Hola!

Primer de tot: bona Diada de l’1 d’Octubre!

OCTUVRE es diu OCTUVRE perquè l1-O va començar alguna cosa nova. I perquè creiem que és una VICTÒRIA. Més enllà del que va venir després…

De fet, em preocupava molt que tots els intents de “girar full” i d’engegar “diàlegs” incerts es construïssin sobre les cendres de l’1-O.

Em preocupava molt que la “nova etapa” convertís l’1-O en una efemèride fossilitzada, domesticada, guardada en una vitrina i treta a passejar un cop l’any.

Em preocupava que la força domesticadora institucional enterrés la potència brutal del que va passar als carrers.

Però avui, 4 anys més tard, crec que l’1-O resisteix molt bé els intents de domesticació. Crec que l’1-O segueix viu, segueix parlant per si mateix i no es deixa domesticar.

Resumint: l’1-O segueix fent por. A Madrid i a Barcelona.

Dit això, passo a compartir algunes coses que em sembla que poden ser interessants. (De fet, aquesta és la idea central d’aquests correus: compartir coses interessants!!!)

Primer cosa: Independentista? Nacionalista?

Un dels debats més maltractats dins el moviment sobiranista, és el del “nacionalisme”. Òbviament, no el resoldré jo en aquest correu. Però sí que voldria citar en Josep Fontana sobre aquesta qüestió. La cita és d’aquest llibre:

Si no l’has llegit, fes-ho sense falta!

En Fontana (històric del PSUC, uns dels historiadors més importants del segle XX i poc sospitós de ser un “ranci nacionalista”, tracta el tema al principi del llibre.

L’any passat a OCTUVRE vam fer un petit vídeo per celebrar el tercer aniversari de l’1-O i les paraules de la veu en off fan referència a aquest debat.

(Potser les imatges distreuen. Escolta només el so).

Crec que ajuda a no caure en trampes interessades. (Òbviament, és un resum. Recomano 100% el llibre).

Segona cosa… (I perdó per l’autocita).

Està lleig autocitar-se. Espero que sàpigues disculpar-ho. La qüestió és que fa 3 anys amb l’Angels M. Castells (Si!, “la de les banderes”) vam escriure un llibret on explicàvem la nostra experiència a la XI legislatura.

Doncs bé: entre les pàgines 114 i 126 expliquem coses que ens van tocar viure al voltant de l’1-O. Crec que hi ha coses que poden ser interessants.

Fent clic aquí trobaràs el PDF. Es llegeix en 10 minuts. I, un altre cop, perdó per l’autocita. Però com que ara tothom parla d’“eixamplar la base”, personalment, per a mi l’1-O va ser un terratrèmol de consciència. Sobre això, m’he trobat aquest tuit amb el qual em sento molt identificat.

Tercera cosa: Grosfoguel i l’1-O

Segurament ja vas veure l’entrevista que li vam fer a en Ramon Grosfoguel aquest estiu. Però al minut 14:19 parla directament de les implicacions de l’1-O. Per si li vols donar un cop d’ull:

Quarta cosa: les revolucions de la gent.

Sobre l’1-O tenim la sensació d’haver estat protagonistes d’un esdeveniment històric. Però sabem que, quan passa el temps, les persones solen ser esborrades dels relats i només queden els grans fets i els grans noms.

Però res existeix si no hi ha la gent. Pensant en això, vull compartir un llibre que fa això: agafar un esdeveniment històric (la Revolució Francesa) i mirar la gent. És aquest:

És molt impressionant. I mentre el llegia no podia evitar veure la gent amb la qual vaig compartir l’1 d’octubre.

Algú podria dir que parlar de l’1-O i la Revolució Francesa és forassenyat. Doncs jo crec que no. A la base de tot hi ha gent. Sempre. El llibre està disponible en català i fent clic aquí es poden llegir les primeres pàgines.

(Per cert: la portada és una meravella. És un llibre que parla de “la gent menuda”, sovint oblidada per la història. A la portada del llibre, en primer pla, veiem un jovenet del qual pràcticament no sabem res. Però potser la seva cara et sona:

Bé, no em voldria fer pesat en un dia tan assenyalat.

Acabo dient que a principi de la setmana vinent publicarem un vídeo que ens fa especial il·lusió.

És un vídeo que no es vol limitar a denunciar sinó que vol passar a l’atac.

Ja està bé de plorar. La força de l’1-O és, justament, que no demanem ni perdó ni permís. Fem el que cal fer. Doncs cal seguir en aquesta línia!

Espero que aquest correu hagi estat útil,

una abraçada gran, bona Diada,

Albano