Llegeix

YouTube censura Octuvre

TEMPS DE LECTURA: 4,5 MINUTS.

El passat 4 de novembre vam publicar un vídeo d’uns 7 minuts on explicàvem, bàsicament, 4 coses:

1 · Que un agent dels Mossos havia detingut un noi per, suposadament, haver-lo agredit.

2 · Que havia aparegut un vídeo que demostrava que el Mosso va mentir i que no era veritat que el noi l’hagués agredit.

3 · Que un jutjat, en veure el vídeo, havia dictaminat que l’acusació del Mosso era falsa.

4 · Que la cúpula dels Mossos havia decidit mantenir aquest Mosso en actiu malgrat la gravetat dels fets.

Al vídeo hi havia un fragment de 8 SEGONS on es veu que el Mosso va mentir. Són les mateixes imatges que van servir als jutges per dictaminar que les acusacions del Mosso eren falses. Aquest és el fragment:

Els 8 segons que YouTube restringeix.

El vídeo va córrer com la pólvora. (Aprofitem per fer un agraïment a tota la gent que ens ajuda a difondre els nostres vídeos! Sense això, la nostra feina no tindria sentit.) GRÀCIES.

La qüestió, però, és que 6 dies més tard de la publicació, el 10 de novembre, ens va arribar un correu de Youtube que ens deia:

[“Hem revisat el vostre contingut i hem determinat que no és adequat per menors de 18 anys (…) Per això hem restringit l’accés al seu vídeo (…) Restringim l’accés a menors de 18 anys quan pensem que el contingut no és adequat per audiències joves”.]

Segons Youtube el nostre vídeo violava les “directrius de la comunitat”. En concret, les directrius sobre “contingut violent o gràfic”. Aquesta directriu diu:

[A YouTube no es permet el contingut violent o cruent amb la intenció de causar commoció o repulsió als espectadors ni el contingut que inciti a cometre actes violents].

Vam anar a mirar que més deien les “directrius de la comunitat” sobre el tema de la “violència”.
Diuen això:

Contingut violent o gràfic:
· Contingut que incita a cometre actes violents contra persones o grups de persones definits.
Baralles amb menors implicats.
· Gravacions, àudio o imatges d’accidents de trànsit, desastres naturals, seqüeles de guerres, seqüeles d’atacs terroristes, baralles de carrer, atacs físics, immolacions, tortures, cadàvers, protestes o revoltes, atracaments, procediments mèdics o altres situacions amb la intenció de causar commoció o repulsió als espectadors.
· Gravacions o imatges que mostren fluids corporals, com ara sang o vòmit, amb la intenció de causar commoció o repulsió als espectadors.
· Gravacions de cadàvers amb ferides greus, com ara extremitats amputades.

Hem mirat i remirat els 8 SEGONS de la detenció policial. I no hem pogut trobar res del que YouTube considera “contingut violent o gràfic”.

Algú podria pensar:

  • Bé, tampoc és tan greu. Que només ho mirin els majors de 18 anys és suficient…

Cert. OCTUVRE no és un canal dirigit a menors d’edat. Però la restricció per menors de 18 anys és, a la pràctica, una restricció molt més àmplia. Veiem com s’ho fa YouTube perquè el vídeo no el mirin els menors de 18 anys.

Per saber si una persona pot mirar un vídeo amb “restricció d’edat” YouTube necessita que es compleixin dos requisits:

1 Que la persona tingui un compte de Google
2 Haver certificat ser major d’edat.

Com afecta el vídeo això? En condicions normals per veure un vídeo només cal fer clic a l’enllaç. Amb la “restricció” només podran veure el vídeo les persones amb un compte de Google. Això ja deixa fora milers de persones.

Si no tens compte de Google. Quan fas clic al missatge en comptes de sortir el vídeo, com passa normalment, et surt aquest missatge:

Aquest és el primer filtre. Sabem que moltes de les persones que vegin el missatge no deixaran el que estan fent per fer-se un compte de Google i, simplement, no miraran el vídeo.

Però seguim. Imaginem que la persona ja té un compte de Google o es pren la molèstia de fer-se’n un i torna a intentar veure el vídeo. Doncs encara no el podrà veure. Aquest cop el missatge que li sortirà és aquest:

Posar el número de targeta de crèdit o el DNI per veure un vídeo? Esperar tres dies a la conformació? Després de tants entrebancs: quantes persones desisteixen mirar el vídeo? Quants espectadors es queden pel camí?


Seguim.
A la part de sota del correu que ens va enviar Youtube dient-nos que havien restringit el vídeo hi havia un enllaç que deia: “Si creus que hem comès un error, remet-nos una apel·lació”. I això vam fer.

Vam escriure a YouTube dient que:

1 al vídeo no hi havia violència gratuïta
2 que donava context suficient
3 s’estava violant el dret a emetre i rebre informació veraç sobre una actuació policial irregular
4 calia aixecar la restricció

Poques hores després, però, YouTube ens tornava a contestar:

[“Hem revisat acuradament el teu contingut i hem confirmat que infringeix les nostres directrius de la comunitat. Sabem que probablement és una notícia decebedora, però la nostra feina és assegurar-nos que YouTube sigui un lloc segur per a tothom“.]

Aquest cop, però, no hi havia cap enllaç per apel·lar. La decisió de YouTube era definitiva. El vídeo estava restringit. Com us podeu imaginar, ens vam cabrejar moltíssim. Però després de l’emprenyamenta inicial, vam voler aprofundir.

Qui pot considerar que cal restringir això per “violent”? Llavors vam pensar que, potser, la restricció era producte d’un algoritme que actuant automàticament. Però alguna cosa no quadra en aquesta explicació.

PRIMER: si YouTube restringís “violència” com la del nostre vídeo de manera automàtica, seria impossible veure a YouTube, per exemple, les càrregues a les manis del 15M o les pallisses de l’1-O. Molt més violentes.

SEGON: si fem una cerca més profunda, veiem que EL MATEIX VÍDEO està penjat des del febrer de 2020 al canal de La Directa i no té cap mena de restricció.

Si la decisió de YouTube de restringir el nostre vídeo fos automàtica els vídeos de l’1-O estarien restringits. Si fos automàtica, la restricció s’aplicaria a la resta de canals que tenen penjat el mateix vídeo. Per tant l’única explicació possible és que algú hagi DENUNCIAT el nostre vídeo.
Si mireu a la part inferior dreta d’un vídeo de YouTube veureu aquest símbol:

Quan es fa clic al símbol ens surt una llista de motius de denúncia. Una d’elles és la de “contingut violent o repulsiu”:

No sabem qui ha posat la denúncia. YouTube garanteix l’anonimat del denunciant:

“Confiem en els membres de la comunitat de YouTube perquè marquin el contingut que considerin inadequat o n’informin. Aquesta acció és anònima perquè els altres usuaris no puguin saber qui ha informat del contingut”.

A partir de llavors és YouTube qui decideix. Ho expliquen així:

“El contingut que es marca com a inadequat no es retira automàticament sinó que el revisem d’acord amb les directrius”.

A partir d’aquests fets, algunes reflexions i preguntes:

PRIMERA / Ens preocupa molt que YouTube restringeixi l’accés a informació rellevant sobre abusos policials acreditats judicialment i que ho faci de manera arbitrària, saltant-se, fins i tot les seves pròpies normes d’ús.

I sobre això: efectivament, YouTube és una empresa privada i pot fer i desfer en aquelles qüestions que li són pròpies. Creiem que de la mateixa manera que el “dret d’admissió” no dona dret a impedir l’entrada a un local per raons de raça, religió o nacionalitat, YouTube no hauria de vulnerar el dret a emetre i rebre informació veraç, un dret recollit a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Ens preocupa que empreses privades decideixin arbitràriament sobre allò que es pot dir o no. Fa unes hores Facu Díaz explicava que Movistar+ protegeix la ultradreta:

Creiem que restringint el nostre vídeo YouTube i Google protegeixen les accions il·legals dels cossos policials contra els ciutadans.

SEGONA / Hem contactat amb un advocat especialitzat en dret informàtic i ens confirma que aconseguir que YouTube restringeixi un vídeo no és fàcil i cal justificar molt bé la raó per la restricció. O això o que el denunciant tingui un pes “especial”.

Ens preguntem:

Qui ha interposat la denúncia contra el nostre vídeo?

Qui ha aconseguit que YouTube restringeixi un vídeo que fins i tot les instàncies judicials han acceptat com a prova d’una vulneració flagrant de drets per part d’un agent dels Mossos d’Esquadra?

Qui és el denunciant que ha fet que Google restringeixi un vídeo de claríssim interès informatiu saltant-se les seves pròpies normes?

Ha estat el Mosso que surt al vídeo incomplint la llei qui ha denunciat el nostre vídeo?

Ha estat un dels sindicats de Mossos que donen aixopluc a aquestes pràctiques?

No ho sabem. Però exigirem a Google totes les explicacions.

TERCERA / Sabem que la sobirania també implica construir projectes que no depenguin de les grans corporacions com Google i per això, treballarem per trobar maneres de fer la nostra feina sense dependre de YouTube.

La lluita per aconseguir aquesta independència és de caràcter tècnic però també de caràcter social. Només podrem plantar cara a aquestes corporacions de manera col·lectiva. Esperem comptar amb tu.

Però mentre avancem en aquest camí, no deixarem que surti gratis a YouTube la seva col·laboració amb els abusos policials. Per això, i dintre les nostres possibilitats, batallarem legalment contra la restricció aplicada al nostre vídeo.


Esperem que aquesta informació hagi estat útil. Si la vols compartir, aquí tens l’enllaç a la versió web per poder compartir-lo amb els teus. Moltes gràcies per l’atenció.

PD: Aquesta història continuarà. Si no et vols perdre els proper capítols, deixa el teu correu aquí i t’ho enviem.

PD2: Estem preparant un altre vídeo sobre els Mossos d’Esquadra. Tenemos les imatges i les difondrem. Si Youtube no ens deixa, trobarem la manera.