Logo

El correu de l’Albano (3)

Hola!

Aquesta setmana a la redacció d’Octuvre tenim molta feina i per això, havia pensat estalviar-me escriure aquest correu.

Com cada any, tornem a tenir negociacions de pressupostos a Madrid i, un altre cop, ens tornen a parlar d’aquestes “pluges de milions”.

Això no és notícia. Són les mateixes trampes que ens expliquen cada any. Des de Madrid i també, tristament, des de Barcelona.

Però malgrat estar davant de trampes pressupostàries repetides, és necessari plantar cara. Fa mandra. Però si cada any ens intenten colar les mateixes mentides, cada any caldrà treballar per desmuntar-les.

I en això estem a Octuvre. Volem desmuntar les trampes i ho volem fer de manera que arribi al màxim de gent possible. Perquè una de les trampes més grans és, justament, fer que la informació dels pressupostos sigui prou complicada per fer que molta gent desconnecti. I no ens dona la gana.

La qüestió, però, és que amb tota aquesta feina al damunt vaig pensar que millor deixar aquest correu per un altre dia. A més, el tema sobre el que volia tractar és desagradable i em posa de molt mal humor.

AVÍS: El que explicaré a continuació no és una informació de vida o mort. Cada minut passen mil coses més importants. Sempre que es publica alguna cosa s’intenta enganxar els lectors dient coses com “no t’ho pots perdre” o “informació imprescindible”. En aquest cas tinc dubtes. Cada dia passen milers de coses importants i el temps que tenim és limitat. I penso que la història que explicaré a continuació potser només m’interessa a mi i que en un món com el nostre, això són detalls ínfims. Però malgrat sentir això, hi ha coses que no em dona la gana de prendre com “normals”. I per això, encara que el món potser no ho necessita, vull deixar per escrit i amb tot detall una cosa que va passar a Catalunya Ràdio. La nostra ràdio nacional.

AVÍS 2: Segons la magnífica eina de Softcatalà per analitzar textos, aquesta peça es llegeix en 6 minuts i 50 segons! 🙂

La qüestió.

El dia 2 de setembre d’enguany ens vam trobar amb aquest tuit del programa “La tarda de Catalunya Ràdio”:

Com et pots imaginar, quan el vam veure ens va fer un salt al cor! Catalunya Ràdio havia posat un vídeo d’OCTUVRE a la secció de fake news!

I no només això: la ràdio nacional de Catalunya deia que el nostre vídeo deia “mitges veritats”! (De sempre, a casa nostra, una “mitja veritat” és una mentida).

El vídeo al qual feia referència Catalunya Ràdio és un que es titula “Que corri aquest vídeo fins que Montilla renunciï als nostres 400.000 €” i el vam fer el juny del 2020, quan es va saber que Montilla havia fitxat per Enagás.

Malgrat que el vídeo feia més d’un any que s’havia publicat, mai ningú ens havia advertit que hi hagués cap error o dada incorrecta.

Al vídeo explicàvem, bàsicament, tres coses:

  • PRIMERA: Que Montilla havia fitxat per Enagás per un sou de 160.000 €
  • SEGONA: Que l’oficina que li paguem amb diners públics ens costa 400.000 €
  • TERCERA: Que tot plegat era un escàndol i que el que havia de fer Montilla, ara que era empleat d’una energètica de l’IBEX, era renunciar a l’oficina de 400.000 € que li paguem entre tots.

Quan vam veure el tuit vam anar corrent al web de Catalunya Ràdio a veure què deien. La peça, signada pel periodista Carles Baraibar, començava així:

  • “En les darreres setmanes torna a circular de mòbil en mòbil un vídeo fet per l’activista Marta Sibina, des de la seva plataforma Octuvre, en què es denuncia que l’expresident de la Generalitat José Montilla vol mantenir l’oficina a la qual té dret com a expresident, tot i la seva incorporació al consell d’administració d’Enagás, l’empresa de l’Ibex-35 que gestiona la xarxa de gas a Espanya”.
  • Al mòbil del “Fets o fakes” ens heu preguntat si és cert que Montilla manté l’oficina tot i formar part d’Enagás. D’entrada, es tracta d’un vídeo que es va gravar el juny del 2020, però actualitzarem la informació més d’un any després.

Fins aquí, sembla que tot bé. Cap errada d’Octuvre. Cap dada incorrecta. De moment, ni rastre de la “mitja veritat”. Seguim llegint. I l’autor es fa una pregunta:

  • Montilla manté l’oficina d’expresident, tot i treballar a Enagás?

La resposta a la pregunta:

  • Efectivament, ara com ara el president Montilla manté la seva oficina d’expresident a l’avinguda Diagonal, 399 de Barcelona alhora que forma part del consell d’administració d’Enagás. En el vídeo d’Octuvre, també es denuncia que aquesta oficina té un cost de prop de 400.000 euros per a la Generalitat.

Perfecte doncs. Un altre cop, tot correcte. Següent pregunta que es fa l’autor de la peça:

  • Aquesta oficina costa 400.000 euros a la Generalitat?

Resposta:

  • Ens hem posat en contacte amb el Departament de Presidència, però no ens ha facilitat la informació de l’any 2020. El cost anual de l’any 2018 ja es va publicar en alguns mitjans com El Diario o El Español.

Molt bé. Però aquí cal una primera puntualització si volem ser curosos: si que ho van publicar “alguns mitjans” però la informació parteix d’un document oficial del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Dit això, el periodista de Catalunya Ràdio torna a confirmar la informació del nostre vídeo. Com no podia ser d’una altra manera perquè és la informació oficial i acreditada.

Però és a partir d’aquí quan les coses es comencen a tòrcer. Seguim llegint la peça de Baraibar:

  • “Ara bé, tal com expliquen des de l’oficina de l’expresident, sigui una oficina amb un lloguer car o barat, el responsable de decidir en quina oficina s’havia d’ubicar el president Montilla va ser i és el Departament de Presidència i no el mateix expresident”.

M’aturo aquí un moment. Després que quedés clar que Octuvre no diu res incorrecte, l’autor de la peça inicia el paràgraf dient “Ara bé”.

Aquest “ara bé” és el que es coneix com un “connector d’oposició” igual que “no obstant això”. Diga’m perepunyetes, però la cosa comença a sonar una mica malament. Alguna cosa com:

  • “Si, si: Montilla manté l’oficina malgrat treballar a Enagás. Si, si: l’oficina de Montilla val 400.000 €. ARA BÉ, no la tria Montilla”.

És aquesta la “mitja veritat” que diu el vídeo d’Octuvre? El nostre vídeo diu que:

  • a) Montilla treballa per Enagás
  • b) que l’oficina val 400.000 €
  • c) que això és una vergonya absoluta i
  • d) que Montilla hauria de renunciar a aquesta oficina.

La pregunta que ens fem és: què té a veure si fa 10 anys Montilla la va triar ell mateix o li van assignar? Què canvia aquest fet amb relació al que diu el nostre vídeo?

Nosaltres el que diem és que ARA Montilla treballa per Enagás i que ARA hauria de renunciar. Encara no trobem la “mitja veritat”. Seguim llegint:

  • “Part del cost de l’oficina, a més, és de personal, amb un cap de l’oficina i dues persones més i és igual per a tots els expresidents”.

Estarà aquí la “mitja veritat” del vídeo d’Octuvre? Vegem-ho:

A tots els documents de la Generalitat quan es parla d”oficina dels expresidents” es refereixen a totes les despeses, també les de personal, no només a l’edifici.

Per tant l’aclariment de l’autor de la peça sembla sobrer. Però l’ús del connector “a més” introdueix un to d’esmena que, tot i no esmenar res, genera un to de correcció.

Diga’m un altre cop perepunyetes, però si sumem l’ARA BÉ d’abans i l’A MÉS d’ara, la cosa queda més o menys així:

  • “Si, si… Montilla Treballa per Enagás, segueix a l’oficina que, efectivament val 400.000 € ARA BÉ no la tria ell i A MÉS els 400.000 € no són només de l’oficina sinó també de personal”.

Són aquestes les “mitjes veritats” de les que ens acusa Catalunya Ràdio? Seguim llegint:

  • “En el vídeo d’Octuvre s’explica que Montilla deu cobrar uns 160.000 euros per formar part d’aquesta empresa de l’Ibex-35. Segons l’informe de remuneracions dels membres del consell d’administració del 2020, d’Enagás, Montilla va percebre entre el juny i el desembre del 2020 un total de 69.000 euros”.

I diu:

  • “Caldrà esperar que hi treballi un any sencer per poder certificar quin és el sou complet de l’expresident, però la xifra s’acosta molt a la que s’explica en el vídeo de denúncia”.

Sembla, doncs, que aquí tampoc hi ha la “mitja veritat”. De fet aquesta “xifra que s’acosta molt” no és un invent d’Octuvre sinó que es basa en els documents oficials de retribucions de la mateixa Enagás! Així doncs, segueix sense aparèixer la “mitja veritat”.

Llavors:

  • a) Si, efectivament, Montilla treballa a Enagàs i manté l’oficina pagada amb diners públics.
  • b) Si, efectivament l’oficina ens costa a tots 400.000 € i
  • c) si, efectivament, Montilla cobra d’Enagàs el que diem que cobra…

Però si, efectivament, tot plegat és així: perquè la ràdio nacional de Catalunya tria el nostre vídeo com a peça de “desinformació” i ho qualifica de “mitja veritat”?

Ningú de Catalunya Ràdio ni del programa en qüestió ni l’autor de la peça es va posar en contracte amb nosaltres en cap moment. Llavors, per saber on és la “mitja veritat” ens vam posar en contacte amb els responsables del programa. Ens van contestar:

  • “Hem considerat mitja veritat el fet que no sigui ‘responsabilitat’ del president Montilla el fet que l’oficina on es troba valgui el que val. (…) Ell no té res a veure amb el cost que té”.

Davant aquesta resposta nosaltres vam dir:

  • “Nosaltres no entrem en cap moment a valorar qui va triar l’oficina. Nosaltres diem que té una oficina, que costa 400.000€, que treballa a Enagàs i que hauria de renunciar a ella”.

És a dir: al vídeo d’Octuvre no parlem de qui va triar l’oficina fa 10 anys! Parlem del fet que ara es coneix que cobrarà d’una energètica de l’IBEX i que hauria de renunciar a l’oficina que li paguem tots!

Com a resposta, l’autor de la peça ens diu:

  • “A partir del vostre vídeo, tots els missatges rebuts i la interpretació del vídeo és que Montilla costa aquests diners i n’és el responsable. I això, creiem, és una veritat a mitges perquè la responsabilitat és del departament de Presidència”.

??? La responsabilitat de fitxar per Enagás és de Montilla, la responsabilitat de seguir tenint una oficina pagada per tot és de Montilla, la capacitat de renunciar a l’oficina és de Montilla i en això es basa el nostre vídeo. Però segons Catalunya Ràdio tot plegat és mitja veritat per una dada de la qual no es parla al vídeo i que no canvia res del que diu el vídeo!!!

El nostre vídeo no té cap dada errònia, no oculta cap informació rellevant, no fa suposicions i tota la informació aportada està basada en informació oficial… però Catalunya Ràdio decideix que tot plegat és una “veritat a mitges” d’acord amb una dada facilitada per l’oficina de Montilla que res té a veure amb la denúncia.

Certament, cal posar un 10 als treballadors de l’oficina de Montilla: han aconseguit que Catalunya Ràdio blanquegi l’escàndol que denunciem a Octuvre amb dades totalment contrastades. És de primer d’equip de comunicació: donar dades que no tenen res a veure per desacreditar a qui ha fet públic una informació que et deixa malament.

Però és de primer de periodisme no convertir-se en corretja de transmissió dels directius de l’IBEX.

De totes maneres, i sent absolutament conscients que de vegades aquestes coses passen, que cap periodista és infal·lible, que tots som humans, ens vam limitar a demanar una rectificació a Catalunya Ràdio. Vam demanar 3 coses als responsables del programa:

  • 1) Dir avui que totes les dades que esmenta OCTUVRE són correctes.
  • 2) Canviar al web l’estatus del vídeo a “Veritat” i treure’l de “mitja veritat”.
  • 3) Fer un tuit des del compte del programa dient que ha estat un error i que tot és veritat.

Els responsables, però, han cregut que no calia. A hores d’ara al web de Catalunya Ràdio s’afirma que Octuvre diu “mitges veritats”.

Com et pots imaginar, això fa mal. A Octuvre mirem i remirem totes i cada una de les dades que publiquem. Revisem i revisem cada afirmació amb 3 filtres diferents cada cop que publiquem un vídeo. Això ho fem perquè creiem que l’única manera de fer informació és amb dades 100% rigoroses. A més: us imagineu com ens cruixirien tots aquests als quals trepitgem l’ull de poll si les nostres dades no fossin 100% correctes?

Fent això, aplicant la màxima rigorositat al que fem, hem aconseguit, fins i tot, fer rectificar el mateix The Washington Post.

Com et pots imaginar, ser acusats per la ràdio nacional de Catalunya de dir “mitges veritats” (que és una manera de dir que diem mentides) ens revolta molt perquè vol colpejar allà on més mal fa: en destruir una credibilitat que costa molt de guanyar. I ens revolta quan es fa al servei de personatges tan foscos com José Montilla, alt càrrec d’Enagás que, a més, cobra diners de tots nosaltres.

Si Catalunya Ràdio volgués posar en qüestions “mitges veritats” sobre Montilla, hi havia moltes opcions. Per exemple, podrien haver investigat quines feines exactament està fent Montilla per Enagás.

O, encara millor: Montilla va dir que no faria servir el despatx públic per a feines privades. Tenint en compte que el despatx en qüestió es paga amb diners públics, la ràdio pública podria haver esbrinat si Montilla compleix la seva paraula de no fer servir el despatx públic per feines privades.

Estaria bé que Catalunya Ràdio ho investigués tot això. Però sembla que és més fàcil escriure de manera acrítica al dictat de l’equip de premsa de Montilla.

———

Bé, si has arribat fins aquí, moltes gràcies.

Sé que hi ha mil coses més terribles al món. Però crec que moltes d’aquestes coses terribles es couen als detalls petits, a les accions que passen desapercebudes. Un vídeo d’Octuvre no és tan important. El nostre ego tampoc. Que la ràdio pública d’un país sigui tan destralera ja és una altra cosa.

Ara si, m’acomiado fins a la propera i em poso amb els pressupostos. Allà si que hi ha “mitges veritats” que cal desmuntar.

Una abraçada,

Albano

PD: Aquests dies fa un any que vam publicar aquest vídeo a OCTUVRE:

CLAVEGUERES: Mitjans, polítics i jutges.

Correus de l’Albano (1)

Correu de l’Albano (2)