Els Comuns són responsables directes que Catalunya tingui una manca de finançament per cobrir els seus serveis públics. Sempre han prioritzat la unitat d’Espanya i sempre han evadit confrontar el nacionalisme espanyol centralista, reproduint-lo.
El creixement demogràfic al ritme actual no és ni inevitable, ni desitjable, ni necessari, ni neutre políticament. Serveix a uns pocs i perjudica a la majoria. Per algun motiu estrany s’ha establert com a moda que la demografia no forma part de la política.
Es problematitzaria igual el creixement demogràfic si fos amb nadius i no amb immigrants? Seria un escenari amb elements similars i elements diferents. Aplicar una política de fill únic és molt més autoritari que construir un model productiu no basat en creixement extensiu.
El senyor David Cid no té ni idea de fenòmens migratoris, la realitat de la migració a Catalunya i les seves causes. No fa falta estudiar la realitat perquè operem en base a eslògans reproduïts acríticament com lloros.
Algun dia hauríem de revisar l’herència d’Arcadi Oliveres, figura tan inspiradora per l’esquerra catalana com culpable d’hegemonitzar l’infantilisme impolític i l’aversió a les contradiccions.
Mentre ens omplim la boca de salvar la humanitat, el nostre país, que és la parcel·la on podem influir més i de la qual som responsables, cada cop és un lloc més inhabitable. Aquesta esquerra acadèmica, idealista, ciutadana del món, de classe alta, n’és directament responsable.
Per acabar, no podia faltar l’apel·lació a Candel, l’unsolpoblisme i el replegament ètnic. Diem molt dels processistes, però el cert és que el problema de pensar la política des de mentides còmodes, mites acrítics i falsedats és transversal a tot l’espectre polític català.
NOTA FINAL: quan Cid esmenta que la gent marxa empesa per la manca d’esperança de vida, cita tres països en guerra: Sudan, Palestina i Congo. Si mirem la població estrangera a Catalunya per nacionalitat, tenim 93 sudanesos, 252 palestins i 319 congolesos, respecte de 1.444.192 estrangers.”
