Fons Europeus: l’escàndol que ens oculten als catalans.

Els principals mitjans de comunicació oculten l’opacitat que afecta els catalans en el repartiment dels fons europeus. A OCTUVRE ho expliquem clar i català.

 

El dia 30 d’abril de 2021 vam publicar un vídeo al Canal OCTUVRE titulat

“FONS EUROPEUS: Que corri abans no es consumi l’estafa dels despatxos madrilenys”.

En aquell vídeo vam afirmar:

“Tot sembla indicar que els diners dels fons europeus es quedaran a les butxaques dels peixos grossos de Madrid”

Explicàvem també que el procés de repartiment no era gens transparent i que aquesta opacitat era un perill pels interessos dels catalans. En aquell moment algú podria haver pensat:

“Aquests d’OCTUVRE són uns exagerats”

Doncs bé: 25 mesos més tard el Parlament Europeu ens ha donat la raó. Aquesta setmana l’eurodiputada alemanya Monika Hohlmeier, presidenta de la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu, ha dit referint-se a com Espanya està repartint els fons europeus:

“Encara no sabem on han anat a parar els diners”

Malgrat la gravetat d’aquestes paraules, els grans mitjans o no han dit res o hi han passat de puntetes.

 

A OCTUVRE creiem que aquestes paraules són molt greus i que afecten greument els interessos dels catalans, tant en l’àmbit econòmic com en l’àmbit polític. Per això aquest reportatge té tres objectius:

OBJECTIU 1: Explicar la denúncia de Monika Hohlmeier.

 

OBJECTIU 2: Posar aquesta denúncia en CONTEXT. Al llarg dels últims tres anys els fons europeus han estat al centre de la política catalana i espanyola. Per això fem una cronologia per entendre la veritable profunditat d’un escàndol que afecta l’economia i el benestar de milions de catalans.

 

3 OBJECTIU: Que aquesta informació arribi al màxim de persones possible a Catalunya.

COMENCEM.

OBJECTIU 1: Què ha dit exactament Monika Hohlmeier?

El 10 de maig de 2023 el Parlament Europeu va aprovar l’informe d’execució dels pressupostos de la UE de l’any 2021. Dintre aquest informe hi ha un apartat especialment dedicat als controls sobre els fons europeus per lluitar contra la crisi de la COVID. I l’informe -aprovat per la majoria del Parlament- és preocupant. Així ho explica un comunicat del mateix Parlament Europeu:

“Els eurodiputats expressen la seva preocupació per les limitades opcions que té la UE per comprovar com s’estan utilitzant els diners del mecanisme de recuperació. Donat que [el fons Next Generation] es va crear sota pressió temporal, els requisits de control són menys estrictes que per a altres programes de la UE i depenen més de les autoritats nacionals, el treball de les quals és, en alguns casos ‘massa propensos a errors i poc fiable”.

Sí. Parlen d’Espanya. Continua el comunicat del Parlament Europeu:

“Els eurodiputats fan esment al cas específic d’Espanya, que va rebre un pagament de recuperació en 2021 sense haver reunit evidència suficient d’haver complert les fites”.

I no és un opinió dels eurodiputats. Hi ha fets:

 

FET 1: El febrer de 2023 la Monika Hohlmeier va visitar Espanya per avaluar sobre el terreny com s’havien fet les despeses. En aquell moment el govern de Sánchez no va donar xifres ni dades concretes. Hohlmeier va declarar llavors:

“Recomanem a les autoritats espanyoles que garanteixin que la informació sobre els projectes dels pagaments i les reformes es publiqui d’una manera més accessible i més estructurada (…) Cal un accés clarament millorat per saber quants fons hi ha disponibles, com, quan i qui els gasta i que es coneguin detalladament els beneficiaris”.

FET 2: El març de 2023 el Tribunal de Comptes Europeu va enviar un altre avís:

“Espanya no ha complert les fites que havia de complir”.

FET 3: Davant Les recomanacions de més transparència que Monika Hohlmeier va fer al febrer no es van complir. A l’abril Hohlmeier va tornar a demanar la informació a la ministra Nadia Calviño, però tampoc va obtenir resposta. Aquest dimecres 10 de maig encara no les havia rebut. I a la roda de premsa convocada per presentar l’informe dels pressupostos de la UE l’eurodiputada va ser contundent:

“Encara no sabem on han anat a parar els diners, ni els projectes als quals s’han dedicat els fons (…) “Em van contestar que els diners s’havien gastat, però no sabem avui en dia què s’han gastat, quants hospitals s’han fet, ni qui n’és el beneficiari…”

Aquest correu podria acabar aquí. La situació que hem explicat fins aquí ja és prou greu per si mateixa. Però, com dèiem al principi, és molt important posar això en context. Anem a veure-ho.

OBJECTIU 2: Posar-hi context.

 

Els fons europeus han estat al centre del debat polític. A continuació farem un repàs cronològic que ens ajuda a entendre les responsabilitats polítiques del govern espanyol (PSOE-Podemos) amb el suport d’ERC.

 

27 de maig de 2020

 

La Comissió Europea proposa un programa de 750.000 milions d’euros per combatre la crisi econòmica provocada per la COVID. Aquest anunci va fer que empreses i governs estatals, autonòmics, i ajuntaments es comencessin a moure per intentar tenir una part d’aquest pastís.

Des del primer minut va haver-hi dues preguntes importants sobre la taula:

a) En què es gastarien els diners dels Fons Europeus?

 

b) Qui gestionarà els Fons Europeus?

En aquest punt és molt important fer una mica de memòria. La següent data important és:

 

30 de maig de 2020

 

Recordareu que en aquella època el govern PSOE-Podemos tenia un problema: cada 15 dies havia d’aprovar al Congrés els decrets d’Estat d’Alarma que li donaven “poders especials” per gestionar la pandèmia.

 

Aquells “poders especials” permetien centralitzar la gestió de la pandèmia en mans de l’Estat, passant per sobre del Govern de la Generalitat. Això feia que al Congrés Junts, CUP i ERC fossin molt crítics amb el PSOE i Podemos.

 

Però el 30 de maig ERC va salvar el PSOE a una d’aquestes votacions:

ERC va emetre un comunicat explicant per què donava suport al PSOE i Podemos:

“El Govern de la Generalitat podrà gestionar els Fons Europeus de Reconstrucció gràcies a l’acord al qual han arribat avui Esquerra Republicana i el govern espanyol, en el si de les negociacions per una última pròrroga de l’estat d’alarma”.

Gabriel Rufián reblava en un tuit:

Però encara que ERC hagi anat “a eso”, la realitat va ser una altra. Següent data:

 

26 d’octubre de 2020

 

Aquest dia passen dues coses importants sobre els Fons Europeus:

a) Un comunicat d’ERC molt revelador.

 

b) Una festa molt escandalosa a Madrid.

a) Comunicat d’ERC

 

Han passat 5 mesos des del comunicat d’ERC i el tuit de Rufián assegurant que havien aconseguit la gestió dels fons europeus per Catalunya. Però 5 mesos després ERC feia un comunicat dient:

“És imprescindible que Catalunya pugui gestionar la part dels fons europeus (…) Aragonès ha reclamat al govern espanyol que “Catalunya gestioni la part dels fons europeus que li corresponen. És imprescindible”.

Si el 30 de maig ERC va fer un comunicat anunciant que havia arribat a un acord per gestionar els fons europeus, com és que cinc mesos més tard ERC “reclama gestionar els Fons Europeus”?

 

Efectivament: l’acord entre ERC i el PSOE anunciat al maig era paper mullat.

 

b) Una festa escandalosa

 

El comunicat d’ERC es va fer públic al matí del 26 d’octubre. Aquella mateixa nit el periodista Pedro J. Ramírez celebrava a Madrid la festa d’aniversari del seu mitjà: El Español.

Segurament recordareu aquella festa perquè es va convertir en un escàndol enorme: mentre milions de persones convivien amb les restriccions de la COVID, la festa de Ramírez va congregar empresaris de l’IBEX i polítics del PP i PSOE. Fins i tot va assistir-hi Salvador Illa, que en aquell moment era ministre de Sanitat. A OCTUVRE vam fer un vídeo sobre el tema que va tenir molt d’èxit. I segur que recordeu aquestes imatges:

Però que té a veure aquesta festa amb els Fons Europeus?

 

Durant la festa de l’Español, Pedro J. va entregar un premi al president de Naturgy, Francisco Reynés. Segons Pedro J., Reynés era

“un líder innovador, que ha mostrado el rostro humano de nuestro capitalismo y está destinado a canalizar los fondos europeos”.

D’aquesta manera, el mateix dia que ERC feia un comunicat que deixava clar que el govern del PSOE i Podemos no estaven complint el pacte dels fons europeus, els ministres del PSOE anaven a una festa amb periodistes i directius de l’IBEX per parlar del repartiment dels fons europeus.

 

26 de novembre de 2020

 

Després de setmanes d’estira-i-arronsa, el 26 de novembre de 2020, ERC va anunciar un acord per donar suport als pressupostos del PSOE i Podemos. Així ho explicava El País:

ERC explica que aquest suport és a canvi, atenció, de gestionar els fons europeus.

Complirà aquest cop el PSOE? Anem a la següent data important d’aquesta història:

 

29 de gener de 2021

 

El 29 de gener de 2021 el PSOE porta al Congreso el decret que regula com es gestionaran els fons europeus. Aquest decret havia de recollir el mecanisme que permetria que Catalunya gestionés els fons europeus, tal com el PSOE s’havia compromès amb ERC a canvi de l’aprovació dels pressupostos, només unes setmanes abans.

 

Però, un altre cop, els plans d’ERC queden en paper mullat: el decret que el PSOE porta al Congrés no recull cap de les mesures acordades.

 

Davant això ERC amenaça amb no votar a favor del decret si no recull el compromís que Catalunya gestionés els fons europeus. En principi, sense els vots d’ERC el decret no podria aprovar-se, la qual cosa seria un problema greu pel PSOE perquè sense aquest decret aprovat la UE no començaria a fer arribar els diners a Espanya.

 

Però l’amenaça d’ERC no va funcionar. El PSOE va pactar amb VOX una abstenció. És a dir: gràcies a un pacte PSOE-VOX es va poder aprovar un model de gestió dels fons europeus que deixa Catalunya sense capacitat de gestió real.

 

El dia de la votació Gabriel Rufián es va queixar des del faristol:

“Cero cargos autonómicos tienen poder de decisión en el reparto”.

El mateix dia Pedro Sánchez va reconèixer “el sentido de Estado de Abascal”. La ministra Carmen Calvo va agrair “molt especialment” el suport de VOX.

 

A OCTUVRE vam fer un vídeo especial sobre aquest decret aprovat gràcies al PSOE-PODEMOS-VOX i vam denunciar que el decret contempla, entre altres coses, una enorme opacitat que permet que moltes decisions sobre el destí dels fons europeus caigui en mans de la gran patronal madrilenya CEOE, de l’IBEX i de diverses empreses consultores estretament lligades a polítics del PSOE i del PP.

 

Ara, dos anys i mig després, el Parlament Europeu també ho confirma.

 

12 d’abril de 2021: el “Davos español”.

 

Aquest dia torna a entrar en escena Pedro J Ramírez. Si a la polèmica festa de l’octubre el tema dels fons europeus era poc més que un comentari cap al president de Naturgy, ara la cosa era diferent.

 

Amb l’eslògan “Wake Up Spain” el diari de Pedro J, El Español, organitzava unes jornades específicament dedicades al repartiment dels fons europeus a Espanya.

 

El “Davos español” -com ho van batejar els organitzadors- va ser inaugurat pel mateix Pedro Sánchez i durant els cinc dies següents van desfilar els principals banquers de l’IBEX (Santander, La Caixa, BBVA), empreses d’energia i telecomunicacions, set ministres del govern del PSOE i vuit presidents autonòmics, tots del PSOE i del PP. Cap representant de la Generalitat.

 

A l’esdeveniment van assistir-hi els alcaldes de Málaga, Santander, Sevillla i Zaragoza, però no va haver-hi ningú de l’ajuntament de Barcelona.

 

El “Davos español” va ser un èxit empresarial i polític per les elits espanyoles i tot quedava “atado y bien atado” per repartir-se els diners dels fons europeus. I Catalunya no estava convidada a la festa.

 

Fins aquí les dates i els fets. Ara compartim algunes preguntes i reflexions.

Ens han passat la mà per la cara als catalans amb els fons europeus?

 

Ara ja no són vídeos d’OCTUVRE. Ara és el Parlament Europeu qui assenyala que a Espanya els diners dels fons europeus es distribueixen sense transparència. I aquí cal formular tres preguntes:

 

Primera: algú creu que aquesta manca de transparència s’ha fet servir per beneficiar Catalunya?

 

Segona: Algú creu que les grans empreses de l’IBEX, fortament connectades amb el poder polític madrileny, no han fet servir aquesta manca de transparència a favor seu en detriment del teixit empresarial català?

 

Tercera: Algú creu que el decret aprovat gràcies als vots de VOX han ajudat a corregir les deficiències estructurals que pateix l’economia catalana i els desequilibris fruit del dèficit fiscal?

 

Si algú creu això, només cal recordar-li que el govern espanyol ha decidit desviar els diners dels fons europeus del corredor mediterrani cap a Madrid i Castella-La Manxa. Un exemple entre molts.

 

Una enquesta coneguda aquesta setmana, feta per l’IDESCAT i la Cambra de Comerç de Barcelona, donava unes xifres interessants:

> El 49% de les empreses catalanes denuncien la manca d’informació i claredat sobre els Fons Next Generation per part de les administracions públiques.

 

> El 56% es queixa de la lentitud de les resolucions.

 

> El 70% denuncia un excés de burocràcia per poder-hi presentar projectes.

En la mateixa línia, un informe de PIMEC explica que el 72% de les pimes catalanes que han demanat ajuda, encara no havien cobrat. El mateix informe recull una enquesta en la que el 69% de les pimes considera que els ajuts beneficien majoritàriament les grans empreses.

 

I si parlem en clau política podem fer 3 preguntes pertinents:

 

Primera: quanta de la gent del vostre voltant sap i té clar que el PSOE i VOX es van aliar per impedir que Catalunya gestionés els fons europeus?

 

Segona: tant que es parla de la ultradreta, del “gobierno progresista”, quanta gent té clar que l’esquerra espanyola (PSOE i Podemos) no tenen cap problema amb pactar amb VOX per tal de perjudicar econòmicament Catalunya?

 

Tercera: per què malgrat tots aquests enganys i pactes amb la ultradreta catalanòfoba, ERC continua donant suport al PSOE?

 

El pacte PSOE-PODEMOS-VOX és un exemple clar de com el repartiment dels fons europeus segueix un clar patró espanyolista: des de l’esquerra fins la dreta, hi ha un projecte compartit absolutament centralista.

 

I una última pregunta: si la situació és tan greu, com és que a Catalunya no hi ha un clam enorme contra l’opacitat, l’arbitrarietat i el centralisme de l’IBEX i els interessos madrilenys?

 

> Per una banda, tenim al gran empresariat de Fomento fent funcionar “el Puente Aéreo” amb totes les seves forces.

 

> Per una altra banda, tenim un teixit de pimes que està intentant salvar els mobles i no naufragar en l’oceà de paperassa de l’Estat. (Una paperassa que, per cert, no ofega les grans empreses que disposen de les “consultores” madrilenyes de les quals parlàvem abans).

 

> I finalment tenim al poder polític català que no té cap incentiu per denunciar la situació. Si el Govern d’Aragonès denunciés el desastre, l’opacitat i l’arbitrarietat tindria un problema: algú podria dir-los que ells han donat suport constant als responsables d’aquesta estafa econòmica i política.

 

En comptes d’això, el Govern de la Generalitat ha triat intentar posar-se les poquetes medalles que poden aconseguir gestionant les engrunes de les engrunes i ha de ser el Parlament Europeu qui denuncia Espanya davant la comunitat internacional.

 

Acabem: en resposta a la denúncia de Monika Hohlmeier, la ministra Calviño ha dit que la manca d’informació es deu, atenció, a què els diners han estat transferits a les comunitats autònomes.

 

I aquí hi ha el perill que crec que haurem d’enfrontar ben aviat: després d’haver-se repartit els diners sense transparència, de manera centralitzada i beneficiant les elits madrilenyes, quan la Unió Europea comenci a demanar explicacions amb més força, la culpa la tindran (segur que ja ho has endevinat) els catalans insolidaris que s’ho queden tot.

 

> Ho dirà l’esquerra espanyolista que va pactar el decret de gestió amb VOX.

> Ho dirà la dreta espanyolista que va pactar amb el PSOE.

> I ho diran els mitjans de comunicació madrilenys, amb el mateix Pedro J al capdavant, que va muntar un “Davos español” del qual Catalunya va ser exclosa.

 

OBJECTIU 3: Que tothom a Catalunya sàpiga això que acabem d’explicar.

 

A OCTUVRE creiem que és imprescindible que totes aquestes dades es coneguin arreu del país.

 

És veritat que no podem arribar a tots els catalans. Però sí que podem arribar a un nombre prou significatiu. De vegades un grup relativament petit de gent prou informada i organitzada pot generar la força suficient per posar un tema al centre de debat.

 

Així, si aquest correu t’ha semblat interessant, passa’l!

“Els eurodiputats expressen la seva preocupació per les limitades opcions que té la UE per comprovar com s’estan utilitzant els diners del mecanisme de recuperació. Donat que [el fons Next Generation] es va crear sota pressió temporal, els requisits de control són menys estrictes que per a altres programes de la UE i depenen més de les autoritats nacionals, el treball de les quals és, en alguns casos ‘massa propensos a errors i poc fiable”.