Enllaç per enviar per WhatsApp:

Hola!

 

El correu d’avui té aquests quatre punts:

1) L’escàndol de la DGAIA: actualització.

2) El Parlament i l’Elon Musk

3) El Parlament i el català a l’escola.

4) On són els joves?

Creiem que aquests quatre punts són importants. Per les coses concretes que explicarem, però també per les possibilitats que ens ofereixen cada un d’ells.

 

L’Estat ens vol fer creure que els catalans hem estat derrotats definitivament. Al mateix temps, alguns independentistes no paren de repetir que som pocs, que cada cop som menys, que no tenim força i que mai podrem guanyar.

 

A OCTUVRE creiem fermament que hi ha prou raons per confiar en el futur de la Nació. I creiem que els quatre punts d’avui ajuden a construir la força necessària per a la lluita.

 

Comencem!

1) L’escàndol de la DGAIA: actualització.

 

Al correu que vam enviar l’1 de febrer et vam explicar que els partits havien de votar si el Parlament demanava la compareixença de les persones que estaven al capdavant de la DGAIA quan es van produir les irregularitats descobertes per la Sindicatura de Comptes.

 

Doncs bé: tots els partits han votat a favor de les compareixences. Les persones que hauran de comparèixer són:

  • Josep Ginesta Vicente, exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies.
  • Oriol Amorós i March, exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies.
  • Ricard Calvo i Pla, exdirector general de la DGAIA.
  • Chakir el Homrani Lesfar, exconseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Ara cal esperar que el Parlament fixi les dates de les compareixences. Estarem atents. Però abans que comenci “l’espectacle”, voldríem compartir unes reflexions sobre les compareixences:

 

Cal tenir clar que aquestes compareixences parlamentàries no són un “judici”, ni poden condemnar ni “demostrar” res. És a dir: es tracta d’un acte purament polític. I això no és dolent. Al contrari: si es fan bé, aquestes compareixences poden servir:

  • perquè la ciutadania conegui millor com funcionen els serveis públics que paga amb els seus impostos.
  • perquè la ciutadania conegui les propostes de cada un dels grups polítics sobre aquell tema concret.

Lamentablement, però, molt sovint les compareixences i les comissions es converteixen en un circ (en el pitjor sentit del terme) on els compareixents menystenen el Parlament i els partits es dediquen a dir frases enginyoses per penjar a les xarxes socials.

 

Es pot evitar que passi això? És difícil, però es pot intentar.

 

Per això a OCTVRE farem una cobertura completa d’aquestes compareixences. Explicarem amb detall qui és cada un dels compareixents, quines responsabilitats ha tingut, quines són les seves relacions amb els partits i quines

són les seves relacions amb els que s’han beneficiat de les irregularitats.

 

A més, donarem la informació de context necessària per entendre el que estan dient els compareixents i els polítics que els interroguen. Moltes vegades en aquestes comissions, tant els compareixents com els partits diuen inexactituds o, directament, mentides. Ho fan aprofitant que la gent no coneix els detalls del tema en qüestió. A OCTUVRE intentarem que ho tinguin difícil.

 

Creiem que aquest tema és molt important per diversos motius.

 

Primer, perquè estan en joc els drets de molts menors del nostre país.

 

Segon, perquè estem parlant de molts diners públics.

 

Tercer: si aquest debat es converteix en un pim-pam-pum superficial, Espanya guanya. Perquè mentre els catalans continuem tenint debats inútils i superficials ells continuen passant el rasclet. Per tot això, ho seguirem de ben a prop. Et mantindrem informat.

2) El Parlament i l’Elon Musk

 

El dijous el Parlament de Catalunya va debatre una moció presentada pels Comuns sobre:

“la posició i les actuacions del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior davant el retrocés de la democràcia i de la garantia de drets al món”

Un dels objectius de la moció era -segons es pot llegir a la moció- denunciar:

“les recents ingerències en els processos democràtics europeus protagonitzades per grans magnats de la comunicació digital, com Elon Musk”.

No entrarem en aquest correu a discutir sobre la figura d’Elon Musk i de la situació política als Estats Units.

 

A OCTUVRE ens interessa aquest episodi al Parlament de Catalunya perquè és una radiografia magnífica de coses que passen al nostre país. Atenció.

 

La moció va ser presentada pels Comuns i va ser aprovada amb els vots del PSC, d’ERC i de la CUP.

 

VOX, PP i AC van votar en contra.

 

I Junts es va abstenir.

 

Si voleu mirar vosaltres mateixos els arguments d’un i altres, podeu llegir la transcripció del debat fent clic aquí. (Pàgina 48).

 

Però nosaltres ens hem fixat en una cosa molt concreta: la pulsió espanyolista latent en aquest debat proposat pels Comuns. Atenció.

Una de les propostes dels Comuns deia que calia “condemnar” les accions de “magnats digitals” com l’Elon Musk:

“la difusió de notícies falses i la difusió/propagació de discursos d’odi a través dels algoritmes que regulen aquestes plataformes privades, han estat detectades en països com França, Alemanya i el Regne Unit”.

La qüestió és que Junts va presentar una esmena per tal que el punt inclogués en el punt aquest paràgraf:

“Una amenaça que a Catalunya coneixem prou bé per com ha afectat a l’independentisme: líders polítics, activistes socials, docents i població civil de tota mena, assenyalats per la seva orientació política amb fake news generades per determinada premsa espanyola”.

Doncs bé: els Comuns no van acceptar que es fes esment a la premsa espanyola. Ells estan molt còmodes parlant de les opressions i injustícies dels Estats Units, d’Hongria o d’Itàlia… però quan toca denunciar Espanya, ells ferms amb els Borbons.

 

I parlant d’això: PSC i Comuns han votat per “condemnar” les accions dels “magnats digitals” nord-americans. Però al mateix temps, aquests dos partits han donat la Medalla d’Or a l’Editorial Planeta, fundada per José Manuel Lara Hernández, un franquista que va entrar a Barcelona l’any 39 com a capità de la legió de la mà del general Yagüe, el “carnisser de Badajoz”.

 

És curiós: molts escarafalls a l’Elon Musk, però donen medalles als grans mitjans franquistes construïts “a punta de pistola”, com ja vam explicar diverses vegades a OCTUVRE.

Un altre exemple:

 

Una altra de les propostes dels Comuns deia que calia “condemnar” les accions de “magnats digitals” com l’Elon Musk i també per expressar:

“…rebuig pel retrocés democràtic i de garantia de drets que s’està

donant a molts països al món a causa de la victòria electoral de dirigents amb plantejaments i discursos d’odi propis de les forces d’ultradreta, com ara Estats Units, Polònia, Hongria o Itàlia”.

La qüestió és que Junts va presentar una esmena per modificar el punt de la següent manera:

“…rebuig pel retrocés democràtic i de garantia de drets que s’està donant a molts països al món a causa de la victòria electoral de dirigents amb plantejaments i discursos d’odi propis de les forces d’ultradreta, com ara Estats Units, Polònia, Hongria, Espanya o Itàlia”.

Doncs bé: els Comuns no van acceptar incloure Espanya en la llista de països on hi ha hagut victòries electorals de “dirigents amb plantejaments i discursos d’odi”. I la pregunta és clara:

 

Per què els Comuns es neguen a incloure Espanya, un país on PP i VOX ocupen governs que dia rere dia ataquen els drets lingüístics, educatius i sanitaris de milions de catalans?

 

Un altre cop: ells estan còmodes reivindicant tota mena de drets. En canvi, quan es tracta de catalanofòbia o de drets lingüístics dels catalans… llavors tot canvia i es posen de perfil.

 

I parlant de drets lingüístics, arribem al següent punt d’aquest correu:

3) El Parlament i el català a l’escola.

En el mateix ple on es parlava de l’Elon Musk, es va parlar del català a les aules. La CUP va presentar una proposta per:

“defensar i garantir el català com a llengua vehicular única i d’aprenentatge en tots els centres educatius i que sigui la llengua d’ús en l’acollida de l’alumnat nouvingut basant-se en la metodologia de la immersió lingüística”.

Doncs bé: la proposta no va reeixir gràcies a que el PSC va unir els seus vots al PP i VOX.

 

I atenció: no és un d’aquells casos on hi ha una “coincidència” de vots amb l’extrema dreta. En aquest cas concret ha estat una aliança estratègica del PSC+PP+VOX en contra d’una mesura per defensar la llengua catalana.

 

Per això, fem un petit canvi al titular per fer-lo més descriptiu

4) On són els joves?

 

Un dels neguits més recurrents entre molts adults independentistes és la suposada desaparició dels joves de la lluita nacional.

 

Podríem parlar i debatre moltíssim sobre aquest tema, però nosaltres partim d’una premissa: els joves hi són.

 

Podríem posar molts exemples, però no ens volem allargar gaire més. Per això posarem un únic exemple:

 

Hi ha un grup de joves que es diuen Nosaltres Sols! que recorren el país denunciant els comerços que incompleixen la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística:

Aquest només és un exemple. N’hi ha molts.

Cal descobrir-los. Estarem atents.

 

Els joves catalans no han desaparegut. I tampoc les seves ganes de lluitar. Hi ha país. Hi ha Nació.

 

Esperem que aquest correu hagi estat útil,

 

una abraçada,

 

Marta i Albano.

 

———

PD: Sobre això del PSC+PP+VOX i el català farem un vídeo aviat. Esperem que ens ajudis a difondre’l!!!

Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.

OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.

Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.

NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials.  Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!