|
|
|
|
[Per llegir aquest correu més còmodament al teu navegador, fes clic aqui].
|
|
|
|
Ahir al vespre, durant l’entrega dels Premis Gaudí, el guionista Eduard Sola va dir el següent:
|
|
“La meva família està lluny de ser la família de Casa en Flames. Ens agradaria tenir una casa de la Costa Brava i un barquito per sortir a navegar, però no el tenim. A casa som orgullosament xarnegos. Els meus avis, tots, van venir d’Andalusia.
L’avi Eduardo, i crec que és una dada interessant i representativa, no sabia llegir ni escriure. Va amagar tota la vida que era analfabet. Ell era analfabet i jo em dedico a escriure. Podria entendre aquest Gaudí com una venjança contra tots els que van enganyar el meu avi aprofitant-se de les seves mancances culturals. Una venjança contra tots els que d’una forma o d’una altra han fet sentir inferiors els meus avis, els meus pares i els meus tiets. Una venjança per totes aquestes mirades de superioritat que en tres generacions hem hagut d’empassar els que venim de baix de tot. Podria entendre’l així, però no ho faré.
Deixeu-me entendre aquest Gaudí com una celebració. Si el meu avi era analfabet i jo em dedico a escriure és perquè ha passat alguna cosa i d’aquesta cosa se’n diu progrés. I el progrés és, indubtablement, un èxit col·lectiu. Si sóc aquí davant recollint un Gaudí, no és gràcies només a mi, sinó a l’escola pública, a l’esplai, als casals, a les places on he crescut i a les desenes de persones que m’han acompanyat en això de créixer i viure. Gràcies.
I el que jo em dediqui a escriure és que alguna cosa estem fent bé. I aquest premi ara aquí n’és la prova i estic orgullós de tenir-lo entre les mans.
Enviem a la merda els xenòfobs, els que s’aprofiten dels altres. Seguim, si us plau, acollint els de fora amb els braços oberts i veurem com d’aquí a uns anys escriuran grans històries catalanes”.
|
|
Avui al matí, com era d’esperar, aquestes paraules havien desfermat un debat molt intens a Twitter.
Jo sóc argentí, fill, net, besnet i rebesnet d’immigrants. A la meva família fa quatre generacions que no ens morim al mateix continent on vam néixer. Des de Venècia-Júlia fins La Pampa, des de la Pobra do Caraminyal fins la Patagònia i des de Pruna (Sevilla) fins a Bahía Blanca. Els que em van precedir genèticament no han parat quiets.
A mi m’ha tocat venir a raure a Catalunya. I tinc la sort que els debats de Catalunya m’apassionen. I això que diu Sola sobre els avis “xarnegos” m’interpel·la directament. I m’incomoda.
Ahir al vespre, quan vaig sentir el seu discurs, vaig sentir una sensació desagradable, difícil d’explicar i resumir. Per això, avui al matí, quan m’he aixecat, he tingut una sorpresa molt agradable en veure que hi havia molta gent que havia sentit aquest mateix malestar. I el més important: que havia decidit no callar i dir-hi la seva. I per això he decidit escriure aquest correu que esteu llegint.
Segurament no és la intenció d’Eduard Sola, però el seu discurs és perfectament funcional, assumible i molt útil per l’autonomisme del PSC, per l’etnicisme de Ciutadans i per l’esquerra borbònica espanyolista.
En canvi, les veus que s’oposen al discurs “xarneguista” de Sola ho tindran molt difícil per fer-se sentir.
Espanya té un exèrcit mediàtic-cultural enorme per imposar idees i relats que enforteixen la seva batalla contra Catalunya. El discurs de Sola serà lloat a esquerres i dretes, en la mesura que enforteix el discurs espanyolista contra la catalanitat. I és justament per això que tot l’ecosistema mediàtic agenollat davant l’espanyolisme li donarà al “xarneguisme” de Sola tota la difusió necessària per domesticar els catalans.
Per sort al nostre país, com deia abans, hi ha molta gent que pensa més enllà dels límits imposats pel Règim. Seria terrible que després del discurs de Sola, no es mogués ni una fulla. Per sort se n’han mogut moltes.
Per això, en comptes d’explicar-vos les batalletes de la meva família eternament immigrant, he decidit fer un recull de reflexions i opinions que rebaten el discurs de Sola. Aquestes opinions m’han ajudat a entendre el malestar que vaig sentir ahir al vespre.
És un simple recull d’opinions. Res més. Però és útil recordar que -sempre- un dels principals objectius dels dominadors és impedir que els oprimits es comuniquin entre ells. Per això subvencionen mitjans salvatgement, controlen redaccions de mitjans públics i blasmen espais com Twitter on -de moment- la gent pot contestar.
És un simple recull de veus disperses enmig del soroll. Però aquestes veus hi són, obren debats, posen dits a les nafres i incomoden els poderosos. I entre tots podem fer que se sentin arreu del país. Si et semblen útils, comparteix-les.
Espero que passis una bona tarda de diumenge,
Albano Dante Fachin Pozzi
|
|
|
|
En Joel Díaz va fer el següent tuit sobre el discurs de Sola:
|
|
“És un gran discurs i si canvies “xarnegos” per “de classe baixa” és universal”.
|
|
|
|
“Però curiosament no fa servir “classe baixa” perquè l’objectiu del discurs és un altre. En fi…”
|
|
|
|
“Cert, però amb aquest canvi no seria un discurs útil per al PSC ni l’espanyolisme”
|
|
|
|
“Però llavors no tindria els progres espanyols aplaudint amb les orelles!”
|
|
|
|
“Un discurs que hagués començat amb una generalització despectiva i plena de prejudicis de les dones, o dels marroquins, ja hauria quedat immediatament desqualificat i ningú no l’elogiaria ni amb matisos. Però quan es tracta de la catalanitat, no passa res”.
|
|
Efectivament: el discurs no és unidimensional, però l’Eduard Sola l’emmarca per complet des del principi. I és en aquest marc que s’hi produeixen els tuits que reproduïm a continuació.
|
|
|
|
|
|
“Els meus iaios eren de Carcaixent, la Ribera, País Valencià. No sabien parlar castellà. Ningú no en parlava. Però, a base d’hòsties de capellans i guàrdia civil, els hi van imposar. La meua iaia era costurera, treballava pels castellans del poble, i se’n burlaven per la seua llengua. (…)
Aquest és un discurs espanyolista que faria perfectament l’Illa. “Xarneguisme” és una forma més de denigrar qualsevol identitat que es pretén catalana.
|
|
|
|
“Un dia més comprant els discursos de l’espanyolisme ranci que atia l’etnicisme contra els catalans — la catalanitat només és bona si té la mesura justa d’espanyolitat— i el pijoprogressisme acomodant-s’hi per no haver de fer l’esforç de pensar. El món de la cultura, sats”.
“Ovaris bastant plens amb aquest tema perquè a mi la gent que més m’ha mirat per sobre l’espatlla i m’ha posat directament l’etiqueta de pagesota provinciana per ser catalana i parlar català són la gent que empara aquests discursos”.
“La classe alta que ja no és catalana i els pijoprogres que volen fer discursos d’esquerres obviant el conflicte nacional són la mateixa eina colonitzadora espanyola”.
Ho vaig intentar explicar aquí. I ara ja callo.
[ARTICLE AQUÍ]
|
|
|
|
“Avui als Premis Gaudí es reivindiquen totes les causes justes excepte la de Catalunya. Ens han espiat i se’ns han infiltrat fins al llit. Ningú no ho denuncia?”
|
|
|
|
“Esteu convertint la història d’emigració de les famílies de molts de nosaltres en un instrument de colonització. Sou els ximples útils de l’espanyolisme, i espero que la història us tracti com els catalans sotmesos a l’amo espanyol que sou”.
|
|
|
|
“Això de l’ús antinatural i a destemps del terme “xarnegos” em recorda, salvant les distàncies, a aquells que es resisteixen a la desaparició d’ETA i que l’empren per reforçar els seus discursos. És la voluntat de ressuscitar un conflicte que els funciona”.
|
|
|
|
“El bonisme woke, el falangisme catalanòfob i l’autonomisme R78 es donen la mà per a l’efectiva liquidació de la nació catalana colant-nos impunement un fals multiculturalisme, fets consumats colonials i bilingüisme com a “valors” quan són pura toxina”
|
|
|
|
“Aquest discurs és pur racisme anticatalà de marc mental castellanitzador: perquè obvia que hi havia molts analfabets explotats catalans, perquè obvia que actualment hi ha molts xarnegos amb casa i barquito a la Costa Brava i perquè només valora la catalanitat si és parcialment espanyola”.
La quantitat de txarnegos i de castellans que viuen a cos de rei a Catalunya i el pijoprogressisme cursi del cine català donant per bons els discursos dels neoliberalfalangistes de Ciudadanos. És acollonant, la mescla de cinisme, subnormalitat i espanyolisme del personal.
De part de tots els meus morts mallorquiníssims analfabets i explotats (pagesos i carreters i carboners i cosidores i mestresses de casa i collidores d’oliva): els que deis que només els xarnegos ho han passat malament i acusau la catalanitat de les seves misèries sou escòria.
L’espanyolisme no necessita infiltrar-se a la base de independentisme d’esquerres perquè part de la cúpula ja és espanyolíssima i fa i diu exactament el que vol l’espanyolisme.
Hi ha xarnegos que sempre es volen venjar contra la “burgesia” que els va explotar aquí, però mai contra “l’aristocràcia que els va expulsar d’allà. Diria que hi ha un biaix etnonacional, aquí.
Una segona part del discurs emotiva i encertada a favor de l’educació pública no fa més perdonable una primera part del discurs podrida de clixés etnonacionals castellanitzadors. Fa que hi hagi una part del discurs que està bé i una part que és lamentable, ja està.
I “barquito”, eh. Si algun mariner o pescador mallorquí o català hagués sentit fa 50 anys algú dient “barquito” en lloc de barca o de vaixell hauria sabut perfectament i tot d’una que davant hi tenia un pijo espanyol.
|
|
|
|
Això dels Gaudí és espanyolisme: fer propaganda de la lluita de classes amb els estereotips de “catalans burgesos” a Catalunya és la millor manera de mantenir la sagrada unitat d’Espanya. L’única revolució radical i possible que pot salvar els treballadors d’aquest país és l’alliberament nacional. Fundar un nou poder lluny de les misèries del poder despòtic de Madrid.
Molts dels meus avantpassats van fugir del sud de la península, com tants d’altres, perquè el despotisme històric de Madrid és un forat negre extractivista que només ha generat misèria a la perifèria. Només Catalunya, amb l’alliberament nacional, pot fer escac i mat a Madrid. Som l’única oportunitat i esperança del país. Som l’únic canvi real possible.
|
|
|
|
“S’és immigrant i/o xarnego fins que decideixes deixar de ser-ho. És a dir, que t’incorpores en igualtat de condicions a la nació que t’acull, fent teves la cultura, la llengua i els dimonis familiars, sense renunciar a aportar allò que creus que pot ser útil al país… Ho diu algú amb zero cognoms catalans. Per cert, que Jean Reno, fill d’andalusos, ni es planteja no ser francès…”
|
|
|
|
El principal problema és que gent que suposadament té estudis no té puta idea de la història de Catalunya… del segle XX. Els han enganyat, manipulat,mentit… i aquestos “llestos” s’ho creuen, legitimen, justifiquen… Són éssers fake news i explotadors en nom de “el poble” .
“El dia que aquests analfabets descobreixen que històricament hi ha catalans de classe baixa, popular, treballadora que parlen català, etc. Tants estudis per ser ruchs, nois, per viure de Catalunya”.
“Els “pijos” d’avui (els “pijos” d’ahir ja no es diuen així) són producte de la immigració pagada-subvencionada espanyola. Exerceixen de funcionaris classistes del dia a dia d’aquest país. Ho han tingut tot i ara ens volen ensenyar de què va la vida…”
|
|
|
|
No entenc la reivindicació del terme «xarnego». 3 de cada 4 catalans provenim de diferents onades migratòries. Els meus avis materns van venir d’Andalusia, ma mare ja va néixer aquí. No ens cal una identitat per diferenciar-nos dels «catalans»: ho som tant com la resta.
El meu «abuelo» li van fer deixar l’escola als 7 anys per posar-se a treballar de jornaler. Va treballar a diversos llocs d’Andalusia, però també a fàbriques de París, Barcelona o Valls. La seva història no és de cap conflicte per ser andalús, sinó per ser de classe treballadora.
Ell va ser acomiadat per ser delegat sindical en una fàbrica de Valls, per defensar els seus companys. Els meus avis, amb gent d’arreu, es van organitzar en una associació de veïns i van lluitar perquè al barri on viuen tinguessin papereres i asfalt. Ho van aconseguir.
Un èxit col·lectiu va ser que l’«abuela» entengués que els seus fills havien de parlar català. I la llengua que m’ha transmès ma mare és la catalana. Estic molt orgullós dels meus orígens andalusos. M’estimo Andalusia i la meva família. Però jo soc català i n’estic orgullós.
|
|
|
|
A la fàbrica de paper on treballaven els meus avis vinguts d’Andalusia, la major part eren treballadors del poble de tota la vida. La mateixa classe obrera. Poques coses foten més mandreta que això de reivindicar el xarneguisme eh.
|
|
|
|
És curiós els meus iaios andalusos deien que aquí els havien donat l’oportunitat de comprar un pis i formar una família i que, en canvi, allà només els havien donat que fam, misèria i pallisses de la Guàrdia Civil.
|
|
En Gerard Furest s’explica fent tot un fil de Twitter que està corrent com la pólvora:
|
|
Mireu i escolteu atentament aquest vídeo del guionista Eduard Sola. Pot semblar que el seu discurs sona bonic i benintencionat, però en realitat no fa res més que reproduir tots els discursos ressuats de la catalanofòbia (i ull, no nego que hi hagi classisme a Catalunya com a tot arreu del món. Informació de servei públic).
En primer lloc, parla de “xarnegos”, una reivindicació ètnica dels orígens que va posar en òrbita el partit neofalangista que es deia Ciutadans (allò de “charnego agradecido”) i dividir els ciutadans no segons el seu projecte nacional, sinó pels seus orígens.
En segon lloc, parla com si en aquest país no hi haguessin hagut mai catalans analfabets i pobres (us en recordeu, que la regió més pobra de Catalunya són les Terres de l’Ebre, que casualment és la més catalanoparlant del país?).
Així mateix, assumeix el marc que els catalans sempre hem estat burgesos i explotadors, i s’obvia que als catalanoparlants també se’ns ha mirat i se’ns mira per damunt de l’espatlla per parlar en català al nostre país.
Aquest discurs és, de fet, un insult indirecte a la meva iaia Teresa (que, per cert, era una pagesa més pobra que una rata), a qui li van etzibar a Lleida un “No me ladres, perra catalana” pel simple fet de parlar en català.
Quan per fer una defensa de les classes populars i de la justícia social has de fer un mix ideorreic i tòpic del discurs dels progres espanyolistes (PSOE, Comuns) i els carques filofranquistes (PP i VOX), és que en realitat t’has convertit sense saber-ho en un ximplet útil del sistema de dominació nacional i de classe espanyol.
P.S: Eduard, reietó, que el meu pare va venir amb 15 anys de Ceuta i es va fer una casa d’autoconstrucció a Vilafant. I la meva iaia i tieta es deien Àfrica (sic), i mai he sentit la necessitat de reivindicar-ho, ni ells de fer victimisme etnicista.
P.S.2: Per cert, això d’insinuar que hi ha tants catalans xenòfobs, o que a la Costa Brava i Daurada no hi ha “xarnegos” (quin mot tan horrible!) amb “barquitos” i que parlen castellà, també té molta tela, eh?
P.S.3: Descodifiquem bé tot el que hi ha darrere, i bastant connotat, del discurs bensonant de l’Eduard Sola, perquè fa bastanta pena veure gent que es reivindica unsolpoblista validant-lo acríticament. És el problema de no tenir un pensament i ancoratges propis la qual cosa et fa anar d’una banda a l’altra com una ameba desorientada, arrapant-te al discurs de qui et vol destruir per pura inèpcia.
P.S.4: Vull pensar que la sèrie del Dani de la Orden a TV3 no es dedicarà a promoure el discurs etnicista i generar autoodi. Oi?
P.S.5: Això va d’orígens i no de projectes, i per això no coneixeu cap independentista amb cognoms castellans o castellanoparlant familiar ni cap espanyolista amb cognoms catalans i catalanoparlant familiar. És clar que sí, guapis superprogres.
P.S.6: La identificació amb la catalanitat recula per molts factors difícilment controlables, però també perquè els catalanistes que ho són sincerament no tenen cap discurs travat sobre quasi res més enllà de les seves estètiques i abstraccions.
P.S.7: El resum de tot seria qüestió. No sé si és prou gràfic o encara no:
|
|
 |
|
|
“Tinc vuit cognoms catalans. La meva àvia paterna no sabia escriure ni llegir. Va treballar des de nena i jo no guanyo gaudís, però tinc estudis universitaris. No és venjança poètica, és el mínim progrés que ha viscut aquest país. Però encara no puc viure en català”.
|
|
|
|
“Sembla que l’esquerra transformadora revolucionària del món de la faràndula és de tot menys independentista, l’única cosa avui en dia que és realment revolucionària”.
|
|
|
|
Set Gaudís a la pel·lícula del PSC/Comuns: cultura progre sense sindicalisme conflictiu + absència de conflicte nacional català. Mateix to i missatge que la Gala en general. Molt missatge llogater, però tens la cúpula d’Illa allà rient-te les gracietes.
|
|
|
|
“No sé de què collons parla… les meves àvies també eren analfabetes. Una treballava com una mula al camp i l’altre treballava com una altra mula al mercat de Sant Antoni. I jo ara sóc doctor. I què? No sé a què treu cap la paraula venjança i no sé què de la Costa Brava…”
|
|
|
|
“Els nostres avis eren perseguits i castigats per ser catalans i parlar en català, però, en el país malalt i colonitzat que és Catalunya, el que es posa en valor són els avis castellans que van venir”.
|
|
|
|
Ahir fou un d’aquells dies on persones que han estudiat a llocs que famílies com la meva mai ens hem pogut permetre em diuen privilegiat. A l’estiu marxaran a Menorca un més sencer, a l’hivern a NY i per Setmana Santa a Islàndia. Però el burgès sóc jo per no sé què dels cognoms”.
|
|
|
|
“Això d’odiar tant i tant al burgès català (un fill de puta) i tant i tan poc al senyorito andalús (igual de fill de puta) que els va obligar a marxar de la seva terra és una mica d’odi contra els catalans o només m’ho sembla a mi?”
|
|
|
|
“La meva àvia. De cognoms catalans per totes bandes. Tejedora. Explotada a la fàbrica. Que prou de manipular perquè el vostre discurset quadri”.
|
|
|
|
No tenen cap cacau ètnic. Només cobren d’Espanya i cobren de Catalunya alhora. I ja que no que renunciaran a la SER, el País, RadioPrimaveraSound, Anagrama, escriure i parlar en castellà, almenys estaria bé que no els féssim l’onada des de les nostres estructuretes d’estat.
|
|
|
|
Una part significativa dels que tenen segones residències al Pirineu són xarnegos, suposo que això també és èxit col·lectiu… Jo no sóc espanyol, ni xarnego, però no tinc de segona residència, tampoc he trepitjat mai moqueta de palau Històries de la Catalunya treballadora…
El pare va néixer a cal Serrador. Als 7 anys el van llogar de mosso en una nostrada casa pairal que donaven pa blanc als gossos i amb ell pa negre. I ara vindran tota aquesta colla d’esquenadrets a explicar la història de la Catalunya treballadora. En tinc els collons plens.
|
|
|
|
Evidentment, aquest recull és limitat, imperfecte i incomplet. Per sort hi ha moltíssima més gent de la que surt en aquest recull que no es deixa entabanar. Però he cregut que fer aquest petit recull podria ser útil per aplegar uns quants arguments per defensar-se de l’espanyolisme desfermat que ens envolta.
Crec que també serveix per veure que darrere la volatilitat del que s’escriu a Twitter, el país és ple d’un pensament que perviu malgrat tots els esforços per esborrar-lo.
En fi, espero que la lectura hagi estat útil i, si així ha estat, comparteix-la.
Una abraçada,
Albano
PD: Pots compartir aquest correu enviant aquest enllaç:
https://mailchi.mp/octuvre/xarnegos
|
|
NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials. Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!
|
|
NOTA: OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants. Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.
|
|
|
|
|
|
|
|
