|
|
Hola.
Com ja deus saber, aquest dissabte hi ha dues manifestacions per protestar pel caos a Rodalies:
a) Mani del matí, impulsada per l’ANC. Convocada el 23 de gener.
b) Mani de la tarda, impulsada per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Convocada el 27 de gener.
L’objectiu d’aquest correu no és fer propaganda per cap de les dues manifestacions.
A OCTUVRE creiem que els nostres lectors tenen prou criteri propi per decidir si van a una, a l’altra o a les dues manifestacions.
El que sí que volem és compartir algunes informacions i opinions que poden ser útils.
Comencem.
|
|
|
|
|
La cosa és que la doble convocatòria ha generat un debat intens al si de l’independentisme:
|
|
|
> ERC dona suport exclusivament a la manifestació de la tarda i ignora la de l’ANC.
> Junts, CUP, Òmnium i l’Intersindical diuen d’anar a les dues.
> El Consell de la República reivindica exclusivament la del matí i convoca de la mà de l’ANC
|
|
|
És veritat que, vist des de fora, tot plegat podria semblar l’enèsima baralla interna de les cúpules indepes… però nosaltres creiem que aquí darrere s’hi amaga un debat molt interessant i una informació que, curiosament, ningú publica.
Primer, el debat de fons:
Postura 1: L’ANC i el Consell defensen que és imprescindible plantejar el problema de Rodalies des de l’independentisme. Jordi Domingo, president del Consell ho resumia així:
|
|
|
“La manifestació convocada per l’ANC i el Consell assenyala l’arrel del problema del col·lapse de Rodalies i dels serveis bàsics, que és la dependència d’Espanya”
|
|
|
Postura 2: Òmnium i la Intersindical posen l’accent en la importància que la protesta sigui una “protesta de país”, és a dir, unint-se a sectors no independentistes. Un resum d’aquesta postura el feia a Twitter Jordi Muñoz, director del CEO durant el govern de Pere Aragonès:
|
|
|
“Hi ha qui voldria un independentisme puríssim i entotsolat, i aquests dies torna a assenyalar amb el dit i caçar traïdors. I qui, com Òmnium, mira de cara la complexitat del país i del moment , i aposta per teixir complicitats i tindre la màxima incidència”.
|
|
|
Aquest és un debat molt vell que arrossega l’independentisme des de fa anys: les famoses “lluites compartides”, “eixamplar la base” i tot de qüestions per l’estil.
Un altre cop, que cada un triï el que més li convingui… però a OCTUVRE ens diem OCTUVRE perquè creiem que el referèndum de l’1-O ens va ensenyar una cosa molt i molt i molt important: quan l’independentisme és valent i assumeix el lideratge del país, Espanya perd el control sobre Catalunya. Quan l’independentisme s’esporugueix i rebaixa el to per no molestar, Espanya i les seves estructures, avancen.
Això és una opinió.
Ara anem a mirar algunes informacions.
|
|
|
|
|
La premsa -especialment que més subvencionada pel PSC i ERC- ha plantejat la doble convocatòria com
a) La mani dolenta, “la dels indepes”
b) La mani bona, “la dels usuaris”.
El director de Nació Digital, Ferran Casas escrivia sobre les dues convocatòries:
|
|
|
“Es constata el trencament de files al món independentista entre els que guarden les essències de l’1-O i es resisteixen a girar full del 2017, i els que, també amb una mirada més progressista, assumeixen que s’opera sobre un context diferent i no volen recloure’s”.
|
|
|
És a dir: la mani del matí és dels “entotsolats” indepes que “assenyalen traïdors” i no volen entrar en raó i la de la tarda és “la dels usuaris”, com diu el diari Ara:
|
|
|
“Òmnium i ERC han prioritzat la protesta dels usuaris”
|
|
|
És a dir: els indepes són “una part”, en canvi, “els usuaris” som “tothom”.
A més: qui pot estar en contra “dels usuaris”?
El problema és que aquesta cantarella ja hauria de fer arrufar el nas a qualsevol independentista que tingui quatre micres de memòria. El procés és sempre el mateix:
Si una iniciativa està liderada per independentistes, passa a ser “d’una part del país”.
Si la lidera algú no independentista, automàticament esdevé “de tothom”.
L’independentista és “parcial”, “sectari” i “part”.
En canvi, el no indepe és el punt zero, la transversalitat, allò institucional i “de país”.
De fet, la PTP presenta la seva manifestació com “manifestació de país”:
|
|
|
|
|
Aquesta idea remet directament a l’època en què Arrimadas denunciava que “els indepes” només governaven per “una part” del país.
La idea de fons, sempre és la mateixa:
> Una institució dirigida per indepes: “ha estat capturada”
> La mateixa institució dirigida per algú alineat amb Madrid: “s’ha despolititzat”.
Arrimadas ja no hi és en política, però avui ens governa el PSC sota la idea central del “Govern de tothom”. Un govern “de tothom” investit amb els vots d’ERC i els Comuns, dos partits que ja han deixat clar que la manifestació del matí no va amb ells.
Així doncs, tenim la mani “dels indepes” i la mani “dels usuaris”. Però qui són aquests “usuaris”?
Per poder explicar-ho bé, cal començar fent una cronologia.
El dia 23 de gener l’ANC i el Consell de la República convoquen una manifestació pel 7 de febrer al matí.
El 27 de gener el compte de Twitter de la PTP anuncia que ells també convoquen una manifestació pel mateix dia 7 a la tarda. Aquesta és “la mani dels usuaris”.
I aquí cal ser molt curosos. Per això, permeteu-nos fer un petit parèntesi:
|
|
|
Els catalans sempre ens enorgullim de tenir una “societat civil” forta i activa arreu del territori. associacions, entitats culturals, ateneus, plataformes veïnals, cooperatives, sindicats, AMPAs, colles, moviments socials… Una xarxa d’autoorganització que no depèn directament de l’Estat i que, històricament, ha omplert buits que altres països resolien des de l’administració.
Aquesta societat civil no és un adorn folklòric. Ha estat una eina de supervivència nacional. Quan no hi havia institucions pròpies, hi havia entitats. Quan l’Estat era hostil o absent, hi havia autoorganització. Quan el poder polític callava, la societat civil parlava. I quan el país havia d’avançar, molt sovint ho ha fet de baix a dalt.
|
|
|
La convocatòria del dia 27 està signada per la PTP i vuit entitats més:
Defensem el tren de l’Empordà, Dignitat a les vies, Perquè no ens fotin el tren, Salvem l’R2 Nord, Trens i transports dignes Ebre i Priorat, Usuaris Avant Catalunya. Propera parada: Valls, Plataforma d’usuaris i usuàries del Transport Públic del Baix Llobregat.
Entre aquestes entitats hi ha de tot. Algunes van néixer l’any passat i altres fan feina des de fa més d’una dècada. Algunes apleguen activistes històrics i altres són persones que s’acaben d’unir a l’activisme. Sigui com sigui, però, és innegable que estem davant una representació d’aquesta “societat civil” de la que ens enorgullim tots plegats.
Dit això…
Amb el tema de la DGAIA tot el país va descobrir que sota l’etiqueta de “tercer sector” (un tercer sector del qual també podem estar orgullosos) també s’hi amaguen les misèries més fosques del nostre país. “Tercer sector” és el grup de pares que s’uneix per defensar els seus fills amb dificultats, però “tercer sector” és Resilis i la resta d’organitzacions que treballen per la DGAIA emparades per l’opacitat institucional.
Llavors, tot i que és molt delicat i molt arriscat dir-ho, a OCTUVRE estem obligats a dir que la “societat civil” darrere, per exemple, de “Trens Dignes Ebre” no és la mateixa “societat civil” que la PTP, principal impulsora de “la mani dels usuaris”.
Aquests dies s’ha especulat molt sobre per què hi ha dues manifestacions i l’ANC es queixa que la PTP va “contraprogramar”. Efectivament, és la PTP qui convoca quatre dies més tard pel mateix dia. I per què ho fa? La resposta la trobem al diari Ara del dia 30:
|
|
|
“No hi ha hagut entesa i finalment hi haurà dues manifestacions pel caos de Rodalies. L’ANC acusa la Xarxa de Plataformes d’Usuaris de Tren de Catalunya de contraprogramar-los amb una marxa alternativa, però la coordinadora treu ferro al fet de cridar a la mobilització el mateix dia i creu que ha de ser ella qui lideri la mobilització i no l’independentisme”.
|
|
|
És a dir: es convoca la manifestació amb la voluntat expressa d’evitar que l’independentisme lideri la mobilització. Quina mena de “societat civil” és aquesta?
Intentant respondre aquesta pregunta, a OCTUVRE hem mirat la trajectòria i les connexions de la PTP. A continuació una repassada a alguns dels impulsors i membres de la PTP:
La vicepresidenta de la PTP és Mercedes Vidal, membre de Comunistes de Catalunya, antiga mà dreta del diputat Joan Josep Nuet i exregidora de l’Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau. Anteriorment, Mercedes Vidal havia estat vicepresidenta de la FAVB, quan el president era Lluís Rabell.
Jordi Porta Pruna, membre (remunerat) del Consell d’Administració de Transports Metropolitans de Barcelona. Pruna ha estat regidor d’ERC a l’ajuntament de Sant Just Desvern. Professionalment, ha format part de la consultora AIM Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat. Entre els clients d’AIM hi ha Moventis, Sagalés, Aparcaments SABA, el Departament de Territori, les diputacions de Barcelona i Girona, l’Ajuntament de Barcelona, TMB o l’empresa d’autobusos Soler i Sauret.
Dolors Clavell Nadal, exdiputada d’ICV entre els anys 2003 i 2010. Actualment, Dolors Clavell dirigeix l’empresa consultora ClavellCanals Consulting. Entre els seus clients destaquen la Generalitat de Catalunya (Departament d’Acció Climàtica i Subdirecció d’Avaluació Ambiental) i els ajuntaments de Barcelona, Mollet del Vallès, Castelldefels, Rubí, Salou i Terrassa. Clavell també és “sòcia protectora” de la Fundación Renovables. un lobby molt potent on trobem Siemens, Ecoembes o l’associació AEDIVE, integrada per Acciona, Alsa, BBVA, Deloitte, Correos, El Corte Inglés, Engie o Iberdrola. El Consejo Asesor la de la fundació està presidit per Javier García Breva, exdiputat del PSOE per Guadalajara. A la fundació hi trobem també Joan Herrera, antic company de partit de Dolors Clavell i a Manel Ferri Tomàs, membre fundador de la PTP.
Manel Ferri Tomàs és tècnic de mobilitat a l’Oficina Tècnica del Canvi Climàtic de la Diputació de Barcelona. Ferri ha estat també responsable sindical de Mobilitat de la Secretaria de Medi Ambient de la Confederació Sindical de CCOO. Ferri també ha estat vicepresident de la Fundació Mobilitat Sostenible (FMS), una organització que ha rebut finançament de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Institut Català d’Energia, el Ministeri de Foment i La Caixa. I atenció: aquesta fundació es va crear al 2003 com un projecte conjunt entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona… i la PTP, que també va finançar la creació de la FMS. En aquesta fundació trobem també a Mercedes Vidal, de qui hem parlat abans. Actualment, la fundació està presidida per Pau Noy Serrano que és un dels fundadors de la PTP. Aquí podem veure una foto dels orígens de la fundació, amb Felip Puig (CiU) i Imma Mayol (ICV):
|
|
|
|
|
Pau Noy Serrano. A més de fundador de la PTP, Noy ha estat adjunt al conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i ha assessorat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’ajutament de Sabadell i la pròpia Generalitat de Catalunya. A més, igual que Manel Ferri i Mercedes Vidal, Noy ha estat membre de la Fundació Mobilitat Sostenible, on també trobem la Silvia Casorrán, que també forma part de la PTP.
Silvia Casorrán, ha estat consellera de districte d’Ada Colau a l’ajuntament de Barcelona, propera a Janet Sanz, ha creat l’Oficina Metropolitana de la Bici des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i ha estat adjunta a l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona.
Daniel Pi i Noya, membre de la PTP ha estat regidor i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Reus i diputat d’ICV al Parlament (2006-2010).
|
|
|
|
|
Res de tot això que acabem d’explicar és dolent per se. Catalunya és un país petit i és molt normal trobar gent a llocs molt diversos. Al final, la gent inquieta s’acaba trobant. Ara bé: presentar la PTP com una simple “plataforma d’usuaris” és desinformar.
Estem parlant d’una organització estretament connectada a partits polítics concrets, lligada a sindicats espanyols molt poderosos, integrada per gent que ha ocupat llocs d’alta responsabilitat política i tècnica a parlaments, ajuntaments, diputacions, fundacions, a l’AMB, o a TMB. Estem parlant d’una organització que rep subvencions i fons Next Generation…
Això són “els usuaris” de Rodalies?
Això és “de país”?
Insistim: és totalment legítim que un lobby com la PTP, amb profundes connexions amb partits, exdiputats, exregidors, fundacions empresarials i amb abundant finançament públic convoqui una manifestació. Ara bé: presentar-los com a “usuaris de Rodalies” ometent activament tota aquesta informació és, com a mínim, preocupant.
Mentre descobríem tot això que acabem d’explicar ens preguntàvem:
Quantes organitzacions de les quals s’han adherit a la manifestació de la tarda coneixen les connexions polítiques i econòmiques de la PTP?
Les organitzacions independentistes han valorat si aquestes connexions estaven alineades estratègicament amb l’objectiu de denunciar les polítiques de l’Estat espanyol?
Els partits independentistes han tingut en compte tot el que acabem d’explicar abans de prendre posició?
Si l’independentisme renuncia a liderar fins i tot una crisi estructural com Rodalies, quan liderarà res?
A OCTUVRE creiem que són preguntes políticament pertinents. Altrament, tot plegat és postureig, una foto maca darrere una pancarta i 30 segons al TN Vespre amb cara d’enfadats.
I qui dia passa, anys empeny.
És evident que el moviment independentista ha de treballar per establir complicitats. Però una cosa és establir complicitats i una altra és fer “lluites compartides” amb organitzacions que tenen com a objectiu declarat impedir que l’independentisme pugui liderar el país.
Sabem que tot això que acabem d’explicar és polèmic i incòmode.
Però justament per això ho expliquem.
Moltes gràcies per llegir-nos i que vagi bé la manifestació. La del matí, la de la tarda o la del vespre. Allò important és tenir clar que el problema de Rodalies es diu Espanya.
Una abraçada,
Marta i Albano.
|
|
|
Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.
OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.
Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.
|
|
|
|
|
NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials. Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
