Hola!

A OCTUVRE estem concentrant els esforços d’aquests dies en dues coses que compartirem la setmana que ve i que crec que són molt potents. La setmana que ve en parlem! 🙂

De moment, però, m’agradaria compartir una cosa que em sembla que cal posar sobre la taula.

Infermera de Tik Tok:

Pere Aragonès rellisca molt fort.

La setmana passada va haver-hi un rebombori important amb “la infermera de tiktok”. Malgrat la gravetat del tema, el president Aragonès va sortir immediatament a minimitzar el tema:

“A vegades ens fixem molt en les anècdotes, i això no és representatiu del personal sanitari de Catalunya”

És evident que la immensa majoria dels treballadors del sistema sanitari són persones respectuoses amb els seus pacients.

Però les declaracions d’Aragonès són absolutament inacceptables. Poso dos exemples:

> T’imagines que hi ha una agressió racista i sortís un president a dir que “no cal fixar-se en anècdotes”?

> T’imagines que davant un cas de violència de gènere sortís un president de la Generalitat a dir que l’agressió “no és representativa” del comportament dels homes de Catalunya?

Evidentment a ningú se li acudeix minimitzar la gravetat del racisme o la violència de gènere. La pregunta és: per què quan es tracta de drets lingüístics sembla que no sigui tan greu i que tot un president de la Generalitat digui que només són “anècdotes”?

És molt preocupant que Aragonès no tingui clar que davant una agressió (de gènere, racista, lingüística, etc.) sempre cal actuar amb contundència. Encara que només en sigui una de sola. Perquè si minimitzes una sola agressió estàs obrint la porta i normalitzant les següents.

Però el que és més greu: quan Aragonès diu que això de la infermera de Tik Tok és “una anècdota” el que està fent és negar les constants agressions lingüístiques que es produeixen al sistema sanitari català. Fets aïllats? No. Mireu aquest gràfic de la Plataforma per la Llengua sobre les queixes lingüístiques al sector públic:

Ara mirem què passa al sector privat:

I més enllà de les estadísques, el patiment de persones concretes:

I si algú encara té dubtes, no fa ni 24 hores que es va conèixer un nou cas d’agressió per parlar català a un centre sanitari. Aquest vídeo publicat ahir per la Plataforma per la Llengua és brutal:

És evident que les agressions lingüístiques a l’àmbit de la sanitat (pública i privada) no són cap “anècdota”, com diu el president.

Tenim un problema gros amb la llengua. I tenim un problema gros també amb un Govern que, en comptes de protegir els ciutadans, en comptes de denunciar la catalanofòbia estructural, en comptes d’enfrontar-se a un Estat decidit a erradicar el català, ha decidit minimitzar el problema i posar-li les coses més fàcils als enemics de la llengua.

Dir-ho així és dur. Però és el que hi ha.

La part positiva és que cada cop més gent té clar que davant la inacció del Govern, cal organitzar-se i plantar cara.

Bé, per avui ho deixo aquí. Com deia al principi del correu, estem preparant dues coses potents per la setmana que ve i cal fer feina!

Espero que la lectura hagi estat útil, moltíssimes gràcies per ajudar-nos a fer aquesta feina,

una abraçada,

Albano

PD1: Dimarts vaig enviar un correu sobre l’informe del Consell d’Europa (CoE) que denuncia l’espionatge amb Pegasus que vam patir quatre persones relacionades amb el periodisme. Per a mi aquest informe fet des d’instàncies europees és important perquè ajuda a fer que el que ens passa es vegi arreu del món. Gràcies a l’informe del CoE l’espionatge que patim ha sortit a mitjans d’arreu. Des de Suïssa fins a Argentina. Aquí, l’informe complet.

PD2: Aquesta setmana participaré en la presentació de l’última novel·la d’en Pere Antoni Pons, a qui conec dels meus anys universitaris a la Facultat de Filologia de la UB. A banda de ser un tuitaire a qui sempre recomano per la lucidesa de la seva potent crítica política (aquí el seu perfil de Twitter) en Pere Antoni és un novel·lista potent. Aquí un enllaç sobre l’acte de dimecres.

PD3: Aquesta setmana una persona molt estimada per a mi ha salvat la vida gràcies a la sanitat pública. – Ell i tot el seu entorn hem estat atesos magníficament per metges, infermeres, administratius i personal de neteja. Cal recordar sempre el tresor que tenim. I defensar-lo sempre. 🙂