14 minuts de lectura dominical. Cal que corri.

Si vols compartir aquest correu per WhatsApp copia i envia aquest enllaç:

https://mailchi.mp/octuvre/born

Hola!

Avui escric sobre dues coses que han passat aquests últims dies:

FET 1) Divendres 6 d’octubre: l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que eliminava la direcció autònoma del Born Centre de Cultura i Memòria (Born CCM) i que el posava sota el control del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

FET 2) Dimecres 18 d’octubre: Felip VI va visitar la inauguració de l’exposició “Miró-Picasso”, convidat per la Fundació Miró i el Museu Picasso.

Podrien semblar dos fets aïllats, però jo crec que estan connectats. O més ben dit: crec que és important fer l’esforç conscient i polític de connectar-los. Aquest és l’objectiu d’aquest correu.

Segons els meus càlculs, aquest text es pot llegir en 14 minuts.

Espero que trobis que són 14 minuts ben invertits.

Poques hores després que l’Ajuntament de Barcelona anunciés el 6 d’octubre que el Born CCM passava a dependre del MUHBA, la premsa espanyolista feia festa:

> Collboni reduce ‘el Born independentista’ a un espacio arqueológico más de Barcelona.

El objetivo del Ayuntamiento (…) es que el Born forme parte del relato de la ciudad (…) y se abandone el Born como símbolo de una cuestión nacional. (Metrópoli Abierta).

> Collboni restablece la normalidad institucional en Barcelona

La normalidad institucional parece estar reinstaurándose en Barcelona con Jaume Collboni (…) Collboni está cortando lazos con el independentismo: ha cesado a la directora del Born, un centro cultural que, en manos del nacionalismo, era utilizado para enaltecer su historia falseada”. (El Mundo)

La mesura de posar el Born CCM sota el control del MUHBA va ser executada per Xavier Marcé, regidor de Cultura de Collboni. Per això Metrópoli Abierta (mitjà associat a El Español de Pedro J i dirigit per Manel Manchón) donava el seu “aprovat” a Marcé:

El periodista de Metropoli Abierta, Joaquim Roglan, explicava la raó d’aquest “aprovat” per a Marcé:

“Al concejal de Cultura e Industrias Creativas, Xavier Marcé, le corresponden el honor, la gloria y la responsabilidad de despolitizar el Born (…) La primera labor de Marcè consistirá en borrar los restos de los desmanes ideológicos cometidos por personajes sectarios como Quim Torra (…) Derrotados en las urnas aquellos gestores tan ufanos y tan soberbios, el Born vuelve a ser patrimonio histórico de toda la ciudadanía”.

A nivell polític la decisió ha rebut l’aplaudiment del PP i VOX:

“PP i Vox són els únics partits de l’oposició que aplaudeixen (…) Des del PP, Víctor Martí ha afirmat que fan un vot de confiança al canvi per normalitzar “una gestió del tot anòmala”, mentre que el regidor de Vox, Liberto Mariano, ha dit que el museu ha de ser un centre de referència i no “un instrument d’adoctrinament”. (Betevé)

Per entendre tanta alegria ultraespanyolista hem fet arqueologia a l’hemeroteca. Segurament hi ha molts fets que recordes. Però tenint en compte que estem davant un intent d’esborrar la memòria col·lectiva del nostre país, la millor manera de fer-hi front és fer memòria de dates i fets que expliquen el que estem veient avui.

Cronologia Born

1714: Cau Barcelona davant les tropes de Felip V.

1716-1718: Entre abril de 1716 i juliol de 1718 es van enderrocar mil cases, van desaparèixer quaranta-dos carrers i es va desplaçar el 20% de la població de Barcelona (…) Les autoritats borbòniques van obligar els propietaris a enderrocar casa seva (o pagar l’enderroc)

1876-1971: Es construeix l’edifici del Mercat del Born, projectat per Josep Fontserè. L’edifici comença funcionant com a mercat del barri de la Ribera i al 1921 es converteix en mercat central  majorista de fruita i verdura, funció que continuaria tenint durant 50 anys, fins l’any 1971, quan el mercat es trasllada a la Zona Franca. El mercat que avui coneixem com Mercabarna.

1971-2001: La idea inicial era enderrocar l’edifici de Fontserè, però ben aviat es van alçar veus a favor de conservar-lo, ja que fomava part de la memòria col·lectiva del barri de la Ribera. Comença una llarga lluita veïnal per convertir l’edifici en un equipament i al 1996 l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d’Educació i Cultura van iniciar converses perquè acollís la Biblioteca Provincial, projecte que es va aprovar l’any següent.

2001: Comencem les obres per fer la biblioteca, però succeeix un fet inesperat: es descobreixen  un conjunt de ruïnes del barri de La Ribera, que havia estat assolat per les tropes de Felip V. Això obre un debat molt intens: fer la biblioteca sobre les ruïnes o preservar-les.

2002: El debat es acarnissat, sobretot per part dels que s’oposen a conservar les ruïnes. Dos exemples extrets de les pàgines del diari El País:

Chuky i la rata (Ignacio Vidal Folch)

“Profundamente conmovido por los descubrimientos arqueológicos del Born, me he acercado al viejo mercado y he contemplado las nobles ruinas. (…) ahora dispondremos de otra magnífica atracción para el parque temático Catalunya Maltractada que el difuso (¡pero democrático!) nacionalismo catalán va construyendo para deleite e instrucción de las sucesivas generaciones de escolares (…) una acequia, dos pesebres y tres letrinas. (…) Las taparía con cemento Portland. Los pedruscos, que se los lleven a casa de Millàs, ese que han echado de Òmnium Cultural. Que las haga visitar y cobre entrada, provisto de gorra de plato y linterna ciega”.

(El País, 08/04/02)

Patata caliente (Francesc de Carreras)  

“El viejo edificio metálico que durante tantos años fue el mercado central de Barcelona no será una biblioteca pública. (…) En Cataluña, cuando se esgrime el santocristo de la Patria, todos se rinden. (…) Que los motivos de no aceptar la cohabitación entre la biblioteca y los restos del barrio arrasado por Felipe V tras su conquista de Barcelona en 1714 son políticos (…) los restos del Born serán usados como testigos mudos de la mítica perversidad castellana”. (El País, 10/10/02)

Pel que fa als defensors de conservar les ruïnes, destaca un document titulat “El nou Born. Ciutat, Memòria i Vida” signat per historiadors com Joaquim Albareda, Magda Bernaus, Josep Fontana o Albert García Espuche, entre altres. El document deia:

“L’edifici tindria tres usos: el d’un centre d’estudis sobre la història de la transformació urbana de Barcelona; el de memorial històric, i el d’un espai cívic, obert a tota mena d’activitats culturals, des de cinema a concerts passant per exposicions”.

Malgrat la beligerància de Vidal-Folch i de Carreras, l’opció de conservar les ruïnes es va acabar imposant. I van començar unes obres que van durar 12 anys.

2013: Exactament un any després de la històrica manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”, el dia de la Diada de 2013 s’inaugura el Centre Cultural El Born.

El centre, sota la direcció de Quim Torra, es perfila com una de les peces claus de la commemoració del Tricentenari del 1714. El ‘procés’ ja avança a tota màquina i El Born tornar a ser blanc de les crítiques:

“Mentrestant, la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona ha quedat sepultada sota la força simbòlica, una vegada més, de quatre pedres del segle XVIII sense cap valor arqueològic (…) Estudiar en una biblioteca apropa a la veritat històrica; fer gresca i xerinola, segur que no.

(Jordi Llovet, El País, 07/05/13)

Una de les crítiques recurrents és el cost de les obres:

> “El ayuntamiento nacionalista de Trias destina 16 millones de euros en 2013, uno de cada tres euros que dedica a museos, para poner en marcha el Born”. (El País, 18/12/12)

> “Casi dos de cada tres euros que destinará en inversión el Ayuntamiento de Barcelona a los museos municipales hasta 2015 irán al Born Centre Cultural”. / “El Born abre con la previsión de un déficit de dos millones de euros en 2014” (El País, 04/09/13)

> “El PP inicia una campanya per denunciar el cost del Born” (El Periódico, 12/09/13)

> “Agujero’ en El Born: casi dos millones para mantener el espacio cultural. (Metrópoli Oberta, 27/03/21)

En aquest punt m’agradaria fer un petit parèntesi i compartir informació de context:

a) L’any 2016, per exemple, el Born va ser l’espai més visitat de Barcelona, amb 1,3 milions de visitants. Per davant del Museu Picasso (950.000) i el MNAC (820.000) i molt lluny del MACBA (324.000)

b) És un dels espais més visitats per les escoles. L’any 2015, per exemple, 44.640 escolars. (Cal dir que ningú obliga els docents a portar els nens allà, sinó que és decisió de cada centre). És evident que això no deu ser de l’agrat dels que explícitament defensen que “hay que españolizar a los niños catalanes” i explicaria perquè els molesta tant que es gastin diners al Born CCM.

c) Qualsevol inversió en cultura a Catalunya s’ha de posar en perspectiva estatal. Atenció:

> El Ministerio de Cultura inverteix a Catalunya quatre cops menys que a Madrid (Directe, 30/06/10)

> L’Estat inverteix més en tres equipaments culturals de Madrid que a tot Catalunya (Nació Digital, 07/08/15)

> L’Estat congela la inversió cultural a Catalunya. Tot i que Cultura creix un 10% en els pressupostos generals, no es nota en les institucions catalanes (Ara, 15/01/19)

> Cultura gasta el 90% del dinero para compras de arte en museos de Madrid (ElDiario, 07/02/23)

No només no volen invertir en cultura a Catalunya. Tampoc volen que els catalans inverteixin en cultura a Catalunya. I menys si la inversió serveix per explicar com Felip V va arrasar Barcelona al 1714.

És normal que no els agradi: això podria fer que algun nen no espanyolitzat es pregunti si Felip V té alguna cosa a veure amb Felip VI. I si Felip VI té alguna cosa a veure amb Joan Carles I i si aquest últim té alguna cosa a veure amb Francisco Franco. Potser per tot això els molesta el Born.  Dit això, continuem amb la cronologia.

Al llarg de 2014 l’activitat del Born se centra en la celebració del Tricentenari amb un èxit enorme. Més de 2 millions de persones visiten l’exposició “Fins a aconseguir-ho. El setge de 1714”, comissariada per Francesc Xavier Hernàndez i el mateix Quim Torra.

L’exposició va aixecar les crítiques dels partits unionistes al ple de l’ajuntament de Barcelona. La regidora del PP, Àngels Esteller va dir que l’exposició:

“busca arrels, símbols i mites per reescriure la història per a una Catalunya independent” i va afegir que el contingut d’un dels vídeos que s’hi projectava “és una incitació a l’odi”.

El regidor de cultura del govern de Xavier Trias, Jaume Ciurana, va reptar  Esteller a posar una denúncia a la Fiscalia si creia que un vídeo incita a l’odi.

L’exposició del Born va centrar les crítiques de l’espanyolisme durant els mesos següents i el mateix va passar amb el simpòsium d’història “Espanya contra Catalunya”. L’esdeveniment, que també formava part de la commemoració del Tricentenari i que va ser inaugurat amb una potent conferència de l’historiador Josep Fontana, va provocar les ires espanyolistes. A tall d’exemple, Alicia Sánchez Camacho:

“És una ofensa greu a tots els espanyols, que se senten maltractats pel govern de Catalunya en impulsar un simposi que l’únic que fomenta és l’odi, la separació i la divisió”

La qüestió és que aquell mateix any el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) inaugurava una altra exposició titulada “El Món del 1714”. El diari El País explicava:

“Después del polémico simposio de historia España contra Cataluña (…) y la carga ideológica que desprende una de las muestras del Born Centre Cultural la exposición El Món del 1714,la central de los actos que organiza el Museo de Historia de Barcelona (MUHBA)”

El “polèmic simposi” i la “càrrega ideològica” de l’exposició del Born contrasta amb la manera en que es presenta l’exposició del MUHBA, més equilibrada i neutral. De fet, la mateixa peça del diari El País diu:

“La caída de Barcelona contra las tropas de Felipe V es abordada en documentos y objetos, pero no es el tema central. “Aquí nadie va contra nadie”, resumía uno de los responsables de la muestra”.

NOTA: És possible que aquest contrast (Born radical i partidari vs. MUHBA mesurat i neutral) expliqui la decisió de Collboni, deu anys més tard, de posar el Born sota control del MUHBA?  

Seguim amb la cronologia.

Passa el Tricentenari i arriben les eleccions municipals de 2015 i Ada Colau es converteix en alcaldessa i amb la seva arribada el Born torna a estar al centre de la polèmica.

Al mes de juliol Quim Torra deixa el seu càrrec com a director del Born i el nou ajuntament decideix convocar un concurs públic per triar una nova direcció. Explica Betevé:

“El govern municipal vol que en El Born Centre Cultural enceti una nova etapa. (…) l’equipament és una prioritat per al govern municipal per la seva càrrega simbòlica, però “està en un moment de bifurcació” perquè ha d’anar més enllà de la celebració del Tricentenari de 1714”

Aquests anuncis de canvi van posar en guàrdia l’independentisme i al gener de 2016 ERC va presentar una moció perquè l’espai mantingui la funció d’explicar com va repercutir la Guerra de Successió a la ciutat. CiU i la CUP van votar a favor, però el govern de Colau, PSC, Ciutadans i el PP van votar en contra. Al dia següent la comissionada de Cultura de Colau, Berta Sureda, va ser diàfana:

“Cal despolititzar el Born”.

I afegia:

”S’optimitzaran els espais i es pensaran altres usos per al Born, per exemple, en l’àmbit del que van significar altres destruccions polítiques”

En Francesc Canosa desafiava el nou discurs sobre el Born:

“N’hi ha que creuen que és un mausoleu nacionalista. Un camp de concentració de la mentida. Una maqueta de la falsificació. N’hi ha que el tancarien i hi muntarien un rocòdrom. Un pipicà. Una pista de paintball… Sí, el Born és perillós com l’energia nuclear. El Born bull. Abrasa. Crema. Per això una possible solució és refredar els reactors 1714. Aigualir (…) Barrejar. Capgirar. El Born és atòmic. És la Central Nuclear Catalana. La nostra “zona zero”, com el va definir el seu director, Quim Torra. El Born és un forn perquè allà crema la memòria. (…) El Born és un lloc problemàtic. El Born és un forn. Aquí crema la memòria de Catalunya. El Born és la central nuclear de 1714 i no es pot ni refredar ni aigualir”. (Diari Ara, 20/01/16)

Cal fer servir el Born per “altres usos? L’historiador Josep Fontana es pronuncia:

“El Born ‘té sentit en relació amb el que s’ha trobat allà” (…) «seria absurd transformar-lo en una sala d’exposicions oberta a qualsevol cosa». (…) Per celebrar exposicions d’altres qüestions hi ha espais a la ciutat de sobres, no té sentit devaluar aquest projecte per convertir-lo en un lloc on celebrar exposicions diverses». (El Periódico, 01/02/16)

Finalment, l’agost de 2016 el govern de Colau materialitza la seva intenció de canviar el rumb del Born i anuncia la polèmica i recordada exposició “Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà”, que inclou la exhibició d’una estatua de Franco davant la porta del Born. I es desferma el terrabastall.

Gerado Pisarello diu:

“les dues memòries, la del 1714 i la del 1939, són complementàries”

Però no tothom al govern de Colau ho entenia d’aquesta manera. Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria del govern de Colau i principal impulsor de l’exposició sobre Franco, va dir que el que passava al Born

«és una lluita per guanyar una batalla brutal per l’hegemonia cultural de la ciutat; aquesta és la història»

per si quedava algun dubte sobre la naturalesa de la batalla, l’històric dirigent d’ICV, Jordi Guillot va fer una piulada que ho resumeix tot de manera brutal:

“El Born no forma part de la meva memòria històrica, sí els fossars del castell de Montjuic i el Camp de la Bota”

Queda clar amb afirmacions com aquesta que el discurs de les “memòries complementàries” era, en realitat, l’enèsim intent de desmuntar, invisibilitzar i diluir la memòria del 1714. Una maniobra que, en aquest cas, no venia de les denúncies de la dreta espanyolista sinó dels Comuns i la vella ICV.

La polèmica que va aixecar l’exposició sobre Franco al Born va ser enorme, va durar mesos i va fer córrer rius de tinta. No és aquest el lloc per fer una hemeroteca detallada d’aquella polèmica. Em limitaré a compartir aquest paràgraf de Francesc Serés:

“Decapitar l’estàtua d’un dictador que va morir al llit em sembla un acte de venjança poc valenta, tenint en compte que va haver d’arribar l’euro perquè el seu cap deixés de ser de curs legal.

L’honest, si es vol contextualitzar el franquisme, hauria estat posar-li rostre però, és clar, el progressisme oficial de Barcelona encara el tem i no s’atreveix a mirar-lo a la cara perquè, malgrat tot, i encara que és en una proporció variable, els constitueix. (…)

De fet, els espanta tant que el fiquen al Born. Haurien tingut la valentia de fer el mateix al Camp de la Bota? I ja posats, si volen memòria, per què no l’aixequen davant de la Delegació del Govern o de la caserna del Bruc?

Un té la sensació que en aquesta carrera com a artistes provocadors que tenen els nous regidors de Barcelona als únics als qui no s’atreveixen a impressionar són als poders de debò”. (El País, 24/08/2016)

A la gran polèmica li van seguir anys de buidor. La “despolitització” del Born va agafar formes menys polèmiques, però que aconseguien el mateix efecte. La “despolitització” es convertia en “desnacionalització”.

Des de 2016 el Born ha tingut dues directores diferents, pero que han coincidit en el fons de la qüestió. La primera, Montserrat Iniesta, va presentar un pla titulat “Re-Habitar el Born”. El País resumia perfectament la qüestió:

“El Born renega del seu passat. El nou pla director del centre, nascut el 2013 com a icona de la reivindicació nacionalista, s’oblida del 1714 i se centra en la memòria històrica”

Iniesta va ser destituida al cap d’uns mesos i en el seu lloc l’ajuntament de Colau va posar  l’escriptora Marta Marín-Dòmine. Així explicava la seva arribada la premsa:

“Hemos de dar una visión dinámica de la memoria, no sólo a base de efemérides y victimismo: Barcelona no ha de ser un albergue del dolor, nosotros no vamos a llenar la ciudad de dolor”.

Lo ha asegurado este miércoles en su presentación ante los medios, en una tácita postura opuesta a la de anteriores direcciones, que tenían en el simbolismo de las ruinas de la ciudad bombardeada el 1714 por las tropas borbónicas que cobija el centro su eje existencial y programático”.

(El País, 27/10/21)

Quan es va produir el nomenament d’Iniesta, Francesc Canosa va escriure:

“Som indis. Nosaltres també tenim guerres permanents del Rei Felip. De Felip V a Felip VI. Del Decret de Nova Planta al Decret de “A por ellos”. De 1714 a 2018.

Per això costa d’entendre que el nou pla de l’Ajuntament de Barcelona pel Born (que ha passat de El Born Centre Cultural a El Born Centre de Cultura i Memòria) talli la cabellera 1714 del Born. La guillotina. L’enterra. A sota l’estora. A sota les pedres. A la masmorra. Ja no hi ha 1714.

Sepultat, incinerat, esfumat, amb aquest llenguatge políticament correcte d’institució correctora de les normalitats per transformar-les en anormalitats”. (Nació Digital, 13/03/18)

La periodista Maria Palau escrivia:

“Montserrat Iniesta, ha pres una decisió radical: ignorar per complet el seu significat, que no és un altre que el d’una ciutat que el 1714 va sofrir un càstig sever. No em sé imaginar una Fundació Miró sense Miró, un Museu Picasso sense Picasso, ni un Born sense el 1714”. (El Punt, 10/03/18)

I aquí arribem al cap del carrer.

Aquest 6 d’octubre Collboni i el seu regidor de Cultura, Xavier Marsé, ordenaven l’eliminació de la direcció autònoma del Born. Una decisió que promet aprofundir en el “Born sense 1714” dels últims anys.

I aquest 18 d’octubre Collboni i Marcé amb el Rei Felip a la Fundació Miró i al Museu Picasso. Marcé, Collboni, Borbó:

És inevitable pensar en la “Fundació Miró sense Miró, un Museu Picasso sense Picasso” que temia Maria Palau. Fa pensar molt en els indis de Canosa, “de Felip V a Felip VI. Del Decret de Nova Planta al Decret de “A por ellos”. De 1714 a 2018”.

I al 2023, encara…

Els que durant anys han treballat sene descans per “despolititzar” el Born, per “desnacionalitzar” la memòria i per “neutralitzar” la Història (“Aquí no se va contra nadie”), de cop es passegen pels museus de Barcelona amb el Borbó de l’aporellos, el Borbó el el 3 d’octubre de 2017 es va aliniar amb la violència contra els ciutadans de Catalunya, amb l’extrema dreta i la repressió.

Felip VI es passejava aquesta setmana pel Museu Picasso, a pocs metres de les ruïnes de la ciutat que Felip V va ordenar arrasar.

L’amfitrió: el “socialisme” barceloní que va arribar al poder amb els vots del PP i dels Comuns. Uns Comuns que, per cert, han rebut la visita del Borbó amb un silenci eixordador. Uns Comuns valents per posar l’estàtua de Franco davant el Born, però que franquegen el pas a Felip VI als museus catalans.

Amb motiu de la visita del Borbó, Joan Minguet Batllori escrivia:

“Ara i aquí vull fer una denúncia explícita: els dos museus barcelonins van convidar el rei espanyol a visitar l’exposició a les seves seus. I no se n’han amagat pas; han escampat fotografies de la presència del Borbó a les sales de la Miró i del Picasso i han fet un comunicat en què li agraeixen la visita. (…)

Però, amb quin criteri s’han permès aquestes dues institucions convidar un rei espanyol? Un rei espanyol que no ha votat mai ningú, que no ha estat elegit democràticament pels pobles català i espanyol. I que és hereu directament del dictador Franco per mitjà del seu pare, el monarca fugit, el caçador d’elefants. (…)

Els museus no són neutrals, ho sabem, i es preocupen de subratllar-ho, com aquesta vegada. Com s’han atrevit els directors d’aquests dos museus o els patronats dels quals depenen a convidar un hereu implícit de la dictadura franquista si representen dos artistes, Picasso i Miró, que van ser defensors acèrrims de la República, que van lluitar per la llibertat del poble espanyol i català? (…) (Vilaweb, 19/10/23)

Volen un Born sense 1714 i un Miró i un Picasso tutelats pel Borbó.

Doncs nosaltres, com tanta gent, a OCTUVRE no callarem i, per això, hem fet aquest exercici de posar, negre sobre blanc, els fets.

No els agrada tant la memòria? Doncs memòria en tindran.

I no oblidarem mai qui es posa del costat dels Borbons.

Al 1714, al 2017 i al 2023.

Passa-ho.

———

Una abraçada,

Albano.