Enllaç per enviar per WhatsApp:

https://mailchi.mp/octuvre/dues_coses_dissabte

Hola!

T’escric per compartir dues coses:

1) Reflexions sobre les coses que CONTINUEN SORTINT de dins d’ERC.

2) Un article complex i necessari de Gerard Furest.

Intentaré ser breu. Crec que tot plegat pot ser una bona lectura per aquest dissabte al matí!

PRIMERA QÜESTIÓ

L’escàndol a ERC continua. I es fa més profund. Tenim més dades.

Dilluns passat vaig enviar un correu després que es conegués que els pòsters contra Ernest Maragall, on es parlava de l’Alzheimer del seu germà, havien sortit d’una estructura comunicativa “paral·lela” dins la mateixa ERC.

En aquell correu vaig explicar que el que estava sortint a la llum quadrava perfectament amb dos fets que ens tocaven de prop a OCTUVRE:

a) La purga política portada a terme a TV3 contra determinats tertulians, entre ells, jo mateix.

b) La campanya de descrèdit cap a OCTUVRE on van participar diversos càrrecs d’ERC.

No em repetiré. Aquestes dues qüestions estan explicades aquí, aquí i aquí.

El que passa és que avui, després la compareixença de Sergi Sabrià, sabem encara més coses de les que sabíem dilluns. I avui dissabte, hem sabut això dels 50.000 € pagats als que van enganxar els cartells:

Ara que sabem tot això, encara més coses quadren.

Aquest dimecres Sabrià va admetre en roda de premsa que des d’ERC es feien campanyes de “comunicació” camuflades. Campanyes de partit, pagades pel partit, decidides des del partit… però amagant el logotip del partit. Paraules textuals de Sergi Sabrià:

“Hi ha molts tipus de campanyes. N’hi ha que són amb el logotip del partit, les més convencionals, i unes altres campanyes més pròximes a l’activisme”. (…) “Potser les campanyes contemporànies no són tan boniques com ens agradaria. Però la partida la juga tothom.”

Sincerament, em costa saber per on començar. De veritat en Sabrià fa tants anys que està submergit en la seva bombolla de prepotència i diners públics que és incapaç ni tan sols de saber que això que acaba de dir és un escàndol enorme? En Vicent Partal ho resumia així:

“I mireu a quin punt ha arribat la cosa, quina poca consciència deuen tenir de la gravetat de tot plegat, que a Sabrià ni tan sols li devia semblar imprudent de reconèixer en públic una pràctica tan reprovable”.

La qüestió és que si gratem una mica, només una mica, veiem que tot plegat és molt bèstia.

Els catalans no podem acceptar això amb normalitat i acontentar-nos amb una roda de premsa mal girbada, una dimissió entre somiquejos i prepotència i un munt de càrrecs del partit -entre ells el President Aragonès- llençant-li floretes a Sabrià.

Qui s’han cregut que són?

La cosa és molt més greu del que ens volen fer empassar. Per exemple:

els mitjans han destacat que Sabrià va reconèixer a la roda de premsa que entre aquestes “campanyes més pròximes a l’activisme” hi havia enviat mariachis a la seu de Junts a cantar “la cucaracha”, al mateix temps que Pere Aragonès deia que no volia que Junts sortís del Govern.

La veritat és que és un fet cridaner. Però a mi em va cridar més l’atenció una altra de les “campanyes encobertes” que Sabrià va reconèixer. Cito textualment:

“Què vol dir fer activisme? Fer tuits, fer un vídeo d’una intervenció desafortunada d’un rival, inventar-se “La Fàbrica” d’en Rufián”…

I per què em va cridar l’atenció aquesta dada? Vejam.

Sabrià admet que “La fàbrica de Rufián” és una d’aquestes “campanyes sense logo” pagades i finançades per ERC.

I on és el problema? Ho vam denunciar a OCTUVRE en diverses ocasions:

El 19 juliol de 2022 el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya va anunciar que atorgava una subvenció de 501.000€ per, atenció, “la nova 8TV; digital, interactiva i de proximitat”.

Doncs el 22 d’agost de 2022, només 30 dies més tard, 8TV anunciava que “La Fàbrica” s’emetria a 8TV. Així ho explica ElDiario.es:

“El diputado de ERC ha llegado a un acuerdo con la cadena catalana privada para la emisión exclusiva de su espacio de entrevistas que hasta ahora se podía ver en Youtube. A partir de septiembre pasará a estar producido por 8tv, que prepara una “versión extensa” del mismo con “entrevistas de primer nivel”. Así lo anuncia la cadena en sus redes sociales, donde avanza que se emitirá cada domingo a las 22:00 horas, el horario de máxima audiencia”.

És a dir: ara sabem que Sabrià i ERC posen en marxa “La Fàbrica” com a part d’aquestes “campanyes sense logo” d’ERC.

Al mateix temps, el Govern d’ERC atorga una subvenció de mig milió d’euros a 8TV i, al cap de 30 dies, 8TV ofereix “horari de màxima audiència” a la campanya ideada per Sabrià.

Diu Sabrià sense cap mena de vergonya:

“Potser les campanyes contemporànies no són tan boniques com ens agradaria. Però la partida la juga tothom.”

El problema és que Sabrià “juga la partida” amb els diners de tots nosaltres. El problema és que Sabrià i ERC fan campanyes per atacar els rivals, amagant qui hi ha al darrere. I el problema més gran és que, a sobre, no tinguin gens de vergonya en fer-ho públic i que fins i tot el president de la Generalitat faci un tuit aplaudint aquest comportament:

Sergi Sabrià va dir també això a la roda de premsa:

“Ens vam endinsar en nous terrenys en el món digital. I vam implicar tota la casa, tota l’organització, també uns militants que no havien perdut la trempera de ser també activistes per fer arribar aquest missatge republicà a tot arreu. Per tots els mitjans i per tots els canals“.

Quan vaig sentir Sabrià dir això, vaig recordar aquesta foto:

Aquesta imatge va començar a circular per Twitter l’agost de 2022. La difonien amb retuits i ‘likes’ i de manera coordinada desenes de càrrecs interns d’ERC, regidors i, fins i tot, alguns alcaldes republicans com, per exemple, el de Sant Fost, i el de Bellcaire.

El problema és que la imatge era falsa:

Per sort vaig trobar la imatge original i vaig poder desmuntar el muntatge d’ERC. En aquella ocasió vaig escriure una sèrie de reflexions que ara, a la llum del que hem descobert, tenen encara més sentit:

“Em preocupa l’ús d’imatges falses per posar en dubte la independència dels que informem i opinem sobre la política del nostre país. Sobretot quan això ho fan càrrecs del partit que governa el país. (…) Tinc una sensació d’indefensió molt incòmoda. Que càrrecs del partit que governa el país omplin les xarxes de mentides sobre tu no és tranquil·litzador… És gent amb poder, contactes, recursos públics al seu abast, mitjans de comunicació, etc. Saber que estan disposats a mentir públicament per fer-te mal és preocupant”.

Ara ja sabem que tot estava coordinat des de ben amunt de la cúpula d’ERC.

“Per tots els mitjans i per tots els canals”.

Corrupció.

…

Són massa anys fent i desfent en àmbits molt sensibles del país: han manegat mitjans de comunicació públics, subvencions discrecionals, han tingut poder per fer callar i per fer dir el que ells volien.

Sabrem més coses. I les explicarem.

SEGONA QÜESTIÓ

El vel de Maia (i el de la Kaoutar)

Fa uns dies corria per les xarxes un vídeo de TV3 en el qual una noia marroquina explicava la seva experiència com a membre d’una colla castellera. En Gerard Furest, defensor aferrissat i radical de la llengua catalana a qui sempre consultem sobre qüestions lingüístiques, va fer un tuit sobre la notícia i, com passa a Twitter algunes vegades, es va generar un debat agre i sense matisos.

Però hi ha temes complexos que requereixen lectures complexes, que requereixen l’esforç de pensar més enllà de la lògica dels partits de futbol. Per això, avui, compartim amb vosaltres un article d’en Furest titulat “El vel de Maia (i el de la Kaoutar)”. Clic aquí per llegir-lo.

I si l’article us sembla interessant de comentar, ho podeu fer a les xarxes socials, on en Gerard és molt actiu. El trobareu a Instagram fent clic aquí i a Twitter fent clic aquí.