|
|
Hola!
Al correu d’avui explicarem com el PSC, aprofitant les vacances de Nadal, ha fet un moviment molt greu que posa en risc el futur científic, tecnològic i industrial de Catalunya.
Una operació política en la qual també està participant el PSOE i que, si tira endavant, tindrà conseqüències molt negatives pels catalans.
La situació és greu, però la immensa majoria dels catalans no en són conscients perquè el govern de Salvador Illa fa servir dues estratègies velles, però efectives:
La primera: el silenci. Que els mitjans subvencionats passin de puntetes o directament no expliquin què està passant.
La segona: la confusió. Informació parcial, contradictòria i incompleta, prou per crear una cortina de fum que impedeixi entendre el veritable abast del problema.
Quan vam començar a treballar en aquest reportatge, el principal repte va ser precisament aquest: explicar una operació molt complexa de manera clara i entenedora.
Després de donar-hi moltes voltes vam decidir estructurar el text de la següent manera:
Primer farem una introducció on veurem la retòrica propagandística amb la qual el PSC intenta distreure el personal.
Després farem quatre capítols amb informació de context. Sense aquesta informació és impossible entendre la gravetat dels plans del PSC (i del PSOE) per a Catalunya.
Aleshores sí, podrem entendre amb claredat el que s’amaga darrere el moviment que ha fet aquest Nadal el PSC, d’esquena a la ciutadania.
Finalment, proposarem 3 accions per aturar aquest atac de l’Estat contra
Catalunya. Perquè -i aquesta és l’única bona notícia d’aquest reportatge- si ens organitzem podem aturar la maniobra que ara explicarem.
Per això t’enviem aquest correu.
Comencem.
|
|
|
|
|
INTRODUCCIÓ
El 31 de març de 2025, Salvador Illa va anunciar un programa -dotat amb 30 milions d’euros- per tal d’atraure investigadors científics “que hagin vist coartada la seva llibertat acadèmica” als Estats Units després de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.
El programa es diu “Catalunya Talent Bridge” i, segons el Govern, té “la missió de donar suport a la comunitat científica i acadèmica que es troba avui dia als EUA”
Segons va explicar Illa,
“és essencial que Catalunya reforci la seva competitivitat en R+D+I i es consolidi com un referent internacional en coneixement, recerca i innovació”.
La veritat és que el pla sona bé. Al llarg de la història els països han fet plans per atreure cervells científics perquè això pot ajudar al desenvolupament industrial i econòmic del país receptor.
Però al mateix temps que Salvador Illa anunciava aquesta “aposta per la ciència i el talent”, el PSC i el PSOE, posaven en marxa un pla que, si tira endavant, destruirà l’ecosistema científic i tecnològic català, empobrirà el país i convertirà els joves catalans en mà d’obra barata al servei d’Espanya.
No exagerem: fa anys que milers de joves catalans amb formació veuen que si volen tenir un futur professional, han de marxar d’una Catalunya que els expulsa. Un estudi d’UGT de 2018 publicava una dada colpidora:
Al 2009 hi havia 35.550 joves catalans d’entre 15 i 34 anys residint a l’estrangers. Al 2018 la xifra pujava a 76.658. Un augment del 115%.
Més recentment Ferran Piqué, economista i president de la Comissió de Joves del Col·legi d’Economistes de Catalunya explicava:
“Només aquest any hi ha un 7% més de joves catalans vivint a l’estranger que l’any passat, i un 60% més que fa deu anys”.
Aquestes xifres ens posen davant una situació que el politòleg Xavier Solano explicava així:
|
|
|
“Catalunya experimenta un doble flux migratori que hauria d’encendre totes les alarmes. D’una banda, pateix una “fuga de cervells” constant de joves ben preparats que marxen” i “paral·lelament, esdevé receptora d’una immigració principalment de baixa qualificació, essencial per sostenir sectors com els serveis, la restauració, la construcció i l’agricultura,” la qual cosa “evidencia un model econòmic que renuncia a competir en la lliga del coneixement i de la innovació”.
|
|
|
Davant això, algú podria pensar que el pla del PSC per atreure científics americans és una bona idea. El problema és que tot plegat, només és una cortina de fum per amagar una maniobra que no té res a veure ni amb Trump, ni amb els científics americans.
Anem al
PRIMER CAPÍTOL
Qualsevol persona que segueixi mínimament l’actualitat sap que alguna cosa funciona molt malament al sistema educatiu català.
No és cap notícia, però vull que mirem quatre gràfics amb unes dades molt concretes que crec que la majoria de la població desconeix.
Primer gràfic, de la Plataforma Ciències en Perill:
|
|
|
|
|
Aquí es veu com les notes dels estudiants catalans a la Selectivitat a les assignatures de ciències no ha parat de caure des de 2020.
Per exemple:
Al 2020 la nota global de l’assignatura de física era de 6,87 i al 2024, 5,80.
Biologia: de 6,62 a 6,11 i Geologia, de 6,58 a 5,62.
I és clar: com que les notes són cada cop són més baixes, els alumnes catalans van quedant enrere respecte dels estudiants espanyols. Això es veu al segon gràfic, també de la Plataforma Ciències en Perill:
|
|
|
|
|
Dos exemples:
Al 2020, a biologia, els catalans eren vuitens, però al 2023, dotzens.
Al 2020 a física, els catalans eren cinquens, però al 2023 quedaven tretzens.
Tot plegat queda encara més clar en el tercer gràfic, el famós estudi PISA:
|
|
|
|
|
Si mirem els resultats dels alumnes catalans en ciències (en vermell), veiem que estan 10 esglaons més avall que els estudiants espanyols (en verd).
I aquí la pregunta obligada és: per què el nivell de ciències dels alumnes catalans està empitjorant tant?
Una possible resposta la trobem en el quart gràfic.
|
|
|
|
|
Aquestes són les hores que es dediquen a les ciències a cada comunitat autònoma. Doncs bé: aquesta que està en vermell és Catalunya. És a dir: a totes les comunitats autònomes, a totes, els alumnes d’ESO fan més hores de ciències que els alumnes catalans.
Sempre s’ha dit que les comparacions són odioses, però si les notes de ciències baixen, els alumnes catalans no tenen prou nota per entrar a la universitat i les places de les universitats catalanes les ocupen estudiants d’altres comunitats autònomes.
Per què això és així? Anem al
SEGON CAPÍTOL
Últimament, se n’ha parlat molt: cada any molts joves catalans que volen estudiar medicina es queden sense plaça perquè tenen nota baixa a la selectivitat.
Però al mateix temps que els joves catalans es queden sense plaça a les facultats de medicina de Catalunya, ara mateix, 4 de cada 10 estudiants de medicina de les universitats catalanes són de fora de Catalunya.
Per què passa això?
Doncs resulta que hi ha una cosa que es diu “districte universitari únic”.
Resumit en 30 segons:
|
|
|
El districte universitari únic és el sistema pel qual qualsevol estudiant pot accedir a qualsevol universitat pública de l’Estat amb els mateixos criteris, a partir de la nota de Batxillerat i de la Selectivitat. És a dir, si un alumne de Múrcia té millor nota que un alumne de Catalunya, pot obtenir la plaça a Barcelona i deixar-ne fora un de català.
|
|
|
Doncs bé: al voltant del tema del “districte únic” hi ha molt de debat, però hi ha un factor que no es pot negar:
Si els alumnes catalans tenen cada vegada pitjors notes a les ciències, cada cop tindran més difícil entrar a les universitats catalanes. I això és una molt, molt i molt mala notícia pel país que fa anys que arrosseguem.
Però ara ve el més greu de tot:
El PSC, seguint ordres de l’Estat espanyol, està fent maniobres per instaurar reformes que, si tiren endavant, destruirà definitivament el futur científic, tecnològic i econòmic del país i del seu jovent.
Un pla que el govern de Salvador Illa està portant a terme amb la màxima opacitat i d’esquena a la ciutadania.
Si el que hem explicat fins ara és greu, el que explicarem a partir d’aquest punt és un escàndol.
Atenció.
|
|
|
TERCER CAPÍTOL
Al setembre de 2022, el Ministerio de Educación, sota el govern del PSOE, envia un requeriment contra el Batxillerat català exigint canvis en el currículum per unificar-lo amb el de la resta de l’Estat. Entre aquests canvis n’hi ha dos de molt bèsties:
a) Que la literatura catalana passi a ser optativa
b) Fusionar matèries de ciències.
El requeriment contenia una amenaça explícita: si la Generalitat no feia cas, el PSOE portaria el cas als tribunals.
Aquell “requeriment” de 2022 l’enviava Josefa Beltran, de l’Alta Inspección Educativa, nomenada pel govern de Pedro Sánchez. Però el Govern de Pere Aragonès, no va fer-ne cas.
Però el 2024 Salvador Illa es converteix en president de la Generalitat i nomena Esther Niubó com a consellera d’Educació. Niubó, al seu torn, nomena Josefa Beltran com alt càrrec dins el Departament d’Educació.
I aquí es tanca el cercle: només 13 dies després que Beltran fos anomenada, el Ministerio d’Educación del PSOE torna a enviar exactament el mateix “requeriment” i, al cap de pocs mesos és la mateixa Beltran —ara des de dins del Departament— qui emet l’informe que li dona la raó.
Acabem de veure com el govern d’Illa va obrir de bat a bat la porta als interessos de l’Estat per facilitar la intervenció del Batxillerat català i fer els canvis dictats pel PSOE.
La qüestió, però, és que per tal de fer aquests canvis calia modificar el Decret 171/2022 d’Ordenació dels Ensenyaments de Batxillerat.
Però és clar: això no seria tan fàcil. Una cosa és que el PSC i el PSOE facin maniobres als despatxos i una altra cosa és atacar tota una comunitat educativa.
I aquí anem arribant al cap del carrer.
D’ençà que Josefa Beltran va donar el vistiplau al Ministerio, el Departament d’Educació de la Generalitat va anar fent passes per fer realitat la modificació del Batxillerat, aprofitant sempre les vacances o festius. Atenció:
|
|
|
> El 13 de desembre de 2024, pocs dies abans de les vacances de Nadal, es publica el primer “document informatiu” sobre les modificacions del Batxillerat.
> L’11 d’abril de 2024, el dia que començaven les vacances de Setmana Santa, el Departament confirma públicament que tira endavant la modificació després de “dialogar” amb tothom.
> El 5 d’agost, en plenes vacances d’estiu, el Govern publica l’esborrany de la modificació del Decret 171/2022.
> Finalment, aquest 22 de desembre, el primer dia de vacances de Nadal i 20 minuts després que comencés el sorteig del Gordo a Madrid, el Govern publica el “Projecte de decret de modificació del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat”, després de desestimar centenars d’al·legacions en contra.
|
|
|
No cal ser conspiranoic per observar un patró. A OCTUVRE sabem que sempre quan un govern en vol fer alguna de grossa aprofita l’estiu i les vacances, que és quan la gent està “distreta”.
Cesc Ayora, microbiòleg i professor de ciències, escrivia això a Twitter:
|
|
|
“Les quatre dates clau que han marcat aquest polèmic procés de modificació curricular del Batxillerat han coincidit, curiosament, amb l’inici o el transcurs d’un període de vacances escolars, quan resulta més complicat coordinar una resposta o una rèplica”.
|
|
|
QUART I ÚLTIM CAPÍTOL
Quan va sortir la primera proposta de modificació del decret, es va formar un enrenou enorme davant la proposta de fer que la literatura catalana deixés de ser obligatòria. L’enrenou va ser tan gran que al cap de 48 hores la consellera Niubó va haver de sortir a rectificar dient que això era una “línia vermella” i que ja havia avisat al Ministerio espanyol -encara controlat pel PSOE- que aquest canvi no es podia fer.
I què té a veure tot això amb el futur científic, tecnològic i industrial?
Doncs la qüestió és que, aprofitant el “requeriment” de l’Estat, el govern de Salvador Illa ha proposat reduir les hores de Batxillerat dedicades a la formació científica.
Si, has llegit bé: malgrat que els resultats en ciències dels alumnes catalans no paren d’empitjorar, malgrat que els alumnes catalans estan a la cua d’hores de ciència tant a ESO com a Batxillerat i malgrat que els estudiants catalans s’estan quedant fora de les places universitàries, la decisió del Govern del PSC és reduir -encara més- les hores dedicades a les ciències.
Atenció a aquesta evolució:
|
|
|
> Al 2008 al Batxillerat científic hi havia 18 hores d’assignatures científiques.
> Al 2022 va haver-hi una reforma que va rebaixar fins a 12 hores de ciències.
> Ara, en el document presentat pel Govern d’Illa el 22 de desembre, quedaran només 8 hores de matèries de ciències.
|
|
|
Sembla increïble, però és exactament així. Això no és una reforma tècnica: és una decisió estructural que determina quin tipus de país vols d’aquí a 20 anys.
|
|
|
|
|
Fa mesos que institucions, científics i professors adverteixen del perill dels plans del PSC. Alguns exemples:
|
|
|
“És un tret al peu important”
Salvador Macip, investigador i doctor en Genètica Molecular i Fisiologia Humana.
“Sembla que hi ha qui està treballant intensament per garantir noves generacions de negacionistes, conspiranoics i analfabets científics en general”.
Daniel Closa, Doctor en Biologia i investigador del CSIC.
“Les ciències, a primer de batxillerat: de 18 hores setmanals (2008), a 12 (2022), i ara, amb la nova proposta del Departament d’Educació, es vol baixar a 8 hores. Això sí, complementant amb hores optatives de lliure elecció (!!!???!!!). Cap a on anem?”
Joan Anton Català Amigó, llicenciat en Químiques, especialitat quàntica. Divulgador científic.
“Prego a Educació que reconsideri la proposta de fusionar les matèries de ciències a 1r de Batxillerat, reduint les seves hores a la meitat. Per què garantir uns bons fonaments formatius en la modalitat científica no és també una línia vermella?”
Héctor Ruiz Martín, director de la Fundació Internacional d’Ensenyament de Ciències
|
|
|
Fa mesos també que molts docents s’han organitzat en la Plataforma Ciències en Perill per explicar l’abast de l’atac del Govern a les Ciències. Des de la Plataforma expliquen que:
1) “Plantejar una nova reducció de la dotació horària de les matèries de ciències (…) suposa una amenaça per a la qualitat de la formació científica dels alumnes”
2) “L’alumnat català afronta unes proves PAU exigents amb una formació científica que s’està veient progressivament minvada, tant a l’ESO com al batxillerat”.
3) “Reduir encara més la dotació horària de les matèries de ciències a 1r de batxillerat, suposarà una nova dificultat per a l’alumnat català que vulgui accedir a la universitat. Tot plegat suposarà un greuge comparatiu per a l’alumnat català, que pot veure’s perjudicat si vol accedir a universitats de fora de Catalunya o trobar-se en inferioritat de condicions respecte de l’alumnat de la resta de l’estat per a accedir a les universitats catalanes”.
4) “Catalunya és una de les comunitats autònomes de l’estat espanyol i una de les regions d’Europa amb pitjor puntuació a les proves de competència científica, consolidant, edició rere edició, una tendència que es perllonga ja força temps”.
Pel que fa a institucions, aquestes són algunes de les que s’han manifestat en contra dels plans del PSC:
|
|
|
> Col·legi Oficial de Biòlegs de Catalunya
> Col·legi Oficial de Químics de Catalunya
> Grup d’innovació docent (UAB).
> Associació Catalana d’Universitats Públiques
> Institut de les Ciències del Mar
> Centre d’Estudis Avançats de Blanes
> Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG)
> Facultats de Ciències, Biociències, Medicina i Veterinària UAB
> Institut de Ciències del Cosmos UB
> Societats Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans > Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya
> Societat Catalana d’Educació Ambiental – SCEA
> Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB)
> Deganat de la Facultat de Ciències de la Terra (UB)
> Institut de Química Avançada de Catalunya
> Camp d’aprenentatge de la Garrotxa
> Col·legi d’ambientòlegs de Catalunya (COAMB)
> Seminari Permanent de Ciències Naturals
> Facultat de Química de la Universitat de Barcelona (UB)
> Institut d’Estudis Ilerdencs
> Comunicat IEC + Ciències en Perill
> Facultat de Química (URV)
> Facultat de Matemàtiques i Estadística (UPC)
> Equips de Coordinació de les PAU de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, Química i Física
|
|
|
A tot això cal sumar-hi més de 200 escoles i instituts d’arreu del país.
|
|
|
|
|
CRIDA A L’ACCIÓ
Malgrat tota aquesta oposició, el govern del PSC fa un any que tira endavant sense fer cas ni de científics, ni de professors, ni d’universitats. Com dèiem al principi, l’estratègia és la confusió i el control dels mitjans de comunicació.
La bona notícia és que encara som a temps d’aturar aquest pla i per això hem fet aquest reportatge.
Com hem vist abans, el 22 de desembre el PSC va publicar el “projecte de decret de modificació” i això vol dir que encara falta una cosa: que el decret sigui aprovat pel Govern i que Salvador Illa el signi. I això encara no ha passat.
Per això diem que encara som a temps d’aturar aquest despropòsit.
La Plataforma Ciències en Perill actualment té una demanda concreta:
“Una moratòria que aturi l’aplicació dels canvis fins que hi hagi un debat real, que impliqui tota la comunitat científica i educativa i que inclogui també la discussió sobre el currículum de l’ESO”.
És a dir: Salvador Illa no ha de signar el decret de modificació.
A OCTUVRE creiem que entre tots podem aconseguir fer prou pressió per impedir aquest disbarat.
Fins ara professors, científics, escoles, instituts i universitats no han pogut aturar el procés. Per això creiem que és imprescindible que la resta dels ciutadans ens impliquem directament en aquesta lluita.
El que està passant no és una cosa que afecti “professors” o “estudiants”. Ens afecta a tots i afecta el futur de la nostra terra.
Per això:
1) Et demanem que comparteixis aquest reportatge amb els teus contactes i els diguis que el llegeixin. Aviat a OCTUVRE en farem una versió més breu en vídeo.
2) Cal fer pinya als que fa mesos que estan lluitant. Cal seguir a les xarxes la Plataforma Ciències en Perill. Fent clic aquí trobaràs els seus comptes de Twitter, d’Instagram i de TikTok i fent clic aquí, trobaràs la seva pàgina web. Allà hi ha documents i material de difusió. Allà també s’informarà sobre possibles convocatòries.
3) Les escoles i instituts són nostres. Els paguem amb els nostres impostos. No cal que tinguem familiars estudiant. Apropem-nos a les AFA, parlem amb els professors i els directius. Un professor ens deia: “al final el Departament fa molt més cas del que diuen els pares que del que diem els mestres i professors”. Doncs això.
EPÍLEG
Alguna cosa no funciona a un país quan tota l’estructura de coneixement científic i formació de les generacions futures és ignorada. Alguna cosa no funciona a Catalunya quan l’opinió de quatre buròcrates endollats del PSC té més pes que el que diguin totes les universitats públiques del país.
A OCTUVRE hem decidit fer aquest reportatge perquè ara ens toca a nosaltres, tots els ciutadans del país, fer pinya i aturar aquest pla del PSC en contra de l’interès general del país.
Fa anys que l’Estat maniobra per controlar, dominar, reprimir i empobrir Catalunya. I no cal anar al 1714. Tots recordem la implicació de Felip de Borbó per castigar-nos per haver fet l’1-O:
|
|
|
|
|
Avui, Salvador Illa anuncia grans inversions per “atreure talent internacional” al mateix temps que ataca la formació científica de milers de joves catalans. Necessiten una Catalunya infraeducada i que malvisqui en feines precàries. I si en queda algú amb capacitat, necessiten que marxi fora i no es quedi a esvalotar el galliner.
No ho podem permetre.
Esperem que aquesta informació t’hagi estat útil. Si és així, comparteix-la.
Una abraçada i moltes gràcies per llegir-nos,
Marta i Albano
|
|
|
|
|
Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.
OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.
Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.
|
|
|
|
|
NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials. Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
