2 TEMES: Pacte entre el PSC i Govern? / Despolitització de TV3

Si vols compartir aquest correu per WhatsApp copia i envia aquest enllaç:

https://mailchi.mp/octuvre/diplocat_tv3

Avui t’escrivim per explicar-te dues qüestions:

PRIMERA: Un pacte entre el PSC i el Govern de la Generalitat sobre política exterior?

SEGONA: Les proves definitives de la “despolitització” de TV3.

Són dues qüestions d’actualitat que han passat massa desapercebudes, però que poden tenir un impacte important al moviment sobiranista.

Abans de començar:

Aquests dies, igual que tothom, veiem amb horror el que està passant a Israel i Palestina. El nostre escrit fundacional diu: “A OCTUVRE mirem el món des de Catalunya” perquè creiem que és important tenir una visió catalana dels esdeveniments que passen arreu del món. És per això que llegim sempre amb atenció la feina del Catalonia Global Institute (CGI), un think tank que, segons expliquen ells mateixos:

“té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global. Les nostres activitats arrelen en la idea que el sistema internacional es regeix pels interessos dels Estats, i que Catalunya ha de definir els seus interessos nacionals d’acord amb la seva idiosincràsia, valors i aspiracions pròpies”.

Segur que tens les teves fonts de confiança en aquest tema, però ens agradaria recomanar-te tres lectures que hem trobat interessants:

> Aquest enfilall que ha escrit Abel Riu (cofundador del CGI) sobre les implicacions geopolítiques de l’atac terrorista de Hamás.

> Aquest article d’un altre membre del CGI, Daniel Roldán, on analitza els coneguts com a “Acords d’Abraham”. L’article és de 2021, però ofereix informació que ajuda a entendre les particularitats de la política israeliana i el mapa geopolític en què es desenvolupa. Els saudites tot just ara estaven a punt d’incorporar-se als “Acords d’Abraham”.

> Aquest estudi de Jofre Rocabert sobre com el Parlament de Catalunya enfoca els debats de política internacional.

Creiem que aquestes recomanacions poden ajudar a tenir una visió catalana de la situació. Esperem que siguin útils.

Un pacte entre el PSC i el Govern de la Generalitat sobre política exterior?

Una de les primeres mesures anunciades durant l’aplicació del 155 va ser el tancament de les delegacions catalanes a l’exterior i la supressió del Diplocat.

La mesura era comprensible des del punt de vista espanyol: feia anys que l’acció exterior de la Generalitat (“propaganda secessionista”) era una ‘bèstia negra’ per l’Estat. El Reial Decret del 155 deia:

“Cal suprimir aquells òrgans que resultin innecessaris en aquest context o que hagin estat creats amb l’única finalitat de donar resposta al desenvolupament del procés secessionista.”

Martí Estruch, que havia estat director de comunicació del Diplocat va dir després de la intervenció del 155:

“Quan ens traguem de sobre aquesta aberració jurídica del 155 no hi ha res que impedeixi tornar a obrir (…) caldrà “ser valents” per “tornar a posar Diplocat dempeus”.

Avui el Diplocat torna a estar obert. Però la pregunta és: està sent valent el Govern per tornar a posar el Diplocat dempeus?

Un petit episodi que va tenir lloc a l’últim ple del Parlament no convida a ser optimista sobre la possibilitat de tenir un Diplocat “dempeus”.

Comencem amb un petit parèntesi editorial: hi ha un llibre magnífic que es titula “La telaraña. La trama exterior del procés”.

Quan el vaig demanar a la meva llibreria habitual es van sorprendre de la meva petició, ja que és un dels llibres més profundament espanyolistes dels últims anys. (I això que la competència és ben forta!).

L’autor del llibre és el periodista Juan Pablo Cardenal i el pròleg és de José Ignacio Torreblanca, que va ser director de la secció d’opinió d’El País entre 2016 i 2018. Extracte del pròleg de Torreblanca:

“Como es sabido, en El País nos habíamos batido el cobre editorial contra el independentismo catalán, que sin ninguna duda equiparamos como un asalto a la democracia y a la Constitución de 1978 equivalente al golpe de Estado de 1981. (…) Este trabajo incluyó el relanzamiento de la web en inglés para poder difundir internacionalmente aquellas informaciones, editoriales y artículos de opinión que ayudaran a que fuera de España se comprendiera mejor la verdadera naturaleza de lo que estaba ocurriendo.”

Un d’aquests articles d’opinió estava signat per Pablo Cardenal i va ser publicat per Torreblanca a El País el 28 de setembre de 2017, poques hores abans de l’1-O. Escrivia Cardenal:

“Uno de los aspectos más insólitos de la actual crisis política en Cataluña es la renuncia del bloque constitucionalista a desmontar las mentiras del independentismo. (…) Es urgente que sea el Estado quien lidere en Cataluña una estrategia para desmontar las falacias sobre las que se asienta el discurso independentista (…) porque de lo contrario nuestra derrota está servida”.

Aquesta sensació de derrota obsessiona Cardenal i també Torreblanca i, per això, dos anys més tard, publiquen “La telaraña…”.

Llegit des de la banda catalana, el llibre serveix per veure amb tota claredat la sensació de derrota de l’espanyolisme davant els serveis diplomàtics catalans.

Però llegit des de la banda espanyola, el llibre es converteix en una eina informativa per evitar que els catalans “ho tornin a fer”. Escriu Cardenal:

“Desenmarañar la telaraña separatista es una tarea colosal y prolija, incluso para la justicia y otras instituciones del Estado que le sigue la pista. Sin embargo, sí podemos dar una panorámica de los tentáculos del entramado: el origen, los jugadores y su modus operandi”.

L’apel·lació que fa Cardenal a “la justícia” no és gratuïta. Avui, en ple 2023, el Tribunal de Cuentas reclama més de 3 milions d’euros a 35 càrrecs de la Generalitat pel “Cas Diplocat”. El judici començarà el 17 de novembre de 2023.

Ara tornem als fets en qüestió. A principis de 2023 ERC i el PSC estaven negociant els pressupostos de la Generalitat pel 2023. Una de les condicions del PSC era:

“No obrir cap nova delegació a l’exterior durant el 2023 i avaluar les que estan en funcionament

D’aquesta manera, quan la xarxa d’acció exterior catalana començava a recuperar-se del cop patit per l’aplicació del 155, el PSC tornava a l’atac. Al cap d’unes setmanes ERC es va comprometre amb el PSC a

“Analitzar l’estructura territorial (…) de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat, l’abast territorial, les funcions, el dimensionament i el finançament”.

El redactat és prou ambigu per encabir tot allò que cada un vulgui llegir, però la intenció del PSC de controlar de ben a prop l’acció exterior de la Generalitat és evident.

Un control, però, que el Govern de Pere Aragonès sempre ha negat. El 26 juliol de 2023, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, deia al ple del Parlament:

“Per nosaltres l’acció exterior és irrenunciable. I no només és irrenunciable, sinó que en els dos darrers anys Catalunya ha tornat amb tota la força a l’escena internacional”.

Aquest 5 d’octubre, però, al Ple del Parlament va passar una cosa que, com dèiem al principi, ha passat massa desapercebuda.

Aquell dia el diputat Josep Rius (Junts) va presentar una moció crítica amb la política exterior del Govern d’ERC. Fins aquí, res fora del normal: l’habitual enfrontament Junts-ERC.

El que no és tan normal és que el PSC deixi al descobert pactes no escrits amb el Govern. Un dels paràgrafs de la moció de Josep Rius deia:

“L’acció exterior catalana ha d’anticipar aquest país independent pel qual treballem”.

El diputat encarregat de fixar la posició del PSC va ser David Pérez. Al seu torn de paraula, en resposta a la proposta de Rius, va dir:

“Nosaltres tenim el compromís de la Conselleria que no s’utilitzaran les oficines d’Acció Exterior per tot això. Tenim aquest compromís que això no es farà”.

No és cap novetat que el PSC es posicioni en contra que l’acció exterior catalana serveixi per reivindicar l’autodeterminació de Catalunya. El que si crida l’atenció és que el PSC desvetlli públicament un compromís amb la Conselleria per impedir-ho.

Per posar context: amb l’arribada del govern de Quim Torra es deixava enrere el 155 i el Diplocat tornava a funcionar. El 25 de juliol de 2018 el Diplocat va celebrar la seva primera reunió post-155. Aquell dia el diari El País va recollir les declaracions de qui llavors era conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall:

“L’objectiu del consorci diplomàtic serà, entre d’altres, ‘explicar al món el dret a l’autodeterminació i la pluralitat’ de Catalunya”.

Una de dues:

a) O el Diplocat té un “compromís per “explicar al món l’autodeterminació”, com va dir Maragall,

b) o la Consellera Serret té un compromís amb el PSC per tal que el Diplocat no parli de l’autodeterminació.

Ha passat més d’una setmana d’ençà que el diputat David Pérez del PSC va parlar en seu parlamentària del suposat acord. Des de llavors ni la consellera ni cap membre del Govern han desmentit Pérez.

Ahir a la tarda ens vam posar en contacte amb la consellera Serret per demanar-li a quin acord es refereix Pérez. Estem esperant resposta.

Et mantindrem informat.

Les proves definitives de la “despolitització” de TV3.

Sigfrid Gras va arribar a la direcció de TV3 al juliol de 2022 amb una frase que segurament l’acompanyarà per sempre més: “Cal despolititzar part de la graella de TV3”.

La “despolitització” es va notar de seguida. La “despolitització” va ser la raó que li van donar a l’Albano per no tornar a la tertúlia política del Tot Es Mou. Ho vam explicar amb detall en aquest vídeo. La “despolitització” també es va notar al Zona Franca i es nota amb l’aposta per l’entreteniment de Col·lapse en detriment dels programes polítics.

Fins ara notàvem la “despolitització”. Ara, però, en tenim proves.

Aquest dimarts 10 d’octubre el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va fer públic un informe sobre el contingut de TV3. Aquest era el titular:

“TV3 redueix el pes de la informació política, que passa del primer lloc el 2020 al quart el 2022”.

El CAC ha estudiat -cronòmetre en mà- la programació de TV3 i la “despolitització” és innegable: TV3 ha reduït la presència de la informació política en els seus informatius diaris, de manera que la crònica política ha passat de ser el tema més destacat el 2020 al quart el 2022.

A OCTUVE creiem que és evident que l’estratègia de “reencuentro” preconitzada pel PSOE i que l’estratègia del “diàleg i la negociació” que porta a terme el Govern de la Generalitat, necessita que una gran part de la societat “desconnecti” de l’actualitat política.

És una estratègia política legítima. El que no és legítim és fer servir els mitjans de comunicació públics per aconseguir aquesta despolitització.

Si vols llegir l’informe del CAC, el trobaràs fent clic aquí.

Esperem que la informació d’aquest correu t’hagi estat útil.

Com saps, aquesta informació la fem sense subvencions públiques i sense publicitat. Si podem fer aquesta feina és gràcies als nostres donants.

Si vols saber més coses d’aquest projecte, fes clic aquí.

Moltíssimes gràcies per la confiança,

una abraçada,

Marta i Albano

PD: El nostre últim vídeo ha superat les 70.000 visualitzacions a Youtube, Instagram i TikTok. Si encara no l’has vist, fes clic aquí. Creiem que és imprescindible explicar amb tots els detalls quins són els responsables del mal funcionament de Rodalies. Si no ho fem, sempre ens diran que “ha estat un llamp”.