|

Albano: “Fem feina. Llatinoamericans per Catalunya”

͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌     ͏ ‌    ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­

 

Enllaç per enviar per WhatsApp:

Hola!

Ja sé que és estiu i que aquestes polèmiques són pesadíssimes, però com a llatinoamericà necessito (NECESSITO) compartir algunes coses que he pensat arran del tema de les noies llatinoamericanes (“Las latinas son…”) que es queixaven d’haver d’aprendre català.

 

Volguessin o no, aquestes noies van reproduir fil per randa el discurs lingüístic de Ciudadanos i VOX. Per sort, davant aquest atac a la llengua catalana, moltíssima gent va reaccionar i va aixecar la veu per dir que ja n’hi ha prou.

 

Aquesta reacció està molt bé, però em preocupa una cosa: que ens quedem a la superfície, que ens centrem en aquestes cinc noies i que no fem l’esforç de veure el moviment de fons que crec que hi ha al darrere.

 

Fa més de 300 anys que l’Estat espanyol ha declarat la guerra a la llengua catalana. La bona notícia és que després de tres segles, encara som aquí: parlant, escrivint i llegint en català. La mala notícia és que la guerra no ha acabat i si no analitzem bé el camp de batalla, podem perdre-la.

 

El que escric a continuació és un intent d’entendre els moviments de fons que està fent l’Estat. També és un intent d’imaginar com podem fer-hi front.

 

A veure com ho veus.

Sóc argentí i vaig arribar a Catalunya l’any 92.

 

Fa anys que tinc dret a vot a totes les eleccions i, fins i tot, l’any 2015 vaig recollir la meva acta de diputat al Parlament de Catalunya. En 2017 vaig votar SÍ al referèndum d’independència.

 

I què té a veure això amb la polèmica de les noies llatinoamericanes?

Començo a respondre amb una afirmació:

 

L’Estat espanyol sempre ha utilitzat els moviments migratoris per destruir i esborrar la llengua catalana i la catalanitat.

 

Sona dur, oi?

 

Doncs és el que hi ha. L’historiador i militant comunista i antifranquista Josep Benet explicava com el franquisme va fer servir la immigració andalusa, extremenya i castellana per consumar el genocidi cultural contra Catalunya:

 

“A partir dels anys cinquanta, un nou factor havia de facilitar l’intent de genocidi cultural: l’arribada de dotzenes de milers d’immigrants castellanoparlants a Catalunya. Aquests immigrants s’establien en una Catalunya l’idioma propi de la qual, el català, per disposició del govern espanyol, era del tot absent de la vida pública, civil i religiosa i, per tant, de tots els mitjans de comunicació, i a més n’era prohibit l’ensenyament a totes les escoles de Catalunya. L’Estat espanyol, per tant, negava a aquells immigrants tot mitjà perquè ells i els seus fills poguessin arribar a conèixer i utilitzar l’idioma propi del país on s’establien”.

La idea dels feixistes era fer servir aquella immigració per destruir el català, omplint Catalunya d’espanyols que arraconessin els catalans.

 

En certa manera, la cosa va funcionar: el percentatge de gent que parlava català es va desplomar i encara avui veiem com immigrants andalusos que fa 60 anys que viuen aquí són incapaços de dir un trist “bon dia”.

 

Però la jugada no els va sortir del tot bé: una part important d’aquesta immigració i els seus fills van abraçar la llengua catalana com a pròpia i avui milions de parlants de català són fills d’aquells immigrants. I molts d’ells són independentistes.

 

Això els fa molta ràbia als supremacistes espanyols. Ho vam veure al llarg del Procés: cada cop que un Rodríguez, Fernàndez o López es declarava independentista, els espanyols treien tones d’escuma rabiosa per la boca perquè aquests Rodríguez, Fernàndez o López eren la prova que el seu pla no havia sortit del tot bé. Es desesperaven perquè veien com aquests Rodríguez, Fernàndez o López “desertaven” de l’espanyolisme i s’unien a la catalanitat.

 

La seva emprenyamenta és comprensible: en 2017 l’Estat espanyol va perdre el control de Catalunya gràcies també a què molts fills d’aquells espanyols ara se senten catalans i lluiten contra l’opressió d’Espanya contra Catalunya.

 

I això fa molta ràbia als del PP i als de VOX. I també a certa esquerra. Per exemple, tots aquests “progres” que parlen de “xarneguisme” en realitat el que fan és apuntalar el pla del franquisme: impedir que els fills dels espanyols se sentin plenament catalans. Perquè quan això passa, Espanya perd el control de Catalunya.

 

Aquí arribo al centre de la idea que volia compartir en aquest correu i que crec que és fonamental que els catalans estiguem atentíssims:

 

L’Estat espanyol està intentant fer amb la immigració llatinoamericana a Catalunya el mateix que va intentar fer amb la immigració andalusa: convertir-los en una eina per esborrar el català i la catalanitat.

 

Els espanyols tenen clar que s’hi juguen molt i estan fent molta feina perquè ens continuen tenint por. L’ensurt del 2017 encara els dura.

 

La pregunta és: I nosaltres? Farem la nostra feina?

 

Abans explicava que tinc dret a vot i que vaig ser diputat al Parlament.

 

Doncs atenció:

 

Els llatinoamericans som, de lluny, la comunitat migrant més gran de Catalunya. Segons l’IDESCAT hi ha 450.000 immigrants procedents de Llatinoamèrica, gairebé el doble que procedents del Magrib. I atenció: mentre un immigrant marroquí necessita 10 anys de residència legal per obtenir la nacionalitat, un argentí com jo la tindrà en 2 anys.

 

L’Estat espanyol té aquest cens al cap i tot això que acabo d’explicar ho sap perfectament. I està fent feina. La seva estratègia té dos objectius:

El primer és molt evident i fàcil de veure: convèncer els llatinoamericans que viuen a Catalunya que els catalans i la seva llengua són els seus enemics. Només cal veure com l’espanyolisme més ranci ha sortit en massa a aplaudir amb les orelles a les “latinas”.

 

El segon objectiu de l’Estat no és tan evident, però és igual de potent: convèncer els catalans que els llatinoamericans són els seus enemics i els enemics de la seva llengua.

D’aquesta manera l’Estat s’assegura:

 

a) que els llatinoamericans i els catalans no s’uneixin mai en contra de la dominació espanyola

 

b) que els llatinoamericans siguin el seu “exèrcit” a Catalunya. Igual que ho van intentar durant el franquisme a la immigració espanyola.

 

La pregunta inevitable és: aquesta vegada Espanya ho aconseguirà?

 

Fa 60 anys els catalans van aconseguir que un munt de Rodríguez, Fernàndez i López assumissin el català i la catalanitat com una cosa pròpia. Ara serem capaços, un altre cop, de fer que un bon grapat de Braians, Jeffersons, Vaninas i Carinas facin seva la llengua catalana i s’uneixin a la lluita contra l’opressió de l’Estat contra Catalunya?

 

No ens enganyem: en alguns aspectes el context d’avui és molt més difícil que el de fa 60 anys. Però crec, sincerament, que tenim possibilitats.

Com a totes les batalles que valen la pena, la victòria no està assegurada.

 

Ara bé: cal assumir que no podem esperar res de les “nostres institucions” i cal assumir que la batallà l’haurem de fer carrer a carrer, espai a espai, gairebé com si fóssim una guerrilla, enfront un poderós exèrcit ocupant.

 

La bona notícia és que coneixem el territori, tenim cada racó del país apamat, teixit d’associacions i gent amb ganes de fer feina. Tenim gent que controla llocs clau del país, de l’economia i de la cultura. No fem cas dels que ens diuen que està tot perdut. Potser no ho saben, però dient això, treballen per l’enemic.

 

És tan important tenir clar que podem perdre com tenir clar que podem guanyar. Espanya està jugant les seves cartes. Nosaltres hem de jugar les nostres.

Als Estats Units la lluita pel “voto latino” fa temps que forma part de la lluita política. Al 2024 Trump va aconseguir un suport històric del col·lectiu latino.

I no va caure del cel: va fer una campanya específica adreçada a ells. “Latinos for Trump”.

 

El candidat demòcrata a l’alcaldia de Nova York també fa una campanya específica dirigida als latinos de la ciutat i a Madrid ja s’han vist “Latinos por Abascal”. A Barcelona sembla que l’Estat -des del PSC fins a VOX- ja treballen en una espècie de “Latinos contra Catalunya”.

 

Igual que va passar fa 60 anys amb la immigració espanyola, és molt probable que una part de la immigració llatinoamericana treballi, braç a braç amb Espanya per destruir la llengua catalana. Amb aquests, fermesa, denúncia i el màxim rebuig social, econòmic i polític. Ja n’hi ha prou.

 

Però aquesta fermesa ha de servir també per explorar la possibilitat de trobar una comunitat llatinoamericana que s’uneixi a la lluita per la llengua catalana i la catalanitat. L’Estat està fent tot el possible per convertir-los en espanyols. Nosaltres hem d’intentar que siguin, a més de latinos, catalans.

 

Al llarg de les últimes hores, han sortit molts llatinoamericans fent públic el seu compromís amb la llengua catalana, deixant clar que no li faran la feina bruta a l’Estat espanyol. (Aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí…).

 

Un amic català em passa un missatge que li envia el seu amic José:

“Jo sóc equatorià i mai m’empassaré aquest discurs supremacista”

Un veí xilè, en Roberto, escriu:

“Estic preparant un article per a entrar al debat generat per l’obra Esas Latinas. Ho publicaré en castellà i català (…) Penso que aquesta és una batalla cultural molt important i jo voldria posar ordre en la comunitat llatinoamericana a la qual pertanyo. Aniré a totes, i amb tota la munició perquè s’adonin del greu error que estan cometent”

I mentre escric això llegeixo al web del Casal Argentí de Barcelona que ja hi ha dates pels cursos de català 2025/2026.

 

La batalla és oberta. Que cada un faci tot el que estigui a les seves mans. A OCTUVRE ens posem mans a l’obra i jo, personalment, com a membre de la comunitat llatinoamericana, assumeixo aquesta causa com a pròpia.

 

Crec que és un deure fer-ho. I també un plaer: si amb els Rodríguez, els Fernàndez i els López els espanyols treien escuma per la boca, veureu com es posen quan llegeixin aquest correu meu reivindicant-me com un “llatinoamericà per Catalunya”.

 

Doncs això:

 

“Llatinoamericans per Catalunya”.

 

A fer feina. 


 

Una abraçada,

 

Albano

PD1: Per cert, abans parlava de com Josep Benet explicava com el franquisme va voler fer servir la immigració espanyola contra el català. Doncs bé: justament aquesta setmana vam saber que el Centre d’Història Contemporània de Catalunya està en perill. L’impulsor d’aquest centre va ser Josep Benet. El PSC treballant per esborrar la memòria. Res no és casual. A OCTUVRE hem fet dos treballs sobre Benet: aquest vídeo i aquest fil de Twitter.

 

PD2: El vídeo de la setmana passada sobre la DGAIA ha superat les 100.000 visualitzacions a les diferents xarxes. Si no l’has vist: OCTUVRE: “Convidem Jordi Pascual a posar-nos una denúncia per difamació. L’estem esperant”.

Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.

OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.

Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.

 

 

NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials.  Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!