La idea dels feixistes era fer servir aquella immigració per destruir el català, omplint Catalunya d’espanyols que arraconessin els catalans.
En certa manera, la cosa va funcionar: el percentatge de gent que parlava català es va desplomar i encara avui veiem com immigrants andalusos que fa 60 anys que viuen aquí són incapaços de dir un trist “bon dia”.
Però la jugada no els va sortir del tot bé: una part important d’aquesta immigració i els seus fills van abraçar la llengua catalana com a pròpia i avui milions de parlants de català són fills d’aquells immigrants. I molts d’ells són independentistes.
Això els fa molta ràbia als supremacistes espanyols. Ho vam veure al llarg del Procés: cada cop que un Rodríguez, Fernàndez o López es declarava independentista, els espanyols treien tones d’escuma rabiosa per la boca perquè aquests Rodríguez, Fernàndez o López eren la prova que el seu pla no havia sortit del tot bé. Es desesperaven perquè veien com aquests Rodríguez, Fernàndez o López “desertaven” de l’espanyolisme i s’unien a la catalanitat.
La seva emprenyamenta és comprensible: en 2017 l’Estat espanyol va perdre el control de Catalunya gràcies també a què molts fills d’aquells espanyols ara se senten catalans i lluiten contra l’opressió d’Espanya contra Catalunya.
I això fa molta ràbia als del PP i als de VOX. I també a certa esquerra. Per exemple, tots aquests “progres” que parlen de “xarneguisme” en realitat el que fan és apuntalar el pla del franquisme: impedir que els fills dels espanyols se sentin plenament catalans. Perquè quan això passa, Espanya perd el control de Catalunya.
Aquí arribo al centre de la idea que volia compartir en aquest correu i que crec que és fonamental que els catalans estiguem atentíssims:
L’Estat espanyol està intentant fer amb la immigració llatinoamericana a Catalunya el mateix que va intentar fer amb la immigració andalusa: convertir-los en una eina per esborrar el català i la catalanitat.
Els espanyols tenen clar que s’hi juguen molt i estan fent molta feina perquè ens continuen tenint por. L’ensurt del 2017 encara els dura.
La pregunta és: I nosaltres? Farem la nostra feina?
Abans explicava que tinc dret a vot i que vaig ser diputat al Parlament.
Doncs atenció:
Els llatinoamericans som, de lluny, la comunitat migrant més gran de Catalunya. Segons l’IDESCAT hi ha 450.000 immigrants procedents de Llatinoamèrica, gairebé el doble que procedents del Magrib. I atenció: mentre un immigrant marroquí necessita 10 anys de residència legal per obtenir la nacionalitat, un argentí com jo la tindrà en 2 anys.
L’Estat espanyol té aquest cens al cap i tot això que acabo d’explicar ho sap perfectament. I està fent feina. La seva estratègia té dos objectius: