Hola!

Hola!

Durant tres anys a OCTUVRE hem explicat les trampes de l’Estat i del “govern progressista” del PSOE i Podemos contra els catalans. Ho hem fet amb dades i documents. Aquesta setmana, per exemple, estem treballant en un vídeo sobre un tema que creiem que és molt gros:

Les pressions del PSOE a la Unió Europea per, atenció, intervenir els nostres missatges de WhatsApp, Telegram i Signal.

El vídeo havia de sortir avui, però hem decidit ajornar la publicació per dos motius:

a) La convocatòria d’eleccions generals és un context que volem incloure al vídeo. Per tant, hem decidit refer-lo. El publicarem aquest cap de setmana. Ara que el PSOE es posa la disfressa d’antifeixista és quan més necessari és explicar els seus atacs a la democràcia. Amb dades i documents.

b) Avui, però, volem compartir dues reflexions. Una sobre el que ha passat a les municipals i una altra sobre el que pot passar a les espanyoles. Espero que siguin útils.

Una reflexió sobre els resultats de les municipals

La pujada del PSC és frustrant i l’entrada de 124 regidors de VOX als ajuntaments catalans és terrible. Però més enllà d’això, crec que hi ha coses positives per l’independentisme.

La primera: sempre s’ha dit que el moviment sobiranista era un moviment “de baix a dalt”. Doncs bé: sembla que la gent independentista, “des de baix”, ha enviat un missatge cap a dalt. I crec que el missatge ha estat clar:

“Si no ens feu cas, no compteu amb els nostres vots”.

També crec que és bona notícia que ni controlant tertúlies, ni controlant TV3, ni repartint subvencions i càrrecs, han pogut evitar l’inevitable. Malgrat tot el control, centenars de milers de persones han dit prou.

> Prou a les mentides d’Esquerra amb la Taula de Diàleg.

> 
Prou a les mentides dels pressupostos de l’Estat que mai es compleixen.


> Prou a les mentides sobre la gestió dels fons europeus.


> Prou a les mentides sobre suposats blindatges del català que només eren tuits i propaganda fake.

Com et pots imaginar, a OCTUVRE això ens encanta. Fa tres anys que fem vídeos, articles i tuits per posar un granet de sorra i destapar tant mentida.

La qüestió és que havia d’arribar el moment en que la gent digués prou.

I el moment ha arribat.

Volien vots independentistes al mateix temps que feien pactes amb el PSOE per donar estabilitat a la monarquia espanyola.

I això no pot ser.

Jo crec que és una boníssima notícia que comenci a caure tota aquesta farsa.

Una reflexió sobre les espanyoles vistes des de Catalunya

Les eleccions espanyoles del 23 de juliol poden ser també una oportunitat per a què els catalans puguem dir prou a tanta mentida.

El PSOE torna amb el de sempre: o votes PSOE o vindrà l’home del sac. Jugada típica del PSOE. Cap sorpresa.

Ara, el que sí em sorprèn és que a Catalunya, després de tot el que ha passat aquests últims anys, alguns independentistes tornin a caure en aquest xantatge.

Després de l’hòstia electoral de diumenge, el dilluns, just després que Sánchez convoqués les eleccions, les cúpules independentistes van sortir en tromba a parlar de “fronts comuns” i “d’unitat” per fer “dics de contenció” per “aturar la dreta i la ultradreta” i coses per l’estil.

Perfecte. Aturar la dreta i la ultradreta està molt bé. Però llepant les botes al PSOE no aturaran res. I jugant la carta del “mal menor” tampoc. Perquè ja sabem que a Catalunya el “mal menor” és “mal” i prou. De menor res.

> El PSOE ens ha reprimit.

> 
El PSOE ens ha espiat amb Pegasus.

> 
El PSOE ens ha enganyat amb els pressupostos.

> El PSOE ens ha enganyat amb els Fons Europeus.

> 
El PSOE ens ha enganyat amb la Taula de Diàleg.

> El PSOE ens ha acusat de terroristes, de racistes, de supremacistes i ha atacat la llengua catalana sense despentinar-se.

Malgrat tot això, ara sentim veus a les cúpules dels partits independentistes que ens diuen que cal anar a Madrid, de la maneta del PSOE a “aturar l’extrema dreta”. Crec que cal dir-ho clarament: apuntar-se a aquest xantatge -es vulgui o no- és col·laborar amb l’extrema dreta.

El que ens estan dient aquestes cúpules independentistes és que millor que el PSOE ens reprimeixi, ens espiï, ens enganyi, ens tracti de terroristes i ataqui la llengua catalana. Així “aturem l’extrema dreta”.

No té cap sentit. Però és que, a més, ens estan dient que a l’única cosa que podem aspirar els catalans és a acceptar l’opressió espanyola. De dretes i d’esquerres.

I, de passada, ens estan dient que ells, com a líders polítics catalans, són incapaços de fer res per evitar-ho. Res excepte apuntar-se a la carta de la por per seguir tenint vots independentistes aprofitant-se del xantatge de l’esquerra espanyolista.

Diu la Marta Rojals en un article d’aquest dilluns:

“Els catalans ja hem perdut el compte de les vegades que hem cedit a la crida internacionalista de salvar Espanya, s’ha abusat massa de la política del “si tu no hi vas” i de la paciència de molta gent”.

Sí. Se’ns acaba la paciència. I per desactivar el xantatge i no caure-hi de nou, el que cal és alliberar el nostre pensament polític de la colonització espanyola i atrevir-se a pensar des de Catalunya.

Voleu “aturar l’extrema dreta”? Vinga, va, som-hi.

A les generals de 2019 vaig participar en la candidatura Front Republicà i ens vam trobar amb el mateix xantatge. La nostra idea, a grans trets, era la següent:

“A nosaltres a Madrid no se’ns hi ha perdut res. Però si l’Estat boicoteja el nostre Parlament amb el 155 i les inhabilitacions, nosaltres boicotejarem el seu Congrés i si depèn dels nostres 2, 3 o 11 diputats, boicotejarem la formació de qualsevol govern. Ni mal menor ni hòsties”.

I clar, quan dèiem això, hi havia gent d’esquerres que ens preguntava:

“Però si els vostres escons són decisius perquè no governi el PP i VOX, votareu un president del PSOE, oi?”

I és clar: quan nosaltres contestàvem que no, es posaven les mans al cap i venien amb això d’aturar l’extrema dreta i els fronts comuns i tal, i ens deien que érem uns irresponsables i, atenció, que per aturar l’extrema dreta calia fer el que calgui i empassar-se gripaus.

I nosaltres dèiem:

“Ah, sí? Cal fer el que sigui? Cal empassar-se gripaus? Doncs molt bé: escolta, si el PSOE atura la repressió immediatament, allibera els presos polítics i convoca un referèndum d’autodeterminació amb una data fixa, nosaltres fem un president del PSOE”.

I quan dèiem això contestaven:

“Home! Però això no passarà! Ja sabeu que el PSOE no acceptarà mai aquestes condicions”

Hòstia!

Però no has dit fa un moment que cal fer el que sigui per aturar l’extrema dreta? No has dit que cal empassar-se gripaus?

No. El que diu aquesta gent és que qui ha de renunciar a tot i empassar-se els gripaus són única i exclusivament els catalans.

No és que ens convidin a “unir-nos” a una lluita. Sembla que som les bèsties de càrrega de la seva batalla. I quan acabi la batalla, tornarem a ser els terroristes i els supremacistes.

Segons aquests antifeixistes de pa sucat amb oli, per lluitar contra l’extrema dreta que vol trinxar Catalunya, cal donar suport al PSOE que trinxa Catalunya.

Sembla que per “aturar l’extrema dreta” és imprescindible que els catalans renunciïn a defensar la seva llibertat, els seus interessos i la seva llengua”.

Sembla que són els catalans els que han de renunciar a existir a canvi de què no vingui l’extrema dreta que, justament, el que vol és que els catalans no existeixin.

I aquí ve la part bona: el que passa és que alguns a Catalunya no volen veure l’evidència: el PSOE, si ha de decidir les demandes dels catalans o que governi la ultradreta, triarà que governi la ultradreta.

Si sortim del xantatge, la cosa es veu clara: no és que el PSOE lluiti contra l’extrema dreta. En realitat el PSOE utilitza l’extrema dreta per fer que els catalans obeeixin Espanya. Exactament el que vol l’extrema dreta.

En Julià de Jòdar parla dels 350.000 abstencionistes de les municipals i diu això:

“Amb ràbia, rebel·lia, encert tàctic, batalles oportunes i espais de poder propi, tres-cents cinquanta mil vots abstencionistes representen l’avantguarda del moviment a reprendre. No pas encaixonant-lo en camps trillats, com les autonòmiques o les espanyoles, sinó dotant-lo de programa, organització i lideratge: això vol dir, capacitat de penetració social, disciplina fèrria i gent sense por”.

I mirant endavant, escrivia fa uns dies en Vicent Partal:

“El 23 de juliol aquest país pot protagonitzar un altre pas endavant (…) Ara mateix no sé si hi haurà condicions per a fer-ho votant algú o si caldrà fer-ho, com diumenge, amb una abstenció en massa. Però és una oportunitat que més val que no deixem passar, que ja hem perdut prou temps”.

I en Josep Costa reblava:

“Que els nostres líders siguin completament incapaços de portar aquest país a la victòria no pot portar-nos a acceptar resignadament la derrota. (…) Toca construir l’alternativa: un lideratge que no defugi la confrontació, que tengui clar amb qui lluita i per a què lluita.

Si tot el que tenen per oferir les cúpules independentistes és xantatge, por i submissió al PSOE i l’esquerra espanyolista, l’hòstia que van rebre a les municipals s’hauria de multiplicar per mil.

I ara acabo. Per si aquestes opinions no fossin suficients, a OCTUVRE continuarem oferint dades i documents que demostren que refiar-se del PSOE és un suïcidi.

Atents al nostre proper vídeo on explicarem els plans per intervenir totes les nostres comunicacions de WhatsApp, Telegram i Signal.

Uns plans que no són de la ultradreta. Són del PSOE. A mida de la ultradreta.

Comptem amb tu per compartir-lo amb tots els teus contactes!

Espero que hagis trobat útil aquest correu. Si és així: passa’l!

una abraçada,

Albano

“El 23 de juliol aquest país pot protagonitzar un altre pas endavant (…) Ara mateix no sé si hi haurà condicions per a fer-ho votant algú o si caldrà fer-ho, com diumenge, amb una abstenció en massa. Però és una oportunitat que més val que no deixem passar, que ja hem perdut prou temps”.