Cal entendre els mecanismes profunds de la guerra que ha declarat l’Estat contra Catalunya.

Per Albano Dante Fachín Pozzi

Hola!

Avui t’escric per explicar-te dues coses.

La primera: el correu de la setmana passada (on explicàvem les suposades amenaces rebudes per Xavier Fina) va tenir un èxit brutal. Ha tingut més de 100.000 lectures. Això és gràcies a què molta de la gent que rep aquests correus, comparteixen l’enllaç amb els seus contactes. Per això, aprofito: moltes gràcies per ajudar-nos a difondre!!! És imprescindible!

La segona: aquests dies estem escoltant moltes imbecil·litats sobre el tema de la immersió lingüística. Potser ja estem tots saturats. Però crec que és imprescindible veure-hi més enllà del que ens estan explicant.

NOTA PRÈVIA: Avui s’ha sabut que Pablo Casado ha denunciat que “hay profesores con instrucciones para no dejar ir al baño a niños porque hablan en castellano”. Jo crec que davant tot plegat no cal perdre temps en convèncer ningú ni en rebatre. Però si que cal que fem un esforç per informar-nos i per entendre els mecanismes profunds de la guerra que ha declarat l’Estat contra Catalunya. Som-hi.

Segurament recordes el cas dels professors de Sant Andreu de la Barca que van ser acusats de delictes d’odi contra fills de guàrdies civils. Anem a fer un cop d’ull a com va anar la cosa.

El 10 d’octubre de 2017 la Guardia Civil es posa en marxa. Aquell dia, el periodista Fernando Lázaro, del diari El Mundo explica:

“Varios agentes alertaron de que tras el 1-O se instó a los alumnos del IES Palau a salir al patio del instituto en protesta por la «violencia policial»”

És a dir: la polèmica comença amb una denúncia de la Guardia Civil, depenent del govern del PP i que, com sabem avui, ha mentit en moltíssimes ocasions en relació a Catalunya. Seguim.

En base a aquesta denúncia la Fiscalia obre investigacions i el 26 de desembre del 17 es citen a declarar diversos professors de l’institut. Un altre cop explica El Mundo:

“Está previsto que la Guardia Civil (…) les tome declaración (…) para aclarar si alguno de ellos pudo haber cometido un delito de odio y, de ser así, la Fiscalía presentaría luego denuncia o querella contra ellos ante el juzgado”.

És a dir: els guàrdies civils denuncien davant la Fiscalia, la Fiscalia ordena investigar i és la mateixa Guardia Civil qui pren declaracions.

Després de les investigacions de la Guardia Civil, el 25 d’abril sortia a la llum que la Fiscalia denunciava a nou professors “humillar a alumnos hijos de guardias civiles”. És a dir: la Guardia Civil posa la denúncia, la Guardia Civil investiga i la Fiscalia executa.

Doncs bé: el 29 d’abril el periodista del diari El Mundo, Javier Negre, publica una peça titulada “Los 9 maestros catalanes de la infamia”. Entre d’altres coses, deia que els professors s’havien dedicat a

«humillar y señalar» a los hijos de varios agentes de la Guardia Civil, algunos de los cuales estuvieron destinados en el País Vasco en los años de plomo de ETA. (…) En la Guipúzcoa de los tiros en la nuca. (…) Ahora, ya con la banda derrotada, estos mismos agentes sienten que vuelven a estar en la diana”.

El diari, fins i tot, va publicar la foto dels professors. (He estat jo que he esborrat les cares):

A partir de llavors les reaccions van ser furibundes. Albert Rivera feia aquest tuit:

I a les portes del col·legi, apareixien aquestes pintades:

Els mitjans de comunicació espanyols es van abraonar contra els professors i contra l’independentisme en general. No puc aquí reproduir tots els insults que van rebre els professors per par de tertulians i periodistes. Però una de les més celebrades respostes va ser aquesta vinyeta José María Nieto:

Durant dies la manipulació, la mentida, l’assetjament als professors i la criminalització de l’independentisme no va parar de créixer. Però a principis de maig els jutjats 3 i 7 de Martorell, que portaven els casos, van decidir arxivar la causa. No hi havia indicis de cap delicte d’odi.

Aquí hauria d’haver acabat la història d’aquest muntatge de la Guardia Civil contra l’escola catalana. Però encara faltava la participació de Felip de Borbó.

Al desembre de 2019, gairebé dos anys després dels suposats fets, el diari ABC va atorgar el Premio Mingote a José María Nieto, autor de la vinyeta sobre les suposades humiliacions patides pels fills dels guardies civils.

Doncs bé: malgrat que les denúncies havien estat arxivades, malgrat que la mateixa justícia havia admès que no hi havia hagut cap delicte d’odi contra els fills de la Guardia Civil, Felip de Borbó va entregar el premi a l’autor de la vinyeta fake:

Com deia al principi, no crec que calgui invertir esforços en rebatre totes i cada una de les bogeries que estem sentint. Però si ens volem defensar d’aquest atac, crec que cal esforçar-se per entendre l’abast i les connexions de la mentida.

Crec que és evident que la denúncia dels pares de Canet està íntimament lligada al que va passar a Sant Andreu de la Barca.

La Guardia Civil, la Monarquia, el PP, Ciudadanos i VOX empenyen en la mateixa direcció, amb la complicitat dels mitjans de comunicació al seu servei.

Abans he explicat que el primer periodista d’El Mundo que va escriure sobre les suposades “humillaciones” als fills de guàrdia civil és Fernando Lázaro. He anat a fer una volta pel seu compte de Twitter. Mireu:

Això i molts retuits a diputats de Vox.
Bé, espero que aquestes línies hagin estat útils i, si ha estat així i vols compartir l’escrit, pots enviar aquest enllaç per WhatsApp o el canal que vulguis:

Una abraçada,

Albano

PD1: Fa un any a OCTUVRE vam publicar aquest vídeo. És un dels pocs on hi surto jo i no la Marta. Si no l’has vist, aquí el tens: “Parlar català és de mala educació?”

PD2: I ara que, un altre cop, els vots independentistes serviran per donar estabilitat a l’Estat espanyol, crec que és un bon moment per tornar a mirar aquest altre vídeo d’OCTUVRE: Que corri abans no es consumi l’estafa dels despatxos madrilenys. Tenim memòria.