Hola!

Fer octuvre significa passar moltes hores assegut davant una pantalla. És una feina que ens agrada molt i que estem molt contents de poder fer.

Però hi ha una altra part important de la nostra feina que ens sembla fonamental: trobar-nos cara a cara amb tota la gent que, arreu del territori, ajuda a fer possible aquest projecte i recordar que darrere la pantalla, de cada adreça de correu electrònic, de cada missatge de WhatsApp, hi ha persones.

Sembla una obvietat, però vivim en un món on es dediquen molts esforços a amagar obvietats. Hi ha una frase de l’escriptor francès André Gide que tenim sempre present a la redacció d’octuvre:

“Tot està dit, però com que ningú escolta, cal repetir-ho cada matí”.

Doncs això: cada matí es dediquen molts esforços a repetir mentides cuinades específicament perque se les empassin els catalans. I per això, cada matí i cada dia, cal repetir-se.

1) Cal tornar a recordar que aprovar els pressupostos al PSOE no sembla ser una estratègia que esitgui donant resultats polítics per Catalunya. Crec que els lectors i espectadors d’octuvre ja ho saben, però com que aquesta setmana tornen a mentir i a fer passar bou per bèstia grossa, nosaltres tornem a posar dades sobre la taula i recordar aquests tres vídeos antics d’octuvre:

a) Fins quan els Comuns i ERC seguiran donant suport a un partit com el PSOE?

b) FONS EUROPEUS: Que corri abans no es consumi l’estafa dels despatxos madrilenys.

c) Això ho hauria de veure tothom abans no aprovin els pressupostos de l’Estat.

Si ets seguidor d’octuvre és possible que aquests vídeos ja els hagis vist. Però la nostra feina no és només fer els vídeos. La nostra feina és mantenir-los vius, tornar-los a posar sobre la taula cada cop que són necessaris i fer que la mentida no guanyi per cansament ni per incompareixença: si ells insisteixen a mentir, nosaltres insistirem en dir-los el nom del porc.

Per cert, una nota sobre un dels propers quatre vídeos que farem a octuvre: cal fer un vídeo sobre el funcionament de Rodalies? Sí. Perque els trens segueixen funcionant malament i els polítics responsables segueixen mentint. Si, “tot està dit, però com que ningú escolta, cal repetir-ho cada matí”.

Potser els que tenim una edat ja ho hem sentit tot sobre Rodalies. Però cada dia se sumen milers de persones a l’experiència d’agafar un tren de Rodalies. Cal que tots els joves que s’incorporen a la vida adulta patint el desastre endèmic dels trens, sàpiguen qui en són els responsables.

2) Cal tornar a recordar que no hi ha diàleg, ni desjudicialització, ni amnisitia, ni “reencuentro”. I cal tornar a recordar que mentre una part de l’independentisme dona estabilitat a l’Estat aprovant pressupostos i investidures, molts militants independentistes segueixen patint la repressió d’aquest mateix Estat. Aquesta setmana el jutge ha tancat la instrucció del judici per terrorisme contra els membres del CDR, detinguts i empresonats aquell 23 de setembre de 2019, pocs dies abans de saber-se la sentència dels líders del «Procés». Els advocats ens explicaven fa un parell de setmanes:

Manuel García Castellón [el jutge que instrueix la causa] ha lliurat, per fi, a les defenses dels encausats, els folis continguts en les fins fa poc secretes Diligències Prèvies.el jutge espera amb aquest lliurament tancar aquesta fase d’instrucció i enviar els investigats a judici. (…) El problema però és que aquesta documentació que se’ns fa arribar ara la portem reclamant des de fa mesos i fins a 11 vegades el jutge ens l’ha negada, i fins a 11 vegades la Sala d’Apel·lacions ens ha donat la raó que sense aquesta documentació, sense poder examinar com va començar la causa, es deixava en la més absoluta indefensió a les investigades.

Aquesta setmana hem sabut que els pitjors pronòstics s’han fet realitat. Expliquen des d’Alerta Solidària:

“L’esforç del jutge García Castellón per boicotejar el normal desenvolupament de la instrucció, que en una suposada democràcia es pressuposa que és la fase a on cada part ha de poder aportar amb temps i calma les proves i arguments de càrrec o descàrrec, suposa una batalla constant de recursos i apel·lacions en què l’escàndol més gros és l’ocultació deliberada de les investigacions prèvies en què hi ha amagades, ben segur, nombroses irregularitats i il·legalitats en la persecució de l’Estat a l’independentisme català”.

Es van dedicar milers d’hores a les tertúlies i portades dels mitjans del règim a aquest cas amb l’objectiu de criminalitzar tot l’independentisme.

Avui sabem que tot plegat era una farsa. Però hi ha persones que estan patint un veritable infern judicial. En Germinal, un dels perseguits va escriure:

“Avui s’ha donat un pas més cap al judici, on es decidirà el futur. Penseu que ens juguem els pròxims 30 anys de les nostres vides… Nosaltres portem 3 anys en standby sense poder fer plans de futur. Però totes tranquil·les, que la taula de diàleg, ens ajudarà, desjudilització en diuen”

L’Esther, per la seva banda va escriure:

Estómac regirat. Ara mateix sóc un garbuix d’emocions. L’única cosa que tinc clara, és que defensaré amb ungles i dents que manifestar-se o estar organitzada, no serà mai delicte. Gràcies per la feina, advocats! Gràcies pel suport que rebem de totes vosaltres!

Els seus noms són Eduard, Esther, Sonia, Queralt, Germinal, Alexis, Jordi, Rafael, Xavier, Ferran, Xavier, David i Clara.

Ja sabem que l’Estat no atura la repressió. Però encara que ja ho sapiguem, no podem donar-ho pert sabut. No podem acceptar el “reencuentro” i el “diàleg” que es basa en silenciar aquesta barbaritat. Seguirem informant.

3) I com diem al principi, cal recordar sempre que, darrere les pantalles, hi som les persones. Per això ha estat un plaer enorme ser aquests dies a Sitges i a Tiana explicant què fem a OCTUVRE. Actes organitzats des d’abaix, per un munt de gent que, arreu del país, no s’empassa el discurs de la derrota. Som molts més dels que volen que creguem.