3 COSES: Vídeos, “cultura catalana” i “llistes cíviques”.
3 COSES: Vídeos, “cultura catalana” i “llistes cíviques”.
Hola!
T’escric per explicar-te 3 coses.
PRIMERA / Aquesta setmana hem publicat dos vídeos: un sobre les subvencions de la Generalitat als mitjans de comunicació i una reflexió sobre el bilingüisme que té com a objectiu esborrar el català del mapa. En 6 dies aquests vídeos han tingut 97.000 visites. Entre d’altres coses, gràcies a totes les persones que l’estan compartint per les xarxes! Si no has vist els vídeos, aprofita el cap de setmana per fer-ho!
SEGONA / Tornem a tenir sobre la taula el vell debat sobre què és “cultura catalana”. Aquest cop el tema arriba de la mà d’un músic del Baix Llobregat que es diu Alizzz i que ha afirmat “Em sento exclòs de la cultura catalana”. Segur que alguna cosa has sentit perquè des de llavors, no ha parat de sortir als mitjans. Doncs a OCTUVRE volem compartir una reflexió que ens ha semblat molt interessant. En Joel Díaz -el de l’APM, entre d’altres- va escriure a Twitter:
“Jo, si algú català que fa cultura des de Catalunya diu que VOL ser considerat cultura catalana, no veig cap motiu per negar-li-ho i, sobretot, no veig ningú amb prou autoritat per fer-ho”.
Davant aquesta afirmació, l’escriptor mallorquí Pere Antoni Pons al seu compte de Twitter reflexiona:
“Això de què és cultura catalana i què no, igual que què és cultura espanyola i què no, depèn com tot del poder. La castellanoespanyolitat té tant de poder que pot decidir a conveniència què és cultura espanyola i què no, i a més es podria permetre fer la definició d’una manera generosa i inclusiva, cosa que no fa: en general, cultura espanyola és la que es fa en espanyol i des de l’espanyolitat.
La catalanitat, en canvi, té tan poc poder que no pot definir ni què és cultura catalana. Ni tan sols quan ho intenta, i per por no ho intenta sovint, pot definir-ho a la seva manera. La castellanoespanyolitat té tant de poder que sempre hi interfereix i es pot permetre el luxe de definir què és cultura catalana.
I és clar, això té conseqüències: aquests debats confusionaris sempre afavoreixen el fort i perjudiquen el feble. En aquest sentit, la cosa per mi és clara: si naturalitza i enforteix la castellanoespanyolitat de Catalunya, és evident que no és cultura catalana, i ja està”.
Per pensar-hi.
TERCERA: Aquest dijous hem estat al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí. Entre d’altres qüestions, hem explicat el projecte d’OCTUVRE. Hem parlat dels intents evidents d’esborrar la memòria dels fets de l’octubre de 2017. Un exemple d’aquesta “desmemòria” el vaig compartir a Twitter aquesta setmana:
Va ser un acte molt interessant on ens vam aplegar unes 70 persones i on no va faltar un debat que es repeteix als últims actes on hem participat: la “llista cívica” que ha posat sobre la taula l’ANC. Entre el públic, disparitat d’opinions: des dels que alerten del perill de “dividir l’independentisme” fins als que veuen una oportunitat de “pressionar els partits actuals”. Independentment de la postura de cada un, crec que és un debat molt interessant, molt sa democràticament i que obliga a pensar més enllà de la qüestió electoral. En aquest sentit, et recomano la lectura d’aquest reportatge publicat pel setmanari El Temps on he tingut l’oportunitat de participar-hi:
PD: Al vídeo sobre el meu comiat del Tot es Mou vaig demanar que qui volgués rebre per WhatsApp els nostres vídeos, que m’escrivís un missatge. La resposta ha estat enorme i he rebut milers de missatges. Si ets una d’aquestes persones que has enviat el missatge i encara no has rebut res és que encara no he pogut ordenar-ho tot. Espero tenir-ho enllestit aviat! Gràcies per la paciència!
EFEMÈRID OCTUVRE: Aquesta setmana ha fet un any de la publicació del nostre vídeo BOOM. Tres coses sobre MERCADONA!. Al seu dia va tenir prop de 300.000 visualitzacions. Si no el vas veure, tot teu!
