|
|
NOTA: OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants. Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.
|
|
|
|
|
|
|
|
Al correu d’avui t’explicarem una història molt pertorbadora que encara no ha sortit a cap mitjà de comunicació.
Hem calculat que es llegeix en 18 minuts.
Estem segurs que trobaràs que han estat 18 minuts molt ben utilitzats.
Estem segurs que aquest text portarà molta cua.
Comencem.
|
|
[Per llegir aquest correu més còmodament al navegador, clic aqui].
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
INTRODUCCIÓ: Arriba un missatge a OCTUVRE
Molt sovint veiem declaracions de polítics o comentaris a les xarxes socials on es parla de les ajudes o serveis que reben certs col·lectius com els menors tutelats o els joves migrants.
En canvi, se’n parla molt poc de l’enorme entramat de fundacions opaques que gestionen aquestes ajudes públiques. I a OCTUVRE creiem que cal parlar-ne.
Ens va posar sobre la pista d’aquesta història un missatge que vam rebre a principis de 2024 i que deia això:
|
|
“No ens coneixem, però llegeixo sovint el que publiqueu. La qüestió és que em trobo en una situació laboral difícil. Els últims anys he treballat en un àmbit on he pogut veure força irregularitats.
El cas implica funcionariat públic i una de les empreses més importants del sector on treballo. M’agradaria denunciar-ho, però no sé com fer-ho ni amb qui parlar”.
|
|
El missatge el va escriure un noi d’uns trenta anys a qui anomenarem Roger tot i que aquest no és el seu nom real. La gravetat dels fets denunciats han convertit en Roger en testimoni protegit a una investigació de l’Oficina Antifrau.
Després de mesos comunicant-nos telemàticament, a finals de 2024 vam tenir dues reunions presencials amb en Roger.
Després d’examinar centenars de documents, correus electrònics i arxius d’àudio podem dir que en Roger tenia raó: el cas és molt, molt i molt greu.
Un cas en què tenim pel mig la Generalitat de Catalunya i una xarxa immensa de fundacions, associacions i cooperatives que gestionen les ajudes que reben els joves que han estat tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. La DGAIA.
Aquesta xarxa rep cada any desenes de milions d’euros públics, moltes vegades atorgats a dit i saltant-se la llei.
Els fets són especialment greus tenint en compte que estem parlant de la protecció de joves en situació de risc, molts d’ells en situació de vulnerabilitat com a joves migrants.
A continuació us expliquem la història d’en Roger i el seu context. Veureu que és una història que ens afecta a tots i que hauria de córrer com la pólvora.
|
|
|
|
Primera part: el context
El sistema públic de protecció social té tres pilars sobre els quals descansa l’estat del benestar europeu:
1) Sanitat
2) Educació
3) Serveis socials
Aquests serveis són proveïts als ciutadans per tres tipus de proveïdors:
a) Proveïdors públics,
b) Proveïdors privats
c) Proveïdors del “tercer sector”.
A Catalunya hi ha dues potes on el sector privat és minoritari: sanitat i educació.
En canvi, a la tercera pota del sistema en -els serveis socials- una gran quantitat de serveis els presten organitzacions del “tercer sector” a través d’associacions, fundacions o cooperatives diverses.
Aquestes organitzacions del “tercer sector” no són públiques, perquè no estan sota el control directe de la Generalitat, però tampoc són estrictament “privades”, ja que, per exemple, no tenen accionistes ni reparteixen beneficis i, sobretot, no tenen “ànim de lucre”.
Aquest sector gestiona a Catalunya la pràctica totalitat de la protecció dels infants i adolescents en situació de risc. Cada any la DGAIA transfereix centenars de milions d’euros públics al “tercer sector” per fer “acollida”.
|
|
Context històric:
Les arrels del tercer sector a Catalunya les trobem al moviment associatiu i mutualista del segle XIX i XX, sorgit per fer front a les precàries condicions laborals durant la revolució industrial.
En aquest context neixen entitats de suport mutu, cooperatives i ateneus obrers i també iniciatives provinents de l’Església. Durant el franquisme, moltes entitats van ser dissoltes, però algunes van sobreviure amb funcions assistencials.
Després de la mort de Franco, el tercer sector va experimentar un fort creixement. Es van recuperar les associacions veïnals i entitats cíviques, moltes de les quals van jugar un paper clau en la reconstrucció democràtica i en la lluita per l’autogovern.
|
|
Molt bé. Però atenció:
Al llarg dels últims anys a Catalunya, algunes d’aquestes iniciatives del “tercer sector” han anat engreixant-se amb diners públics i desenvolupant un alt grau de mercantilització i professionalització més propi d’una gran multinacional global que d’una iniciativa civil i popular.
Una professionalització que ha generat a Catalunya una autèntica elit de persones amb sous alts, empreses satèl·lit, portes giratòries, bons contactes polítics i feina assegurada. Tot plegat finançat amb diners públics que es mouen amb una opacitat enorme.
Una professionalització que lluny de l’autoorganització popular es planeja i s’organitza amb cursos que valen milers d’euros impartits per ESADE o La Caixa o PWC.
|
|
|
|
Segona part: escàndols a la DGAIA.
Ricard Calvo és un exemple perfecte que ens permet veure l’estreta i problemàtica relació entre la DGAIA i les organitzacions del “tercer sector” que viuen del pressupost de la DGAIA.
|
|
 |
Ricard Calvo, al costat de l’exconsellera Dolors Bassa.
|
|
L’any 1994 Ricard Calvo va participar en la fundació de Plataforma Educativa, una organització “sense ànim de lucre” amb l’objectiu de “millorar la qualitat de vida de persones en situació de risc o amb menys recursos”.
Molt bé.
Al llarg dels anys següents Plataforma Educativa va anar creixent, fins a convertir-se en el “Grup Plataforma Educativa”, que és un paraigua que actualment engloba, atenció, 10 organitzacions del “tercer sector” que reben cada any milions d’euros a la DGAIA:
|
|
 |
L’any 2006 Plataforma Educativa crea la Fundació Resilis i Ricard Calvo es converteix en el seu gerent.
Al 2009 es constitueix la Fundació Acció Social Infància (FASI) i Ricard Calvo deixa Resilis i es converteix en dirigent de FASI.
|
|
Paral·lelament, Calvo inicia una carrera política dins ERC arribant a regidor de la ciutat de Girona i al 2016 és nomenat per la consellera Montse Bassa com a director general de la DGAIA.
D’aquesta manera, Plataforma Educativa, Resilis o FASI veuen com un dels seus pren el control polític de l’aixeta dels diners que arribaven a les seves fundacions.
Però només mig any després que Ricard Calvo arribés al capdamunt de la DGAIA van sortir a la llum dos informacions que van provocar un intens debat.
ESCÀNDOL 1) Adjudicacions
Al juny de 2017 el sindicat CGT va denunciar que d’ençà que Calvo va arribar a la DGAIA havia adjudicat més de 98M€ a Plataforma Educativa, Resilis i FASI, organitzacions a les que Calvo, com hem vist abans, havia estat històricament vinculat.
La denúncia va provocar un escàndol, però la llavors consellera de Drets Socials Montse Bassa va tancar files amb el seu company de partit i va defensar la seva gestió. Montse Bassa va dir que Ricard Calvo tenia el seu “total suport” i des de la seva conselleria es va dir a la premsa:
“els contractes s’adjudiquen amb total transparència i mitjançant un sistema de punts, així que Calvo no pot influir”.
Recordeu aquestes paraules. En parlarem de seguida.
ESCÀNDOL 2) Lloguers inflats
El segon escàndol va esclatar a la Fundació FASI, on Calvo havia estat directiu des de 2010 fins al 2016, just abans de ser nomenat per ERC per dirigir la DGAIA.
Doncs bé, atenció a aquest titular publicat pel periodista Ferran Moreno a Media.cat:
|
|
“Fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats a empreses participades per elles mateixes”.
|
|
Un titular fort, oi?
Doncs espera’t als detalls.
La cosa, en resum, funciona així: la DGAIA dona diners a FASI perquè aculli menors. Llavors FASI ha de cercar pisos perquè puguin viure els menors. Però en comptes de cercar pisos al mercat immobiliari, ells mateixos creen una immobiliària anomenada “Casa Equipaments” i FASI li lloga els pisos.
D’aquesta manera, els diners públics que la Generalitat entrega a una entitat “sense ànim de lucre” (FASI) passa directament a una immobiliària (“Casa Equipaments”) que sí que té ànim de lucre.
Això sol ja és un escàndol. Però n’hi ha més: la immobiliària creada per FASI infla els preus!
Explica Moreno:
|
|
“Per pisos d’entre 120 i 200 m² la fundació arriba a pagar fins a 3.000, 4.000 o 5.000 euros al mes. Quantitats molt més elevades que el preu de mercat de les zones on s’ubiquen els pisos”.
|
|
Entre 2012 i 2015, quan Ricard Calvo era directiu de FASI, FASI va pagar 1,5 milions d’euros a Casa Equipaments en concepte de lloguers.
D’aquesta manera FASI crea amb diners públics un patrimoni immobiliari privat milionari. Joan Ramos, un educador que treballa a FASI, explica:
|
|
“S’està pagant amb diners públics un patrimoni que mai serà de la fundació, sinó d’una empresa mercantil”.
|
|
Malgrat la defensa de la consellera Bassa, aquests dos escàndols (adjudicacions i lloguers) van fer que Calvo acabés dimitint com a director de la DGAIA i com a regidor de Girona.
Tres mesos després, però, Calvo ja tenia feina a la Fundació Resilis, una de les fundacions que havien rebut les adjudicacions denunciades per la CGT.
|
|
|
|
Arribats a aquest punt, segur que us esteu fent una pregunta:
Com van acabar aquests dos escàndols?
Escàndol 1) Les adjudicacions.
Després que sortís a la llum que Ricard Calvo havia fet contractes que beneficiaven les organitzacions del “tercer sector” on havia treballat (Plataforma Educativa, Resilis i FASI) els partits de l’oposició al complet van aconseguir que Ricard Calvo comparegués al Parlament el 13 de febrer de 2019 per explicar la seva versió.
Calvo va dir que abans de la seva arribada a la DGAIA molts contractes es feien “sense publicitat” i “sense lliure concurrència”, cosa que ell va solucionar.
Doncs bé: el problema és que això no és ben bé així.
I com sabem a OCTUVRE que això no era veritat? Atenció:
La qüestió és que ningú no es va creure les explicacions de Calvo al Parlament i per això l’oposició va demanar a la Sindicatura de Comptes que investigués els contractes d’acollida de la DGAIA amb les diferents fundacions.
Doncs bé: finalment al març de 2024 l’informe va estar enllestit. És aquest:
|
|
 |
L’informe té 182 pàgines i és demolidor i deixa clar la millora de la transparència en la contractació de la qual va parlar Calvo al Parlament és molt discutible.
Atenció:
Segons la Sindicatura, durant la gestió de Calvo la DGAIA va cometre diverses irregularitats en la contractació de serveis al “tercer sector”.
|
|
> Es van contractar serveis utilitzant el mecanisme d’emergència, un sistema que permet saltar-se certs controls i pensat per a quan hi ha “fets catastròfics, de situacions que suposessin un perill greu o de necessitats que afectessin la defensa nacional“. Segons la Sindicatura això és va fer sense justificació.
> La DGAIA va pagar serveis al “tercer sector” sense documentació que justifiqués el cost dels serveis.
> La Sindicatura va detectar augments de despesa sense que estiguessin prou justificats.
> Al 2016 es van gastar 774.283€ més dels que es van adjudicar.
> Al març de 2017 es van fer pròrrogues per valor de 86M€ de contractes de la DGAIA. La Sindicatura diu que això “posa de manifest una mala gestió per part dels serveis administratius de la DGAIA”.
|
|
Tot això mentre Calvo era director general de la DGAIA.
Quan va esclatar l’escàndol de les adjudicacions, la consellera Bassa va dir que “si es detecta cap negligència en les adjudicacions a aquestes entitats els retirarien les licitacions”.
Avui, les empreses beneficiades continuen facturant a la DGAIA. I com ara veurem, ho fan enmig d’una opacitat brutal encara avui.
—
Escàndol 2) Els lloguers.
Pel que fa a l’altre escàndol que va provocar la caiguda de Ricard Calvo, els lloguers inflats pagats per la FASI, la cosa va anar així:
Quan es va destapar la notícia tothom es va posar les mans al cap i la conselleria va anunciar que s’obriria una investigació.
Doncs bé: la competència per fiscalitzar les fundacions del “tercer sector” les té el Protectorat de Fundacions, que depèn de la conselleria de Justícia.
Aquesta mateixa setmana, sis anys i mig més tard, des d’OCTUVRE ens hem posat en contacte amb el Protectorat de Fundacions per demanar-los com havia acabat la investigació.
Lamentablement, el departament de Justícia s’ha negat a donar-nos informació sobre aquest cas.
|
|
|
|
Poques setmanes després de dimitir com a cap de la DGAIA, Ricard Calvo va tornar a treballar per Resilis. Actualment, és vicepresident de Plataforma Educativa, una organització paraigües on hi hi ha una desena d’organitzacions del “tercer sector”, entre elles Resilis.
Per posar un context econòmic a la situació, aquesta és la llista de la Sindicatura de Comptes de les 10 organitzacions del “tercer sector” que més diners reben. Com es pot veure a continuació, Resilis està al capdamunt:
|
|
 |
Doncs bé: avui, gràcies al missatge que ens va escriure en Roger, sabem que Resilis està implicada en un escàndol enorme.
Fins ara hem posat context.
El que explicarem a partir d’aquest no s’havia explicat mai.
|
|
|
|
Tercera part: destapem la història d’en Roger.
Al setembre de 2023 en Roger -recordem, nom fictici- va començar a treballar en un servei que es diu “Servei i Valoració de la prestació econòmica”, més conegut per les seves sigles SEVAP.
Seguiment i valoracio de la prestacio economica per a joves extutelats
Per entendre el servei que dona el SEVAP cal entendre com funciona el circuit d’acolliment de menors i joves extutelats de la DGAIA. És una mica llarg, però veureu que és molt fàcil d’entendre.
> La DGAIA té diversos serveis de protecció per menors i joves extutelats.
Dos d’aquests programes són:
|
|
a) Prestació residencial, és a dir, un lloc on poder viure. (Fins als 21 anys)
b) Prestació econòmica mensual. (Fins als 23 anys)
|
|
Com hem vist abans, la prestació residencial -els pisos assistits- són gestionats per les organitzacions del “tercer sector” com Resilis o FASI, organitzacions del “tercer sector” que tenen pisos i que cobren a la DGAIA un tant al mes per cada menor o jove que acullen.
Pel que fa a la prestació econòmica, aquesta arriba directament als menors o joves extutelats. La qüestió, però, és que mentre aquests menors o joves estan acollits en un pis, l’organització que els acull (posarem com exemple Resilis) és l’encarregada de vigilar que els menors o joves compleixin els requisits per cobrar la prestació.
Aquests requisits són, entre altres:
|
|
> Que el jove visqui a Catalunya
> No superar un cert nivell d’ingressos. (1,5 vegades l’índex de renda de suficiència (IRSC), uns 778€).
|
|
|
|
a) Imaginem que un jove de 19 anys que viu a un pis assistit de Resilis troba una feina que li proporciona uns ingressos per sobre el límit marcat per cobrar la prestació.
b) En aquest cas Resilis ha d’informar la DGAIA d’aquest fet i, d’acord amb aquesta informació proporcionada per Resilis, aturarà els pagaments als menor si així correspon o l’adequarà al llindar de l’IRSC.
És a dir: és la DGAIA qui paga els diners als joves, però és Resilis qui ha de controlar que els joves que acull als seus pisos compleixin les condicions.
|
|
Ara bé: quan el menor o jove abandona el pis de Resilis -ja sigui perquè ha anat a viure amb un familiar o perquè ha aconseguit un espai propi- Resilis deixa de tenir la responsabilitat de controlar si el jove compleix els requisits per continuar cobrant la prestació econòmica, ja que el menor o jove, ja no està a càrrec seu.
És a dir: quan el jove renuncia a l’acollida de Resilis pot continuar tenint dret a la prestació econòmica, però des del moment de la renúncia a l’acollida, el control sobre els requisits per cobrar la prestació econòmica ja no el fa Resilis.
I llavors qui controla que els joves que cobren prestació econòmica continuïn complint els requisits?
Doncs l’any 2022 la DGAIA va contractar per 4 milions d’euros una organització del “tercer sector” anomenada “UTE FMF-Resilis” per tal de portar el SEVAP que s’encarrega de controlar que els joves que cobren prestacions, compleixin els requisits.
Aquesta organització, com podeu intuir veient el seu nom és una “unió temporal d’empreses” (UTE) formada per dues empreses: Fundació Mercè Fontanilles (FMF) i la Fundació Resilis. Resultat: “UTE FMF-Resilis”. Ells són els que porten el SEVAP.
Molt bé. Ara: recordeu aquell quadre de les 10 fundacions que més diners s’emporten de la DGAIA en concepte d’acolliment?
Doncs la primera és Resilis i la sisena és la Fundació Mercè Fontanilles. Entre totes dues van facturar a la DGAIA més de 146M€, només entre 2016 i 2020.
Així doncs, a partir de 2022 passa el següent:
|
|
a) Resilis i FMF controlen la prestació econòmica que reben els joves que viuen als pisos que ells gestionen.
b) Ara amb el SEVAP, també controlen la prestació econòmica que reben els joves un cop han marxat dels seus pisos.
|
|
I ara tornem a en Roger.
Com hem dit abans, quan un jove marxa d’un pis de Resilis, deixa de tenir la responsabilitat de controlar la prestació econòmica que rep el jove. Llavors Resilis ha de fer un informe a la DGAIA advertint que ja no controla el jove.
Llavors, automàticament la DGAIA deriva l’expedient del cas al SEVAP per tal que faci el control.
I la feina d’en Roger és aquesta: mirar expedients per comprovar que els joves que estan cobrant prestació econòmica compleixin els requisits.
En principi res d’estrany: si l’expedient demostra que el jove compleix els requisits, continua cobrant. Si el jove no compleix els requisits, en Roger fa un informe i l’envia a la DGAIA per tal que aturi els pagaments.
Aquest és el funcionament normal i corrent de qualsevol prestació.
Però enmig d’aquests expedients en Roger descobreix que alguns dels expedients que revisa fa molt de temps que no reuneixen les condicions per continuar cobrant… però continuen cobrant.
I què vol dir això? Vol dir que l’organització que els havia acollit fins aquell moment, que tenia el deure de vigilar que es complissin els requisits per cobrar, no ho havia fet.
I aquí comença el malson d’en Roger.
|
|
|
|
|
|
A en Roger li arriba l’expedient del jove X. Per a fer les comprovacions en Roger té accés als pagaments que rep X i a la vida laboral d’X.
Quan en Roger fa les comprovacions veu dues coses: que el jove X té feina i que el jove X té la feina a València. Com hem vist abans, si X ja té feina i no viu a Catalunya, el que correspon és aturar la prestació. Fins aquí normal.
Però atenció: revisant l’expedient d’X, en Roger descobreix que l’X fa més d’un any que està treballant i viu a València… però que Resilis no havia fet el control i no havia aturat la prestació econòmica.
A més: si X vivia a València, com és que Resilis passava la factura a la DGAIA per acollir X?
Quan en Roger veu això es disposa a fer l’informe a la DGAIA explicant que
a) Resilis no va informar a la DGAIA que X ja no era al seu pis.
b) Resilis no va informar a la DGAIA que X no complia els requisits per cobrar la prestació econòmica.
Fins aquí el tema podria ser simplement un error administratiu de Resilis.
El problema, el gran problema, és que la cap d’en Roger al SEVAP li ordena, atenció, ometre aquesta informació sobre Resilis i limitar-se a dir que “actualment” X no compleix les condicions.
Quan en Roger es nega a manipular els informes, comencen els problemes.
|
|
A OCTUVRE hem tingut accés a documents que deixen clar dues coses:
|
|
a) Que el SEVAP -gestionat per Resilis- va intentar tapar les irregularitats presumptament comeses per Resilis.
b) Que el cas de l’X no és un cas aïllat.
|
|
La conversa que reproduïm a continuació va tenir lloc a les instal·lacions del SEVAP de Girona quan en Roger es va negar a modificar un informe i tapar una irregularitat. La seva interlocutora és la coordinadora del SEVAP Girona:
|
|
– Coordinadora: Roger, ja te’ls faig jo aquests informes, però és que ens aniran arribant casos així…
– Roger: Ja, però jo em sento incòmode… és a dir…
C: Ja, ja, però ens trobarem molts casos que et faran sentir incòmode… Ens hi trobarem molt sovint.
R: Però això és mala praxi!!!
C: És igual! Ens ha arribat a nosaltres i nosaltres fem bona praxi.
R: però estem fent la feina bruta d’un altre lloc (Resilis)
C: Ja, però ens toca fer-ho.
R: Val, però tu entens que a mi això em costa?
C: Si… i a mi tampoc m’agrada, eh? Però… nosaltres no ho podem canviar… I ens trobarem molts casos com aquest… Això ens tornarà a passar…
R: Ja, però és que al final omets tantes veritats que al final…
C: Val, ja t’entenc, eh? Però nosaltres hem de fer algo aquí…
R: Ja, ja… hem de fer algo… però…
C: Però ens hi trobarem Roger…
R: I s’accepta això?
C: I què vols fer?
R: El que passa és que aquí -al SEVAP- estem heretant una mala praxi des de fa anys
C: Ja, però nosaltres el que fan els altres no ho podem canviar. (…) Nosaltres no ens hi posem en la feina dels altres…
NOTA: Quan la Coordinadora es refereix a “el que fan els altres” s’està referint al que ha fet Resilis… I la mateixa Coordinadora, abans de ser coordinadora del SEVAP era treballadora de Resilis.
R: Ja, però tu mateixa has dit moltes vegades… són els nostres impostos… vull dir, això és malversació de fons.
C: Si, si, si, ja ho sé…
R: No em sembla ètic, i t’ho dic de la forma més educada del món…
C: I quina és la teva proposta?
R: Eh… Doncs trencar una mica amb això i posar-lo damunt de la taula… Jo entenc que el SEVAP es va crear per això…
C: …
R: Mira: bàsicament , jo el que et puc dir ara és que et retorno aquest cas perquè jo no hi estic d’acord... Jo he de posar certs límits i tinc les meves línies vermelles…
C: Ja, Roger, però ens n’anirem trobant... el que no pots dir és “això no ho vull fer”…
R: Aquesta és la meva línia vermella… Jo no faré feina bruta…
C: Doncs… és que haurem de fer molta feina bruta, Roger!!! Quan tu gestiones prestacions et toca fer molta feina bruta…
R: Doncs jo no ho faré i t’enviaré un mail per tal que quedi constància…
|
|
Com us podeu imaginar, després d’aquesta conversa, l’ambient de feina al SEVAP es va enrarir molt i molt per a en Roger i, al cap d’uns dies, va agafar la baixa.
Al cap d’uns dies en Roger es va reincorporar a la feina. L’endemà a la reincorporació, la coordinadora del SEVAP es va dirigir a en Roger i van mantenir aquesta conversa:
|
|
Coordinadora: Aprofito [que has tornat] i parlo una mica amb tu: no t’acceptaré mai més que retornis un cas. Els casos que et pertoquen i que et derivo s’han de fer… Per tant, tu fes la feina que et pertoca, d’acord?
Roger: Jo no posaré en un informe… A mi això em genera molta ansietat…
C: Jo ja t’he dit que no t’ho acceptaré mai més… els casos que et pertoquen es fan. Punto.
R: El tema és que jo em trobo que he de signar informes en els quals es diuen mentides… Se’m situa en una situació…
C: Ja, ja… et trobaràs en moltes situacions que no t’agradaran…
R: Això és una mala praxi…
C: És igual. No t’ho toleraré ni una vegada més… T’hauràs d’acostumar… I et torno a repetir: no permetré una altra vegada que et neguis a fer un cas. No t’ho permetré.
R: m’estàs pressionant per ometre informació als informes… Aquí ens arriben coses que no ens haurien d’arribar…
C: A tu no t’importa això… A tu no t’importa si això ens havia d’arribar o no… Nosaltres fem prestacions… El que fa habitatge no ens importa. Jo el que no faré un informe és anar en contra de serveis d’aquí Girona…
R: Però tu comprens que per a mi això és inassumible?
C: Sí, ho puc entendre, però et trobaràs moltes vegades, Roger... Et trobaràs constantment amb això… I hauràs de gestionar-ho.
|
|
Davant això, en Roger va tornar a agafar la baixa i des de llavors s’ha dedicat a fer tot el possible perquè aquesta situació s’investigui.
En Roger va posar aquests fets en coneixement de Jasone Latorre, directora territorial del SEVAP. La resposta dels responsables del SEVAP va ser evasiva.
A OCTUVRE ens hem posat en contacte amb el SEVAP i hem exposat totes les dades que ens va facilitar en Roger. El SEVAP s’ha negat a contestar les nostres preguntes o fer cap declaració.
En Roger també va denunciar el cas davant Maria Teresa San Miguel, cap de la secció de la DGAIA que s’ocupa dels joves tutelats i extutelats, aportant diversos expedients on es podien observar presumptes irregularitats.
La DGAIA, però ha dit que no observava cap irregularitat.
A OCTUVRE ens hem posat en contacte amb la DGAIA i es van refermar: no hi veuen cap irregularitat.
Però atenció: en Roger també va posar els fets en coneixement de l’Oficina Antifrau de Catalunya. L’Oficina Antifrau sí que ha vist prou indicis d’irregularitats i ha iniciat una investigació a fons dels fets per tal de determinar l’abast i els responsables de les irregularitats detectades.
I no només això: Antifrau ha decidit protegir en Roger i activar el sistema de protecció de denunciants, segons es recull a la llei 02/2023, que regula la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. Roger està en una situació de risc per haver denunciat aquests fets.
En Roger també va posar els fets en coneixement del Síndic de Greuges, qui també ha demanat explicacions a la DGAIA i els responsables del SEVAP.
|
|
|
|
Mentre estan en marxa aquestes investigacions, des d’OCTUVRE volem fer les següents consideracions:
|
|
1) És imprescindible exposar aquests fets a la llum. Altrament, l’administració de la Generalitat tapa les possibles irregularitats. Ho hem vist, per exemple, en el cas dels lloguers inflats per la FASI, on el Protectorat de Fundacions, després de sis anys i mig, es nega a donar-nos explicacions sobre el resultat de les seves investigacions. Aquesta opacitat sistèmica és una taca que, sense dubte, no beneficia el bon nom de les moltíssimes organitzacions del “tercer sector” que fan una feina molt positiva al nostre país.
2) És imprescindible explicar que organitzacions com Resilis, que reben centenars de milions d’euros públics, es neguen sistemàticament a donar explicacions i es mouen amb total opacitat. Hem dedicat hores a intentar que Resilis donés explicacions i la resposta ha estat un silenci sepulcral. No és tolerable en democràcia que els que gestionen els diners públics no donin explicacions i amaguin informació com ha fet Resilis.
3) És evident que en la gestió pública poden haver-hi errors puntuals. Però és imprescindible estudiar-los i aclarir-los. En cas contrari, allò que pot ser puntual es converteix en sistèmic. En Roger és només un dels 30 treballadors del SEVAP i només ell ha detectat diversos casos. A més tenint documentat com la coordinadora del SEVAP admet que hi ha “molts casos com aquest” o que “haurem de fer molta feina bruta”. I per si no n’hi hagués prou: l’any 2018 la mateixa Sindicatura de Comptes va fer un informe que documentava errades molt greus en el control de les prestacions a joves extutelats.
4) Per anar acabant, és intolerable que treballadors com en Roger, que intenten fer bé la seva feina, es vegin assetjats pels seus superiors, tal com hem vist a les converses d’en Roger amb la coordinadora del SEVAP de Girona.
5) I, finalment: la protecció dels menors i joves per part de l’administració és una feina imprescindible i molt delicada. La manca de transparència, la manca de retiment de comptes i l’arbitrarietat en la gestió dels recursos disponibles és absolutament intolerable. Ens perjudiquen a tots. I, especialment, a un sector especialment vulnerable com són els menors i els joves.
Evidentment, continuarem seguint aquest cas de ben a prop.
———
Si aquest contingut t’ha semblat interessant, comparteix-lo amb els teus contactes. Estaran agraïts que els el facis arribar.
Dit això, moltes gràcies a totes les persones que contribuïu a fer possible aquest projecte. OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. Si ens vols ajudar a continuar fent feina, aquí expliquem més detalls del nostre projecte.
Moltes gràcies,
Albano Dante Fachin Pozzi.
|
|
|
|
|
|
 |
NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials. Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
