, destinem milions d’euros públics en infraestructures… Com és que aquests nomenaments no han rebut gairebé atenció mediàtica?

 

Potser les subvencions entregades a dit hi tinguin alguna cosa a veure?

 

A OCTUVRE estem treballant per fer un vídeo sobre aquest tema per tal que corri per les xarxes.

 

Quan el tinguem enllestit, te l’enviem.

 

Bé, això és tot per avui.

 

Aprofitem que avui hem tractat el tema de les subvencions per donar les gràcies a totes les persones que contribueixen amb OCTUVRE.

 

Nosaltres, ja ho saps, ni demanem subvencions ni acceptem publicitat.

Si podem dedicar temps i recursos per fer aquesta feina és gràcies a la gent que confia en aquest projecte.

 

Moltíssimes gràcies per la confiança.

 

Una abraçada,

 

Marta i Albano

 

—-

PD: Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú. Gràcies.

 

PD: Aquest 21 de novembre s’estrena a Catalunya el documental d’HBO “Surveilled”, sobre l’ús de Pegasus contra l’independentisme català. Seguirem el tema de prop. Com a víctimes d’aquest espionatge (el telèfon de l’Albano ha estat un dels 65 telèfons infectats amb Pegasus) creiem que és una indecència la manera en què a Espanya s’ha tapat aquest escàndol que afecta, directament… al PSOE.

NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials.  Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!