OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors. Si vols conèixer el nostre projecte, trobaràs els detalls aquí.
Per Albano Dante Fachin Pozzi
Hola!
Avui escric per explicar una història molt fosca on es barregen serveis secrets ucraïnesos, el CNI, un periodista basc i think tanks barcelonesos. Una història que, a primera vista, ens pot semblar llunyana, però si aprofundim en el seu context veurem que nosaltres també estem en perill. Crec que el moviment sobiranista ha de conèixer aquesta història. Perquè és important denunciar però, sobretot, perquè és una de les millors eines que tenim per defensar-nos.
NOTA: Abans d’entrar en la història pròpiament dita, vull compartir una informació de context. El conflicte bèl·lic a Ucraïna està impactant al conflicte català. Ho vaig intentar explicar a la meva última intervenció al Tot es Mou, però vull insistir: hi ha un discurs que diu que cal “deixar córrer” la qüestió catalana, que “ara no toca”.
La decisió de Pere Aragonès d’assistir a la conferència de presidents autonòmics és un exemple de com s’obre pas aquest discurs. El Govern va dir que no hi aniria perquè no volia protagonitzar l’enèsima sessió de fotos que només serveix per demostrar que el conflicte a Catalunya està encarrilat. El dijous, però, després de moltes pressions, Pere Aragonès anunciava que hi assistirà. Ell mateix ho va explicar així:
La Vanguardia ho celebrava atorgant-li a Aragonès el seu semàfor verd:
Al mateix diari, la periodista Isabel Garcia-Pagan escrivia això en un article titulat “El pragmatisme de guerra de l’independentisme:
“El pragmatisme de guerra ha sufocat els incendis ordinaris entre ERC i Junts i s’assumeix que l’impacte de la invasió russa d’Ucraïna serà enorme, transversal i durador, i justifica decisions “excepcionals” com ara assistir a la conferència de presidents autonòmics de La Palma. (…) “Era difícil no ser-hi”, admeten a ERC, i fins i tot a Junts guarden silenci”.
És evident que la situació és “excepcional”. Però crec que és un error abaixar la guàrdia. Malgrat l’excepcionalitat del moment, l’Estat no s’atura a la seva ofensiva contra l’independentisme. Al contrari: aquest dimecres el PSOE, de la mà de PP, VOX i Ciudadanos, va aprofitar la guerra a Ucraïna per reviscolar la història sobre les suposades connexions de l’independentisme amb Rússia i van proposar al Parlament Europeu(1) obrir una investigació sobre el tema.
Aquesta investigació no té recorregut més enllà de l’espanyolisme ultra que la promou. Però l’objectiu està aconseguit: criminalitzar l’independentisme associant-lo a la potència agressora en plena guerra.
L’Estat no només no s’aturarà perquè hi hagi una guerra a Ucraïna. Al contrari: l’utilitzarà per combatre l’independentisme. Per tant, abaixar les defenses en nom de l’excepcionalitat és una temeritat que el sobiranisme no es pot permetre. És per això, entre altres coses, que vull compartir la història que explico a continuació.
Què hi pinta aquí el CNI?
Segurament has sentit parlar del periodista Pablo González, que està detingut a Polònia des de fa deu dies, incomunicat i acusat de ser un espia rus, per la qual cosa li demanen deu anys de presó. Però si encara no en coneixes els detalls, te’n faig un resum abans de passar al fons de la qüestió.
RESUM: A principis de febrer Pablo González estava treballant a l’est d’Ucraïna. El 5 de febrer els serveis secrets ucraïnesos el van cridar perquè vagi a Kíev. Allà és interrogat sobre les seves relacions amb Rússia, amb el diari basc Gara (al qual qualifiquen de “pro-etarra”) i, fins i tot, li recriminen que tingui una targeta de crèdit de l’entitat basca Laboral Kutxa. Després de l’interrogatori van “convidar” Pablo a marxar d’Ucraïna.
Al mateix temps que Pablo era interrogat a Kíev, agents del CNI van “visitar” familiars i amics del periodista a Euskadi i Catalunya per explicar-los que, en realitat, Pablo era un espia rus.
En saber això, Pablo va decidir fer cas dels ucraïnesos i va abandonar Ucraïna. El periodista va marxar a casa seva, a Euskadi. Però dues setmanes més tard Rússia envaeix Ucraïna i Pablo decideix anar a treballar a Polònia, per cobrir la crisi de refugiats per La Sexta i altres mitjans. Però la feina és interrompuda abruptament quan, el 27 de febrer a la matinada, les autoritats poloneses irrompen al seu hotel, a la ciutat polonesa de Przemyśl i el detenen, acusat de ser espia rus.
Actualment, Pablo González continua detingut, li demanen deu anys de presó i el seu advocat, Gonzalo Boye, encara no ha pogut parlar amb ell.
A partir d’aquí, algunes preguntes que crec que són pertinents:
1) Per què els ucraïnesos interroguen a González?
2) Què hi pinta aquí el CNI?
3) Què hi pinten les referències a ETA i el diari Gara?
4) I, sobretot: per què, tal com va tot, Ucraïna, Espanya i Polònia es fixen en un periodista com Pablo González?
Buscant respostes a aquestes preguntes, ens hem trobat amb una història que podria ajudar a entendre una mica millor el context que rodeja la detenció de Pablo González. ATENCIÓ.
Aquest és el tuit que publica Pablo González quan surt de l’interrogatori a Kíev:
Doncs bé. Just a sota, un perfil anònim respon el següent:
El mateix Pablo González respon:
De seguida s’uneix a la conversa Pilar Requena, la prestigiosa periodista que dirigeix el programa de documentals de TVE “Documentos TV”. Requena diu:
També intervé Rubén Ruiz-Ramas, professor del Departament de Ciències Polítiques de la UNED. Diu Ruiz-Ramas:
Quan vam veure aquesta conversa, ens vam fer la pregunta que t’estàs fent tu ara mateix:
De quina llista parlen González, Requena i Ruiz-Ramas?
El 14 d’agost de 2016 un grup de hackers anomenats DC Leaks va filtrar una sèrie de documents de l’Open Society Initiative for Europe (OSIFE). Aquesta organització és la branca europea de l’Open Society Foundation (OSF), un lobby finançat per l’especulador George Soros. Els documents filtrats deixaven al descobert una sèrie de maniobres de l’OSF i l’OSIFE fetes l’any 2015 per tal d’influir en l’opinió pública europea sobre la situació a Ucraïna.
Abans de continuar, cinc línies de context històric per entendre perquè l’OSF (i l’OSIFE) tenen interès en “influir” per modificar l’opinió pública europea sobre Ucraïna:
El 2014 va tenir lloc una revolta a Ucraïna (el Maidán) que va acabar amb la caiguda del Viktor Yanukovitx, percebut com a “pro-rus”. La seva caiguda va donar pas a governs considerats “pro-occidentals”, com l’actual govern de Zelenesky. Aquest canvi va ser celebrat com un triomf pels Estats Units i els membres de l’OTAN, ja que allunyava Ucraïna de la influència russa. Però malgrat aquest triomf, tots plegats eren conscients que aquest nou govern ucraïnès no tenia una bona imatge a molts espais polítics i d’opinió a Europa”.
Doncs bé: un dels documents filtrats es titula “Mapping the Ukrainian debate in Spain. Terms of Reference”. En aquest document s’explica la necessitat de fer estudis per, entre altres coses, detectar, identificar i etiquetar persones, activistes i periodistes sospitosos de ser “pro-russes”. L’OSIFE va encarregar aquesta feina a una persona que es diu Nicolás De Pedro. De Pedro va elaborar la llista amb l’ajuda de la investigadora Marta Ter. La llista també es va filtrar i, entre altres noms coneguts, hi trobem Pablo González.
Aquesta és la història de la llista de la qual parlen via Twitter Requena, Ruiz-Ramas i el mateix Pablo González just després de l’interrogatori a Kiev. Requena afegeix aquella mateixa nit:
La ‘catalan connection”
Per entendre la part d’aquesta història que ens afecta directament a Catalunya, cal retrocedir fins al 17 d’octubre de 2012. Aquell dia l’OSF va anunciar la creació de la seva branca europea, l’OSIFE i va anunciar, atenció, que la seva seu estaria a Barcelona i que el seu director seria Jordi Vaquer que, fins aquell moment, havia estat director del CIDOB, un think tank integrat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona i on hi trobem persones com Javier Solanas o Narcís Serra.
Rafael Poch escrivia, sobre els think tanks en general i el CIDOB en particular:
“No cal estranyar-se de com de difícil resulta trobar allí punts de vista que contradiguin alguna cosa de la disciplina del pensament establert en matèria de “seguretat europea” (…) És una tendència que arriba fins als últims racons d’aquest petit món de servituds i disciplines intel·lectuals, en el qual, per descomptat, hi ha excepcions”. (2)
Poc després d’assumir el càrrec a l’OSIFE, Vaquer posa en marxa el pla de l’OSIFE per influir en l’opinió pública i fer les llistes de suposats “pro-russos”. Com hem explicat abans, Vaquer fa l’encàrrec a Nicolás de Pedro amb qui havia coincidit al CIDOB. Vaquer era el director del CIDOB i De Pedro l’investigador principal, un càrrec que va ostentar des del 2009 fins al 2018.
Arribats a aquest punt, tenim els elements suficients per dibuixar com la trajectòria de De Pedro i les seves llistes de “pro-russos” es creuen amb la campanya internacional llançada per l’Estat per criminalitzar l’independentisme com a moviment de desestabilització al servei de Rússia.
Al llarg dels últims anys De Pedro ha estat un dels principals impulsors de la teoria de la “ingerència russa” al procés independentista català. De Pedro va ser un dels autors de l’informe “Russian influences in Greece, Italy, and Spain” (3) , juntament amb Borja Lasheras. Aquest informe, impulsat pel think tank Atlantic Council -on trobem José Maria Aznar com a membre- assenyala la suposada intromissió russa a Catalunya. L’informe està ple de referències, entre d’altres, a les peces publicades pel diari El País.
A OCTUVRE vam dedicar un vídeo complet (4) a la campanya del diari El País, on vam desmuntar com el seu director, David Alandete, havia manipulat i inventat informes per construir el seu relat de la “ingerència russa”. I en aquest punt, cal recordar que Alandete va comparèixer davant el Parlament britànic per explicar les seves suposicions, protagonitzant un dels majors ridículs del periodisme europeu (5), quan va ser incapaç de donar dades que demostressin les seves teories. En aquella compareixença l’acompanyaven dues persones: Borja Lasheras, amb qui De Pedro va escriure l’informe per l’Atlantic Council d’Aznar i Mira Milosevich.
Des de llavors, De Pedro ha participat en tots els capítols que han intentat relacionar l’independentisme amb Rússia: des dels viatges de Josep Alay fins als suposats contactes per enviar soldats russos a Catalunya. De Pedro, per exemple, ha estat un dels principals denunciants als mitjans de la suposada visita a Barcelona de membres del GRU, el servei d’intel·ligència rus. I ara que parlem del GRU, vull recordar que l’acusació que fa el govern polonès a Pablo González és, precisament, ser membre del GRU.
Si mirem les peces que De Pedro ha publicat al llarg dels últims anys, veiem que moltes d’elles estan elaborades en estret contacte amb informació filtrada per la Guàrdia Civil i el CNI.
I en aquest punt és ineludible posar sobre la taula una altra vessant de les activitats de De Pedro. A banda de la seva relació amb l’OSIFE, el CIDOB i l’Atlàntic Council, De Pedro és directiu a una organització anomenada The Institute for Statecraft. El text ja s’ha fet massa llarg i cal anar acabant, així que deixarem els detalls del cas per una altra ocasió. Només cal dir que aquesta organització es va veure implicada en dos escàndols molt importants: les maniobres per acusar el líder anglès Jeremy Corbin (6) de complicitat amb Rússia i les maniobres per tal d’impedir que el govern del PSOE anomenés Pedro Baños com a director de Seguridad Nacional (7). També en un altre moment parlarem d’un “informe” que De Pedro aprofitant la pandèmia per carregar contra l’independentisme: “Crisis del coronavirus: la desinformación del separatismo catalán como desafío estratégico para España” (8).
Avui, diumenge 13 de març, Pablo González continua tancat i incomunicat a Polònia, un país que fa poques setmanes va ser sancionat per la UE per vulnerar la independència judicial. Margarita Robles ha reconegut que el CNI va investigar Pablo González. El govern espanyol gairebé no mou un dit davant la vulneració de drets que pateix González(9).
I acabo amb un fet que em preocupa moltíssim. ATENCIÓ:
Tots tenim ben present la magnífica (i gairebé heroica) cobertura de Manel Alias des d’Ucraïna per TV3, oi? Doncs Manel Alias és una de les persones etiquetades com a “pro-russos” a la llista de Nicolás de Pedro. Doncs Manel Alias també comença a ser blanc dels dards de la premsa espanyolista:
L’acusació? Haver cobert el que estava passant al Donbass. Que és el que estava fent Pablo González quan va ser interrogat pels serveis secrets ucraïnesos a principis de febrer. A la peça, signada per Laura Fàbregas, es pot llegir això:
“No hay que olvidar que el hecho de que los principales cabecillas del movimiento independentista hayan buscado alianzas con el Kremlin en los años más álgidos del procés adquiere ahora una nueva dimensión y cualquier ‘privilegio’ de la cadena genera ciertos recelos entre una parte de la población catalana que no comulga con las tesis independentistas. En los últimos años, la labor de TV3 ha sido cuestionada por los partidos de la oposición, con el PSC al frente, que pidió reformular sus contenidos para que refleje la pluralidad de la sociedad catalana”. (10)
Es veu per on van els trets, oi? Malgrat l’excepcionalitat de la guerra i les reunions de presidents autonòmics, l’ofensiva de l’Estat i els seus tentacles contra el moviment sobiranista, no s’atura. Jo crec que, ara mateix, exposar públicament tots aquests moviments, és una de les millors eines que tenim. Per això, si t’ha semblat important aquest text, comparteix-lo.
M’acomiado per avui donant les gràcies a totes les persones que ens ajuden a dedicar temps a fer aquesta feina. Gràcies.
Albano
PD: Si algú pensa que la guerra d’Ucraïna li pot servir perquè ens oblidem dels JJOO d’Hivern als Pirineus, va molt equivocat. Aquesta setmana hem continuat fent feina. El Govern continua amagant la informació que li vam demanar. Per això a finals de febrer vam sol·licitar la informació pels canals burocràtics oficials i aquesta setmana hem tingut resposta: ens diuen que s’ho miraran. Legalment, tenen temps per respondre fins al 23 de març. TIC-TAC
(1) El Parlamento Europeo cree necesario investigar los lazos entre Rusia y el independentismo catalán (El País)
(2) Preguntas sobre los “expertos” (Rafael Poch)
(3) “Russian influences in Greece, Italy, and Spain” (Atlantic Council)
(4) David Alandete: el hombre que engañó a 100 millones de personas sobre Cataluña. (Totes les afirmacions que fem en aquest vídeo estan basades en documentació que es pot trobar aquí)
(5) Alandete, Lasheras i Milosevich al parlament britànic. (OCTUVRE)
(6) Foreign Office investigates reports that state-funded body targeted Corbyn (The Guardian)
(7) Guerra informativa, ejemplo práctico (Eulixe)
(9) Sobre Pablo González y la menguante libertad de prensa (Juan Teixeira)
(10) TV3 cubre parte de la guerra de Ucrania en el frente ruso junto a los medios chinos (The Objective)