Hola!

Un dels principals problemes que tenim a OCTUVRE és que no donem l’abast per fer tots els vídeos que voldríem. Tenim una carpeta plena de “temes pendents”, “projectes” i “plans”.

Aquesta setmana han passat tres coses que tenen a veure amb tres vídeos que tenim pendents:

> El CIDOB, TV3 i la llengua catalana.

> El català descatalogat

> La repressió que no s’atura.

A continuació, comparteixo algunes notes sobre aquests temes.

El CIDOB, TV3 i la llengua catalana.

Al correu de la setmana passada vaig escriure sobre la importància de poder accedir a la informació internacional en català i des de Catalunya. Doncs bé: a TV3 sembla que van en la direcció contrària.

Potser recordes que a principis de febrer el mitjà Sentit Crític va entrevistar Rosa Romà, màxima responsable de TV3 i CatRàdio. Una de les preguntes va ser:

> A TV3 s’hi parla massa en castellà?

La resposta de Romà va ser aquesta:

> “Hem de tenir aquell qui millor pugui explicar la notícia, en l’idioma que sigui”.

Aquest va ser el titular de l’entrevista i, com era esperable, va aixecar una polseguera enorme.

I no és per menys, ja que les paraules de Romà posen en suspens la mateixa idea fundacional dels mitjans públics:

“ajudar a la consolidació i expansió de la llengua, la cultura, la identitat i la projecció internacional de Catalunya”

Davant el rebombori que es va formar a les xarxes, Rosa Romà va fer dues coses: primer, dir que les seves paraules s’havien “tret de context” i, segon, passar a l’atac. Titular d’El Món:

No em vull estendre perquè el nivell no pot ser més baix.

Però digui el que digui Rosa Romà sobre les seves paraules “tretes de context”, l’únic context possible és que aquest mateix divendres, i per enèsima vegada,

els serveis informatius de TV3 no han estat capaços de trobar ni un sol expert que parli català per explicar el que passa al món.

En aquest cas les conseqüències econòmiques i energètiques de la guerra d’Ucraïna. Així l’explicació al TN va ser en castellà:

L’expert triat per TV3 per explicar -en castellà- l’impacte energètic de la guerra d’Ucraïna és “investigador sènior” del CIDOB i des de fa 6 anys professor associat de la Universitat Pompeu Fabra.

Doncs un dels vídeos que tenim a la carpeta de “pendents” és, justament, sobre el CIDOB, el més famós think tank geopolític de Catalunya.

Però mentre enllestim el nostre vídeo, volia compartir un parell d’apunts

———

El CIDOB és finançat, entre d’altres, amb diners públics de diferents administracions catalanes. Comptes anuals 2020:

Al patronat del CIDOB hi participen:

> Generalitat de Catalunya

> Ajuntament de Barcelona

> Diputació de Barcelona

> Consell Interuniversitari de Catalunya

Personalment hi participen:

> Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla

> Felip Roca, director de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona

I professors de les següents universitats:

> Universitat Autònoma de Barcelona

> Universitat Pompeu Fabra

> Universitat Oberta de Catalunya

> Universitat de Lleida

Malgrat aquest contacte tan estret amb la vida institucional catalana, el CIDOB ha mostrat en diverses ocasions un autèntic menysteniment envers la llengua catalana. Dos exemples:

A final de 2022 l’ambaixadora dels Estats Units va visitar Barcelona i el consolat nord-americà va informar, en català, sobre la visita:

El CIDOB, en canvi:

A final de 2022 el CIDOB va publicar el seu anuari. Només en castellà. La Plataforma per la Llengua va fer aquest tuit:

Sembla que pel CIDOB, les “coses importants” són en castellà.

El mateix que passa als informatius de TV3.

No podem acceptar això com a normal. Vídeo ben aviat.

El català descatalogat

Un altre dels “vídeos pendents” a OCTUVRE és sobre les polítiques supremacistes en contra de la llengua catalana.

Fa uns mesos vam fer un vídeo titulat: “ALERTA: “Franco no va prohibir el català”.

La qüestió és que una exdiputada de Ciudadanos negava que el règim franquista hagués prohibit el català i vam creure que calia una resposta d’urgència davant aquest intent negacionista.

Per fer aquest vídeo vam revisar diverses fonts que recullen i documenten l’enorme abast de la repressió franquista contra el català.

Una de les coses que vam descobrir és que moltes d’aquestes fonts o estan descatalogades o són de difícil accés. Per exemple, vam demanar a la nostra llibreria habitual aquests quatre títols:

> L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya

> La persecució política de la llengua catalana

> Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975

> Cròniques negres del català a l’escola.

Al cap d’uns quants dies el nostre llibreter ens va avisar que ja els tenia, però que havia tingut feina a trobar-los. Un d’ells, fins i tot, estava descatalogat.

És evident que alguna cosa s’està fent molt malament si com a país no som capaços de mantenir viva la memòria de la persecució al català mentre que l’Estat i tots els seus poders treballen per esborrar-la de manera activa.

Amb aquesta preocupació en ment i davant les preocupants evidències, estem treballant en una campanya que aviat t’explicaré amb detalls. Crec que serà molt potent.

La repressió que no s’atura.

Amb els mitjans “despolititzats” i les tertúlies pregonant “el retrobament”, esperonant la desmemòria i convidant tothom a “passar pàgina”, la repressió continua endavant.

Aquest dijous vaig estar a Mollet del Vallès, convidat per la xarxa de suport a les encausades del 23S.

A l’acte vaig poder escoltar les explicacions de l’advocat d’Alerta Solidària, Carlos Hurtado i els testimonis directes, colpidors, de la Sònia Pascual i d’en Rafa Delgado, dos dels perseguits en aquesta causa.

A mesura que passa el temps aquells cops de mall a les portes, aquelles detencions massives, aquelles presons preventives de mesos, aquelles proves inventades, aquell assenyalament massiu dels mitjans de comunicació… tot plegat sembla que ens arribi amb un eco de distància, de cosa del passat.

Però l’agressió està en marxa i l’impacte sobre les víctimes continua sent brutal, malgrat que ens venguin “desjudicialitzacions” i “despenalitzacions”.

Per sort, els grups de suport continuen funcionant i advertint-nos que tenim molta lluita col·lectiva per davant.

I crec que sobre la repressió, cada dia més oblidada per alguns, també cal que en fem un vídeo.

Doncs això: aquests és un petit resum d’algunes de les línies en les quals ara mateix estem treballant a OCTUVRE. Un resum de la carpeta plena de “temes pendents”, “projectes” i “plans” que treballem per fer realitat. Ni una mentida sense resposta.

Espero que et sembli interessant,

moltes gràcies per ajudar-nos a fer i difondre aquesta feina,

una abraçada,

Albano