Durant molt de temps jo vaig estar convençut de dues coses:
1) No cal fer un problema de la llengua.
2) Els problemes que pugui haver-hi són casos aïllats.
Avui, però, crec que totes dues idees són profundament errònies.
I no em sap greu reconèixer-ho. Al contrari: em sembla fascinant poder observar i descobrir coses que en el passat era incapaç de veure.
Però per què dic que són dues idees errònies?
A) Sí que cal fer de la llengua un problema.
Durant anys la idea d'”aquí no hi ha problema” era, en realitat, una manera d’amagar el problema. I el problema era i continua sent, que la llengua catalana i els seus parlants pateixen una constant discriminació estructural. Per tant, sí que hi ha problema i, en conseqüència, és imprescindible “problematitzar” la qüestió lingüística. Sobre la idea de “problematitzar” el pedagog i filòsof francès Michel Tozzi explicava que:
“La ‘problematització’ és l’activitat intel·lectual per la qual es posa en dubte una certesa inicial. (…) ‘Problematitzar’ és interrogar, qüestionar els fonaments i plantejar problemes”.
Crec que cal ‘problematitzar” els fonaments lingüístics del nostre país i fer que surin totes les opressions que ara mateix romanen invisibles gràcies a una acció invisibilitzadora decidida per part de l’Estat i totes les seves maquinàries.
B) No. No són fets aïllats.
La catalanofòbia és un fet estructural que ho impregna tot i que ve de molt lluny. La “‘desproblematització” es basa, justament, en el fet que no tinguem consciència de la profunditat de la catalanofòbia.
Estic segur que entre la gent que llegeixi aquesta carta n’hi ha molta que fa molt de temps que té clara l’existència i l’extensió d’aquesta catalanofòbia. Aquesta gent ara em podria retreure: “Ara te n’adones, noi?” Doncs sí. Evidentment, hi ha una responsabilitat meva que no defujo: crec que ho hauria d’haver sabut. Punt.
Però assumir la pròpia responsabilitat no exclou que aquesta ignorància sobre l’enorme abast de la catalanofòbia tingui, també, causes estructurals. És evident que s’han esmerçat molts esforços per aconseguir que la catalanofòbia estructural no sigui un fet conegut per les seves víctimes.
Ho explicava al correu de la setmana passada: com pot ser que els principals llibres escrits sobre la persecució del català per part de l’Estat, estiguin descatalogats o siguin difícils d’obtenir? Com és que aquests fets històrics no s’ensenyen a les escoles?
