3 TEMES: Assange, ERC i The New York Times

Hola!

Aquest dimarts va haver-hi manifestacions a favor d’Assange arreu del món. La manifestació de Barcelona va ser un èxit gràcies a la feina imprescindible dels activistes del grup “Llibertat de premsa Països Catalans”. Fent clic aquí pots veure un vídeo de l’acte. Si els vols seguir a Twitter, fes clic aquí.

Pel que fa als vídeos que vam fer a OCTUVRE sobre aquesta convocatòria, (1, 2, 3) hem superat les 165.000 visualitzacions.

Creiem que és important destacar-ho perquè demostra que compartint informació col·lectivament podem trencar els silencis polítics i mediàtics decidits des de dalt.

Uns silencis que hi són i que creiem que cal analitzar detingudament.

La convocatòria de Barcelona en defensa d’Assange ha estat rebuda amb la màxima indiferència pels mitjans públics del nostre país. Una indiferència que encaixa perfectament amb la indiferència mostrada pel Govern de la Generalitat.

Malgrat que el Parlament de Catalunya ha expressat diverses vegades i de manera majoritària el seu suport a Julian Assange i el rebuig a la seva extradició, el Govern -i el partit que li dóna suport- han mirat cap a una altra banda. Ni un sol tuit del Govern, ni d’Exteriors, ni del president Aragonès, ni de la consellera d’Exteriors, ni de Gabriel Rufián, ni del partit.

Preguntes:

> Per què el Govern de la Generalitat mira cap a una altra banda en aquest tema, malgrat que el Parlament ha estat molt clar en defensa d’Assange?

> Per què Esquerra es manté en silenci en un tema que té el suport de gairebé tota l’esquerra mundial -i una part important de la dreta-, de les organitzacions periodístiques més prestigioses del món i de les principals organitzacions de drets humans?

> Per què el partit d’Oriol Junqueras calla davant l’empresonament injust d’un periodista que va seguir de prop la lluita del poble català i la repressió patida pel moviment sobiranista?

Creiem que aquestes preguntes són rellevants. I no només pel futur d’Assange, sinó pel nostre propi futur com a comunitat política.

L’Estat espanyol fa anys que està fabricant la idea de la “trama russa” a Catalunya. Un muntatge que compta amb la participació de jutges, fiscals, mitjans de comunicació i partits polítics. Dos dels últims episodis:

“El jutge del cas Volhov intenta revifar ara la trama russa del procés”. (Nació Digital. 29 de gener de 2024)

“El Parlament Europeu demana investigar les relacions de la Generalitat amb Rússia” (Ara. 8 de febrer de 2024)

Julian Assange sempre ha estat assenyalat com a part d’aquesta “trama russa” a Catalunya i fa l’efecte que el silenci d’Esquerra i el seu Govern vol marcar distàncies amb qualsevol cosa que tingui a veure amb el muntatge de la “trama russa”.

La relació d’ERC amb la idea de “trama russa” ve de lluny i és complexa. En diverses ocasions els dirigents d’Esquerra han intentat aprofitar el muntatge de la trama russa per distanciar-se de Junts. Només cal recordar Gabriel Rufián, el març de 2022, donant veracitat al tema dient això que Junts “eren senyoritos que es creien James Bond”. Recordem els titulars que va provocar aquesta afirmació:

Rufián echa en cara a Puigdemont sus relaciones con Rusia
(El País)

Rufián critica el nexo de Junts con el Kremlin.
(El Confidencial)

Rufián irrita a Junts al acreditar los lazos entre Puigdemont y Putin (El Mundo)

Sis mesos abans, el desembre de 2021, El Periódico de Catalunya va entrevistar Junqueras i li va preguntar:

“Com valora la vinculació de l’independentisme amb el govern rus?”.

La resposta només podia ser una:

“De quines vinculacions amb el govern rus em parla vostè?”

En comptes d’això, en comptes de deixar clar que l’Estat fa anys que treballa per inventar-se una eina per desacreditar el moviment independentista, en comptes de dir-li a l’entrevistador que El Periódico de Catalunya havia publicat informació sense contrastar sobre aquest tema i que no pot donar veracitat als muntatges de la Guàrdia Civil… en comptes de tot això, Junqueras va respondre:

“Qualsevol contacte amb països que no siguin plenament democràtics ens allunya del suport que volem, que necessitem, que és imprescindible, d’aquestes democràcies occidentals”.

Una resposta que estava pensada per atacar a Junts, però que en realitat enfortia el relat de la Guàrdia Civil, els jutges i la caverna mediàtica. Si fins aquell moment les clavegueres havien maldat per fer creïble tot el muntatge, de cop apareixia Junqueras a donar-hi credibilitat:

“Junqueras ve un “grave error” la conexión del entorno de Puigdemont con Rusia”
(El Confidencial)

“El presidente de ERC, Oriol Junqueras, considera un “grave error” los contactos del entorno del expresident Carles Puigdemont en Rusia” (Cadena COPE)

És evident que aquesta posició d’Esquerra tenia com a objectiu atacar Junts. El problema és que donar credibilitat als muntatges de l’Estat sempre, sempre, sempre, afavoreix l’Estat.

A banda, el posicionament de fons: Assange va denunciar crims de guerra comesos a la guerra de l’Iraq. Una guerra que va tenir al capdavant Bush, Blair i Aznar i la seva foto a les Açores. Una guerra contra la qual els catalans es van manifestar massivament fa vint anys, una guerra basada en les mentides d’unes “armes de destrucció massiva” que Aznar va defensar, però que no van aparèixer mai…

A la llum de tot plegat, el silenci del Govern és, a més, un altre indicador nefast de la submissió del poder polític català als interessos de l’Estat espanyol i els seus muntatges. Una submissió poruga impròpia d’una nació que pretengui ocupar un lloc al món real.

Mentre el nostre Govern i els mitjans de comunicació sota el seu control fan mans i mànigues per fugir del conflicte, l’Estat espanyol continua avançant. Atenció:

“PP, PSOE i Cs insisteixen a buscar un lligam entre Rússia i l’independentisme” (El Punt Avui)

“La Eurocámara exige investigar la trama rusa del procés con los votos a favor del PSOE” (20 Minutos)

A OCTUVRE creiem que l’única estratègia possible davant els muntatges de l’Estat és combatre les mentides sempre: les digui els jutge Aguirre, El Periódico de Catalunya o The New York Times.

I, parlant de The New York Times: estem treballant en un dispositiu comunicatiu per explicar, amb el màxim impacte, la implicació d’aquest diari en la construcció del muntatge de la trama russa i l’independentisme català.

El desembre de 2021 vam publicar un fil de Twitter sobre el tema. El pots llegir fent clic aquí. En aquell fil de Twitter vam dir:

“És possible que el tema quedi ofegat, com tants d’altres, per la constant allau d’informacions que ens ocupen el dia”.

Han passat més de dos anys i a OCTUVRE no oblidem.

Al llarg de la setmana que ve enviarem un correu específic sobre aquest tema per tal d’organitzar-nos col·lectivament i donar un cop sobre la taula de l’editor executiu de The New York Times: Joseph F. Kahn.

Una abraçada,

Marta i Albano.