Joan Ignasi Elena i Sonia Andolz:

heu d’explicar d’on heu tret les dades personals d’en @JosepRC1.

Hola!

 

A OCTUVRE no dediquem temps a la campanya electoral espanyola. Creiem que la nostra audiència ja té criteri suficient per saber què vol fer el 23J.

 

A OCTUVRE preferim dedicar temps a destapar coses que passen desapercebudes. Coses que poden semblar petites, però que són molt importants.

 

Segons la Universitat de Texas Permian Basin, la velocitat de lectura d’un adult és d’unes 275 paraules per minut. Segons això, només necessitaràs 10 minuts per llegir la història que t’explicarem a continuació.

 

I crec que seran 10 minuts ben invertits. Perquè mentre ens entretenen amb campanyes buides, al nostre país hi ha detalls que hauria de conèixer tothom. Perquè el diable està als detalls.

Segur que aquesta història et sona:

 

a) En Josep Costa va anar a la manifestació contra la cimera Sánchez-Macron que es va fer a Montjuïc el 19 de gener d’enguany.

 

b) Durant la manifestació un Mosso d’Esquadra li va donar un cop de porra a Costa a les mans, provocant-li ferides i seqüeles que encara arrossega.

 

c) Resulta que una persona que hi havia al seu costat va enregistrar amb el seu mòbil al Mosso agressor i va penjar les imatges a Twitter.

 

d) Josep Costa denuncia al Mosso i posa les imatges captades pel tuitaire.

 

e) La Generalitat, en comptes d’investigar al Mosso, aplica la “Ley Mordassa” al tuitaire i el multa amb 600 euros.

 

Aquesta història va causar molta indignació i va ser bastant coneguda gràcies, sobretot, a l’exhaustiu seguiment que en va fer el periodista Quico Sallés, d’El Món. Fins aquí tot ben conegut.

 

Fa uns dies, però, vaig participar un acte a Palamós amb en Josep Costa. Al torn de preguntes del públic va sortir el tema de la repressió i en Costa va explicar alguns detalls d’aquest cas que em van cridar molt i molt l’atenció.

 

Llavors a OCTUVRE vam decidir “reobrir el cas” i repassar tota la documentació judicial disponible. Després d’unes quantes hores de feina revisant i comparant dates, vam descobrir que calia fer una pregunta:

 

Joan Ignasi Elena i Sonia Andolz: d’on heu tret les dades personals d’en @JosepRC1.

 

Comencem.

Introducció: DOE114 i @josepRC1

 

Són les 10 del matí del 19 de gener de 2023. Josep Costa està a Montjuïc manifestant-se contra la cimera francoespanyola. Davant seu, un Mosso d’Esquadra de la BRIMO. Només els separa una tanca metàl·lica. Ningú no mou ni empeny la tanca. Hi ha una relativa tranquil·litat.

 

De cop, però, el Mosso d’Esquadra s’apropa on és en Costa i, sense cap motiu, li etziba un cop amb la porra metàl·lica extensible a les dues mans.

 

Després de l’incident Costa se’n va al CAP de Santa Coloma de Gramenet, on es confirmen les lesions:

“Inflamació i hematoma al segon dit d’ambdues mans i lesió contusa amb sagnant al segon dit de la mà esquerra”.

Antiinflamatoris durant cinc dies, baixa laboral de tres dies i dolor encara persistent a les dues mans.

Els centres sanitaris tenen l’obligació d’informar les autoritats judicials quan atenen un pacient que presenta ferides que poden haver estat fruit d’una agressió.

 

Per això el CAP de Santa Coloma envia l’informe mèdic de lesions al Jutjat de Guàrdia número 29 de Barcelona.

 

L’informe del CAP, però, és un informe merament sanitari i no aporta cap informació sobre qui pot haver estat l’autor de l’agressió. És per això que quan l’informe arriba al jutjat 29, el jutge decideix arxivar la causa perquè “no hi ha autor conegut”.

 

Però Josep Costa, fent d’advocat de si mateix, redacta una denúncia explicant els fets i la presenta davant el mateix jutjat 29 perquè reobri la causa.

 

Si el problema era que no hi havia “autor conegut”, ara el problema està solucionat: a la seva denúncia Costa assenyala l’autor pel seu número d’identificació policial: és el Mosso d’Esquadra DOE114.

 

I com és que Josep Costa sap el número d’identificació del Mosso que el va agredir?

 

Doncs resulta que en el moment de l’agressió un manifestant va enregistrar amb el seu telèfon mòbil el número d’identificació de l’agent que va agredir Costa i va fer un tuit des del mateix lloc dels fets, a les 10:41 del matí:

“Aquest Mosso ha agredit amb porra extensible a @josepcosta i aquí vídeo i fotos . Cal que fem fora aquests mossos”.

El compte des del qual es publica el tuit amb les imatges és, atenció, aquest:

 

@JosepRC1

Nus: Darrere @JosepRC1 hi ha una persona.

 

Quan Josep Costa surt del CAP de Santa Coloma després de ser atès per les lesions a les mans, es troba a les xarxes el tuit d’en @JosepRC1. Costa agafa una de les imatges on es veu el número d’identificació del Mosso DOE114 i a les 13:20 Costa fa aquest tuit:  

“Conseller @joanignasielena, us faig responsable que l’agent D0E114 dels @mossos sigui degudament sancionat i respongui personalment de l’agressió gratuïta que m’ha provocat lesions a les dues mans. El CAP ja ha notificat els fets al jutjat i ara hi vaig per posar una denúncia”.

Dit i fet, pocs dies més tard, el 9 de febrer, Josep Costa presenta la denúncia davant el jutjat 29. A la seva denúncia Costa fa tres coses:

 

PRIMERA: adjunta les imatges publicades per @JosepRC1 a Twitter per tal que el jutge pugui veure qui és el Mosso DOE114.

 

SEGONA: Li demana al jutge que cridi a declarar al Mosso DOE114.

 

TERCERA: Li demana al jutge que cridi com a testimonis tres persones que van veure com el Mosso DOE114 va agredir-lo. Doncs bé: una d’aquestes tres persones que Costa presenta com a testimonis és, atenció, @JosepRC1. En @JosepRC1 és un testimoni important perquè són les seves imatges les que permeten al jutge reobrir la causa.

 

I, efectivament, gràcies a les imatges de @josepRC1, el jutge reobre el cas el 20 de febrer.

 

La primera cosa que decideix el jutge és citar Costa per prendre-li declaració. Costa explica els fets davant el jutge el 10 de març.

 

El 10 de maig (queda’t amb aquesta data) després d’haver llegit la denúncia de Costa, després d’haver vist les imatges de @JosepRC1 i després d’haver sentit la declaració de Costa, el jutge decideix dues coses:

a) Citar al Mosso DOE114 com a imputat.

 

b) Citar els tres testimonis aportats per Josep Costa. Entre ells @josepRC1.

El jutge els cita a tots al jutjat 29 pel dia 13 de juny.

Fins ara en aquesta peça ens hem referit a la persona que va fer les fotos del Mosso utilitzant el nom del seu compte de Twitter:

 

@josepRC1.

 

Però darrere @JosepRC1 hi ha una persona amb noms, cognoms, DNI i adreça.

 

Doncs bé: quan Costa presenta la denúncia i proposa @JosepRC1 com a testimoni, evidentment no pot posar “vull com a testimoni @JosepRC1” sinó que l’ha d’identificar amb el seus noms i cognoms i les seves dades completes.

 

I és en aquest punt de la història on comencen a passar coses que mereixen resposta.

Més nus: Elena, Andolz han de respondre.

 

Per entendre la gravetat del que explicarem a continuació, cal tenir molt i molt presents les dates en què succeeixen els fets.

 

Abans hem explicat que el 10 de maig el jutge emet una ordre on crida a declarar el Mosso DOE114 i els tres testimonis aportats per Costa.

 

Entre ells @JosepRC1.

 

Aquesta crida a declarar es fa amb el que es coneix com una “providència”.

 

La qüestió és que aquesta “providència” inclou els noms i cognoms dels testimonis, inclosos els noms i cognoms de @JosepRC1.

 

Aquesta providència és del 10 de maig.

 

Doncs bé: el 30 de maig, vint dies més tard que el jutge emetés l’ordre on figura el nom complet de @JosepRC1, el tuitaire rep a casa seva una carta de la Direcció General de Policia del Departament d’Interior.

 

El motiu de la carta és comunicar-li que li apliquen la Ley Mordaza per haver publicat les imatges del Mosso DOE114 i li comuniquen que ha de pagar una multa de 601€. El denunciant és el Mosso DOE114.

 

A OCTUVRE hem mirat amb deteniment la denúncia que va rebre en @JosepRC1 i hem trobat coses molt preocupants:

 

Primera: la denúncia diu que el Mosso DOE114 va fer “una acta de denúncia” el mateix dia de la manifestació, el 19 de gener.

 

Segona: segons la denúncia, en aquella “acta de denúncia” del 19 de gener el Mosso DOE114 ja sabia els noms, cognoms i DNI d’en @josepRC1.

 

Però com és que el Mosso DOE114 sabia el 19 de gener quines eren les dades de l’usuari de Twitter @JosepRC1?

 

En @JosepRC1 no va ser identificat per la policia en cap moment de la manifestació ni en cap moment posterior.

 

Per tant, la pregunta és obligada:

 

Com és que el mateix dia 19 de gener el Mosso DOE114 sabia quina era la identitat que hi havia darrere el compte de Twitter anomenat @JosepRC1?

 

La manera establerta perquè Twitter faciliti a la policia les dades personals d’un usuari està explicada al document “Directrius per a la policia”. Twitter diu:

“Per a accedir a la informació privada es necessita una citació o una ordre judicial. No es revelarà la informació privada sobre els usuaris de Twitter a cap autoritat de policia, excepte en resposta a una notificació judicial corresponent”.

La qüestió és que si ens creiem la denúncia del Departament d’Interior, hem de creure que el mateix dia de la manifestació el Mosso DOE114 es va posar en contacte amb el jutge, va obtenir una ordre judicial, la va presentar davant Twitter, Twitter li va donar la informació de @JosepRC1 i amb aquesta informació va fer l’acta de denúncia davant el Departament d’Interior.

 

Fer tot això en només unes poques hores és pràcticament impossible.

 

Però fem l’exercici teòric de creure’ns el que diu la denúncia:

 

el mateix dia 19 de gener el Mosso DOE114 va aconseguir els noms, cognoms i DNI de @JosepRC1.

 

Molt bé. Però si el 19 de gener el Departament d’Interior tenia tota aquesta informació, la següent pregunta és:

 

Per què van esperar quatre mesos i deu dies per enviar la notificació de denúncia a @JosepRC1?

 

Per què si el 19 de gener ja tenien tota la informació, no envien la denúncia fins al 30 de maig?

 

Si el 19 de gener el tema era tan greu com per mobilitzar en poques hores un jutge, fer una ordre judicial per presentar-la a Twitter exigint resposta immediata…

 

Com és que després passen quatre mesos i deu dies fins que el Departament d’Interior comunica la denúncia a @JosepRC1?

 

A més: Twitter estableix clarament que en cas de rebre una petició d’informació per part de la policia,

“Twitter notifica als usuaris sobre els requeriments d’informació del compte”.

La qüestió és que @JosepRC1 no va rebre en cap moment cap notificació per part de Twitter.

 

Llavors d’on van treure el Mosso DOE114 i el Departament d’Interior les dades personals de @JosepRC1?

 

Continuem mirant amb atenció el document de denúncia que va rebre @JosepRC1 el dia 30 de maig.

 

A la part de sota aquesta mena de documents oficials tenen un indicador de la data en la qual es va crear el document:

Com es pot veure, el document va ser generat el 16 de maig. És a dir: malgrat que el Mosso DOE114 fa la denúncia el mateix 19 de gener, el Departament d’Interior no tramita la denúncia contra @JosepRC1 fins al 16 de maig.

 

És a dir:  el document de denúncia es fa només 6 dies després que el jutge del jutjat 29 ordenés la imputació del Mosso DOE114.

 

I això és important perquè recordem: el dia 10 de maig és el dia en què el jutge del jutjat 29 dicta la “providència” on imputa el Mosso DOE114 i on cita a declarar els tres testimonis d’en Costa, entre ells @JosepRC1.

 

Recordem que en aquell document surten les dades personals de @JosepRC1.

 

I aquí sorgeix una altra pregunta inevitable:

 

> Si el document de denúncia diu que el Mosso DOE114 posa la denúncia contra @JosepRC1 el mateix 19 de gener i inclou en la denúncia els seus noms, cognoms i DNI,

 

> Si Twitter no va notificar a @JosepRC1 cap demanda d’informació per part de la policia,

 

> Si el document de denúncia que rep @JosepRC1 és del 16 de maig, només sis dies després que el jutge del jutjat 29 imputés el Mosso DOE114

 

La pregunta és:

 

És possible que el Mosso DOE114 obtingués les dades personals de @JosepRC1 gràcies al document del jutge del jutjat 29 que imputa el Mosso DOE114?

 

Si això fos així, la cosa seria molt problemàtica per diversos motius:

Primer, perquè l’escrit de denúncia del Departament d’Interior estaria dient una mentida: el dia 19 no tenien les dades personals de @JosepRC1.

 

Segon, i més important: si el Mosso DOE114 aprofités les dades del jutge que l’imputa, podríem estar davant d’una represàlia contra un testimoni per part del Departament d’Interior. Justament contra el testimoni que va permetre identificar i imputar el Mosso DOE114.

 

És a dir: el Departament d’Interior estaria enviant un avís a navegants: si testifiques contra un Mosso, patiràs les conseqüències.

 

Inclús si gràcies a les teves imatges ajudes a la justícia a investigar el cas, el Departament d’Interior t’ho pot fer pagar molt car. En aquest cas en forma de multa de 601€.

 

En aquest punt entra en escena Sonia Andolz, la Directora General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

 

El 4 de juny en Quico Sallés publica a El Món la notícia:

La notícia va generar un escàndol enorme a les xarxes social.

 

Hi ha tres motius que justifiquen aquesta indignació:

 

Primer motiu d’indignació: la Generalitat, en comptes d’investigar l’agressió del Mosso DOE114 cap a Josep Costa, es dedica a perseguir @JosepRC1, la persona gràcies a la qual el jutge està podent investigar el cas.

 

Segon motiu d’indignació: el 19 de maig, pocs dies abans de les eleccions municipals, el Departament d’Interior feia campanya electoral publicant un informe on es vantava que gràcies a les instruccions del conseller Joan Ignasi Elena, l’aplicació de la Ley Mordaza a Catalunya era més suau.

 

En Quico Sallés explicava:

“La conselleria d’Interior es vanta dels nous criteris per amorosir les sancions en desnonaments i manifestacions”

El cas de @JosepRC1 deixa clar que aquest “amorosiment” no acaba de funcionar més enllà de la propaganda.

 

Tercer motiu d’indignació: com que el rebombori que genera la notícia és enorme, al cap de dos dies la Directora General d’Administració de Seguretat, Sonia Andolz, intenta apaivagar els ànims i donar una explicació fent un fil de Twitter on diu, entre d’altres coses:

“És responsabilitat nostra poder donar eines per aquesta aplicació més progressista de la Llei. Així ho estem fent. (…)

 

Quan una persona rep un “Acord d’Iniciació”, està rebent una primera notificació quasi automàtica com a conseqüència d’una acta que recull uns indicis.

 

Aleshores la persona pot fer al·legacions i és aquí quan s’aplica la interpretació progressista jurídica que estem promovent. Fins que no hi ha una resolució, no hi ha cap sanció”.

Però l’explicació d’Andolz empitjora les coses. Per tres motius:

 

PRIMER MOTIU: Andolz diu que al document que va rebre @JosepRC1 “no hi ha cap sanció” i que no hi ha cap sanció “fins que no hi ha una resolució”. Hem mirat el document que va rebre @JosepRC1 i les coses no són tan “progressistes” com diu Andolz:

El document informa que hi ha una sanció de 601€ i, fins i tot, inclou les instruccions per pagar els 601€.

A més: el document explica que si pagues la sanció abans de 15 dies, tens un descompte del 50%.

És veritat que el document explica que @JosepRC1 pot posar un recurs contra la sanció i presentar al·legacions.

 

Però atenció: si presentes el recurs i el perds, acabaràs pagant els 600€. És a dir: segons Sonia Andolz “no hi ha cap sanció”, però ja et posen el número de compte per fer l’ingrés. I et diuen que recórrer la no-sanció d’Andolz te’n pot costar 300€ més.

 

Un xantatge en tota regla que no sembla gaire “progressista”.

 

SEGON MOTIU: Diu Andolz que treballen per una “aplicació més progressista de la Llei”.

 

Doncs atenció, perquè això és molt fort: la denúncia del Mosso DOE114 tramitada pel Departament d’Interior diu exactament que la denúncia és per:

“una infracció lleu de l’article 36.23 [de la Ley Mordaza] consistent en una infracció administrativa per l’ús no autoritzat d’imatges (…) de les forces i cossos de seguretat”

Doncs bé: malgrat “l’aplicació més progressista de la Llei” que defensa Andolz, la denúncia contra @JosepRC1 apel·la a un article, ATENCIÓ, ATENCIÓ, ATENCIÓ, que va ser declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional:

És a dir: l’aplicació del Departament d’Interior de la Generalitat no només no és gaire “progressista” sinó que és més dura que la que dicta el Tribunal Constitucional!

 

En @JosepRC1 no va cedir al xantatge econòmic, va presentar al·legacions i va guanyar perquè l’acusació del Mosso DOE114 i del Departament d’Interior no s’aguantava.

 

Però quants manifestants, testimonis i acusats prefereixen estalviar-se problemes i diners i acaben cedint al xantatge del Departament d’Interior?

 

TERCER MOTIU: El missatge de Sonia Andolz diu:

“Quan una persona rep un “Acord d’Iniciació”, està rebent una primera notificació quasi automàtica”.

I aquí tornem, de ple, a la qüestió que hem plantejat des de l’inici d’aquest article:

 

Com van obtenir els Mossos i el Departament d’Interior les dades personals d’en @JosepRC1 per poder denunciar-lo?

 

Hem vist que una de les opcions perquè la policia hagi obtingut les dades personals de @JosepRC1 era que haguessin demanat una ordre judicial, que s’hagi presentat a Twitter, que Twitter hagi respost i que el Mosso DOE114 hagi fet una acta de denúncia, tot això en unes poques hores.

 

Però si la cosa va anar així, la cosa no sembla gaire “automàtica” i implica una mobilització de recursos que no està a l’abast de gairebé ningú.

 

L’altra opció és que el Mosso DOE114 hagi extret la informació del jutjat.

 

Això obre interrogants molt preocupants:

 

> La va facilitar el jutjat la informació?

 

> La va aconseguir el Mosso DOE114 en el moment de la seva imputació com agressor?

 

> Si fos així, és evident que el Departament aplica una revenja contra @JosepRC1 per ajudar al jutge a identificar al Mosso DOE114. Quatre mesos i deu dies després dels fets.

 

Això és “quasi automàtic”, com diu Sonia Andolz?

“El diable està als detalls” diu una dita que es fa servir als Estats Units.

 

I aquí hi ha un detall que Joan Ignasi Elena i Sonia Andolz han d’explicar urgentment:

 

D’on han tret les dades personals d’en @JosepRC1?

 

A OCTVRE hem traslladat aquesta pregunta tan senzilla a Joan Ignasi Elena, a Sònia Andolz i el Departament d’Interior.

 

Estem a l’espera de resposta i quan n’obtinguem una, us n’informarem.

 

Moltíssimes gràcies per l’atenció i aprofitem per donar les gràcies a totes les persones que ens ajuden a fer aquesta feina.

 

OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.

OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.

 

Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí.

 

Trobaràs tots els detalls del nostre projecte.

 

Moltíssimes gràcies,

l’Equip d’OCTUVRE.

PD: “Teníem el Neucat, Infocat, Allaucat, Inuncat… que són els plans d’emergències que marquen el protocol d’actuació davant esdeveniments i catàstrofes. (…) Al Govern de Catalunya només li passava posar en marxa el Pla Idiocat. (…) Mai pots saber si el policia de torn (…) t’identificarà i un funcionari superior de manera “quasi automàtica” (hahahaha!) t’enviarà una carta a casa. És el Pla Idiocat”.

 

“Vagin amb compte allà fora”. Quico Sallés.