|
|
Hola!
Al correu d’avui volem explicar com el diari Ara i La Vanguardia han maniobrat al llarg dels últims dies per tal de donar cobertura a les manipulacions i mentides del PSC i ERC sobre el suposat “traspàs de Rodalies”.
A OCTUVRE fa temps que alertem de com les subvencions del Govern atorgades a dit als mitjans de comunicació són un perill per a la democràcia i pel dret dels ciutadans de Catalunya a tenir accés a una informació veraç sobre el que passa al país. Informació de context:
|
|
Any 2024:
> El diari La Vanguardia ha presentat un projecte titulat “Nous continguts ‘de vanguardia’ en un entorn segur”. Aquest projecte ha rebut 513.000€.
> El diari Ara ha rebut dues subvencions diferents. Una de 270.000€ per un projecte titulat “L’Ara en digital, AI al servei de la informació en català”. L’altra subvenció és per un projecte titulat “L’Ara en paper, una palanca de creixement”, que ha rebut 220.000€. En total: 490.000€.
(Aquí cal sumar-hi les subvencions “automàtiques” i la publicitat institucional)
|
|
La manera en què el diari Ara i La Vanguardia han informat aquesta setmana sobre el suposat “traspàs de Rodalies” és un exemple magnífic i molt il·lustratiu sobre com funciona aquesta maquinària de desinformació.
|
|
Nota abans de començar:
Fa calor i potser hi ha qui ha anat a dormir tard després de fer revetlla. De veritat és necessari aquest text? A OCTUVRE creiem que és imprescindible documentar amb tot detall totes i cada una de les maniobres de l’espanyolisme. Hem d’actuar com si fóssim forenses examinant un cadàver. Això ens permetrà desactivar la maquinària de manipulació massiva que avui opera a Catalunya per defensar els interessos de l’Estat.
Fa calor i ahir vam sortir de revetlla i a OCTUVRE ho celebrem destapant com funciona la màquina mediàtica que treballa per Espanya. Posa’t a l’ombra, agafa crispetes i gaudeix. Perquè desmuntar els plans dels enemics sempre és un plaer.
Ara sí, comencem.
|
|
Un dels objectius fundacionals d’OCTUVRE és monitorar, analitzar i denunciar com funcionen les clavegueres mediàtiques que fa servir l’Estat contra Catalunya.
La nostra tesi és:
Després de la violència de l’1-O i de la repressió subsegüent, el control de l’Estat sobre Catalunya es basa en una densa xarxa de manipulacions, mentides i cortines de fum constants. Aquesta xarxa de control té dues potes:
|
|
1) Partits polítics, organitzacions empresarials i sindicats, tots ells units en la defensa de l’establishment espanyol.
2) Un entramat comunicatiu integrat per mitjans públics controlats políticament i mitjans privats controlats mitjançant subvencions atorgades a dit i publicitat institucional també repartida a dit.
|
|
L’objectiu? Reforçar la dominació espanyola fent-la invisible i fer creure els catalans que tenen una sobirania que, en realitat, no tenen.
Aquesta estratègia és tan antiga com l’ocupació espanyola:
|
|
“Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.
|
|
Aquesta maquinària opera en tots els afers i debats polítics i culturals de la Catalunya d’avui: política d’habitatge, energies, migració, seguretat, turisme, indústria o transport.
A la peça d’avui examinarem amb lupa com ha funcionat aquesta setmana aquesta xarxa de manipulació en el cas de Rodalies.
|
|
|
|
La història del “traspàs de Rodalies” és llarguíssima. Per exemple: el 3 de juliol de 2007, al “debat sobre l’estat de la nació” José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar al Congrés que el traspàs de Rodalies a la Generalitat es faria el gener de 2008. Des de llavors els anuncis i incompliments han estat constants.
Però per explicar la història d’avui posarem el punt de partida al dia 2 de novembre de 2023. Aquell dia ERC i el PSOE van anunciar que havien arribat a un pacte per investir Pedro Sánchez. Potser recordareu aquesta imatge d’aquell dia:
|
|
|
|
Però atenció! La cronologia dels fets és molt important per entendre com funciona l’engany:
|
|
a) La foto de Bolaños i Junqueras donant-se la mà després de signar l’acord va ser publicada a Twitter pel PSOE a les 16:58.
b) El document de l’acord va ser publicat encara més tard. Al diari eldiario.es va fer una “última hora” amb el PDF de l’acord a les 18:10 i Miquel Iceta el va compartir tres minuts més tard.
|
|
I per què és important aquesta cronologia? Doncs perquè aquesta cronologia és la prova que fins ben entrada la tarda no existia cap document oficial públic que expliqués els detalls de l’acord.
I això és clau per veure com els mitjans ens van enganyar aquell 2 de novembre. Malgrat que no hi havia cap document oficial, ni detalls públics ni cap prova del contingut dels acords, al llarg del matí la major part dels mitjans de comunicació van dir que l’acord incloïa “el traspàs integral de Rodalies”.
Per exemple: a les 9:47 del matí el web de TV3 publicava:
|
|
“ERC i el PSOE han tancat un acord per al traspàs integral de Rodalies” (…) Un traspàs, ara sí, històric” (…)”
|
|
El telenotícies de les 14:30 obria amb aquest titular:
|
|
“Esquerra i el PSOE tanquen un acord per al traspàs integral de Rodalies”.
|
|
|
|
“Esquerra ha aconseguit una de les seves principals demandes: el govern espanyol s’ha compromès a fer el traspàs integral de Rodalies”.
|
|
Després d’això, una connexió en directe des de les portes del Palau de Generalitat:
|
|
“Es tracta d’un acord per traspassar de forma integral el servei de Rodalies de l’Estat a Catalunya”.
|
|
La pregunta és obligada: si no hi havia cap document oficial, d’on havia tret TV3 la informació sobre l’acord? Els mateixos serveis informatius al web explicaven la seva font: “segons ha pogut saber TV3”.
És a dir: els serveis informatius de TV3 afirmen que “ERC ha aconseguit una de les seves principals demandes” (el “traspàs integral”) però:
|
|
1) No ensenyen cap document que avali aquesta informació.
2) No diuen qui els ha donat la informació. Només diuen “segons ha pogut saber TV3”.
|
|
Detinguem-nos en aquest punt un moment. Aquest correu tracta sobre la manipulació informativa sobre Rodalies que hem vist aquest juny de 2025 i que ara explicarem.
Però per posar context, hem decidit explicar tot això de TV3 que estem explicant del novembre de 2023. Doncs mentre fèiem aquest context sobre com va anar la cosa al 2023, justament en aquest punt, se’ns van fer evident dues preguntes clau:
|
|
1) Qui havia dit a TV3 que l’acord entre ERC i PSOE contenia un “traspàs integral de Rodalies”?
|
|
Per respondre aquesta pregunta aquesta setmana hem analitzat la cronologia de notícies publicades pels mitjans al llarg del dia 2 de novembre.
Entre més d’un centenar de notícies analitzades hem trobat una “última hora” del diari El País que va publicar a les 12:27. Atenció:
|
|
“Fonts d’Esquerra Republicana apunten al fet que es treballa perquè tot es liquidi en la tarda d’aquest dijous i, de fet, la formació confirma que ja està llesta la carpeta del traspàs de la Rodalia catalana”.
|
|
És a dir, ja tenim resposta a la primera pregunta: el diari El País confirma que la font que “informa” sobre el suposat “traspàs integral de Rodalies” és ERC.
I d’aquí se’n desprèn la segona pregunta:
|
|
2) Per què TV3 va amagar que era ERC qui li havia donat la informació dient, simplement, “segons ha pogut saber TV3”?
|
|
Aquesta pregunta és important. Qualsevol estudiant de periodisme de primer curs sap que no és el mateix obrir el TN Migdia dient:
|
|
“Esquerra ha aconseguit una de les seves principals demandes: el govern espanyol s’ha compromès a fer el traspàs integral de Rodalies”.
|
|
|
|
“Esquerra diu que ha aconseguit una de les seves principals demandes: el govern espanyol s’ha compromès a fer el traspàs integral de Rodalies”.
|
|
La diferència és enorme. A més, si recordem el context, queda clar que les omissions de TV3 beneficiaven ERC. Atenció a aquest paràgraf del diari Ara d’aquell mateix dia:
|
|
“El relat des del carrer Calàbria (on es troba la seu d’ERC) en la pugna oberta permanentment amb Junts és que ells ja han aconseguit l’amnistia, el mediador i, a més, qüestions econòmiques destacades mentre que, amb tots els focus posats en ell, Carles Puigdemont, que ahir es tornava a reunir amb els socialistes a Brussel·les, encara no ha tancat cap compromís concret amb el PSOE”.
|
|
És a dir: ERC necessitava fer creure que ells havien aconseguit el “traspàs integral de Rodalies” per tal d’afeblir Junts. Això és una estratègia de partit i és legítima. El que és molt greu és que la televisió que controlava ERC ajudi ERC a fer que la població es cregui aquest “relat”.
I això no és anecdòtic: en aquell moment el director de l’Oficina d’Estratègia i Comunicació de Pere Aragonès era Sergi Sabrià. Avui sabem que Sabrià va dimitir per la seva implicació en l’estructura de comunicació “no oficial” d’ERC, responsables, entre altres qüestions, dels cartells contra Ernest Maragall i el seu suposat Alzheimer.
A les 14:30 TV3 va anunciar que ERC “havia aconseguit” el “traspàs integral de Rodalies”.
Poc després de les 18:00 va sortir el document de l’acord entre ERC i PSOE on quedava clar que “el traspàs integral de Rodalies” en realitat era, com a molt, una esperança per un futur incert. (A OCTUVRE aquell dia vam fer un vídeo sobre com era d’enganyós el document).
La qüestió és:
|
|
Per què va afirmar que ERC havia aconseguit “el traspàs integral de Rodalies” sense haver vist cap document?
|
|
|
|
Per què TV3 va ocultar a l’audiència que la seva font era ERC?
|
|
Lamentablement no hem trobat resposta a aquesta pregunta. Però no passa res: hem adreçat la pregunta al serveis informatius de TV3. Quan ens contestin, us ho farem saber.
Un cop exposats els detalls de la manipulació mediàtica del novembre de 2023 sobre Rodalies, ara sí, veiem que ha funcionat aquesta mateixa manipulació avui, al juny de 2025.
|
|
|
|
La cosa és que al matí d’aquest dijous 19 de juny es va anunciar un acord per posar en marxa “la nova empresa operadora que assumirà el traspàs de Rodalies”. Era un acord a tres bandes:
|
|
> Estat
> Generalitat
> ERC
|
|
L’endemà, les portades de La Vanguardia i el diari Ara recollien la notícia així:
|
|
|
|
Segons el relat oficial, estem davant un pas “històric”. L’endemà, el dia 20 de juny, però, van sortir a la llum els estatuts d’aquesta nova empresa operadora… i, un altre cop, va quedar clar que el famós “traspàs” continua sent un pur fum.
A OCTUVRE creiem que a hores d’ara deu quedar molt poca gent en aquest país que es cregui alguna cosa sobre el “traspàs integral”. Però creiem que és molt interessant explicar amb detall com funciona la maquinària mediàtica que fabrica tot aquest fum.
Per això, a continuació explicarem com el diari Ara i La Vanguardia van mentir i manipular durant 24 hores per enganyar els catalans i construir el discurs dictat pel poder polític que els manté vius gràcies a subvencions atorgades a dit.
Atenció.
|
|
|
|
|
|
La portada del diari Ara s’assembla molt al TN migdia del novembre de 2023. Ho dona tot per fet:
|
|
> “La Generalitat tindrà la gestió de Rodalies”.
> “Controlarà el consell d’administració”
> “Assumirà el traspàs dels trens”
> “Serà la titular”
|
|
La primera cosa que hauria de cridar l’atenció és que tots els verbs estan en futur.
És a dir: la notícia no és sobre una cosa que ha passat realment sinó sobre una cosa que passarà en el futur. I com saben els periodistes del diari Ara el que passarà en el futur?
Si llegim la informació de l’Ara veiem que totes aquestes afirmacions no estan basades en cap document tècnic, ni en estatuts jurídics ni en res que s’assembli. Llavors, què passa? Tenen la bola de cristall els periodistes del diari Ara?
No. El que passa és que s’han cregut tot el que els han dit els polítics. Si llegim la peça de l’Ara veiem que l’única base per fer les afirmacions que fan a tota portada… són les declaracions dels polítics.
Atenció:
|
|
> “Segons ha dit la consellera de Territori, Sílvia Paneque”
> “Segons ha reconegut la portaveu d’ERC al Parlament, Ester Capella”.
> “La consellera Sílvia Paneque i el secretari d’estat de Transports, José Antonio Santano, han defensat…”
> “Santano assegura que”
> “ha subratllat Paneque”.
> “s’han esforçat a insistir tant la consellera com Capella”
> “Paneque ha explicat que”
> “ha justificat Paneque”.
> “Paneque i Santano han admès”
> “ha assegurat el secretari d’estat”.
> “ha assegurat la consellera i portaveu del Govern”.
|
|
Abans explicàvem que TV3 va escriure que
|
|
“Esquerra ha aconseguit”
vs.
“Esquerra diu que ha aconseguit”
|
|
Doncs ara a l’Ara, fa exactament el mateix. En comptes d’escriure:
|
|
“El Govern i ERC diuen que la Generalitat tindrà el control de Rodalies”
|
|
|
|
“La Generalitat tindrà el control de Rodalies”.
|
|
És a dir: el diari Ara fa passar com a veritats el que diu el Govern. I això, es miri per on es miri, no és periodisme. L’Ara amb la seva portada fa passar una promesa política per una realitat administrativa i jurídica. Insistim: el Govern no ha ensenyat ni estatuts, ni aportacions econòmiques ni canvis legislatius. Senzillament ha convocat una roda de premsa.
Aquell dia el diari Ara també dedica el seu editorial a la qüestió. Si la peça “informativa” era una transmissió del que volia el Govern, l’editorial era un fenomenal aplaudiment:
|
|
“L’acord presentat aquest dijous (…) és una mostra dels equilibris que sovint s’han de fer en política per arribar a bon port”.
“En tot cas, tot i que amb rebaixes sobre les expectatives inicials, és bo que hi hagi acords i que comencin a passar coses”.
|
|
L’editorial no és una valoració de fets (com hem vist abans, de fets no n’hi ha cap) sinó un intent de guanyar temps. Assumeixen que tot continua igual, però això és bo “per arribar a bon port”.
Diuen que “és bo que comencin a passar coses” encara que aquestes coses siguin només anuncis d’uns polítics que fa anys que anuncien coses que no es compleixen.
En comptes de denunciar aquesta manera de fer política, el diari opina que això ens porta a bon port”. L’editorial conclou:
|
|
“En tot cas, citant Diògenes, “el moviment es demostra caminant”. I ara és el moment de caminar”.
|
|
I aquí sí, potser l’Ara la clava: és el “moment de caminar”, perquè si ens hem de fiar dels trens…
|
|
|
|
Per la seva banda, La Vanguardia no té dubtes: estem davant un “acord històric”.
|
|
|
|
Però si llegim la lletra menuda la cosa és bastant diferent. Atenció:
|
|
“L’acord segellat avui (…) haurà d’aprovar-se la setmana que ve en el consell d’administració de Renfe Viajeros”
|
|
És a dir: l’acord és històric, però fins que “Renfe Viajeros” no l’aprovi, res de res. Però encara hi ha més:
|
|
“Las semanas siguientes, ya durante el mes de julio, deberá ser autorizada por el Consejo de Ministros y por el Consell Executiu del Govern”
|
|
És a dir: l’acord és “històric” però encara no ha superat ni un dels tràmits que té per davant. I rematen:
|
|
“Si res no es torça pel camí, l’1 de gener del 2026 hauria de començar la seva activitat la nova empresa mixta”.
|
|
És a dir: creuem els dits i ja veurem. Quan? Tampoc ho saben. Atenció:
|
|
“Això no es traduirà, en un primer moment, en cap canvi en el servei de cara als usuaris. Totes aquestes qüestions es començaran a notar amb el pas del temps.”
|
|
Ara mirem l’editorial de La Vanguardia. El títol ja ens avisa per on van els tirs:
|
|
“Un acord esperançador per a Rodalies”
|
|
Un altre cop, no hi ha fets, sinó “esperança”:
|
|
“El prop de mig milió de ciutadans que cada dia fan servir el servei de Rodalies (…) van rebre ahir una notícia esperançadora”.
|
|
Quina és la notícia “esperançadora”? Que els mateixos que fa anys que incompleixen sistemàticament tots els acords, van anunciar un nou acord. De veritat hi ha algun usuari de Rodalies que tingui esperança en què el PSC i ERC estiguin ara dient la veritat?
|
|
“L’acord anunciat ahir és molt benvingut i és fruit del diàleg que es va establir entre ERC i el Govern central (…) Els termes de l’acord presentat ahir no són els inicialment perfilats (…) Però el més important és que s’estan fent els passos precisos”
|
|
Això és calcat al que deia l’Ara al seu editorial:
|
|
“tot i que amb rebaixes sobre les expectatives inicials, és bo que hi hagi acords i que comencin a passar coses”.
|
|
Ara bé: La Vanguardia avisa, que no ens passem d’esperançats:
|
|
“Es tracta, efectivament, d’una bona notícia. Tot i això, no cal esperar una millora sobtada del servei”.
|
|
La Vanguardia -igual que la de l’Ara- repeteix les afirmacions del relat oficial amb to afirmatiu i sense contrast documental. En comptes de dades ofereix “esperança” en un futur millor que, ens asseguren, arribarà.
Sembla que l’Ara i La Vanguardia hagin reemplaçat els periodistes per sacerdots que ens demanem fe en l’arribada d’un futur millor, lluny de la vall de llàgrimes que és avui Rodalies.
|
|
|
|
Així acaba el dia 19 de juny: amb una crida a l’esperança en un futur millor. Però l’endemà, el 20 de juny, no porta bones notícies. Al contrari.
A les 11:49 del dia 20 de juny la Cadena Ser publica en exclusiva el PDF amb els estatuts de la nova “Rodalies de Catalunya”:
|
|
“Una governança catalana diluïda a Rodalies: la lletra petita dels estatuts de l’empresa mixta”
|
|
I la primera cosa que salta a la vista:
|
|
“La majoria que tindrà la Generalitat en el Consell d’Administració de la nova empresa de Rodalies no li servirà per imposar-se a Renfe en les decisions rellevants que pugui prendre la companyia”.
“Els estatuts de la nova empresa marca els supòsits en els quals es requerirà una majoria reforçada per prendre decisions, i que van més enllà dels mínims que estableix la Llei de Societats de Capital (…)
Totes aquestes qüestions hauran de ser aprovades per 3/4 parts del Consell d’Administració, de manera que serà necessari un acord entre la Generalitat i Renfe per tirar-les endavant”.
|
|
Aquell mateix matí El Periódico de Catalunya també publicava els estatuts de la “nova Rodalies catalana”… i avisava:
|
|
“Sigui com sigui, dels primers acords en els quals Rodalies era una empresa catalana, amb la gestió dels trens, el personal, les vies o el material mòbil en mans del Govern, ara a poc a poc queda descafeïnat“.
|
|
O sigui: el dia 19 el diari Ara i La Vanguardia anunciaven a bombo i plateret una autèntica “sobirania ferroviària” i l’endemà la Cadena Ser i El Periódico publiquen els documents que demostren que a Renfe està tot “atado y bien atado”.
Què ha passat aquí?
A OCTUVRE tenim una teoria. Al novembre de 2023 el diari Ara ens explicava això:
|
|
“El relat des del carrer Calàbria (on es troba la seu d’ERC) en la pugna oberta permanentment amb Junts és que ells ja han aconseguit l’amnistia, el mediador i, a més, qüestions econòmiques destacades…”
|
|
Doncs bé: ara, al juny de 2025, un altre cop, “el relat” torna a ser més important que els “fets”. Per això el dia 19 de juny el diari Ara i La Vanguardia s’encarreguen d’estendre “el relat” entre els catalans amb grans titulars:
|
|
> “La Generalitat tindrà la gestió de Rodalies”. (Ara)
> “Acord històric per a que una empresa catalana operi Rodalies”. (La Vanguardia).
|
|
Un cop que l’Ara i La Vanguardia han fet la seva feina de fer creure els catalans que hi havia “esperança”, l’endemà arriben la Cadena Ser i El Periódico per tranquil·litzar l’espanyolisme i demostrar, ara sí, amb documents, que aquí no passa res, que tot plegat segueix sota el control de l’Estat i que els catalans poden esperar asseguts.
|
|
|
|
Dèiem al principi: malgrat la calor i la revetlla, és imprescindible destapar els mecanismes de la maquinària que ens vol agenollats.
En aquest correu hem esmerçat temps per explicar com ens menteixen amb Rodalies, però és important recordar que el país està ple de gent que no es rendeix.
Per exemple, l’Albert Velasco, que aquesta setmana va anunciar:
|
|
“Acabo de presentar la meva dimissió com a membre del plenari del Museu de Lleida. El motiu és la posició de la Generalitat de Catalunya, indigna i reprovable, en relació amb les pintures del monestir de Sixena conservades al MNAC”.
|
|
|
|
“Si no hi hagués servituds i un gran volum de culs llogats que no poden parlar (ho entenc), avui tothom de la museologia, conservació-restauració i gent del patrimoni estarien demanant a crits la dimissió en bloc de la cúpula del Departament de Cultura de la Generalitat”.
|
|
Sort en tenim d’un país amb gent com en Velasco.
Sort en tenim també de la gent que ahir va pujar a Montserrat i que, malgrat no ser-ne gaires, van aconseguir fer que Felip VI hagués d’entrar a l’abadia per la porta del darrere.
|
|
|
|
(Per cert, la noia de groc és la nostra Marta Sibina!)
I sort en tenim d’espais com la Patum on milers de persones ens van emocionar a tots cantant Els Segadors. L’advocat Quim Gonter va tuitar un vídeo del moment tot comentant:
|
|
“Que ningú s’equivoqui: que la política institucional catalana estigui feta pols, no treu que un/dos milions d’independentistes, ben organitzats, no puguem guanyar les eleccions, o fer una feinada a l’oposició. Per molt minoria demogràfica que siguis”.
|
|
Doncs això. A fer feina.
Moltes gràcies per llegir-nos,
moltes gràcies per ajudar-nos a fer aquesta feina,
moltes gràcies per ajudar-nos a difondre-la,
una abraçada,
Marta i Albano
|
|
Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.
OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.
Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.
|
|
|
|
NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials. Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquell mateix matí El Periódico de Catalunya també publicava els estatuts de la “nova Rodalies catalana”… i avisava:
|
|
