Si vols enviar aquest correu als teus contactes de WhatsApp, aquest és l’enllaç:

https://mailchi.mp/octuvre/23j

Hola!

 

Avui és “dia de reflexió” i demà hi ha eleccions espanyoles. A OCTUVRE volem compartir amb la nostra comunitat algunes reflexions.

 

La primera reflexió:

 

el correu de la setmana passada -on denunciàvem una acció del Departament d’Interior contra l’independentisme- ha estat un dels més llegits de la història d’OCTUVRE. Si encara no l’heu llegit, aquí el teniu:

La qüestió és que a més de publicar la investigació, vam obrir canals oficials per obligar el Govern de la Generalitat a donar respostes:

I què té a veure això amb les eleccions de demà?

 

La segona reflexió:

 

Demà hi ha 5.703.737 persones cridades a votar. Els partits i tot el seu aparell mediàtic fa 15 dies que criden frenèticament a votar. Al mateix temps hi ha organitzacions i campanyes a les xarxes cridant els catalans a abstenir-se massivament a les eleccions espanyoles. A OCTUVRE, ja ho vam dir al nostre correu anterior:

“Creiem que la nostra audiència ja té criteri suficient per saber què vol fer el 23J”.

Per tant, demà, que cadascú faci el que cregui millor per al país. Però creiem que, fem el que fem, és molt important:

 

1) No oblidar que Catalunya és una nació subjecta a Espanya per la força.

 

2) No oblidar que aquesta força brutal es va fer servir, justament, per haver volgut votar (i portar a terme els resultats).

 

3) No oblidar que l’octubre de 2017 vam votar per construir espais de futur i fugir de l’eterna amenaça de tornar enrere, del “soroll de sabres” i del “llop” que diuen que ve, però que no acaba mai de marxar.

 

4) No oblidar que som molt més que votants. Demà criden a votar 5.703.737 votants catalans. Però molts de nosaltres, per sobre de la nostra condició de “votants catalans” som “activistes catalans”.

 

La tercera reflexió:

 

ser “activistes catalans” significa tenir absolutament clar que el nostre poder és molt més gran que el vot que ens permeten emetre demà.

 

Ens volen convèncer de què el nostre principal paper a unes eleccions és aixecar-se un matí de diumenge -el diumenge que ells diguin, el diumenge que ells permetin- anar a dipositar una butlleta a l’urna -l’urna que ells permetin- i triar uns representants -els que ells permetin- i esperar el resultat. I acatar.

 

Com a activistes podem decidir participar-hi o no. Però mai podem oblidar que la nostra força es construeix cada dia i és molt més gran que el vot que ens permeten.

 

Demà 5.703.737 de “votants catalans” tenen dret a vot. Però els activistes treballem cada dia de l’any per transformar la realitat, per impactar als resultats, per organitzar-nos dins del joc marcat i, sobretot, per trencar les regles de joc imposades per l’Estat.

 

Com vam fer l’1-O del qual, per cert, se n’ha parlat ben poc en aquesta campanya.

 

Ser activista és tenir absolutament clar que, passi el que passi a les urnes espanyoles del 23J, la nostra feina continua el 24J.

 

El dijous passat en Josep Costa a “La Tertúlia Proscrita” posava en relació temporal dos fets importants:

> A les eleccions generals del 9 de març de 2008 el PSOE va arrasar a Catalunya.

 

> El 13 de setembre de 2009 es feia la consulta d’Arenys de Munt i esclatava el moviment independentista.

Si els “activistes catalans” del 2008 haguessin acceptat el resultat de les urnes espanyoles com un fet immutable que tancava les portes, no hi hagués hagut 1-O.

 

Doncs avui, el mateix: passi el que passi a les urnes espanyoles del 23J, ens toca treballar des del mateix 24J.

 

I com ho fem?

 

Quarta -i última- reflexió:

 

la primera cosa que ens cal com a activistes és no creure’ns els contes dels adversaris. Ni dels enemics. La campanya electoral que acabem de viure ha estat un concentrat de totes les mentides, silencis i manipulacions que intenta enterrar la Catalunya sobirana que es va manifestar l’1-O.

 

OCTUVRE existeix, precisament, per posar un gra de sorra per lluitar contra els que volen escampar l’amnèsia col·lectiva.

 

Hem fet una mirada retrospectiva a alguns dels vídeos que hem publicat i creiem que són un bon material per a la jornada de reflexió. Però, sobretot, són un bon material per continuar fent activisme des del dilluns 24J.

 

Recopilació:

 

Un dels grans mantres de la campanya ha estat la idea de “govern progressista” espanyol com a principal oponent a l’arribada de l’extrema dreta.

De fet, el gran missatge d’aquesta campanya ha estat “aturar l’extrema dreta”. Curiosament, ens conviden a aturar l’extrema dreta aquells “progressistes” que l’han ajudat a créixer desbocada.

 

Aquest tema el van tractar, principalment, a dos vídeos:

És possible afirmar que hi ha un interès per part de certa esquerra a apuntalar l’extrema dreta? Sí. I no és una opinió. En aquests dos vídeos hi ha proves.

La base de la democràcia espanyolista borbònica és la suposada competició entre el PP i el PSOE. Ho tenim gravat a foc a la nostra consciència política.

 

El 15M va intentar trencar aquesta ficció amb un eslògan contundent: “PP i PSOE, la mateixa merda són”.

 

Avui, uns quants anys més tard l’esquerra espanyolista de Podemos i Sumar s’afanyen a reconstruir l’engany i ens presenten Collboni o Sánchez com a “progressistes”.

 

A OCTUVRE hem fet uns quants vídeos per intentar ajudar a trencar aquest engany tan arrelat que ha estat molt present a la campanya electoral.

De fet, un dels nostres vídeos més vistos es titula:

Aquest vídeo comença amb unes paraules de Carles Puigdemont a una entrevista que va concedir a Jordi Évole:

 

“Me gustaría que se publicaran los nombres de los que conforman ese tribunal”.

 

Nosaltres van publicar els noms. Però no només: vam explicar com PP i PSOE s’han beneficiat d’aquesta claveguera, niu de franquistes. Noms clau: Josep Piqué i Felipe González.

Això que Podemos anomenava “El Règim del 78” (i que ara SUMAR aplaudeix amb les orelles) neix amb allò dels “Pactes de la Moncloa”.

 

La diferència entre Aznar i Pedro Sánchez? Cap. No és una opinió. Al vídeo ho diuen ells mateixos en aquest vídeo:

PD: I el director de La Vanguardia i Enric Juliana fent de “palmeros”.

En aquesta campanya electoral hem vist resorgir José Luís Rodríguez Zapatero: simpàtic, didàctic, proper, campechano…

 

Quina diferència amb l’Aznar de la guerra d’Iraq, oi?

 

Doncs va ser un ministre de Zapatero el que va protagonitzar un dels escàndols més greus de la participació d’Espanya a la guerra d’Iraq: Miguel Angel Moratinos. Ho vam explicar en aquest vídeo:

Parlem dels problemes de la gent?

 

El sistema fiscal espanyol (i espanyolista) defineix els nostres hospitals, els nostres serveis públics, les nostres pensions i el nostre benestar.

 

Doncs bé: més enllà de les ximpleries que s’han dit durant aquests 15 dies de debat cal tenir clar que el sistema al complet és fruit d’un gran pacte PP-PSOE. Vam fer una lectura en clau catalana en aquest vídeo:

I parlant de diners, fiscalitat i serveis públics: segur que heu sentit milers de vegades l’esquerra espanyolista defensant que la Generalitat destinés el 7% de PIB a la sanitat, oi?

 

Qui pot estar en desacord amb finançar millor la sanitat pública, un dels tresors més valuosos que tenim? Doncs un altre cop, el “progressisme” ens té una trampa preparada. Vols defensar la sanitat pública? Mira aquest vídeo:

No sabem què passarà el 23J. Però passi el que passi, el 24J els activistes haurem de continuar picant pedra. I una manera de picar pedra és denunciant els enganys, destapant els silencis i assenyalant la manipulació.

 

I fer-ho seguint l’exemple d’aquells activistes que tantes vegades a la història van treballar sense tenir clar què els deparava la història.

 

Pensem en aquells activistes d’Arenys de Munt que, davant una victòria electoral de l’espanyolisme, es van posar mans a l’obra i ens van portar -sense imaginar-s’ho- directament a l’1-O.

 

Ara ens toca a nosaltres.

 

Que acabeu de passar una bona jornada de reflexió i, a partir de dilluns, més vídeos, més feina i més OCTUVRE!!!

 

Una abraçada,

gràcies per la confiança en aquest projecte,

 

l’equip d’OCTUVRE.